tortosa antiga

La transformació del carrer Llotja i Fusteries en l'Avinguda

2012-02-14T02:00:00.009-08:00

La plaça de la Constitució, abans coneguda com la plaça de les Cols, a la dècada dels 30 ja estava totalment alterada amb la destrucció de la seva façana de ponent. Destruint el convent i l’església del Roser es va facilitar l’accés al pont de l’Estat i es van crear les rampes. A més la foto retrata l’impàs constructiu i de remodelació que sofria el carrer Llotja (la part més llunyana) i el carrer Fusteries que donava a la plaça i connectava el carrer de la Sang i Llotja, per a transformar-se en avinguda.

Fotografia de Gonzalo Reparaz Ruiz.
Font Institut Cartogràfic de Catalunya.

Si més no la fotografia no deixa de ser curiosa per retratar aquesta alteració de la ciutat, sinó que retrata a la societat tortosina amb la indumentària i situacions quotidianes.

A les ampliacions hi podem veure més coses que donen diferents pistes de com la ciutat a causa del nou pont i els seus accessos s’estava transformant, a la primera ampliació hi podem veure el que sembla un Ford aparcat al racó que deixa l’entrada al carrer Botigues de la Sal i que actualment encara existeix. Més enllà com l’antic carrer Fusteries i Llotja es van transformant amb l’actual Avinguda amb totes les noves construccions (fixeu-vos amb el mirador sense vidres de l’actual casa nº4), i més tard ens deixa veure el solar que deixà l’edifici gòtic al ser traslladat al parc i l’espai alliberat per el grup de cases que tancava i estretia la trama urbana. Finalment podem veure la paret mitjanera de la casa Vericat ja construïda.

Fragment d’una postal de Fototípia Thomas.

Ens dóna la vista contraria (des del Mercat) dels mateixos carrers anteriorment descrits. Aquí en primer lloc es veu el carrer Llotja i a l’altura del carrer de la Sang l’entrada a l’estret carrer de Fusteries, amb totes les cases (part de l’esquerra de la fotografia) que van ser destruïdes per alliberar espai i ampliar la futura avinguda facilitant l’accés a un pont que es va cobrar molts racons interessants de la nostra ciutat.

Amb l’altra ampliació de la part de llevant de la plaça el que veiem és el que encara es conserva de la primitiva plaça de les Cols, els porxos que acollien el comerç del centre de la ciutat amb els balcons de forja de les cases i la gent asseguda esperant a l’ombra.

Publicitat i comerç, any 1895

2012-02-13T01:29:00.001-08:00

Publicitat dels comerços de finals del segle XIX, de la ciutat de Tortosa.
Enviat per Joan Ramírez.

Tipos del país

2012-02-08T09:16:00.000-08:00

Postal fotogràfica d'inicis del segle XX, de Lucien Roisin.
Retrat d'una parella de pagesos asseguts a les típiques cadires baixes de boga a la porta de casa, segurament a la fresca.
Fotografia enviada per Joan Otero.

Auca de Tortosa

2012-02-06T07:44:00.000-08:00

Abre la larga carrera.
La tortuga o cuca fera.

Titulada "Auca de la procesión de Ntra. Sra. De la Cinta que se hace en Tortosa el 2.º domingo de Octubre de cada año”. És interessant publicar-la ja que a través d’aquesta auca noucentista podem conèixer com era la processó i qui participava. Així doncs de mica en mica anirem publicant les diferents imatges i els versos que l’acompanyen o rodolins. Si teniu informació sobre els temes que aniran sortint i la voleu compartir serà un plaer com sempre: seveiwene@hotmail.com

Carnestoltes al 1914

2012-02-06T04:05:00.001-08:00

Retall de premsa amb aquest peu: Tortosa.- Grupo de distinguidas señoritas que en el baile de trajes celebrado el dia 19 de febrero en el "Centro de Comercio", obtuvieron premios por sus elegantes y caprichosos disfraces. Este baile ha sido uno de los más lucidos festejos del pasado Carnaval. Foto: Fusté.

La Suda

2012-02-02T09:48:00.001-08:00

Entrada al Castell de la Suda i restes de la construcció del Palau Reial, on actualment es troba el Parador Nacional.
Fotografia de Ramon Borrell i Codorniu, als anys 20 del SXX.

El riu als anys 50

2012-02-01T01:47:00.001-08:00

Postal fotogràfica de finals dels 50, del fotògraf tortosí Daufi.
Enviada per Isaïes Vilàs

La font del Paiolet

2012-01-25T01:12:00.000-08:00

A la foto la zona que va ocupar la capella i l’embarcador de Sant Roc, ara guarnit amb una font de ferro colat que dóna servei als veïns i que moltes d’elles van sobreviure fins als anys 50 del S. XX. Amb l’embarcador ja era una zona d’esbarjo, i pel que mostra a la foto a principis de segle continua sent-ho, amb xiquets i gent recolzada al balcó que se creava en aquesta zona i resseguia al carrer Barana del Ebro fins la zona portuària. Un espai on confluïen els carrers Canvis, Sant Roc i Pes de la Palla, que deixa de tenir un caràcter comercial, per a tindre una fisonomia de parc, amb el seu arbre, font amb paviment per impedir la creació de fang, llocs per seure...
Així veiem com la ciutat en molt poc de temps va canviant la seva fisonomia i seguirà canviant-la sobretot en aquest sector de la façana fluvial.

A principis d’any de 1938 la ciutat de Tortosa va ser fortament bombardejada per l’aviació feixista, realment aquest bombardejos seran els causants de les grans transformacions que va patir la ciutat i sobretot el Paiolet, un espai entre ponts i per tant molt estratègic, encara que majoritàriament sols hi visqués població civil. Com es pot veure a la foto del 12 de març de 1938 molts dels avions feien el camí de sud a nord, deixant un rastre de bombes que afectava a tota la riba esquerra de la ciutat, des del pont del Ferrocarril fins al castell de la Suda.

Així que aquesta foto pot ser resultat d’aquest bombardeig o d’altre calcat, a la foto queda ben poc, cases desventrades amb escales penjant, mitjaneres foradades, els carrers ple de pals, bigues, runa i ni una sola persona. Amb aquesta foto res queda de la ciutat florent i comercial amb vapors pel riu, ni tampoc l’idíl•lica placeta amb la font on jugar els nens del barri a la fresca que puja pel riu.

Ens situem al 1938, plena guerra civil la ciutat aviat serà front de guerra i la façana fluvial es convertirà en una trinxera i les dues ribes quedaran incomunicades amb la voladura dels ponts. 1/Carrer Canvis, que s’escurça a causa de l’ensorrament de les cases del seu cap, adquirint la fisonomia actual. 2/Carrer Bisbe Aznar, amb l’escurçament del carrer Canvis, fa que aquest tingui accés directe al riu, ja que abans estava barrat per les cases de “la peixateria”. 3/Carrer Sant Roc, totalment desdibuixat per la runa, actualment aquí hi ha finques de relativa nova creació (anys 50). 4/ Espai alliberat per l’ensorrament de cases que posteriorment crearà l’actual plaça del Paiolet afegint també la rambla Felip Pedrell, que es crearà amb la construcció del mur. Els edificis amb la taca roja són aquells que és van salvar per qüestió de metres, actualment encara resten en peu i habitats molts d’ells.

