tag:blogger.com,1999:blog-90751055524924139192024-03-14T00:02:02.549+01:00tortosa antigaAquest espai, pretén donar a conèixer la història de la ciutat de Tortosa, dels seus voltants, i la seva il•lustració a través de fotografies, gravats o dibuixos del passat, tant de l’arquitectura com dels seus habitants. Perquè conèixer el passat, de la ciutat és voler-la, respectar-la i prendre consciència del patrimoni que alberga i així intentar recuperar-lo i salvar-lo, d’especulacions modernes. ParticipeuAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.comBlogger591125tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-536497538161503242017-03-05T18:04:00.000+01:002017-03-05T18:04:40.019+01:00La creu de Coll Redó<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-tVTKUXuMCRo/WLxEpELAQXI/AAAAAAAADoA/wTwSZPu8e-YeKlo6_-w60fNYsO7E-FBfgCLcB/s1600/Collredo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://1.bp.blogspot.com/-tVTKUXuMCRo/WLxEpELAQXI/AAAAAAAADoA/wTwSZPu8e-YeKlo6_-w60fNYsO7E-FBfgCLcB/s400/Collredo.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La creu de Coll Redó es situa a 382m d’altitud.
Una creu que va ser inaugurada el 1907 i que pretenia ser molt més que la creu
monumental, segons el breu de “La Veu de la Comarca” publicat el 30/05/1907. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-5zCHllsQ7Es/WLxEflcnT_I/AAAAAAAADn8/3fUnovPzwJg0qQE-NO92yEhkiCdNCdF_gCLcB/s1600/collredo2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="237" src="https://2.bp.blogspot.com/-5zCHllsQ7Es/WLxEflcnT_I/AAAAAAAADn8/3fUnovPzwJg0qQE-NO92yEhkiCdNCdF_gCLcB/s320/collredo2.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La creu va ser sufragada pel canonge O’Callaghan,
una iniciativa que va fer seu tot i que va ser ideada i iniciada per Ramon
Vergés Paulí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant la Guerra Civil la creu va ser
enderrocada i posteriorment reconstruïda al 1940 per l’Ajuntament de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La foto de Ramon Borrell i Codorniu (Arxiu
Baix Ebre) està presa al voltant de la segona dècada del SXIX, on es pot veure
un cim molt diferent a l’actual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-yfhmgtXAwVE/WLxEzy_yK9I/AAAAAAAADoE/_-CszygKuBA6xhAHQvlSbZ0kXOsI2yljQCLcB/s1600/actual.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="260" src="https://3.bp.blogspot.com/-yfhmgtXAwVE/WLxEzy_yK9I/AAAAAAAADoE/_-CszygKuBA6xhAHQvlSbZ0kXOsI2yljQCLcB/s400/actual.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-28017659069261308162017-02-03T09:08:00.000+01:002017-02-03T09:08:53.078+01:00Les restes del Roser.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Fins la meitat del segle XX, quan l’<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/04/lhostal-dels-cugat.html">antic hostal dels Cugat</a> (de l’antiga edificació sols resten les dues portalades que
donen al carrer Barana d’Ebre), va ser enderrocat i al seu lloc es va construir
un bloc d’habitatges. Les restes de l’<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2016/12/la-destruccio-del-jardinet-lantic-roser.html">antic temple conventual del Roser</a> van ser
ben presents a la ciutat.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Us deixem amb dues imatges on hem marcat la
traça del perfil de l’església (capelles laterals i tribuna), que va quedar
enganxada a la paret mitgera de la fonda Espanya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La primera és d’abans de la guerra civil i
sembla retratar el fet d’una cursa ciclista. La mateixa és interessant ja que
ens mostra les restes de l’antic Roser i a l’altre costat de la rampa o avinguda
del pont, la traça de l’antic <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/01/lembarcador-de-sant-roc.html">carrer del Pes de la Palla</a>: actual Pintor Gimeno. A la mateixa es veu tot l'espai alliberat o esponjat per encabir l'accés al pont de l'Estat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-cDIMYLLAcg4/WJQ5mr-SKBI/AAAAAAAADnk/R2RDa7Yi6cAzSCd-2E0w-IWxrYfKC6FegCLcB/s1600/fle-2.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="251" src="https://4.bp.blogspot.com/-cDIMYLLAcg4/WJQ5mr-SKBI/AAAAAAAADnk/R2RDa7Yi6cAzSCd-2E0w-IWxrYfKC6FegCLcB/s400/fle-2.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La segona fotografia es tracta de la
postguerra, a la mateixa tornem a veure les restes del Roser i al mateix <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/01/la-font-del-paiolet.html">temps tota la desfeta que va causar el conflicte civil</a>, a la ciutat i especialment en
aquest lloc de la ciutat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-dgOoKwvn7rA/WJQ5u_pm66I/AAAAAAAADno/XigrMdRov7cV5TNf3s_LhnXgqSWhFJdXQCLcB/s1600/fle-3.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-dgOoKwvn7rA/WJQ5u_pm66I/AAAAAAAADno/XigrMdRov7cV5TNf3s_LhnXgqSWhFJdXQCLcB/s400/fle-3.png" width="386" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-13012325409988485622017-01-02T16:46:00.000+01:002017-01-03T13:14:52.312+01:00La portalada del Roser, reallotjada. <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El 6 de març de 1910, com relata Ramon Vergés
i Paulí, es fa l’última cerimònia <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2016/12/la-destruccio-del-jardinet-lantic-roser.html">al vell temple conventual del Roser</a>, moment
en que comença a desmuntar-se i a construir-se la nova parròquia a l’altra riba
del riu Ebre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al 1912, la portada barroca, ja estava reallotjada
en l’entrada lateral del nou temple de Joan Abril. Com es pot veure a la fotografia de
Salvany Blanch, fins al 1914 el temple no estarà beneït, per això la imatge en
dona una visió de temporalitat i de inacabament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-DCSA_CnT_NI/WGp0nOp9GQI/AAAAAAAADnI/NEdktNMN3UUo0ChzUFyTQPcuVv2YaTMjQCLcB/s1600/portada.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="336" src="https://4.bp.blogspot.com/-DCSA_CnT_NI/WGp0nOp9GQI/AAAAAAAADnI/NEdktNMN3UUo0ChzUFyTQPcuVv2YaTMjQCLcB/s400/portada.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Entre el 1936 i 1939 (període de la Guerra
Civil), el temple serà fortament danyat i posteriorment reconstruït per
Regiones Devastadas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La portalada barroca, tot i ser l’únic element
que ens perdura de la primitiva construcció dominica, també va sofrir atacs anticlericals. Com la decapitació de Sant Domènec i Sant Francesc a més del crucifix que sosté
a les mans. Els querubins que mostren els blasons de l’ordre també van ser molt
danyats per la piqueta, no sent restaurats mai. La Mare de Déu del Roser és
completament moderna, l’anterior barroca va ser enderrocada i actualment conservada en l'interior del temple.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-30687680448034998532016-12-28T13:48:00.001+01:002017-01-19T10:58:21.288+01:00La destrucció del jardinet. L’antic Roser<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Comencem l’entrada amb aquestes paraules de
Ramon Vergés, on en un article titulat "<i>Iglésia de la Mare de Déu del Roser.
Auternum vale!</i>", al 1910, ho descrivia així:<i>“Entro a la iglésia i veig les candeles de
l’altar il·luminant una rosa vera que demà estarà marcida, per faltar-li el
jardinet. Instintivament me poso les mans al pit, com si comprenguessa que
també es desfullava del meu cor una flor de les que anem dexant pel camí de la vida.
Flors d’un dia, flors de les il·lusions, què en sou de boniques en la vostra
efímera existència!”</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El Roser va ser un temple conventual bastit
inicis del SXVIII (la data balla, segons la publicació) pels dominicans, aquests van adquirir el convent dels franciscans (zona
actual del cinema Fèmina) al 1570. Fins la seva destrucció durant el setge i posterior
fortificació de la Guerra de Successió, el convent de Sant Francesc, que no
canviarà el seu nom, <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/01/lembarcador-de-sant-roc.html">es trasllada dins del clos emmurallat</a>. Serà situat al
riba-rec, a prop dels pallols i el carrer de la Palla, passant a ser durant
segles un element molt característic de la façana fluvial de la ciutat.