En aquesta foto de l’any 40 (enviada per Joan Ramírez) retrat de la gran postguerra on tot és provisional: la passarel•la, muntada sobre barques de formigó, la torreta de ferro al mig per portar llum a les cases, la runa que plena carrers, el ferro del pont que llepa el riu. Amb altra perspectiva, retrata la desfeta de la zona, tot ple de runa, però afilant la vista hi trobem la font de ferro col•lat que amb el seu terra encara intacte per a reservar del fang als bevedors, ha resistit tota una llarga guerra, bombardejos i queda com a testimoni d’una placeta que mai més tornarà a ser la mateixa que abans de la guerra. També s’observa l’eixida del muret vora riu i més enllà el pont de la Cinta que tancava el paisatge a la primera foto, ara tot rebentat, a Ferreries les cases de vora riu danyades per les bombes ja que també va ser un sector fortament bombardejat.

Així doncs el Paiolet s’ha anat creant gràcies a l’alliberament d’espai construït. Primer amb la barrancada de 1874 s’ensorra la capella de Sant Roc, amb la creació de l’embarcador i el Riba-rec el lloc adquireix rellevància a la ciutat, posteriorment la zona quedarà com espai d’oci fins la guerra on quedarà destrossat, els anys 40/50 amb la construcció del nou mur del riu i les noves edificacions li donaran l’aspecte actual, encara així l’espai està per redescobrir. Primerament com encreuament lliure, després com a rotonda i actualment conté containers i un petit espai de jocs i bancs, gens aprofitat a l’espera d’una concepció urbanística més apropiada i digna.

Cartellera al 54

2012-01-24T00:22:00.000-08:00

Fullet de la cartellera del Cinema Fèmina de l'any 1954.
Enviat per Joan Otero

El llac del Parc

2012-01-22T02:48:00.001-08:00

Postal fotogràfica, editada per Fototípia Thomas.
El llac del Parc retratat a inicis del segle XX.

Veïnes de Santa Clara

2012-01-20T00:08:00.000-08:00

Fotografia de principis dels anys 40, en plena postguerra, tres xiques de Santa Clara: Amalia,Irene i Paquita. Retratades a la plaça de l'Àngel quant veníen de buscar aigua del riu amb els seus càntirs. Llavors no hi havien fonts als carrers i molt menys aigua corrent a les cases del barri. Només algunes cases venien aigua de la Caramella que es feia servir per beure i fer el menjar.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Carrer Botigues de la Sal

2012-01-18T00:32:00.000-08:00

Si parlem de la façana fluvial, cal parlar també dels carrers que donen accés a aquesta i comuniquen encara avui en dia el riu amb el cor de la ciutat. Un exemple que encara perdura inalterable fins als nostres dies és el carrer Botigues de la Sal, a la foto de Josep Maria Faiges Albiol el podem vore durant la riuada del 1961.

Amb la nostra mirada moderna no és més que un carreró poc transitat i fosc, però el carrer comunica lo riu amb la plaça de les Cols, centre comercial de la ciutat des d’època medieval (actual baixada del pont de l’Estat) així doncs permetia i facilitava la càrrega i descarrega de productes que venien del riu i l’accés a les aigües tant necessàries per a la gent de la ciutat, per tant gaudiria d’una certa activitat tant social com econòmica. El seu nom deriva de la presència del palau dels Oliver de Boteller S.XV, on tenien els seus negocis de sals del delta aquesta poderosa nissaga. La seva estretor correspon a que pertany a un sector defensiu de la ciutat, ja que no estava emmurallat; un carrer no devia mostrar-se com un punt feble, sinó donar una visió de continuïtat a la façana fluvial.

Col·legi de la Mercè

2012-01-15T03:13:00.000-08:00

Fa un temps l'Anna Roig Chavarria ens va enviar una foto d'un grup de xiquets escolars que es feien una foto a l'escola de la Mercè, natros vam preguntar per buscar informació i finalment la fotgrafia ha estat publicada al bloc Som de la Mercè. Es tracta d'una foto de l'any 1923, on surt retratat Leandre Roig Roig, pare de l'Anna Roig.

Riuada del 61

2012-01-15T03:02:00.001-08:00

Diferents imatges de la riuada del 61 a la zona de l'avinguda de la Generalitat, llavors del Generalíssim. La primera des de la cantonada del carrer la Sang i la cantonada del carrer Llotja i la segona enfront del Mercat.

Construcció del mur de Ferreries

2012-01-13T01:01:00.000-08:00

A la imatge una vista general del que era Ferreries als anys 40.

A la imatge següent es poden veure les obres que van dur a terme al campanar i l'església del Roser, els de Regiones Devastadas.

Construcció del mur de contenció del riu Ebre al marge dret, mur que unificà la riba de Ferreries i va actulaitzar el Passeig de l'Ebre.
Imatges de la segona meitat de la dècada dels 40.

Enviades per Jordi Costea Balagué.

Comerços als anys 20

2012-01-12T01:56:00.001-08:00

Joan Ramírez ens envia unes fantàstiques fotos dels comerços de Tortosa als anys vint, més exactament a l’any 1928. Per sort tots aquests locals i edificis encara estan en peu i per tant és curiós de veure la transformació dels espais i comprovar com els exteriors dels edificis encara es conserven.

La camiseria Vallespí, a la cantonada entre el carrer Sant Blai i el carrer en Carbó.

La sabateria Salomó, a la cantonada entre el carrer en Carbó i el carrer de Pescadors.

Els magatzems Benet Piñana, a l’actual avinguda de la Generalitat. Situada a l’espectacular edifici que llavors acabaria de ser bastit, ja que als balcons encara els falta la forja. Amb la seva entrada de cinc columnes jòniques, que actualment encara es poden observar i que per a molts passen desapercebudes, ja que la zona no deixa de ser de pas obligat, però ràpid.

I els seu interior amb els taulells amb cadires per observar el gènere, i així poder comprar la roba o tela adient, amb els prestatges a vesar de teixits i les dues columnes de forja blanca amb la decoració floral i de fanals modernistes. Amb la magnífica frase de PRECIO FIJO.

Les fotografies han estat extretes d’aquests anuncis de l’any 1928, no ho sabem amb certesa però l’autoria de les mateixes ben podria ser de Ramon Borrell i Codorniu.

Un racó de Remolins

2012-01-11T06:47:00.000-08:00

Fotografia d'un racó de Remolins amb dos xiquets i els seus triciles.
Enviada per els germans Otero, inclosa dins la mostra que es va fer aquest estiu a les Festes de Remolins '11

L'embarcador de Sant Roc

2012-01-09T08:11:00.000-08:00

La façana fluvial sempre ha estat un lloc privilegiat de la ciutat de Tortosa. Des d’època medieval forma part del clos emmurallat de la ciutat, encara que estrictament no estava conformada per una muralla. Les cases, palaus (Palau Episcopal o Palau Oliver de Boteller SXV) i edificis promoguts per la ciutat (la Llotja SXIV) tenien una doble funció residència en el primers i servei i comerç en els segons, a més de preservar la seguretat del vilatans, és així com molts d’aquests edificis presentaven merlets a la seva façana. Altre aspecte a destacar és el Riba-rec que naixia als peus de la capella de Sant Roc i anava a morir per l’actual Mercat, lloc necessari per a dur a terme el comerç fluvial, que aglutinava al seu voltant els paiols i drassanes entre altres. Així doncs la façana també articulava un gran pas terrestre a través del pont de barques i la Porta del Pont, comunicant el nord i el sud dels Països Catalans i amb l’interior d’Aragó.

Amb el temps les prioritats de la ciutat han anat canviat i han fet que la ciutat donés l’esquena al riu oblidant aquesta façana fins l’estat actual on ha deixat del tot de ser la vista primordial. Així doncs explicar l’espai més canviant de la ciutat es fa necessari per posar-lo en valor i recuperar el riu com el carrer principal de la ciutat, que sempre ha estat.

Ens parem en una foto del finals del S XIX, concretament a finals de la dècada del 1870. La foto ens mostra l’embarcador de Sant Roc, actual zona del Paiolet.

(1) Mostra el naixement del Riba-rec, lloc que abans ocupava la capella de Sant Roc, que va ser enderrocada per una barrancada l’any 1874. (2) El carrer de Sant Roc, actualment es mostra quasi inalterable, amb la mateixa configuració medieval que acollia el gremi de Sabaters. (3) L’embarcador en qüestió. (4) Carrer de la Palla, actualment desaparegut i convertit amb l’espai que configura la baixada del pont de l’Estat. (5) Església del Roser, bastida el 1714 i enderrocada a principis del SXX per donar espai al pont. (6) Carrer Botigues de la Sal, que actualment continua amb la mateixa fisonomia. (7) Riba-rec, mur que facilitava la càrrega i descàrrega d’embarcacions. (8) Vapor Ebro amarrat a l’embarcador.

Així doncs a la foto encara se conserva una visió de moviment comercial com es pot veure a l’ampliació on es veu diferents homes fen tràfecs a la porta d’un magatzem o botiga, altres descansant a l’ombra del carreró, gent plantada xerrant, fins i tot una xiqueta agafada a la barana que dóna al riu al costat d’unes tines i també observar com el sector havia estat urbanitzat i embellit amb fanals.

Cap al 1882, apareix una notícia al Correo de Tortosa que fa referència a les obres d’ampliació del baixador: “Con el ensanche que se le da, tendrá 10 metros: siendo así, será el mejor de cuantos tenemos.” També i a través d’unes notícies del mateix diari podem dir que les escales de l’embarcador eren una zona d’esbarjo i popular per als xiquets de la ciutat, el 7/7/1885 diu: “Esta mañana a las diez, un chiquillo que se hallaba sobre la baranda del rio, junto al embarcadero de San Roque, se ha caido al agua.” I altra que fa: 4/11/1884 “uno de los niños fue rodando hasta el rio, de donde, gracias al oportuno auxilio de dos hombres que se hallaban sentados en la mencionada escalera...”

Amb el pas del temps i amb la dificultat que li presentava als vapors pujar fins a Sant Roc a causa dels estiatges i per comoditat a l’hora d’amarrar i embarcar passatgers i mercaderies , es deixarà d’anar fins a l’embarcador i se passarà a amarrar les naus i vapors cap a la zona del Mercat, cosa que farà que aquest de mica en mica quede en desús i per tant amb el temps desapareixerà.

Amb la comparativa dels tres fragments de diferents fotografies: la primera de Bonaventura Masdéu de la primera part de la dècada del 1870 on surt la capella de Sant Roc i la tercera editada per Fototípia Thomas a la dècada del 1910 on surt retratada la mateixa zona es pot veure l’evolució urbana. Amb 40 anys de distància la ciutat va perdre una capella a conseqüència d’una barrancada, és va bastir un embarcador i amb pocs anys amb la creació del nou pont de l’estat va ser eliminat a favor d’un espai portuari al sud de la ciutat més proper al Mercat i el ferrocarril. Si més no la ciutat canvia però el que resta inalterables són els habitatges de la façana fluvial que patiran els grans canvis durant la guerra civil.

Publicitat i comerç, any 1895

2012-01-07T01:50:00.000-08:00

Publicitat dels comerços de finals del segle XIX, de la ciutat de Tortosa.
Enviat per Joan Ramírez.

L'Ebre més romàntic

2011-12-29T02:05:00.000-08:00

Le voyage pittoresque et historique de l’Espagne, d’Alexandre Laborde. Dividit en dues parts i publicat a París l’any 1806 i el 1820.
Al primer volum la primera part s’ocupava de Catalunya i la segona del País Valencià, al segon volum a la primera part surt Andalusia i a la segona Navarra, Aragó i Castella.
L’obra va acabar inacabada per manca de pressupost. Qui sap si després d'entrar a Tortosa per la Porta de l'Escorxador, no van travessar el riu per el Pont de Barques en direcció a València i llavors va ser quan van fer el dibuix del Castell d’Amposta.

Dibuix que va realitzar Jacques Moulinier. Una vista d’unes runes, on l’home i la seva activitat és insignificant davant la magnitud de la natura que l’envolta, com és el riu navegat per barques amb vela llatina i al fons desdibuixades les muntanyes.
Font de la imatge: Fototeca.cat

Jesús Pino Sech

2011-12-26T01:06:00.000-08:00

Jesús Pino Sech: El 14 d'abril de 1916 neix a Tortosa (Baix Ebre, Catalunya) el militant anarcosindicalista Jesús Pino Sech. Amb 15 anys, l'1 de novembre de 1931, s'afilià en la Secció d'Alcohols, Vins i Cervesa del Sindicat del Comerç de la Confederació Nacional del Treball (CNT) de Barcelona i en 1934 a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) de Tortosa. Arran de l'aixecament feixista, el 24 de juliol de 1936 s'allistà voluntàriament com a milicià en la Columna Durruti. Després de l'ofensiva contrarevolucionària de les tropes comunistes d'Enrique Líster a l'Aragó i dels Fets de Maig de 1937, hagué de marxar de Tortosa cap a Barcelona fugint de la repressió stalinista. Ferit a les cames al front de l'Ebre, passà a França amb crosses durant la retirada de febrer de 1939. Després de ser operat a l'hospital de Lo Puèi de Velai (Alvèrnia, Occitània) fou internat al camp de concentració d'Agde (Llenguadoc-Rosselló, Occitània). Durant l'ocupació, l'1 de gener de 1942, fou enviat al 405è Grup de Treballadors Estrangers (GTE) a Maiçac (Llemosí, Occitània), enquadrat en la «Societat de Forces Motrius del Maronne», sota la matrícula 405.392. Més tard, el 22 de novembre d'aquell any, fou traslladat al 651è GTE a Ussac (Llemosí, Occitània), on restà fins al 21 de gener de 1943 després d'una esta al camp disciplinari de Saint Antoine de Briva (Llemosí, Occitània). El 27 de gener de 1943 fou enviat com a «treballador requerit per Alemanya» a Katowice (Polònia), però aconseguí fugir el 7 de febrer de 1944 i arribar al Llemosí. Després de la guerra continuà militant en la CNT de l'Exili i serà membre en diverses ocasions dels Comitès Regionals parisencs del Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i de la CNT. Jesús Pino Sech va morir el 21 de novembre de 1980 a Saint-Denis (Illa de França, França).

Informació extreta de: Estelnegre. Org i Anarcoefemerides

Finestral

2011-12-19T02:15:00.000-08:00

Finestral gòtic, que donava llum al dormitori dels canonges de la seu de Tortosa. Pertany al congunt d'edificis de la canònica. Actualment i dins de l'exposició permanent de catedral hi podeu trobar el cadirat del cor de la catedral que va ser desmuntat de la nau central de la catedral i traslladat fins aquí després de la guerra civil.

La finiestra orientada cap al migjorn, la podeu vore des de la plaça de l'Olivera.