L’exclaustració del mateix tindrà lloc l’any 1835 (desamortització de
Mendizábal), del qual sols es conservarà el temple, passant a ser una de les
parròquies de la ciutat. El convent serà venut i ocupat per habitatges. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-zhTRyX1HU8A/WGOr_foYQnI/AAAAAAAADmY/9-K7-hGJpeUqsMSgReI2fDZxuMyVJtP3QCLcB/s1600/roser%2Binterior.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-zhTRyX1HU8A/WGOr_foYQnI/AAAAAAAADmY/9-K7-hGJpeUqsMSgReI2fDZxuMyVJtP3QCLcB/s400/roser%2Binterior.png" width="283" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Interior de la nau, possiblement anys 10 SXX.<br />
Sembla que el desmuntatge ha començat. </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>El temple.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Es tractava d’un temple barroc de planta
basilical, amb una única nau i capelles entre els seus contraforts, quatre per
costat. Destaca la tribuna correguda sobre les arcades laterals amb balcons a
la nau central, a sobre d’ella finestrals que donen llum a l’espai. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El presbiteri es situava a l’est de la nau,
tancant per una balconada i envoltava l’altar major, dedicat a la Mare de Déu del
Roser. A cada costat de l’altar major s’aprecien portes que devien donar accés
a les diferents dependències del temple, com la sagristia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la coberta, la zona del presbiteri
presenta dues grans petxines que simulen una falsa semi-cúpula sobre l’espai,
completant la decoració de l’altar major. La resta utilitza la volta de canó per cobrir
l’espai ocupant la decoració a la zona dels nervis. El tractament de l’ordre
corinti apareix a les columnes, amb un entaulament sense interrupcions a tota
la nau. Altre element a destacar a la nau, era el florit i decorat púlpit
barroc amb el seu tornaveu que facilitava l’acústica de la predicació: <i>“Los
capellans tortosins hi tenien un goig especial a pujar ad aquella trona...”</i> ens
explica Ramon Vergés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta tipologia de temple basilical no va
ser únic a la ciutat i altres temples van tenir la mateixa fisonomia com
l’església dels Dolors i Sant Antoni (al carrer Montcada), tot i que més
senzilles i sense tribuna. Per fer-se una idea aproximada de l’espai d’aquest
temple, tot i que molt més ampliat, es pot visitar la barroca església de
Betlem a Barcelona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-wbxGjfBLvjw/WGOsh2f8GLI/AAAAAAAADmg/cFMkLj9ZnMggE-GaYijwUPFdqJY57vjNgCLcB/s1600/428087_466148370099970_150777732_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-wbxGjfBLvjw/WGOsh2f8GLI/AAAAAAAADmg/cFMkLj9ZnMggE-GaYijwUPFdqJY57vjNgCLcB/s400/428087_466148370099970_150777732_n.jpg" width="328" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Façana de l'església conventual del Roser.<br />
A la dreta de la imatge es poden observar parcialment les escales <br />
de fusta d'accés al pont de l'Estat. </td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>La façana.</b><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Es mostra molt austera i sols aglutina la
decoració al voltant de l’obertura principal. El programa escultòric
representat a la mateixa té una estreta relació amb la devoció del temple i les
ordes a les que va pertànyer, <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2016/12/la-portalada-del-roser-desmuntada.html">la Mare de Déu a la fornícula principal</a>,
envoltada per una rica decoració arquitectònica i vegetal i els sants Domènec i
Francesc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la part superior mostra un gran òcul central
i altre més petit en la part superior del coronament de la façana. Mostra grans
carreus treballats als laterals de la façana i la mateixa està rematada per una
lleu cornisa corba que unifica les diferents altures interiors, mostrant-se com
una unitat a l’exterior. El campanar estava solucionat a la dreta de
l’edificació a mode d’espadanya, també conegut com a campanar de paret, aquest
tenia dues obertures inferiors i una de més petita com a coronament. <i>"La
campaneta dringava cridant-nos a la darrera funció, la funció de
l’acomiadament. Feia esforços per aparèixer alegre, com lo fill que veu sa mare
agonitzant i la consola posant-se al capçal del llit ab la cara riallera,
mentre que el cor sent unes punxades que li fan mortals ferides. Campaneta del
Roser, no podries dissimular que tocaves a mort!"</i> Ramon Vergés, 6 de març de
1910.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-nV8wCkMqnCI/WGOs9qr9asI/AAAAAAAADmk/TBIfPNBguCwtcwtrXRLxoyOQobcKt9IHwCLcB/s1600/CROQUIS%2Bcopia.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="282" src="https://4.bp.blogspot.com/-nV8wCkMqnCI/WGOs9qr9asI/AAAAAAAADmk/TBIfPNBguCwtcwtrXRLxoyOQobcKt9IHwCLcB/s400/CROQUIS%2Bcopia.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Croquis de planta del temple del Roser i ampliació de <br />
l'altar major de la Mare de Déu del Roser</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><br />L’altar major del Roser i el seu art.</b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b><br /></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la imatge adjunta hi ha una representació d’aproximació
de la planta i la ubicació del presbiteri amb l’altar major <b>(A)</b>. A l’altar major se li ha donat un color
daurat general, com es pressuposa que tindria el mateix. Tot i que hi ha
constància que parts del mateix estaven policromades, Ricard Cerveto va afirmar
que la representació del Crist ressuscitat <b>(6)</b>, era la peça més bonica i millor
de la nau. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A l'<b>(1)</b> hi trobem la talla policromada de la Mare
de Déu del Roser, al<b> (2)</b> la talla de sant Francesc d’Assís i al <b>(3)</b> sant
Domènec de Guzmán. Així és com podem comprovar que es repeteix a l’altar la
iconografia de la portalada. Al <b>(4)</b> el sagrari i a sota l’escut de l’ordre dels
predicadors. Al <b>(5)</b> santa Rosa de Lima i al <b>(7) </b>santa Caterina de Siena, al
coronament del retaule la figura del Pare Etern. Al costat de l’altar estaven les Credences:
tauleta, armari i prestatgeria pel servei de l’altar. Les santes del coronament
superior al ser traslladades al nou temple van perdre les mans.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta informació la podem extraure a través
de la narració de López Querol,
obtinguda de M. Camós i recopilada per Ramon Miravall en el seu llibre “<i>Dellà
lo pont de barques</i>”. Aquesta informació fa referència a l’ornamentació
primitiva de la nova església del Roser, la qual en gran part provenia de l’antic
temple barroc, és així com podem saber que l’antic Roser posseïa la següent
relació de retaules i altres objectes litúrgics.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Relleus</b> amb volum natural, dels caps de Sant
Pere i Sant Pau. A la sagristia una llarga calaixera de fusta, amb la talla de
Crist a sobre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Altar de la Puríssima</b>, procedent de l’església
conventual, amb imatges de sant Joaquim i santa Anna. L’altar es rematava amb
la imatge de sant Agustí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Altar de sant Miquel Arcàngel</b>, el qual presentava
la talla policromada del sant, acompanyat de dos dominicans que se suposaven
Pius V i Albert el Gran.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Altar de sant Antoni de Pàdua</b>, amb talla
policromada a mida natural, als seus costats santa Bàrbara i sant Dominguet. Un
relleu exquisit de santa Llúcia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquets tres altars estaven situats al costat de l’epístola
(esquerra) de la nova església del Roser. A la quarta capella i més pròxima a l’entrada
principal es situava l’accés al campanar, el cor i la maquinària del rellotge. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>El baptisteri </b>al nou temple es situa al costat
de l’evangeli (dreta), no tenim constància de la situació en l’antic temple
conventual. El mateix és descrit així: “<i>tancat per una reixa de ferro forjat i
una gran pila d’aigua beneïda de pedra treballada, segurament procedent de l’antiga
església conventual</i>”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Altar de la Mare Déu dels Dolors</b>, també
procedent de l’església dominicana , amb remat d’un sant Crist. Era decorat amb
al·legories argentades i referides a la passió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Altar de Sant Vicent Ferrer</b>, barroc i molt
sumptuós, a la dreta i a l’esquerra sant Elm i sant Jacint de Polònia, en la
part superior sant Tomàs d’Aquino. A sota de la talla de sant Vincent la imatge
de la emperadriu santa Helena. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>Altar de Sant Josep</b>, possiblement el menys
destacat. La talla anava acompanyat per santa Rosa i santa Caterina, a la part
superior la Mare de Déu de la Cinta.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per desgràcia tot aquest art provinent de l’antic
temple conventual del Roser, serà cremat durant la revolució anticlerical de
1936, les cròniques afirmen que el veïnat de la Casota, les Ferreries, la Creu,
Sant Vicent, es van oposar a la crema promoguda per un grup anarquista de forasters
vinguts a la ciutat. A més de l’art moble, va ser cremat tot l’arxiu traslladat
a la nova parròquia, dificultant l’estudi del mateix. Posteriorment la nova església
patirà els estralls del front de guerra, sent reconstruïda posteriorment per J. Álvarez,
arquitecte de la Dirección General de Regiones Devastadas. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la relació de retaules i devocions de la
nova parròquia, provinguts de l’antic temple ens manca una d’important:<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/06/la-capella-de-sant-roc.html"> la de Sant Roc</a>. Des de 1874 quan la seva capella va ser enderrocada per una
barrancada i recuperat el sant a la riba ampostina, la devoció es va situar al
temple conventual, i és estrany que no aparegui a la relació de Camós! Molt possiblement la mateixa va ser traslladada
a altre temple de la ciutat. Continuant amb el relat de Ramon Vergés, en
descriu la festa de la següent forma: <i>“Ab la devesa que la gent hi tenia,
omplint la iglésia de gom a gom, com podrà avindre’s a encarrilar-se a una
altra banda? Qui mana fa el que vol, però és digna de conservar-se una tradició
religiosa tan arraïlada en les costums d’este poble. Io crec una cosa. Crec que
les iglésies més tortosines, ab perdó de les altres, i exceptuant la Seu, han
estat de sempre: la de sant Blai, la de sant Antoni i la del Roser” </i></span>Malauradament Vergés, no ens relata on
traslladen la festa i curiosament nombra tres temples que tot i persistir
aquests 100 anys, han estat altament transformats.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com deia Ramon Vergés, patrimoni i art convertit en </span><b>Flors d’un dia, flors de les il·lusions, què
en sou de boniques en la vostra efímera existència!</b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Font: R. MIRAVALL “Dellà lo pont de barques.