La Plaça del Paiolet

2011-12-16T02:08:00.001-08:00

Plaça del Paiolet.
Riuada del 1961.
Fotografia enviada per Josep Maria Faiges Albiol.

La plaça com la coneixem actualment, sembla que sempre fos així, un espai obert vora riu, però no, les barrancades i les riuades com a elements naturals i els bombardejos i accions humanes han fet que la zona del Paiolet quedes totalment transformada. A la foto podem vore el carrer Canvis, el carrer del Bisbe Aznar (anterior Plaça Nova) i el carrer de Sant Roc que en època medieval corresponia al carrer dels Sabaters. Durant la Guerra Civil la proximitat dels ponts de la Cinta i l’Estat, va fer que fos una de les zones més castigades pels bombardejos amb l’ensorrament dels edificis més pròxims al riu i que actualment donen lloc a la plaça, ja que abans els carrers eren barrats per cases que configuraven la façana fluvial des de l’època medieval, testimoni d’això són les arcades gòtiques que resten ocultes a la Vall i que sostenien la Peixateria. La fotografia dels 60 tampoc mostra cap indici del pas provisional que es va bastir durant la postguerra i que unia el carrer Bisbe Aznar amb Ferreries, ara apareix l’ombra del nou pont de l’Estat estrenat l’any 1942.
Les barrancades també van fer que la zona quedes ben canviada, la del 1874 va ensorrar la capella de San Roc al cap del carrer homònim i de gran devoció a l’època, aquesta capella donava l’eixida al riba-rec: el moll on ancoraven bucs i llaüts, aquest riba-rec va crear un carrer vora riu que es va dir Baranda del Ebro (antecessor de l’actual rambla) i passava per davant de l’església del Roser fins al Palau Oliver de Boteller. Una vegada esborrada del mapa la capella es construiria l’embarcador de Sant Roc, unes escales que baixaven fins al riu, per facilitar la càrrega i descàrrega del vaixells tant de mercaderies com de passatgers. Així que res queda, la construcció de la Rambla Felip Pedrell per a facilitar el trànsit rodat modern no sols modificà la zona del Paiolet, sinó tota la façana fluvial de la ciutat.

La publicitat i el Nadal

2011-12-15T09:21:00.000-08:00

Comerços i publicitat referent a les dates del Nadal a la primera part de la dècada del anys 30, publicada a la premsa local.

Dos retrats

2011-12-14T10:22:00.000-08:00

Dos retrats enviats per Anna Roig Chavarria.

Entrada baix pal·li

2011-12-07T05:55:00.001-08:00

Any 1926, Félix Bilbao Ugarriza enfila escales de la Catedral baix pal·li, deixant el carrer Croera i el Palau Episcoal a la seva esquena, serà bisbe fins l'any 1943.

La Casa Vericat i els magatzems El Ebro

2011-12-05T03:34:00.000-08:00

El solar que va crear la Llotja al ser traslladada al Parc, va propiciar la creació de nous edificis a la dècada dels anys 30, com va ser la Casa Vericat. Des del 1848 la Llotja va ser Govern Militar i magatzem de material militar, el seu abandonament i fragmentació quasi va fer que fos destruïda, però l’Ajuntament i la Generalitat van fer que es traslladés pedra per pedra a l’any 1932.

Fotografia enviada per Joan Otero.

Del solar restant i davant del Mercat configurant fins a l’actualitat la Plaça de la Pau, s’aixecarà la Casa Vericat d’estil noucentista, un edifici destinat a baixos comercials i habitatges, que ennoblia la zona.

A l’any 1935 s’inaugurava amb una certa ressonància als mitjans de comunicació locals, els Almacenes El Ebro, que es traslladaven d’altre local situat al carrer Cervantes, n2.

L’època daurada d’aquets magatzems comercials durarà poc, ja que la Guerra Civil truncarà tota la vida, tant civil com comercial. Dels anys 35/37 són els anuncis trobats a la premsa local i la fotografia de l’entrada principal, on es pot veure la importància que tenien els magatzems per la quantitat de productes tèxtils que es venien, tal vegada seguint l’estela d’altres magatzems populars de l’època com van ser El Siglo o Els Jorba.

Durant la guerra el riu va fer de línea de front i la ciutat que va quedar dividida en dues parts, va ser brutalment bombardejada per l’aviació feixista, les imatges de la casa Vericat i dels magatzems El Ebro, amb imponents forats a la façana, tot cremat i amb els aparadors rebentats estan extretes d’un noticiari de la British Pathé, que mostra en quin estat va quedar la ciutat i l’edifici en qüestió.

La casa encara resta en peus, així que va ser restaurada, encara que actualment mostra un aspecte degradat, a l’espera d’una més que merescuda restauració i posada en valor.

Carros i tartanes al Mercat

2011-12-02T00:47:00.000-08:00

El Mercat en plena activitat, envoltat de carros, tartanes i traginers que s'ajunten en grups per xarrar a l'espera d'un encàrrec o passatgers a la Plaça de la Pau. Fotografia d'inicis de S.XX.
Postal d'edicions Arribas.

La Casa de les Torretes

2011-11-30T01:28:00.001-08:00

La casa situada a la cantonada entre el Carrer Cervantes i el de Ramon Berenguer IV, va ser promoguda per Máximo Fernández i es va dir Villa Mercedes, la casa d'habitatges va ser dissenyada per l'arquitecte August Font i Carreras de Barcelona, a finals del XIX i principis del S.XX

Aquesta va ser la seva imatge inicial abans de la guerra amb les dues cupuletes dalt de les torres donant una imatge medievalista tant de moda a l'època, i queda clar el per què la gent li va començar a dir la Casa de les Torretes, nom que perdura fins a l'actualitat.

La següent foto és dels anys quaranta, a la postguerra. La casa en qüestió resta completament alterada, tal vegada per els danys soferts als bombardejos, es supremeixen les cúpules, desapareix el jardinet d'accès a la casa i als baixos es pot lleguir un "Todo por la patria", la Guàrdia Civil va intal·lar allà el seu quarter.

Actualment la casa resta més modificada: els temps comercials no permeten jardins i al seu lloc ara hi ha baixos comercials i l'entrada de la casa s'ha traslladat al lateral del carrer Cervantes, se li afegeix un pis més restant importància a les torres i al cos central de la façana es substitueixen les finestres per balcons, perdent la façana vigor i perspectiva.

Fotografies enviades per Joan Ramírez.

El riu per l'Avinguda

2011-11-28T00:24:00.000-08:00

Riuada del 1961.
Avinguda de la Generalitat, vista des dels terrats i a nivell de l'aigua. Amb els comerços de l'època que molts encara perduren.

Fotografies enviades per Josep Maria Faiges Albiol.

Ciudad de Tortosa

2011-11-27T02:04:00.001-08:00

Vapor Ciudad de Tortosa amarrat a la zona del Camp del Tites.
Fotografia d'inicis del S.XX

Enviada per Vicent Subirats.

Mur de contenció

2011-11-25T01:26:00.001-08:00

Construcció del mur de contenció del riu Ebre al marge dret, mur que unificà la riba de Ferreries i va actulaitzar el Passeig de l'Ebre.
Imatges de la segona meitat de la dècada dels 40.

Enviades per Jordi Costea Balagué.

Pujada del riu

2011-11-23T02:08:00.001-08:00

Riuada del 61.
Dos imatges de la pujada del riu, la primera des del Pont de l'Estat i la segon des de la zona del Palau Episcopal.
Fotografies de la família Roca, recopilades i enviades per Michel i Joan Otero.

Cap al front.

2011-11-21T01:04:00.000-08:00

Fila de l'exèrcit rebel que es creua amb un pagués i unes xiquetes, anant cap al front de la Batalla de l'Ebre. Fotografia de Guglielmo Sandri.
Camí de les Valls 1938, Arnes.

Temps de parlaments.

2011-11-18T00:16:00.001-08:00

Parlament de Marcel•lí Domingo a la plaça de la República, (amb la proclamació de la segona república d’Espanya va canviar el nom i va deixar de ser d’Alfons XII). La foto de l’any 1931 retrata la plaça als seus inicis, al centre l’estàtua de Ros de Medrano (datada al 1928 i destruïda durant la guerra) i al fons l’edifici del Teatre Principal que va començar a bastir-se per la dècada del 8o del segle XIX, l’edifici després d’un incendi serà enderrocat i al seu lloc es construirà el Cinema Coliseum, actualment un bloc de pisos.
La quantitat de gent que es va congregar a l’acte que es feia al Teatre Principal, va obligar a improvisar altaveus a la plaça, representant el gran entusiasme dels primers temps de l’ideari republicà en la societat i al ser Tortosa sobretot per l’ideari marcel•lí.

El mercat i la riuada del 61

2011-11-17T04:35:00.001-08:00

Riuada del 61.
Fotografies del mercat, enviades per Joan Ramírez. La segona presa des del passatge que dóna a la plaça d'Espanya on està l'actual Ajuntament.

Quatre Camins

2011-11-16T03:22:00.000-08:00

Riuada del 61.
Benzinera de quatre camins, actual plaça Corona d'Aragó, al barri de Ferreries.
Fotografia cedida per Estació de Servei Quatre Camins.

Fotografia pintada i el Cuplé

2011-11-15T02:50:00.000-08:00

Retrat de Francisca Homedes coneguda com la “Cachorra”, muller de Joan Bonfill “el Batina”. Fotografia pintada realitzada per Ramon Andreu cap al 1915, a l'estudi del carrer d’En Carbó, al dors de moltes de les seves fotografies s’anunciava dient “se retrata con luz natural y electrica”.

A la foto de la Cachorra enviada per Joan Otero ho veiem: com va voler al retratar-se, destacar-se pintant el seu vestit de blau i el fons per donar-li un aspecte més natural. Potser ella o el fotògraf ho vam fer per influència de la moda i els espectacles de l’època com van ser els cuplés i les cupletistes.

Retrat de la Goya.

Pintar les fotografies va ser un fet des de l’inici de la tècnica fotogràfica i es fa per influència de la pintura, sobretot en retrats i en aquelles imatges que mostren móns exòtics i llunyans, després el fet de pintar la fotografia passarà al món publicitari, per fer la imatge més propera, sensual i atractiva ja que aquest mitjà passa a ser de masses. Espectacles i cupletistes van ser un exemple de la foto pintada com reclam publicitari.

Retall de premsa de El Tiempo del 22/08/1914.

El cuplé era un estil de música lleuger i popular, amb monòlegs fets majoritàriament per a dones amb un caràcter grotesc i picar. Amb la Goya cap al 1911 passa a ser un espectacle de varietats i per a tots els públics, després de la guerra civil aquets espectacles com les Revistes dels anys 30 on destaca la Bella Dorita quedaran prohibits i hauran d'adaptar-se a les censures del règim feixista.

En quant a les artistes destaquen la Fornarina, va ser la primera en arribar a la glòria, era hereva de la Goya, va destacar per la seva sofisticació i importar estils de Paris, a més de interpretar sovint en francès.

A l’època daurada i destaquen altres dues figures com van ser la gran Raquel Meller (que també va actuar al Teatre Principal de Tortosa) i la seva rival que representava el més cañí Pastora Imperio moltes vegades més decantada cap a la copla.

Retrats de Raquel Meller i Pastora Imperio, respectivament.

Temps de parlaments.

2011-11-13T23:27:00.001-08:00

Fotografies enviades per Joan Ramírez.

La plaça de bous plena fins la bandera, són els anys 2o i Ramon Borrell i Codorniu cobreix l’acte fent aquestes fotos, les quals encara es conserva la placa de vidre a l’arxiu de Tortosa. Es tracta d’un parlament d’un partit tradicionalista/conservador per la presència de capellans, per la indumentària,... Pel moment encara no s’ha pogut concretar ni el partit, ni la data de l’acte ja que eren molt corrents a l’època.
Les fotos són molt més interessants i no sols pel fet de retratar l’acte que també, interessant es veure els fanals que pengen al mig de la plaça, el lloc destinat als músics, una taula destinada per als periodistes: tots escrivint, la tarima plena de gent. Observar la proporció de l’edifici o com la gent als terrats de les cases atén a l’acte.

L'Hort del Vicari.

2011-11-12T01:50:00.001-08:00

Riuada del 1961, a la zona de l'Hort del Vicari a Remolins.
Fotografia de la família Roca, enviades i recopilades per Michel i Joan Otero.

Lo Valent

2011-11-10T10:42:00.001-08:00

Retrat d'un patró de llaüt de Tivenys, lo tio Lilo també conegut per lo Valent.
Gràcies a Cisco Pinyol Antó, per deixar-nos publicar-la, ja que aquesta foto a més de retratar al personatge, retrata una forma de vestir, de viure i treballar al riu. El contingut i la transcripció de l'escrit que va fer Enric Bayerri el podeu llegir a El tio Lilo, del bloc Històries i Tradicions de Tivenys.

Detalls de les espardenyes, les calces anusades al calçó i per damunt els saragüells, l'orla del llagut, la blusa ratllada i la ma aferrada a l'arjau, l'armilla i els caps de la nau.

Pont del Ferrocarril

2011-11-10T03:04:00.000-08:00

Fotografia enviada per Jordi Costea Balagué.

El pont del ferrocarril va començar a projectar-se cap el 1865, però no va ser finalitzat fins al 1868, cobria uns 224m sobre columnes d'estil dòric de formigó i revestides de planxes metàl·liques.

La fotografia esta presa des del Camp de Tites on es situaven les drassanes en aquell moment, es pot veure trossos de fusta, bigues,... mentre que a la riba de Ferreries es pot veure tot ple de rais, fusta que baixava del Pirineu pel Segre.

Anatomia d'un llaüt

2011-11-09T04:36:00.000-08:00

Llaüt o llagut segons el lloc o el parlant, eren les naus més correntes que transitaven el riu no fa tant de temps, eren unes naus allargades d’uns 20m d’eslora i de mànega uns 2m i podien transportar entre les 20 i les 40 tones, no tenien coberta i sols disposaven de dues cambres on guardar estris o guarir-se de l’oratge o per dormir.

Així doncs a partir d’aquesta fotografia he realitzat un dibuix per facilitar l’enteniment de les parts i a més per anar recuperant determinats mots que no fa gaire eren ben corrents a la nostra ciutat i territori.