Illa dels Genovesos, Raval de la Creu, la Casota, Sant Vicent i les Ferreries” Dertosa. Tortosa, 1998.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-17940089071945160752016-12-16T10:21:00.002+01:002016-12-16T10:27:53.527+01:00La portalada del Roser, desmuntada. <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
De l’antiga edificació barroca de l’església
del Roser, <a href="http://www.monestirs.cat/monst/bebre/be13rose.htm">temple conventual</a> dels Dominics, sols ens perdura la seva
portalada barroca. Molts dels retaules que tenia el citat temple també van ser
traslladats al nou temple del Roser, però molt d’aquest art no sobreviurà a la
Guerra Civil.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i que el convent va ser desamortitzant al
1835 i els seus terrenys venuts ocupats per habitatges, el temple va restar en
funcionament com a parròquia, amb <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/06/la-capella-de-sant-roc.html">forta devoció a la ciutat de Tortosa</a>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El pont de l’Estat es va situar tot just
davant del temple, calia enderrocar-lo per crear les rampes d’accés. Tot i així
va perdurar deu anys més, <a href="http://www.monestirs.cat/monst/bebre/be13rose.htm">Barraquer</a> a
“Las casas de religiosos...” ens ho relata: <i>Hoy
(1900) la iglesia del Rosario continúa por suerte abierta al culto, pero
amenazada de muerte, porque construido sobre el Ebro es estos últimos años un
hermosísimo y elevado puente de hierro, apoya éste su cabo oriental á unos
cinco ó seis metros del templo, frente de su fachada y enfilándola; y así la
rampa ó cuesta que desde el plan terreno subirá al puente tragarà toda la
iglesia y aun otros edificios.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-b5Ji0vFPogI/WFOu6w4VwQI/AAAAAAAADl8/fseT5lRLB64jro5gAHcywq2Z8_0RXYjyQCLcB/s1600/porta%2Broser.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-b5Ji0vFPogI/WFOu6w4VwQI/AAAAAAAADl8/fseT5lRLB64jro5gAHcywq2Z8_0RXYjyQCLcB/s400/porta%2Broser.jpg" width="221" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Entre el 1910 i 1914, es va bastint el nou
temple del Roser d’<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2014/02/joan-aril-i-guanyabens-i-la-vertical-de.html">Abril</a> a l’altra riba del riu Ebre, mentre la portalada
barroca va ser desmuntada, per integrar-la a la nova construcció com entrada
lateral. Molt possiblement acció impulsada pel mateix arquitecte, en aquell
moment arquitecte del Bisbat de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Foto de la premsa de l’època, amb el peu
següent: <i>“Iglesia de Nuestra Señora del
Rosario, que debe ser derivada para la construcción de la rampa del Puente de
Tortosa.”</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-39PlE6rEucs/WFOxCGBHLkI/AAAAAAAADmI/sQw5eq8eYCcLyqAvdFNskYi_gViCdm8IwCLcB/s1600/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-1.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="https://2.bp.blogspot.com/-39PlE6rEucs/WFOxCGBHLkI/AAAAAAAADmI/sQw5eq8eYCcLyqAvdFNskYi_gViCdm8IwCLcB/s400/Sin%2Bt%25C3%25ADtulo-1.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estat actual de la portalada barroca del Roser, a l'avinguda Cristòfol Colom. On podem veure la Mare de Déu del Roser envoltada a la dreta nostra per Sant Domènech i a l'esquerra per Sant Francesc. Foto GoogleMaps. </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-66996498651150858762016-12-08T20:15:00.000+01:002016-12-08T20:15:00.508+01:00Les escales de fusta del Pont de l’Estat II<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Aquest cop des de la riba de la Casota, a la dreta de l’Ebre.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la
foto que va fer Borrell, durant la primera dècada del XX i que es conserva a l’Arxiu
del Baix Ebre, es pot comprovar la provisionalitat de les escales de fusta, que
van estar en ús durant deu anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-p8qnX3Qr-3s/WEmwB4G1F5I/AAAAAAAADls/ONECbUJmuaUGX_5Qixx7LCmoDQ9S9NQcQCLcB/s1600/barenes%2B001%2Bcopia.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="226" src="https://3.bp.blogspot.com/-p8qnX3Qr-3s/WEmwB4G1F5I/AAAAAAAADls/ONECbUJmuaUGX_5Qixx7LCmoDQ9S9NQcQCLcB/s400/barenes%2B001%2Bcopia.png" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A més la foto ens mostra les conegudes
<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/11/el-campanar-del-roser.html">drassanes Solapa</a> o Vilàs a baix del pont. Els mestres d’aixà, calafats,
filadors..., un cop desmuntat <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2011/11/les-drassanes-de-tites.html">el Camp de Titets</a>, es van instal·lar en aquesta
riba de la ciutat, fins que l’ofici va desaparèixer de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A l’altra riba i fent de tap del pont, l’antiga
església del Roser, a la seva dreta <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/04/lhostal-dels-cugat.html">la Fonda Espanya</a> i a sobre d’elles, al
Sitjar, els desapareguts <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/08/el-pati-dels-quarters.html">quarters de Sant Francesc</a>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per sota del pont i a l’esquerra s’observa <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/01/entrada-al-pont-de-la-cinta.html">el pont de peatge de la Cinta</a> i la casa de l’Aduana o Diputació, una de les poques
edificacions retratades, que han sobreviscut
a aquests cent anys de destrucció a la ciutat de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-89597296614927560452016-12-05T18:28:00.000+01:002016-12-05T18:43:08.767+01:00Les escales de fusta del Pont de l’Estat<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Sovint en aquest espai hem parlat del <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/04/pont-de-lestat.html">Pont del’Estat</a> i de les controvèrsies que ell ha generat, des de la seva planificació
fins a l’actualitat sempre ha estat el centre de les mirades, ja que el mateix es
imprescindible per a una ciutat amb riu i dividida en dos parts.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al 1900 el pont ja havia estat acabat, però no
els seus accessos, recordeu que davant mateix tenia un temple i que l’església
no va posar fàcil el tema de l’enderroc ni de cessió del mateix. Caldrà esperar fins al
1910, DEU ANYS! Per a que comencessin a enderrocar el temple i les <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2015/08/les-zones-porxades-la-placa-de-les-cols.html">cases de la plaça de les Cols</a>. I un any més per a que inauguressin les conegudes com
<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2015/12/les-zones-porxades-la-placa-de-la-font.html">Avingudes del Pont</a>, és a dir les rampes d’accés. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Mentre la gent que havia de travessar lo riu,
tenia dues opcions: agafar la barcassa de pas, pontó o també conegut com pont
volant o pagar peatge pel pont de la Cinta. Fins que al 1901 l'Ajuntament, va inaugurar
unes escales del tot provisionals ( i a la mateixa vegada il·legals) </span>de fusta , una a cada riba del riu i que facilitava
l’accés als vianants. A la Verdad del 14/03/1901, es pot llegir: <i>“La brigada municipal está arreglando la acera de la Barana del Ebro, dándole mayor anchura
que favorecerá mucho el tránsito por aquel punto que es muy numeroso y
contínuado, especialmente desde que el Ayuntamineto construyó las escaleras del
Puente del Estado con aplauso del vencindario que hoy puede pasar gratis con
facilitat de una á otra parte del Ebro"</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Byvf96NOB9A/WEWiaXucOtI/AAAAAAAADlc/61NZ2T_jhDUPr3plEEEPVSE6QDuo6MP-QCLcB/s1600/escales%2Bal%2Bpont.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="267" src="https://3.bp.blogspot.com/-Byvf96NOB9A/WEWiaXucOtI/AAAAAAAADlc/61NZ2T_jhDUPr3plEEEPVSE6QDuo6MP-QCLcB/s400/escales%2Bal%2Bpont.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Us deixem una foto d’aquell moment inaugural,
no té gaire qualitat, però il·lustra força el fet la construcció i utilització de les escales.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fotografia compartida gràcies als companys del
grup Baix Ebre i Montsià Antics. <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-18577643710412389572016-10-14T11:57:00.000+02:002016-10-14T12:01:47.715+02:00Carrer Teodor Gonzàlez. La casa Franquet.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Abans nomenat carrer de la Unió, ja que aquest
feia de frontissa entre la ciutat antiga i nova.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Postal presa des de la part més alta del
carrer, tot just a tocar de la falda del turó del Sitjar. Una imatge que ens
revela, la configuració del casat a principis de segle: amb la Casa Brunet, la
Matheu, la casa Escudé que albergava un cinema i la Casa Franquet. Al solar que dóna inici al
carrer ens anys posteriors es construiria el cinema Fèmina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-9zOkZmQ_fSg/WACrmn6PwzI/AAAAAAAADlI/5kB99xlGBw4P3k2LK7iiAf2AjYp0MawVgCLcB/s1600/Sin%2Bti%25CC%2581tulo-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="272" src="https://4.bp.blogspot.com/-9zOkZmQ_fSg/WACrmn6PwzI/AAAAAAAADlI/5kB99xlGBw4P3k2LK7iiAf2AjYp0MawVgCLcB/s400/Sin%2Bti%25CC%2581tulo-1.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><b>La Casa Franquet</b>, és una de les més
interessants de tot l’eixample tortosí, edifici cantoner, també va ser coneguda
com casa Lo Fuster. Sobretot la seva planta baixa on presenta tres arcs
rebaixats que alberguen els buits de la façana, actualment molt desvirtuats del
que ens mostra la postal d’inicis de segle. D’estil eclèctic, encara conserva tota
la decoració en la façana principal, on destaca la seva gran balconada
correguda treballada en forja en primera planta i centrada en la planta
superior. Els estucs amb imitació a encoixinat, es repeteixen per tota la
façana, mostrant-se amb molt de volum al voltant dels buits. Destaca a la seva
part central la decoració geometritzada a mena de cortinatge (elements de
subjecció i borles), que es reitera en la planta baixa com a element de suport
dels arcs. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<!--EndFragment--><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La part superior esta coronada per<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>un frontó retallat i arrodonit, on destaca la
decoració floral, i les mènsules que el flanquegen.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-39117751633191992162016-10-10T09:31:00.001+02:002016-10-10T09:31:31.546+02:00Cantaires a la sortida del Roser<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-KAnn2D5t-C0/V_tDsjN3bEI/AAAAAAAADk4/HT1FJ2IJIHwpYmsEduNYkxARYXSYXoqDACLcB/s1600/cantaires%2Broser3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://3.bp.blogspot.com/-KAnn2D5t-C0/V_tDsjN3bEI/AAAAAAAADk4/HT1FJ2IJIHwpYmsEduNYkxARYXSYXoqDACLcB/s320/cantaires%2Broser3.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El grup de Cantaires de l'Ebre a la sortida de l'església del Roser, als anys 50.<br />
Fotografia cedida per Bonaventura Amat.<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-7499782624056276582016-09-23T12:21:00.001+02:002016-09-23T18:28:56.464+02:00Les propietats de Manuel María de Córdova y Miguel i el primer eixample de Tortosa.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Corre el 1860 i Manuel María de Córdova demana
al Ministeri de la Guerra, edificar tot un barri als seus terrenys: <i>“en el
espacio que media entre las antiguas fortificaciones de aquella plaza por la
parte N.E. y el fuerte llamado del Bonete”</i>.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">En
aquesta instància es posa de manifest la falta de terreny edificable a la
ciutat, i a més el defensa en contraposició a la fallida ampliació de la ciutat
per la zona del Cap de Pont, al 1860 havien passat ja 13 anys del projecte de
doblar el terreny urbanitzable de Tortosa a la riba dreta. Un megaprojecte
realitzat per Manuel Ramón García, cap de la Brigada Topográfica y de Ensanche
de Barcelona, el mateix plantejava la construcció de quatre fortins tancats per
la gola, formant un arc amb radi de 823m tenint com a centre la part exterior
del pont (de Barques).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">És
així com el febrer de 1861, s’aprova l’eixample interior del Rastre per part de
la Dirección General de Ingenieros del Ejército, amb la condició de <i>“sujetar el
trazado de la calles antes de emprender las obras al examen del comandante de
Ingenieros de la citada plaza y la normativa sobre servidumbres”.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">El
mateix any però al mes de maig l’Ajuntament sol·licita enderrocar la muralla
interior (medieval) amb la finalitat de construir en aquest lloc el mercat de
la ciutat, generant amb aquesta obra una gran plaça que unia la ciutat antiga
de la moderna, d’aquest fet en resta l’actual <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2011/08/errors-de-positivat-la-casa-wenetz.html">plaça Mossèn Sol</a>, popularment
coneguda com plaça del <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/04/el-rastre.html">Rastre</a>. Al plànol adjunt es pot observar el traçat de la
muralla medieval amb color roig. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--CXJ8PDIxO4/V-UBotx1EbI/AAAAAAAADkY/ye3Ko6r_hIIj9LH4cRHIgVxLM6zTobVEACLcB/s1600/eixample%2Breastre.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://1.bp.blogspot.com/--CXJ8PDIxO4/V-UBotx1EbI/AAAAAAAADkY/ye3Ko6r_hIIj9LH4cRHIgVxLM6zTobVEACLcB/s320/eixample%2Breastre.png" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">D’aquell
projecte d’eixamplament ens perduren els carrers longitudinals de <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2011/08/mare-de-deu-de-la-providencia.html">la Providència</a>,
<a href="http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=ros-y-medrano-manuel">Ros de Medrano</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Casto_M%C3%A9ndez_N%C3%BA%C3%B1ez">Méndez Nuñez</a>, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Combate_del_Callao">Callao</a> i transversals de Consol i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Bautista_Topete">Topete</a>. Tots
noms de moda d’aquell temps i relacionats directament en els fets militars de l’època i religiosos. La resta dels dos carrers longitudinals
projectats a la zona més pròxima al Bonet no van ser mai projectats ja que en
aquesta zona s’ubicarà la casa dels Josepets. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">Altre
aspecte a destacar del projecte d’urbanització és la representació de la
tipologia d’habitatge que es recomana construir en aquest espai, tot i el pas
de gairebé dos segles aqueta tipologia encara es pot observar en moltes
edificacions del barri, com el núm 12, 15 i 27 de Ros de Medrano, núm 11, 14 i 22-26
de Méndez Núñez. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">Font:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">José
I. MURO MORALES. Los planos de la plaza y la Ciudad de Tortosa, 1845-1886.
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm77. 2014. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;">Consultable
en <a href="http://www.raco.cat/index.php/TreballsSCGeografia/article/view/289174">RACO</a><span style="font-size: 12pt;"><o:p></o:p></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-51560169656063550922016-09-17T18:45:00.001+02:002016-09-22T17:08:33.230+02:00A la recerca d'un mil•liari<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<i>Val
la pena intentar-ho.</i><o:p></o:p></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-wspD32KCIiQ/V91y6nob8hI/AAAAAAAADj8/SD68hV2FWR4fPIMde8t249WjxpVZxIQfwCEw/s1600/Mil%25C2%25B7liari%2Bde%2Bl%252527Aldea.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-wspD32KCIiQ/V91y6nob8hI/AAAAAAAADj8/SD68hV2FWR4fPIMde8t249WjxpVZxIQfwCEw/s400/Mil%25C2%25B7liari%2Bde%2Bl%252527Aldea.JPG" width="260" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<br />
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Cap
al 1816 en tenim una primera notícia en forma de gravat, juntament al mil·liari
de Cambrils-Montbrió, a <i>Voyage
pittoresque et historique de l’Espagne</i> d’Alexandre de Laborde (1773-1842). <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Daniel_Fern%C3%A1ndez_Domingo">Daniel Fernández Domingo</a> en va parlar a <i>Anales o historia de Tortosa</i> (1867;
pàgs. 260-261) i cap aquells temps, o almenys el 1894, el pare i epigrafista
Fidel Fita Colomé (Arenys de Mar, 1835 – Madrid, 1918), amic d’Emil Hübner, va
interessar-se per ella. Finalment <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Ramon_O'Callaghan_i_Forcadell">Ramon O’Callaghan</a>
li dedica un passatge al <i>Apéndice a los
Anales de Tortosa</i> (1895). Parlem del mil·liari romà redescobert vora
l’ermita de l’Aldea, conservat parcialment, i que almenys des de l’any 1873 va
passar a mans de <i>Juan</i> Lamotte, a
Tortosa (<i>La
Verdad</i> de 14/02/1895, de 23/02/1895 i de 27/02/1901). Encara no
l’hem oblidat. Registrat al CIL amb el número 4.952 diu: [Ti(berius)] Caesar
divi Aug(usti) f(ilius) / [Divi Iuli n(epos) Aug(ustus) pont(ifex)] / <b>MAXSIM</b>[us CO(n)S(ul) V] / [I]<b>MP</b>(erator) <b>VIII T</b>[ribunicia] / [P]<b>OTESTA</b>[TE
XXXIIII] / <b>VIA AV</b>[gusta] / <b>CCX</b>[---].<o:p></o:p></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-I3kc5FNki40/V91yu8LTvcI/AAAAAAAADj4/m7QmnLvc7yMk64DrM3cysxPGDREj5YdmwCLcB/s1600/Casa%2BLamotte%2Bdel%2B1849.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://2.bp.blogspot.com/-I3kc5FNki40/V91yu8LTvcI/AAAAAAAADj4/m7QmnLvc7yMk64DrM3cysxPGDREj5YdmwCLcB/s320/Casa%2BLamotte%2Bdel%2B1849.JPG" width="240" /></a></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Molts
anys després l’any 1968 <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Jes%C3%BAs_Massip_Fonollosa">Jesús Massip</a> va
retrobar-lo “abandonat i quasi soterrat al pati exterior de la casa de Pedro
Lamotte”, al carrer de Santa Anna del <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Barri_de_Sant_Jaume">barri de Sant Jaume</a> de Tortosa. I tot i que la senyora Lamotte va prometre cedir-lo,
els hereus, llavors, sembla que van optar per no fer-ho. Ens queden tan sols
les fotos de <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Josep_Dauf%C3%AD_i_Zaporta">J. Daufí.</a><o:p></o:p></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Han
passat molts anys, i avui per avui no en tenim notícia recent així que ens
pemetem des d’aquí fer una una crida a qui tingui en les seues mans donar un
pas endavant, a la vegada que el convidem a valorar si potser ha arribat el
moment idoni. La peça té un valor singular per a una futura sala del <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Museu_de_Tortosa">Museu de Tortosa</a> dedicada a l’antiga <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Dertosahttp://ilercavonia.wikia.com/wiki/Dertosa">Dertosa</a> -i també no cal dir-ho per al poble de
l’Aldea- perquè citava a l’emperador Tiberi (o potser a Claudi) i cita a la <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Via_Augusta">Via Augusta</a> i perquè la ciutat, que encara no ha
rescatat el lapidari del carrer Ciutat, no es pot permetre perdre una peça més.
I qui sap si l’altar d’<a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Antoni_Cort%C3%A8s_i_Gelabert">Antoni Cortés</a> encastat a la torre nord i altres inscripcions de la Catedral també podran
ingressar, en dipòsit, en un espai que encara és un somni però que entre tots
es podria fer realitat. Val si més no la pena intentar-ho.<o:p></o:p></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-L-q3NrrBoYQ/V91yonQvEqI/AAAAAAAADj0/rnLZGnA7-FYhwMeFLo97FR0ofFzqzn80ACEw/s1600/Epitafi%2Brab%25C3%25AD%2BSalom%25C3%25B3%2B%252827%2529%25252c%2Bmil%25C2%25B7liari%2Bde%2BCambrils%2B%252821%2529%2Bi%2Bde%2Bl%252527Aldea%2B%252829%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-L-q3NrrBoYQ/V91yonQvEqI/AAAAAAAADj0/rnLZGnA7-FYhwMeFLo97FR0ofFzqzn80ACEw/s400/Epitafi%2Brab%25C3%25AD%2BSalom%25C3%25B3%2B%252827%2529%25252c%2Bmil%25C2%25B7liari%2Bde%2BCambrils%2B%252821%2529%2Bi%2Bde%2Bl%252527Aldea%2B%252829%2529.JPG" width="385" /></a></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
<br /></div>
<br />
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Escrit realitzat per <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/P%C3%A0gina_principal">WikiIercavònia</a>. <o:p></o:p></div>
<div class="Textbody" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">
Publicat a Tortosa Antiga com a col·laboració en aquest espai.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-29382563784748107562016-08-29T18:44:00.000+02:002016-08-29T18:44:30.289+02:00El riu Ebre i la Festa Major de Tortosa.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Com hem
anat descobrint al llarg de diferents entrades el riu Ebre tenia un
paper força important dins de les activitats festives de la ciutat. Ja des de l’edat
mitjana on en ell es representaven justes o batalles de taronges, fins a època
contemporània, on tenia lloc <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2012/09/lo-riu-deslumbrante-y-fantastico-la.html">la Festa Veneciana</a> i <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2010/04/festes-majors.html">les Regates</a> sent un dels actes més
esperats de les festes on els gremis de Sant Elm i Sant Pere, navegants i
pescadors respectivament, competien per preservar la seva rivalitat.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/--N0_nMj6EBA/V8Rk0yiHkAI/AAAAAAAADi4/IF5xUjBh52w6kJxYVJP7IdgxLaVPhxy7wCLcB/s1600/borrellriu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="280" src="https://1.bp.blogspot.com/--N0_nMj6EBA/V8Rk0yiHkAI/AAAAAAAADi4/IF5xUjBh52w6kJxYVJP7IdgxLaVPhxy7wCLcB/s400/borrellriu.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Lloc ideal on celebrar cucanyes, com les
representades a la instantània realitzada per Ramon Borrell i Codorniu (Arxiu Comarcal Baix Ebre), al
voltant de la segona dècada del SXX. Us encoratgem
a escodrinyar cada un dels detalls d’aquesta magnífica foto. <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-32180921156144264062016-06-17T11:52:00.001+02:002016-06-17T11:54:00.849+02:00Sant Crist de la Puríssima<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-iwmxGZd0PXY/V2PHYfs6ZHI/AAAAAAAADig/nvFHqrHbApE6p472D8ypCspK8pnonA3tACLcB/s1600/postcrist.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-iwmxGZd0PXY/V2PHYfs6ZHI/AAAAAAAADig/nvFHqrHbApE6p472D8ypCspK8pnonA3tACLcB/s320/postcrist.jpg" width="202" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Postal d'una de les escultures del SXVII més importants de Catalunya, a més de ser una de les imatges més venerades de la ciutat de Tortosa. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Situada a un cambril d'un retaule en una capella lateral de l'església de la Puríssima Concepció Victòria, es tracta d'una imatge de Crist crucificat a tamany real i clavat a una creu llatina (no és l'original).<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pertany a la corrent naturalista escultòric desenvolupat a Itàlia. La talla barroca va ser esculpida pel franciscà Humili de Petralia Soprana.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-45890574700512713542016-06-01T11:32:00.001+02:002016-06-01T18:44:02.386+02:00El barraquisme a la ciutat de Tortosa<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Un cop superada la fase de reconstrucció de la
Guerra Civil i sumida en la dura postguerra (que perdurarà més del normal a
Tortosa), el consistori a les dècades dels anys 50 i 60 es centrarà en
solucionar el problema de l’habitatge.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Calia posar ordre a la persistència del
barraquisme i de la insalubritat d’aquests habitatges que perduraran fins a la segona meitat de la dècada dels anys
60 del segle passat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És així com al 1954 l’ajuntament actua sobre
els barraquisme que es troba situat al voltant de les rondes de l’estació de
ferrocarrils, el 22 de maig d’aquell any s’aprova el darrer termini de vuit dies,
per desallotjar els habitatges per enderrocar-los posteriorment. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquesta és la primera actuació que realitza el
consistori, però la mateixa no aturava el problema del barraquisme. Al juny del
1957 es posa en marxa l’elaboració d’un estudi molt exhaustiu a petició del
<i>Ministerio de la Vivienda: “Normas para la preparación de un plan de tres años
con destino a la desaparición de zonas habitadas insalubres (barraquismo)”. </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Arran d’aquest estudi s’elabora un cens íntegre,
on a través de fitxes queda especificat l’habitatge i els moradors del mateix.