La quilla (1) és la peça de fusta que talla l’aigua i va de proa a popa i sobre ella es munta la carcassa del buc, la galta(2) era el lloc on es pintava el nom del llaüt a proa, els bitons(3) són les fustes on amarrar caps. Els taulons de remar (4) eren mòbils, sols es posaven si calia remar. La perxa (5) resta al buc, ja que no calia usar-la i acompanya l’arbre i el banc d’arbrar (6), ja que sembla que el llagut va a favor de la corrent i no necessita de veles. El buc (7) era el cos principal de la nau sense arbres ni les eixàrcies, a la part del mig es situa el banc central (8) és un banc que serveix per a reforçar el buc, a més de seient, té un forat per on passar l’arbre i encastar-lo en la part inferior (ungla) en la primola: que és on descansa l’arbre i està subjectada als medisos. El corral i la mula/matxo (9) i (10), és el lloc on es situava l’animal quant no sirgava, el dalí (11) era un bastó més gros que les perxes i servia per obrir camí trencant branques al riu o temptejar el fons del riu, el daliner es situava a proa i es recolzava en ella per fer més força i ajudar a avançar el llaüt. A la part de popa la cambra (12) lloc reservat per al patró (15) de la nau on poder guardar les seves coses o dormir, l’arjau (14) és la peça horitzontal que facilita el moviment del timó i a la coberta els caps (13) que són el nom que reben totes les cordes de la nau. Els homes que treballen a bord són els peons (16) i acaten les ordres del patró. En aquest cas remen, subjectant els rems (18) a els escàlems (17), peces de fusta per subjectar els rems situats a la part superior de l’orla (19) que és la barana de la nau. Altra vegada a proa hi trobem la sama (21) era el lloc on dormien els peons i guardar altres estris com per exemple els de cuina, a la coberta d’aquesta la sègula o sirga (20) corda llarga que servia per sirgar: estirar l’embarcació contra corrent.

Les drassanes de Titets

2011-11-07T03:52:00.001-08:00

Les drassanes a la ciutat dóna per a unes quantes pàgines, des de l’època romana on ja es pressuposen, fins a l’actualitat on l’activitat és totalment inexistent. La seva situació canviant al llarg de la història ens fa parar al Camp de Titets.

De com serien unes drassanes fluvials al S. XIX, fa una bona descripció Jesús Moncada al seu Camí de Sirga: “Els calafats pencaren de valent a les drassanes, món embadalidor i amarat de misteri, amb fumeres, aroma de fusta i fortors de brea, on la duien a veure el vaixell que, a la primeria, li semblava el costellam d’una bèstia enorme i esfereïdora. En visites successives observà com anava agafant forma, com l’equipaven amb els paraments, com l’Aleix de Segarra pintava el nom d’ella amb carmí a les galtes de proa...”

I més o menys també és el que podem veure a la fotografia de Bonaventura Masdeu, unes drassanes fluvials encarregades de construir i reparar a Tortosa gran part de les naus que circulaven per l’Ebre i la costa propera. Unes drassanes a l’aire lliure, ben atapeïdes, de casetes i barraques taller dels mestres d’aixa, d’estructures i paraments constructius i la no gens menyspreable xifra de set costellams visibles de vaixells.

El Camp de Titets és el lloc on s’ubiquen les drassanes de Tortosa durant el S. XIX, ja que el lloc on van estar durant tota l’edat mitjana i fins als mitjans del S.XIX , comença a ser ocupat per espais per a la ciutadania, com va ser el Passeig de Ribera cap als 1840 i posteriorment el Mercat Central cap als 1870.

Al plànol de la ciutat dibuixat per la Brigada Topogràfica al 1871, queden plasmades vora riu una vegada traspassat el pont del ferrocarril, al costat de l’incipient Parc municipal, amb un total d’una vintena de construccions que fan referència als tallers i barraques dels calafats, cap al 1884 van desaparèixer de la zona, ja que l’Ajuntament va preferir expropiar els terrenys per a configurar l’actual Parc municipal. Al llibre de Baila sobre l’evolució de l’espai urbà de Tortosa fa aquesta ressenya: “es construïen llaguts, embarcacions auxiliars i de pesca; d’aquesta indústria naval vivia molta gent: calafats, filadors, ferrers,clavetaires, serradors de llarg, fusters, pintors, camàlics,etc. A més, el quitrà es continuava fent a la casota, que havia estat destruïda en la guerra del francès, però construïda l’any 1826; aquesta indústria de betums per a les embarcacions va ser florent, fins que la introducció del vapor i dels bucs de ferro la farien caure.”

Així que les drassanes altre cop van ser desplaçades per la ciutat i les properes es situarien a l’altra riba del riu, d’on per exemple sortirà el Vapor Anita a la dècada dels anys 10 del S.XX, va ser construït íntegrament a Tortosa en cinc mesos, als tallers Sales, foneria situada a l’actual barri de Ferreries.

La navegació a l'Ebre català

2011-11-06T08:53:00.000-08:00

Postal editada per Fototípia Thomas a inici del S.XX

La navegació a l’Ebre calatà es feia principalment en llaguts. Embarcacions que podien transportar fins quaranta tones i que d’una manera o altra van lligar la vida econòmica i social de totes les Terres de l’Ebre, fent del riu una via de comunicació i de transport de cereals, arròs, fusta, carbó i passatgers fins aproximadament el 1967 amb la construcció de l’embassament de Riba-roja i l’aparició d’altres mitjans de transport terrestres com el tren o els camions i la popularització dels cotxes. A més dels llaguts hi havia altres embarcacions com les muletes que podien carregar dues tones o més, fins les de més pes com eren les barcasses.

La navegació a vela pel riu sols era possible si bufava el vent (Garbí), si no calia sirgar, és a dir, el peó o animal amb l’ajuda d’una sègula o sirga (corda per sirgar) tirava de l’embarcació per a poder remuntar el riu, al contrari sols calia dominar correctament la corrent del riu, des de l’embarcació s’ajudava aquesta acció amb la perxa, per comprovar el calat del riu i anar trencant rames, els rems servien per a corregir la direcció, aquests dos últims quan es baixava el riu també s’utilitzaven per a portar el llagut fins a la corrent i mantenir la direcció correcta.
Si bufava la garbinada calia plantar l’arbre (màstil del llaüt) de gran alçada i tirat cap endavant subjectat per l’alcafan i el senal, era mòbil i tenia bossells per on passar les cordes i lligar les veles llatines quadrades, solien ser dues: la de dalt més petita i penjada del penó menut anomenada gàbia i la penjada del penó gran dita trau. El timó estava composat per l’arjau, peça horitzontal que servia per a moure’l i d’altres com l’agulla i agullot que unien els recassos i la mare. En quant a la nau destacar els bitons que eren peces verticals per amarrar caps i la soleta que cobria l’orla de l’embarcació.

Ampliació amb nomenclatura, de la postal de fototípia Thomas.

1-Arbre, 2-Penó Menut, 3-Gàbia, 4-Penó Gran, 5-Trau, 6-Alcafan, 7-Senal, 8-Patró, 9-Arjau, 10-Agulla, 11-Agullot, 12-Soleta, 13-Peons, 14-Bitons, 15-Perxa, 16-Braç (cap que uneix la gàbia amb la nau), 17-Escota (cap que uneix el trau amb la nau).

Sant Salvador i santa Bàrbara

2011-11-05T07:29:00.001-07:00

Vista als anys 30 de Sant Salvador i la muntanya de Santa Bàrbara d'Horta de Sant Joan, a la comarca de la Terra Alta.

Dibuix de Picasso del monestir.

Pas elevat de la via.

2011-11-04T02:32:00.000-07:00

Riuada del 1961
Pas elevat de la via ferroviària Barcelona-València.