Al mateix es crea un plànol, una memòria descriptiva i fotografies. De tot
aquell treball sols es conserva el plànol que adjuntem, remarquem amb cercle
roig, les diferents zones ocupades pel barraquisme. El mateix adjunta la
quantia de famílies que habiten en cada una de les zones marcades.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-jz5bANPlhO0/V06qKd6tv1I/AAAAAAAADiI/BQTkioNBP84h6pTIyMt_NEqJ7NF7EpzCwCLcB/s1600/mapa%2Bbarraques%2Bcopia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="293" src="https://4.bp.blogspot.com/-jz5bANPlhO0/V06qKd6tv1I/AAAAAAAADiI/BQTkioNBP84h6pTIyMt_NEqJ7NF7EpzCwCLcB/s400/mapa%2Bbarraques%2Bcopia.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li>Al fortí de Tenasses habiten 11 famílies.</li>
<li>Al castell de la Suda habiten 8 famílies,
aquesta zona inclou les Avançades de Sant Joan.</li>
<li>A les coves de Jusapats (josepets), habiten 3
famílies. Aquesta zona queda a l’actual pas de Ronda, sobre el barri de Sant
Jaume i encara visible.</li>
<li>A la nomenada Casa Obispado, habiten 11
famílies. La zona marcada fa referència a les cases de l’absis, que seran
enderrocades als anys 60.</li>
<li>Al Quarter de Sant Francesc, queden censades
un total de 61 famílies. Enderrocats i actual hospital Verge de la Cinta. També queden marcats el baluard del Sant Esperit i de les Creus.</li>
<li>Al fortí d’Orleans, habiten un total de 3
famílies.</li>
<li>A les coves de Sant Llàtzer, es comptabilitzen
altres 3 famílies.</li>
</ul>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Això fa un total de 100 famílies vivint en
condicions insalubres a tot el perímetre fortificat de la ciutat de Tortosa.
Residint la majoria d’elles a <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2013/08/el-pati-dels-quarters.html">les antigues casernes barroques de Sant Francesc</a>,
que també seran enderrocades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al 1963, el problema persistia i es crea el
Patronat de la Nostra Senyora de la Cinta, la seva finalitat era crear
habitatges de tipus “ultrabarato” per acollir aquelles famílies necessitades.
Al cens que edita aquest patronat apareixen un total de 18 famílies que vivien
en cases d’auto-construcció a les muralles de la ciutat o en coves. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per donar cabuda a tota aquesta població i
donar solucions al problema de l’habitatge el consistori franquista, anirà plantejant
la construcció d’habitatges protegits. Com ara els de Ferreries, els habitatges
socials a Remolins, el grup “13 de Gener” i de renda limitada del carrer de la
Parra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-HMRwxI0s5pM/V06qb1YaoxI/AAAAAAAADiM/iDvHiQPD1XYa9N-BIN1v3YQsVD1-QijuQCLcB/s1600/barraques.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="242" src="https://1.bp.blogspot.com/-HMRwxI0s5pM/V06qb1YaoxI/AAAAAAAADiM/iDvHiQPD1XYa9N-BIN1v3YQsVD1-QijuQCLcB/s400/barraques.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La fotografia que adjuntem no es correspon a
les fetes pel projecte del 1957, però ens pot donar una idea molt clara de
quina era la tipologia dels habitatges que poblaven el sector fortificat de
Tortosa. La fotografia correspon a la dècada dels anys 70, per aquest motiu les
barraques es veuen ja totalment abandonades (pujada al castell de la Suda).
Unes construccions humils d’auto-construcció que aprofitaven l’orografia del
terreny com les coves, els polvorins dels baluards i estructures militars.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Del fet del barraquisme a Tortosa es poden
extreure varies conclusions en referència a les zones fortificades, per un
costat que molts dels llocs que ocupaven el barraquisme va ser enderrocat o
totalment transformat, per eradicar aquestes situacions als anys 70. Bons
exemples són la destrucció dels quarters de Sant Francesc dels S. XVIII per
instal·lar allà l’hospital i la construcció del Parador a la Suda. Amb aquestes
actuacions s’esborrava la memòria del barraquisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per altre cantó, la mala imatge dels castells,
fortins i baluards. On encara molta ciutadania conserva una imatge d’insalubritat
i de zona deprimida. Aspecte que ha fet que la recuperació d’aquest patrimoni
ha mostrat i mostra, més dificultats de recuperació i posada en valor que
altres llocs de la ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fonts:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fotografia: núm 742. ACBE. Anys 1970-<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Plànol: ACBE actual Arxiu Comarcal del Baix
Ebre.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A. GARCÍA RODRÍGUEZ. L’evolució Urbana de
Tortosa (1939-1979). Plantejament i actuacions urbanístiques. Tesí Doctoral.
URV 1999. <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-46139437068403890772016-05-11T12:44:00.001+02:002016-05-11T12:44:29.475+02:00L’Orfeó Tortosí. <div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la fotografia que ens envia Ignació Ugarte
Irazuzta, podem veure una de les seves primeres juntes, que va ser retratada
per Ramon Borrell i Codorniu. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-evkzoz7EQY0/VzMMiiQYe6I/AAAAAAAADh4/UzrBcPr6g0IM24GVOhqw562JiSxV7gl0wCLcB/s1600/FILE1230.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="371" src="https://3.bp.blogspot.com/-evkzoz7EQY0/VzMMiiQYe6I/AAAAAAAADh4/UzrBcPr6g0IM24GVOhqw562JiSxV7gl0wCLcB/s400/FILE1230.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una de les entitats més importants de la ciutat amb una estreta vinculació amb la música i la cultura, sent juntament a Cantaires (1934), les úniques entitats que sobreviuran a la Guerra Civil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’Orfeó va ser fundat el 15 de juny del 1905,
per Joan Moreira Ramos i el compositor Manuel Queralt i el mossèn José M. Peris,
també compositor i entre altres autor de la música de l’Himne de la Cinta. Entre altres
personalitats el primer president de l'Orfeó va ser Joan Abril i Guanyabens. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La primera seu va situar-se al Centre Excursionista
al carrer Taules Velles, posteriorment cap als anys 30 van traslladar la seu al
carrer Montcada número 24. Sent la Guerra Civil, motiu d’una forta davallada de
la seva activitat, la qual no reprendrà fins als anys 1954, de la mà de Manuel
Camós Borràs. El 1991, passà a formar part del Centre del Comerç, fins el
1998 on s’instal·lava definitivament al Casal Tortosí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Una de les fites més importants va ser la
publicació del “Boletín del Orfeó Tortosí” al 1913, que l’any següent es
publicaria baix el nom de La Zuda, revista que es publicaria fins al 1930. <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-24332414886569013642016-05-06T11:25:00.001+02:002016-05-08T13:13:37.518+02:00Cos de bombers a la dècada dels anys 20<div style="text-align: justify;">
Si l'anterior fotografia del cos de bombers era espectacular, aquesta encara ho és més. Es tracta d'una formació realitzada al passeig central del Parc a la dècada dels anys 20. A la mateixa hi podem veure el cotxe de bombers i darrere el carro. Foto de Ramon Borrell. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-Q8C4RIQ_lro/Vyxhtt0MdTI/AAAAAAAADho/TDWfVsw00gcDUqevdYHV3I3f4D-A6z9uACLcB/s1600/bombers1920.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="https://2.bp.blogspot.com/-Q8C4RIQ_lro/Vyxhtt0MdTI/AAAAAAAADho/TDWfVsw00gcDUqevdYHV3I3f4D-A6z9uACLcB/s400/bombers1920.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre <a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/search/label/Carro%20de%20bombers">el carro/bomba d'aigua</a>, ja fa anys vam publicar una foto que ara podem contextualitzar amb aquesta altra i que va ser publicada per perfil a les xarxes de: Histories de Bombers @Apagafocs, el 20 de gener d'aquest any. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tortosa al 1992 encara disposava de tres carros - bombes d'aigua dels anys vint, que van ser deixats a les dependències del Balneari del Porcar.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Per esbrinar l'esdevenir dels carros, cal resseguir un article publicat per Albert Curto a la Veu de l'Ebre el 2004, baix el títol de: "Els carros dels bombers: crònica d'una mort anunciada"</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
El 1992 el mateix Curto, va rescatar els carros del Balneari del Porcar, dipositant-los al Museu. Al temps condicionats per l'espai del Museu, els carros van ser desplaçats a altre espai de la ciutat, el magatzem del Carrilet. Però aquest va ser enderrocat i per tant els carros de bombers amb el seu anar i tornar, van anar a parar altre cop al Balneari del Porcar. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i així cal dir que aquests carros al 2004 ja no eren on deurien de ser i de ser patrimoni de tots els ciutadans de Tortosa, van passar a ser patrimoni d'algun particular. Al 2004 i segons l'article, restaven a una finca de tarongers a la vora d'una muntanya de llenya. Evidentment d'això han passat uns 12 anys, el rovell i la podridura inexorablement, si haguessin restat al ras, els hauran desfet.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara faig una transcripció literal d'un fragment de l'article que va ser englobat al volum I de Patrimoni al Rebost: <i>"Ha estat tanta la quantitat de patrimoni públic que en les darreres dècades ha passat de forma misteriosa (però socialment admesa) a mans particulars, que ni ens sobta ni ho valorem. Vull creure que en una societat que pretén ser normalitzada un fet així es condemnable i penalment punible. Aquí, probablement, això passarà sense pena ni glòria. En definitiva, per a la majoria de ciutadans, de polítics, i fins i tot d'intel·lectuals aquestes bombes d'aigua dels bombers tenen una importància relativa, i suposo que el traspàs del públic a privat és qüestió de no meneallo"</i>.<br />
<br />
<b>Ens cal puntualitzar</b>, un aspecte més modern al respecte dels carros-bomba d'aigua, traslladat des del web: <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/P%C3%A0gina_principal">Ilercavònia</a>. Es tracta d'explicar el final feliç que van tenir aquestes peces, després de ser tractat el tema als mitjans de comunicació. La brigada municipal es va presentar a una finca de Ferreries a la vora del pont del Mil·lenari per a recuperar-los. Al 2008 es va <a href="http://www.tortosa.cat/webajt/gestiointerna/headlines/partpublica/indexllistaheadlines.asp?codi=1731">presentar en societat la seva restauració</a> dels dos carros-bomba, fent-se <a href="http://www.tinet.cat/portal/sheet-showold.do?id=274392">una exposició</a> a l'Escorxador. Actualment es troben a la seu de la Regió d'Emergències de les Terres de l'Ebre.<br />
<br />
ILERCAVÒNIA. Enciclopèdia oberta de les comarques centrals dels Països Catalans. </div>
<div style="text-align: justify;">
A. CURTO, “Els carros dels bombers: crònica d'una mort anunciada”, a J. VIDAL, A. CURTO (coord.), Patrimoni al rebost (I), Tarragona, 2004.</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-70206658491698909912016-05-04T09:23:00.001+02:002016-07-24T17:44:29.291+02:00Cos de Bombers<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-GEV-My-VhiM/VymjTOZvLCI/AAAAAAAADhY/fa3F-oRzaqsksBnPQj5g92Mpt_hYT0cCACLcB/s1600/FILE1319.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-GEV-My-VhiM/VymjTOZvLCI/AAAAAAAADhY/fa3F-oRzaqsksBnPQj5g92Mpt_hYT0cCACLcB/s400/FILE1319.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
Espectacular imatge que ens envia Ignacio Irazuzta Ugarte.<br />
Es tracta d'una fotografia de grup, corresponent al cos de bombers de Tortosa l'any 1904.<br />
A molts de vosaltres us pot sonar la cara del senyor no uniformat de la tercera fila, oi? Es tracta de l'arquitecte municipal de la cuitas, llavors càrrec ocupat per Pau Monguió.Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-978792496207721332016-04-28T09:05:00.000+02:002016-04-28T09:05:18.685+02:00Cripta de la Reparació.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Projectada per l’arquitecte municipal Joan
Abril i Guanyabens. L’església de la
Reparació de Tortosa va ser creada per albergar les despulles de Mossèn Sol,
aquest tenia un somni: la construcció d’un <i>“templo, capilla central y
universal de la reparación”</i>.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La mateixa va ser començada el primer d’abril
de 1901, amb un fort deliri per part de Manuel Domingo i Sol (fundador de
l’ordre dels operaris diocesans) de veure acabada l’obra del temple expiatori
abans de que morís. El temple encara que per acabar com <a href="http://ilercavonia.wikia.com/wiki/Temple_de_la_Reparaci%C3%B3">es pot llegir en les cròniques de l’època</a> va ser beneït el 1903. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els terrenys que ocupà el temple van cer
cedits pel bisbat i corresponien a l’antiga capella del convent dels mercedaris.
La mateixa va ser comprada pel Bisbe Aznar i en aquell moment era utilitzada
com a teatre municipal, l’edifici conventual esdevindrà la primera escola
publica de Tortosa i de Catalunya. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-7gbqq2WfpoY/VyG10oEOkHI/AAAAAAAADhE/DflOHjC5jwwKhWzYTx_KVZZf1AMmaVduACLcB/s1600/reparaci%25C3%25B32.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="207" src="https://2.bp.blogspot.com/-7gbqq2WfpoY/VyG10oEOkHI/AAAAAAAADhE/DflOHjC5jwwKhWzYTx_KVZZf1AMmaVduACLcB/s320/reparaci%25C3%25B32.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La cripta de mateixa mida que la planta de la
nau, mostra un total de setze columnes de pedra de Flix on mitjançant arcs de
mig punt i volta de creueria, sosté el temple. De tots els elements
arquitectònics calen destacar els capitells, on els volums busquen l’estil del
romànic. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Altre element destacable són les escales que
donen accés a la mateixa, de tipus imperial. La seva planta és d’E: composta
per un tir fins al primer replanell i després dos més en sentit contrari fins
al nivell superior, aquets dos últims més estrets que el primer. Aquesta
tipologia d’escala va començar utilitzar-se a partir del SXVI, i aviat va
agafar una forta càrrega social,
política, cultural, fins i tot protocol·lària, ja que s’utilitzava per ennoblir
i decorar palaus.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El temple exceptuant de la cúpula i llanterna
de magnífica solució, presenta problemes de resolució volumètrics sobretot a
l’exterior. La façana posterior, coses de la vida, ara la més visible de les
dues, mostra una combinació desequilibrada on l’absis, l’altura de la cúpula,
les dependències del temple i l’entrada a la cripta, genera un conjunt poc
harmònic tot plegat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fotografia editada per Fototípia Thomas.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-83354529182948136282016-04-21T18:26:00.002+02:002016-04-25T09:20:05.886+02:00La casa-taller d’Agustí Querol a Madrid.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
“Nada mejor que la visita
á su hotel en aquellos días no lejanos de extrema laboriosidad, daba idea de la
fibra de Querol u de cuanto le deben nuestras artes plásticas.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Mezcla de palacio y
taller, de fábrica y museo, lo erigió ad hoc el artista de la calle del Cisne,
esquina á la de Zurbano, para que en las naves de sus varios estudios surgiesen
á la vida sus más grandiosas creaciones. Tuvo fe en destino, y no se equivocó.
Presintió su categoría de escultor monumental, y llegó á serlo en toda la
extensión del vocablo.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-kpQx6V98jPI/Vxj-ueAjM4I/AAAAAAAADgs/_0qn7zOdq1w4bW38fU5Y69YmB3jdBwfOwCLcB/s1600/casa%2Btaller%2BAgust%25C3%25AD%2BQuerol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-kpQx6V98jPI/Vxj-ueAjM4I/AAAAAAAADgs/_0qn7zOdq1w4bW38fU5Y69YmB3jdBwfOwCLcB/s400/casa%2Btaller%2BAgust%25C3%25AD%2BQuerol.jpg" width="285" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
En la masa arquitectónica
que remata un frontispicio helénico, resalta el nombre del escultor entre dos
columnas jónicas. Tras la verja, una puerta confidencial, ahora tapiada, daba
acceso al jardín, al estudio grande y á las habitaciones particulares del
artista. La yedra y las flores, sombreadas por acacias y arbustos, tapizaban
los tapiales y paredes, dejando al descubierto, de trecho en trecho, lápidas,
relieves, fragmentos de sus monumentos y estatuas, bocetos varios. En el
centro, y en los ángulos del patio-jardín, descansaban é iban á posarse nubes
de palomas, cuyo nevado plumaje contrastaba con sus crines leonadas de un
hermoso mastín que gravemente seguía los pasos del escultor y se enroscaba á
sus pies. Ardían los hornos en que se fundía y moldeaba la armazón del barro, y
de los locales en que se hacía el vaciado dels yeso, se ponía término al
modelado ó se sacaban de puntos sobre el mármol las estatuas, salía un animado
rumor de colmena que levantaba una legión de escalpelinos, ayudantes y obreros.
Era la vida que cantaba su canción al trabajo en el altar de la belleza.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
De arte libre, glorioso y
grande, era el ambiente que allí se respiraba. Al salvar el dintel del
“estudio” último del maestro, como al hacer alto en su despacho, la impresión
era honda, inenarrable. El asombro no permitía articular palabras, y los ojos
se clavaban extasiados en todas aquellas innumerables figuras que reclamaban
para sí la atención exclusiva, en los titanes, en las heroínas, en los alados
corceles, en los símbolos de tantas gradezas, dolores y virtudes; y resbalaba
la mirada por los caballetes y columnas, por los bustos en bronce, por los
bocetos en yeso, por los retratos expresivos en mármol, por centenares de
fotografías de la producción realizada, por deocenas de proyectos de monumentos
por ejecutar… Toda una larga pregenie ilustre, toda una floración desbordada
que presidia la escultura de la Gloria, sonriente y majestuosa, extendidos los
brazos hacia su devoto y nervioso que á sus pues había encanecido
prematuramente y que le rendía lo mejor de su vida.<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-U0UWBAnk3Dg/Vxj-uRn8FdI/AAAAAAAADgw/XixB-XiM_C0SYecxFlO2Uc41C159YnZogCKgB/s1600/Despatx%2BAgust%25C3%25ADQuerol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="291" src="https://4.bp.blogspot.com/-U0UWBAnk3Dg/Vxj-uRn8FdI/AAAAAAAADgw/XixB-XiM_C0SYecxFlO2Uc41C159YnZogCKgB/s400/Despatx%2BAgust%25C3%25ADQuerol.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Ya el hotel está
silencioso como un templo. La familia del maestro, cumpliendo su voluntad, lo
convierte en museo. Es el mejor tributo á su recuerdo y á su fama.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<o:p></o:p><span lang="CA">Així és com <a href="http://pontanosilustres.blogspot.com.es/2015/09/rodolfo-gil-fernandez-poeta-politico-y.html">Rodolfo Gil</a>, descriu i il·lustra
la casa taller de l’escultor tortosí Agustí Querol, que posseïa al <a href="https://artedemadrid.wordpress.com/2009/09/07/jardines-del-paseo-de-la-castellana-ii-el-barrio-de-indo/">Paseo del Cisne de Madrid</a> (actual Eduardo Dato). Aquesta monografia va ser editada al
1910 i estava inclosa dins la col·lecció de <i>“Monografias de Arte Universal –
Colección de volúmenes de elegante impressión, ilustrados con preciosos
grabados.”</i> Agustí Querol, sent el volum V, queda entre: Goya, Rodin,
Bartolozzi, Sorolla, Millet, Murillo, da Vinci.. Una obra mitjançant la qual a l'autor el van nombrar acadèmic de l'Academia de Ciencias, Bellas Letras i Artes Nobles de Còrdova.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La casa-taller estava situada a una zona residencial i plena de palauets al
nord de la capital i molt propera a la Castellana, dos carrers més al nord hi
tenia de veí un artista coetani, però en aquest cas pintor: <a href="http://museosorolla.mcu.es/casa.htm">Joaquim Sorolla.</a> </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Malauradament la
casa del tortosí a diferència de la del valencià, ni va restar en peus, ni finalment
es va convertir en Museu.</div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-51669995095047514682016-04-12T09:53:00.001+02:002016-04-12T09:53:31.788+02:00La Mare de Déu dels Àngels a l’àmbit sagrat.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
La Verge envoltada d’àngels correspon a una
iconografia que s’exporta d’Itàlia, i la taula de Tortosa és una mostra
d’aquesta tipologia que va arrelar a Catalunya i que encara es conserva.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-pHNvz96sbOI/Vwyoi4YH6BI/AAAAAAAADgU/NnxZlOvN_34NQvF6w4-jAYPZ2XWoJhRHg/s1600/Retaule_conservat_a_l_interior_d_una_casa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="185" src="https://3.bp.blogspot.com/-pHNvz96sbOI/Vwyoi4YH6BI/AAAAAAAADgU/NnxZlOvN_34NQvF6w4-jAYPZ2XWoJhRHg/s400/Retaule_conservat_a_l_interior_d_una_casa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sabem que Jaume Perepons i el seu soci Mariano
Lleixà, compraren les taules gòtiques el 1916 a les menoretes de Santa Clara a
canvi d’una quantia de diners (12.500pts), que van ser destinats a reparacions
a una part de l’edifici conventual que amenaçava ruïna. Tot i així, el convent de Santa Clara no era
el seu lloc d’origen, sinó que aquestes
procedien de la catedral de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les pintures de la Seu tortosina van ser
disseminades per diferents llocs i espais sagrats a causa d’una disposició del
bisbe Sever Tomàs Auter, a finals del segle XVII. Segons els estudis
relacionats aquí, sembla indicar que el retaule de la Mare de Déu dels Àngels, inicialment es situava en la capella de
Santa Anna o la Concepció de la Mare de Déu, a la girola de la catedral. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-OLE8reRafik/Vwyozp17ArI/AAAAAAAADgY/TgP0tZVn8cUk18N60O5BKXtwaJxv2QYPACLcB/s1600/10941826_774792982638844_959811384229149981_n.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="217" src="https://2.bp.blogspot.com/-OLE8reRafik/Vwyozp17ArI/AAAAAAAADgY/TgP0tZVn8cUk18N60O5BKXtwaJxv2QYPACLcB/s320/10941826_774792982638844_959811384229149981_n.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En aquest cas la venda de patrimoni, van
salvar les pintures d’una més que possible destrucció durant la revolució
anticlerical del 1936, aquí adjuntem una imatge que mostra la destrucció del
Convent de Santa Clara tot i que ja es poden apreciar els treballs de
restauració que va emprendre el govern republicà de la Generalitat de
Catalunya, de la mà de Joan Cid i Mulet i que malauradament van ser aturats en
l’arribada del front a l’Ebre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Imatges: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fons Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya.