Imatge extreta del Museu Virtual 20m de Jorge Badía.

Alcanar i Pedrell

2011-11-02T03:21:00.000-07:00

Fotografia realitzada el dia 1 de novembre de 1911. A la porta de l'església parroquial d'Alcanar.

Sembla que quan Pedrell era xiquet, el seu pare treballava a Alcanar, per la qual cosa el futur compositor residí també al nostre poble. Ja de gran, i quan el seu nom ja era conegut arreu, Pedrell passava molts estius a les platges de les Cases.
L'any 1911, Tortosa, la ciutat natal de Pedrell. va decidir de retre-lí un ben merescut homenatge. Alcanar volgué sumar-s'hi i li va dedicar el carrer que enllaça la placa Major amb l'Almenara, un dels carrers céntrics més importants de la població. En aquest emotiu acte, va ser-h present el mateix Felip Pedrell.
Text extret de www.alcanar.com, adjuntat per Joan Otero Roselló.

Església parroquial d'Alcanar a inicis del segle passat.
Fotografia extreta de Postals i fotografies antigues de Catalunya.

Transport per via

2011-10-31T03:34:00.000-07:00

Imatge d'un vagó plataforma amb garita del carrilet destinat al transport de material.
En depòsit a Tortosa.

Homenatge a Pedrell

2011-10-28T06:27:00.001-07:00

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa 1841 - Barcelona 1922)
Imatge extreta de la Viquipèdeia al voltant del 1870.

El 28 d’octubre de 1911, el Restaurador diari tortosí de propaganda, conservador i catòlic portava a la seva portada els actes que es feien a la ciutat per homenatjar la persona de Felip Pedrell, entre els diferents actes hi havia un concert de música pedreliana al teatre del balneari, cavalcades amb visions de Los Pirineos, entre d’altres, aquí podeu trobar l’exemplar sencer d’aquell diari.

Després de cent anys de l’homenatge la nostra societat ha deixat caure la que va ser la seva casa natal.

També fem enllaç a l’espai la Marfanta on el dia 15 de juliol de 2009, publicava aquesta fotografia de Ramon Borrell del dinar que va oferir l’Orfeó Tortosí, a l’Ateneu i gràcies a ella tenir una visió de com era el palau Oliver de Boteller abans del seu trasllat i amb la funció d’espai per a la cultura com eren els ateneus.

El riu crescut

2011-10-26T01:21:00.000-07:00

Riuada del 1961.
Imatge on es veu el cabal i la força del riu al seu pas pel Pont de l'Estat.

Fotografia enviada per Joan Ramírez

la Sènia

2011-10-24T01:15:00.001-07:00

Postal datada al 13/7/1913.
Postal editada per Àngel Toldrà i Viazo.

La Sènia, comarca del Montsià.

Plaça Agustí Querol

2011-10-22T01:29:00.000-07:00

A la foto l'antiga plaça de la font, totalment anegada, de la riuada del 5 de gener de 1961, el camió de la foto era el del Sr.Risa, venedor de verdures del mercat i darrere les cases fent porxades de Sanmartín on paga la pena visitar la seva farmàcia i la casa dels magatzems de López Verges, obra que pertany a l'arquitecte Vaquer i Urquizú. Al fons la plaça del Pont de Pedra.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Carrer Bisbe Aznar

2011-10-20T10:38:00.001-07:00

Riuada del 1961.
A l'esquerra dos treballadors de la ferreteria Nivera; Paco i Joan. A la dreta la Casa Ravanals.

Fotografia enviada per Joan Ramírez

La muralla tortosina

2011-10-19T08:59:00.000-07:00

La porta de Sant Francesc o Sant Joan, ubicada al començament del carrer Cervantes ja estava enderrocada i res queda d’ella, era una de les més transitades de la ciutat medieval igual que la del Pont o Vimpesol, donava accés a tot el sud del territori a l’Hospital de Sant Joan del Camp, cementeris i el convent dels menorets de Sant Francesc i comunicant amb el camí de Tarragona. Estava composada per dos torres i a la de l’esquerra s’allotjava el botxí de la ciutat.

El que sí es veu i ens porta directament a la fotografia és la muralla del sector de migjorn , que baixava del Sitjar per anar a morir a l’Esperó, coneguda com el tram de Sant Francesc o Temple. Tenia tres torres que enfortia la muralla i altra porta més pròxima al riu coneguda com la del Temple, llavors parlem del S XIV que encara es reflexa a la foto d’inicis de segle, però que poc resta actualment en aquest tram. Al 1554 apareix un document (Host i Cavalcada II, 87) que divideix la muralla en 15 trams, el tram que veiem és el tercer, que del qual tenia cura les confraries de Santa Magdalena dels botiguers i la Santíssima Trinitat dels teixidors, contava amb 63 persones i anava des de la segona torre del portal de Sant Francesc fins a la part sud del Sitjar. Cap a la dècada dels 80 del S. XIX, l’Ajuntament decideix enderrocar totes les muralles de la ciutat (notícia del Correu de Tortosa, el 26/10/1891), però encara ens deixen veure la muralla que puja per les escales de l’Hospital, amb el seu gruix, altura, el pas de ronda i merlets.

Però la foto que ens envia Joan Ramírez no sols és impactant per la vista de la muralla, sinó pel canvi d’una societat que deixa enrere les estretors medievals per obrir-se en eixamples. A primer terme un fet insòlit: manobres que no deixen de fumar mentre treballen en grans carreus que formarien l’actual casa Matheu (1907), obra de Pau Monguió; o com canvia amb els seus gustos, la publicitat enganxada als murs de la casa que dóna pas al carrer Sant Blai i res millor un cinematògraf sent el primer lloc de la ciutat on es veurien imatges en moviment acompanyades d’un piano que tocava segons l’acció projectada. La casa d’un fotògraf que retrataria a gran part de la societat d’una ciutat que preparava canvis cap a la contemporaneïtat.

Fotografia de l'estudi Escudé de Joan Blasco Pérez cap al 1917,cuiner del Hotel Siboni.

L'Avinguda anegada

2011-10-18T10:27:00.001-07:00

Avinguda del Generalíssim a l'època i actual Generalitat anegada per la riuada del 1961.
Fotografia d'Isaias Vilàs, enviada per Manel Vericat.

Riuada del 61

2011-10-18T03:55:00.000-07:00

Diferents imatges de la riuada del 1961, la primera des del pont de l'Estat, mostrant la Rambla Felip Pedrell i la segona a la Plaça de Montserrat, coneguda popularment com la dels Farols.
Fotografies cedides per José Maria Guerrero Montero.

Aprofitem l'avinentesa per demanar-vos fotografies de la riuada del 1961, ja que tot just fa 50 anys d'aquell succés. Les podeu enviar a seveiwene@hotmail.com o per via facebook.

Quatre Camins

2011-10-14T02:38:00.000-07:00

Benzinera de quatre camins de Ferreries, a l'any 1931. Actual plaça de la Corona d'Aragó.
Fotografia cedida per Estació de Servei Quatre Camins.

El sostre de la Seu

2011-10-12T08:25:00.000-07:00

Sostre i contraforts de la Catedral a l'inici del S.XIX

Mercat a la Plaça Alfonso

2011-10-09T11:06:00.000-07:00

Fotografia extreta del web SocTortosa.
La informació que dóna és la següent: Tere Royo i Maria Cinta "la tacos" al mercat, a la dècada dels anys 50. Al fons a l'esquerra es veu l'edifici de la clínica Sabaté de l'arquitecte Josep M. Vaquer i Urquizú, amb els miradors del xamfrà actualment desapareguts al igual que la casa de la dreta.