Interior de la casa de Clara Lamote de Grignon.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Santa Clara del fons Manuel Milian Boix, cedida
per Hilari Muñoz. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Font:
C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit
privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals
NII. Barcelona, 2011.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-12648027676030004462016-04-01T12:38:00.003+02:002016-04-08T05:46:13.178+02:00La Mare de Déu dels Àngels de Tortosa a mans de Jaume Perepons<div class="MsoNormal">
<span style="text-align: justify;">A les diferents entrades que hem estat
publicant sobre aquestes taules gòtiques estem resseguint el camí que les va
portar al MNAC, però a la inversa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Qui va vendre les pintures a Plandiura
(posteriorment passant al MNAC), va ser el tortosí Perepons després d’una
llarga negociació i varis intents fallits de col·locar les taules al mercat
d’art estranger. Però anem a pams!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-IGOku__vBkE/Vv5OSlYi9HI/AAAAAAAADf4/F0W-h4FDnBozEhS-aM61X9cM8kUTz9jQg/s1600/Nova_vista_d_un_retaule_conservat_a_l_interior_d_una_casa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="185" src="https://3.bp.blogspot.com/-IGOku__vBkE/Vv5OSlYi9HI/AAAAAAAADf4/F0W-h4FDnBozEhS-aM61X9cM8kUTz9jQg/s400/Nova_vista_d_un_retaule_conservat_a_l_interior_d_una_casa.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com hem vist en anteriors entrades,
col·leccionar art va ser moda en aquell moment a la ciutat. Diferents famílies
benestants i intel·lectuals van aconseguir formar col·leccions bastant dignes,
fins i tot arribant al punt de sortir al llibre-guia Levante d’Elias Tormo
publicat al 1923, d’aquestes taules en qüestió publicà: <i>retablo admirable de
Pedro Serra o de Luis Borrasá, principios del siglo XV, procedente de Sta.
Clara. </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Borrell va accedir a les dependències privades
de Diego de León per a realitzar la foto del Retaule dels set goigs de la Mare
de Déu i Salvany accedí a les dependències de la casa de la senyora Lamote,
realitzant dues estereoscòpiques de les taules gòtiques de la Mare de Déu dels
Àngels. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sabem que és la casa de la senyora Lamote, ja
que Salvany és l’únic que anota al seu quadern de viatge. Clara Lamote de
Grignon i Bocquet, era filla de Lluís de Grignon Lebiaj i germana del músic
Joan Lamote de Grignon. Aquesta família entre els seus objectes d’art i
arqueologia, posseïa la làpida trilingüe de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-N3yHFpyv-dQ/Vv5OSgwTSNI/AAAAAAAADf4/J5zwE6hqtp4nIZrav9LuSrAnZaaFPGRNA/s1600/lapida01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-N3yHFpyv-dQ/Vv5OSgwTSNI/AAAAAAAADf4/J5zwE6hqtp4nIZrav9LuSrAnZaaFPGRNA/s320/lapida01.jpg" width="205" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des del 1916 el propietari de les taules
gòtiques és Jaume Perepons i Brunet, fill de l’alcalde homònim i d’Elvira
Brunet i Illa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Jaume i Clara eren matrimoni evidentment, i
segons el canonge Matamoros a la seva casa tenien una “Tabla notabilíssima”,
sent la primera referència escrita sobre la peça i publicada al 1916 a El
Restaurador, i diu així: <i>en la actualidad la posee un vecino de esta ciudad,
ostentándola como la más preciada y esplèndida presa de los salones de su casa.</i>
I continua: <i>Sería una lástima que, con el tiempo, obra de tan alta prosapía
artística y representación excelsa de una época clásica de la pintura patria,
fuera a parar a manos extrañas, lejos de Tortosa, o siquiera Cataluña, donde es
justo se conserve como resto glorioso del pasado. </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Molt segurament el canonge Josep Matamoros,
començava ha estar al cas dels intents de la venda de la peça i a l’article, fa
un crit d’ajuda que malauradament ningú escolta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Imatge de la guia Calpe d'Espanya, publicada
al 1923, on es veu que part del territori de les Terres de l'Ebre queden
englobats dins la denominació de Levante III. Segons la guia Provincias
valencianas i murcianas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://2.bp.blogspot.com/-dL70gkcZvwY/Vv5OSjxPY7I/AAAAAAAADf4/R13zTmgcIq4UF8vikVtMFsV0HpYZ_Vsxg/s1600/calpe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="145" src="https://2.bp.blogspot.com/-dL70gkcZvwY/Vv5OSjxPY7I/AAAAAAAADf4/R13zTmgcIq4UF8vikVtMFsV0HpYZ_Vsxg/s200/calpe.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Font:
C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit
privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals
NII. Barcelona, 2011.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Imatge: Fons Salvany Blanch. Biblioteca de
Catalunya.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-49027788378312445172016-03-15T16:06:00.000+01:002016-03-15T16:24:26.890+01:00El col·leccionisme d’art, a inicis del segle passat a Tortosa.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
A l’anterior entrada vam conèixer el Retaule
dels set goigs de Maria, de Tortosa i la vam titular així, ja que al Museu de
Belles Arts de Bilbao està catalogada amb aquest origen geogràfic.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot així cal tenir present la primera
descripció que fa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El%C3%ADas_Tormo_Monz%C3%B3">Elías Tormo i Monzó</a> de la peça al 1923: <i>“retablo de arte
local o valenciano, por 1420, de una ermita de Tortosa”</i>. Possiblement sent l’obra
que més el va impactar a aquest historiador de l’art, incloent aquesta cita en
el seu llibre Levante. Tot així Tormo, ja que estava en Tortosa va visitar diferents
col·leccions com la de Miguel Bau o Francesc Mestre Noé.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El ben cert és que pertanyia a la diòcesi tortosina,
però no al terme de la ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El meravellós retaule adscrit a l’obra de
Nicolau, va ser estudiat a 1934 per
Saralegui. El qual troba documentat a la
Seu valenciana, la comanda realitzada al pintor igualadí, pel canonge Bernat Carsí, per realitzar
un retaule marià per a l’església de Santa Maria d’Horta. Encàrrec que amb
molta seguretat fa referència al Retaule presentat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZAoAuLGs0uk/VugjMcVhuWI/AAAAAAAADeY/2M5WwjCIBWQTfwihjvRX3ao0qZ-XoYtYQ/s1600/BORRELL_2123%2Bretall.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZAoAuLGs0uk/VugjMcVhuWI/AAAAAAAADeY/2M5WwjCIBWQTfwihjvRX3ao0qZ-XoYtYQ/s400/BORRELL_2123%2Bretall.jpg" width="346" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">D’Orta a la col·lecció de Diego de León
(encara que la seva propietària legal era la parenta Maria del Pilar Rodríguez
de Valcárcel y de León; Marquesa de la Roca). I aquí és on aturem el relat per contemplar el retaule, abans de
que fos venut a un antiquari barceloní i d’allí viatgés cap al País Basc.</span><br />
<span lang="CA"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA">La foto de Ramon Borrell s’ha de situar al
voltant del 1920, una instantània realitzada a l'interior de l'habitatge del número 10 del carrer Taules
Velles de Tortosa. En ella podem veure l’adaptació del Retaule a capella
privada i com la taula central o escultura de Maria, ja no estava present i s’havia
substituït per un Crist.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A la propera entrada visitarem la casa de la
senyora Clara Lamote de Grignon i Bocquet, per veure les taules gòtiques de la
<a href="http://tortosaantiga.blogspot.com.es/2016/02/la-mare-de-deu-dels-angels-de-tortosa.html">Mare de Déu dels Àngels</a>. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Font: C.
FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”.
Porticum. Revista d’Estudis Medievals
NII. Barcelona, 2011.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Agrair a Hilari Muñoz les dades aportades i que
ens ha cedit la fotografia de Ramon Borrell i que actualment es conserva a l’Arxiu
Municipal Històric de Tortosa. <o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-69384964527944406542016-03-04T17:49:00.000+01:002016-03-09T17:20:41.521+01:00El patrimoni en mans privades: Retaule dels Goigs de Maria de Tortosa.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Seguim estirant el fil de l’obra mestra de la
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_dels_%C3%80ngels_(Pere_Serra)">Mare de Déu dels Àngels</a> de Tortosa. Però primer fem una parada en aquesta magnifica
obra, també d’origen tortosí i que ens dóna una idea de com l’art i el
patrimoni, a principis del segle passat, va quedar en mans d’uns pocs i van
mercadejar amb ell sense cap mirament.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’obra va ser realitzada per Pere Nicolau i
actualment forma part de la col·lecció del Museu de Belles Arts de Bilbao. Es
tracta d’un retaule on apareixen els set goigs espirituals de la Mare de Déu: Anunciació,
Nativitat, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i Dormició. Tot i així a causa d’una alteració de la
col·locació dels carrers dels retaule aquesta ordenació queda mudada cronològicament.
Segons la iconografia del moment a la part central apareixeria la Mare de Déu
amb nen, possiblement una escultura, i en la coronació un Calvari o la imatge
del Pare Etern. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-IH2586Vkcec/Vtm5i1eCt4I/AAAAAAAADdw/seqKjHTbn9w/s1600/69-182.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-IH2586Vkcec/Vtm5i1eCt4I/AAAAAAAADdw/seqKjHTbn9w/s400/69-182.jpg" width="343" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Es tracta d’un bon exemplar del gòtic
internacional, englobat dins de l’escola valenciana, ja que Nicolau tot i
nàixer a Igualada, desenvolupa la seva obra i instal·la el seu taller a
València entre els anys 1390 i 1408. Destaca el brillant cromatisme i l’alternança
entre el roig, verd i blau creant un equilibri elegant de gran vistositat. Posem d’exemple aqueta obra, ja que amb la Mare
de Déu dels Àngels, farien de Tortosa i de la seva diòcesi un conjunt de primer
ordre en pintura gòtica.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El cas és que <i>“un retablo de arte local o valenciano,
por 1420, de una ermita de Tortosa”</i>, estava en mans de Diego de León
Núñez-Robres, a la seva casa del carrer Taules Velles número 10. Gràcies a
estudis desenvolupats per Leandro Saralegui, es pot relacionar el retaule d’<i>”arte
local”</i> com ho descriu Elías Tormo al 1920, amb la meravella custodiat pel Museu de
Belles Arts de Bilbao. Entre el primer i l’últim el retaule va ser comprat per
un antiquari barceloní, passant a la col·lecció basca de Ramon Aras Jáuregui i
per últim al 1934 entrant a formar part de la col·lecció del museu basc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Cèsar Favà contribueix a identificar el
propietari en la localització d’una fotografia (MNAC) realitzada per Ramon
Borrell que pertany a una fitxa que estava vinculada a una exposició que mai es
va realitzar al 1918 i que indica la seva propietat: la Marquesa de la Roca.
Maria del Pilar Rodríguez de Valcárcel y de León muller del marqués de
Montortal, era cosina i neboda de Diego de León. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No eren l’única família que posseïa a les
seves mans part de l’important patrimoni tortosí, entre les col·leccions més
destacades apareixen les d’Alfredo Grego, José Franquet, Francesc Mestre Noé,
Joan Abril i Guanyabens, Miguel Bau, Lamote de Grignon i <b>Jaume Perepons Brunet</b>.
<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Fonts imatges: <a href="https://www.museobilbao.com/obras-comentadas/nicolau-pere-17">museobilbao.com</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">
</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Font: </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de
Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis
Medievals NII. Barcelona, 2011.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
FRANCES RUIZ I QUESADA. L'Art del 1400 i els pintor del bisbat de Tortosa. Retrotablum. Estudis d'art medieval N6. 2012</div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="background-color: white; color: #666666; font-family: 'Trebuchet MS', Trebuchet, sans-serif; font-size: 13.2px; line-height: 16.8px; text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-11797807479741073492016-02-22T16:52:00.000+01:002016-02-22T16:52:12.098+01:00La Mare de Déu dels Àngels de Tortosa a la col·lecció de Lluís Plandiura.<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El moment en que les tres taules després de
més de cinc segles fan el camí de tornada cap a Barcelona, és incert però
segurament correspon al període entre els anys 1922 i 1926. Moment en que
entren a formar part de la rica col·lecció d’art de l’industrial <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Plandiura_i_Pou">Lluís Plandiura i Pou</a>, fins que aquesta col·lecció va ser adquirida per la Junta de Museus
de Barcelona al 1932, moment en que l’industrial va patir una forta crisi
econòmica. <a href="http://www.museunacional.cat/ca/collection-history">Actualment la mateixa es conserva al MNAC</a>.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-iEEKPlBzCnI/VsssmqX92QI/AAAAAAAADdc/ZYKdblP-UFg/s1600/003950-000_18426.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-iEEKPlBzCnI/VsssmqX92QI/AAAAAAAADdc/ZYKdblP-UFg/s400/003950-000_18426.JPG" width="285" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els tractes entre el tortosí Perepons i
Plandiura, van ser llargs i plens de negociacions com explica Cèsar Favà al
seu article, finalment aquestes van ser adquirides pel barceloní a través d’una
coparticipació valorada en 50.000 pessetes. Tot i que en un inici el tortosí Jaume
Perepons va demanar 100.000 la taula principal i en 150.000 pessetes les tres
taules. Es curiós resseguir l’article per poder llegir tota la negociació a
través de l’epistolari intercanviat, encara que sols es conserven les cartes
que va enviar el tortosí Perepons al barceloní Plandiura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-RCNNwyam8So/Vsssm0QyUSI/AAAAAAAADdg/WXJA7JDASJU/s1600/c9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-RCNNwyam8So/Vsssm0QyUSI/AAAAAAAADdg/WXJA7JDASJU/s400/c9.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i així les taules van intentar ser venudes
en anterioritat. Al 1914 on Mariano Lleixà (pintor i soci) va
escriure una carta oferint el retaule a la Junta de Museus de Barcelona i
posteriorment el 1919 Perepons signa un conveni amb Joaquim Alemany (gestor) el qual
pretenia vendre-les a l’estranger
sobretot als Estats Units. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fonts imatges: <a href="http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/mare-de-deu-dels-angels/pere-serra/003950-000">museunacional.cat</a><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Font: C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de
Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis
Medievals NII. Barcelona, 2011.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9075105552492413919.post-11295815733745186432016-02-11T10:47:00.000+01:002016-02-11T10:54:32.498+01:00La Mare de Déu dels Àngels de Tortosa al MNAC<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Comencem aquesta història pel final.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja que actualment aquesta mostra de pintura de
rellevància actualment es troba al Museu Nacional de Catalunya. Amb diferents
entrades intentarem explicar quin va ser el seu periple i el perquè es troba a
Barcelona i no a Tortosa, la ciutat per a la que va ser creada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La Mare de Déu dels Àngels, és una de les
obres gòtiques més importants amb clara influència italianitzant de Catalunya.<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-9n2YvrxXsBY/VrxYBou4-xI/AAAAAAAADc8/BCZGZITurPo/s1600/003950-000.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-9n2YvrxXsBY/VrxYBou4-xI/AAAAAAAADc8/BCZGZITurPo/s400/003950-000.JPG" width="271" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Es tracta d’un conjunt de tres peces, que
pertanyien a un retaule major, que inicialment va estar ubicat a una de les capelles de la Seu de
Tortosa. Actualment sols es conserven la taula central i dues predel·les. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La taula central presenta una magnifica composició
de la Mare de Déu, asseguda sobre setial de respatller roig i a la falda sosté
al nen Jesús. Tot i així entre les dues figures no hi ha cap tipus de connexió
visual, tret la connexió que es produeix mitjançant el cordill que pren la cadernera
que subjecta l’infant. La contextualització de l’espai es produeix per un fons
daurat decorat amb punxó i un terra marbrejat emmarcant-se dins l’espai arquitectònic
del retaule també daurat. Altre aspecte important a destacar és la riquesa en
la decoració de les vestiments de tot el conjunt destacant el de la Mare
de Déu, un mantell blau decorat amb
moixons que amb els motius florals que sustenta amb el bec, configura el
monograma de (M)aria, la resta de vestidures fan que es creen unes fines
harmonies cromàtiques. La mateixa figura apareix coronada amb estrelles de connotacions
apocalíptiques. Tot i així el que fa rica la composició és la composició
esglaonada dels serafins, sent un intent tímid de la reproducció de la
perspectiva a l’obra. Uns àngels on recau gran importància per simbolisme i els
instruments que sostenen. Els àngels reemmarquen la composició central i l’acompanyen
amb música: flauta, llaüt i orgue a la dreta i el saltiri, llaüt guitarrenc i
arpa a l’esquerra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-MxeYr2LUad0/VrxYIVHHItI/AAAAAAAADdA/3mamXeELds8/s1600/003948-000.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://3.bp.blogspot.com/-MxeYr2LUad0/VrxYIVHHItI/AAAAAAAADdA/3mamXeELds8/s400/003948-000.JPG" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-PeHEOo7l0wI/VrxYIXLQIKI/AAAAAAAADdE/viHzWm3riQU/s1600/003949-000.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://4.bp.blogspot.com/-PeHEOo7l0wI/VrxYIXLQIKI/AAAAAAAADdE/viHzWm3riQU/s400/003949-000.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Les predel·les del conjunt són de tipus
hagiogràfic, amb un estat de conservació més deficient que la taula central
presenten vuit sants en total, quatre en cada una, a manera de fris i seguint
models freqüents en la pintura catalana del tres-cents. En el seu dia aquestes
peces flaquejaven un sagrari. Entre altres hi podem veure a Sant Pere, Santa
Clara, Sant Jaume, Santa Maria Magdalena , Sant Jaume el Menor i Sant Pau. Els
sants Joans situats a la part central serien els encarregats de flanquejar el
sagrari. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://4.bp.blogspot.com/-kmume5_eHk4/VrxYPOLMY0I/AAAAAAAADdI/kknYxYmrLXo/s1600/003950-000_18419.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="282" src="https://4.bp.blogspot.com/-kmume5_eHk4/VrxYPOLMY0I/AAAAAAAADdI/kknYxYmrLXo/s400/003950-000_18419.JPG" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com hem dit al principi comencem el periple d’aquestes
obres pel final. El conjunt de la Mare Déu dels Àngels formen part de la
col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, des del 1932. Moment en que
aquesta institució va adquirir la col·lecció Plandiura. De com va anar a parar
a mans de Lluís Plandiura, ho deixem per a altra entrada. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fonts imatges:<a href="http://www.museunacional.cat/ca/colleccio/mare-de-deu-dels-angels/pere-serra/003950-000"> museunacional.cat</a><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Font: C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de
Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals
NII. Barcelona, 2011.<o:p></o:p></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05994492541323405567noreply@blogger.com0