Troupe Romero

2011-10-07T02:09:00.000-07:00

Postal publicitària d'una activitat comercial ben curiosa com és el circ, el funambulisme i les acrobàcies. Val la pena ampliar la foto fent click damunt d'ella i observar tots els números que feien aquesta parella de tortosins.

Postal enviada per Joan Ramírez.

Bastides a la Catedral

2011-10-03T02:00:00.000-07:00

En principi pot semblar una fotografia feta, si hagués pogut ser possible, als segles del gòtic, però no. Es tracta del segle XX, després de la Guerra Civil, aquells que primer van bombardejar la ciutat, després la van restaurar o reconstruir depenent del cas, mitjançant la Dirección Nacional de Regiones Devastadas (DNRD). A Tortosa hi ha uns quants casos representatius de la impunitat o incompetència històrica en la que actuaven, clar està que deliberadament.
En el cas de la catedral com a record d’aquesta actuació hi queda una clau de volta a la nau principal amb un escut preconstitucional.

Publicitat Decó

2011-09-30T10:35:00.000-07:00

Retall de premsa anys 20.

La dèria dels tortosins.

2011-09-23T03:32:00.000-07:00

La construcció de l’assut no va ser una empresa fàcil, de durada de segles des de l’edat mitjana fins a l’edat moderna, i sens dubte es tracta d’una de les obres públiques més importants dutes a terme per la ciutat i a la vegada també la més ignorada. L’assut de Xerta i Tivenys, situat a uns quilòmetres amunt de la ciutat, construït en diagonal al riu Ebre d’uns 375m de llarg amb una resclosa que facilita la navegació fluvial i el pas de les naus, salvant un nivell de 3m, i un molí fariner del S. XV.

Així doncs la principal funció d’aquesta obra és la de crear als dos marges del riu dues sèquies que portarien l’aigua fins al delta, augmentant així el territori fèrtil. La primera prospecció va ser a càrrec del “mestre de traure aygua” Pere Ros al 1347, tot un seguit d’estudis fins al 1444 on ja hi han notícies de la seva construcció i d‘una petita sèquia que va fins a Tivenys. Cap el 1482 l’assut ja presentava un abandonament evident de les obres i cap el 1488 el Consell proposa la creació d’un molí per aprofitar mínimament la força hidràulica, que encara es conserva al marge dret sent una de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya.

Canal de la dreta al seu pas per Amposta. Inici S.XX.
Foto d'Àngel Toldra i Viazo

Don Pedro, que sempre sap con ficar el dit dins la nafra als Col•loquis, els fa la pregunta següent a Fàbio i Lúcio: “Dit m’han que és un real principi lo d’aqueixa sèquia i molt magnífic i també molt segur, que és lo que més important per a semblants obres. Què és la causa per què no és prossegueix aqueixa obra que tanta utilitat i aliment portarà a aquesta ciutat?”
Lúcio no sap el que contestar, apel•la als ducats que costa i diu: “en lo que hi tenim fet fins ara, i veig que no tenim cosa més oblidada que aquesta malsortada obra” i continua així en el mateix diàleg: “Oja’m qui oir-me vulla i entenga’m qui entendre’m vulla, que si a entenent se donen que açò a la darreria s’escusarà, van-ne molt enganyats, que en un temps o altre, o per ciutat o per lo rei o per altres persones ab llicència del rei, no es deixarà de fer la sèquia. Lo que a mi me pesa, i en l’ànima me pesa, és que en nostres dies poríem haver i gosar lo bé, i volem allargar per a altres dies.” La discussió continua i Fàbio fa referència als “cinquanta mília ducats o més” que costaria (és excessiva la suma per a una ciutat com Tortosa) la sèquia, a la qual cosa Lúcio afirma que els beneficis serien superiors i milloraria el patrimoni de la ciutat, així que aposta en la seva visió tant moderna de recuperar el rec de l’Ebre i concloure l’obra. “Tinc cregut que ens negarien per fills coma indignes de tals pares” i conclou “Ara serà franca i prospera la pàtria! Açò deien ells tenint per indubitat que sos fills no alçarien la mà de la sèquia fins ésser acabada; i nosaltres no tenim cosa més oblidada. Com se faria gran poble aquest, si regadiu tenia, i majorment d’aigua d’Ebro!”.

Aquesta és una de les últimes discussions als Col•loquis i la fan d’entrada a la conclusió final del tarannà dels ciutadans de la ciutat i de com no puja més el poder de Tortosa davant altres ciutats catalanes, mostrant així al 1557 data de l’obra una modernitat innegable, ja que fins al segle XIX 1857 (canal de la dreta) i el segle XX 1912 (canal de l’esquerra), l’obra no quedarà finalitzada.
Aquesta discussió la podeu trobar al Col·loqui Sisè, dels Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig.

Fotografia de la revista Actualidades feta per Arija. Amb el següent peu de foto: D. Alfonso XIII, el ministro de Fomento, el capitan general y los ingenieros dirigiéndose en una lancha a visitar el canal i la gran presa de Tivens. Any 1912 a la inauguració del canal esquerre.

Per saber més: La construcció de l'Assut Xerta-Tivenys, de Jacobo Vidal. Edicions Onada.

El Seminari menor de Sant Josep.

2011-09-21T02:40:00.000-07:00

Fundat el 23 de novembre del 1916, a l'antiga casa de camp de sant Josep que va ser l'antiga Facultat de Filosofia de la Comapanyia de Jesús, a la vora del l'Observatori de l'Ebre a Roquetes (Baix Ebre).

La formació religiosa dels jesuïtes va durar fins el juny del 1936, moment en que van ser expulsats pel govern de la República. Al 1942 van començar una segona etapa, el 10 d'octubre s'inaugurava l'Escuela Apostólica o Seminario menor de la Compañía de Jesús en Roquetas, on destaca la creació de la revista Fragua. Cap el 1945 els jesuïtes el converteixen en un col·legi, per així donar cabuda als alumnes no vocacionals, etapa que durarà fins als anys 50 quan es va tancar definitivament.
Actualment a l'edifici s'ubica la Biblioteca Pública Mercè LLeixà de Roquetes.

Cinema Fèmina

2011-09-19T08:01:00.001-07:00

Fullet de mà, del cinema Fèmina a l'any 1944.
Enviat per Joan Otero.

Cinema Fèmina bastit als anys 40 en plena postguerra, obra de l'arquitecte J.M. Franquet Martínez d'estil racionalista. Situat a l'eixample de la ciutat en el carrer Teodor González, actualment és un edifici en desús.

Retrat de nadó

2011-09-16T02:00:00.000-07:00

Mary Cugat ens envia aquest retrat seu de quan tenia 3 mesos.
Retrat d'estudi realitzat pel Fotògraf Escude a Tortosa.

El fotomuntatge de l'Anita

2011-09-14T07:57:00.000-07:00

Fotografia del dia de l'avarada de l'Anita el 29 d'octubre del 1915.

I aquí un fotomuntatge a partir d'aquesta imatge, on es suprimeix el fons de la ciutat i hi ha un fons més exòtic, possiblement es gastés per a publicitat.

Fotografies enviades per Joan Ramírez

Grup de teatre

2011-09-13T08:27:00.000-07:00

Retall de premsa del 1912.
El peu de foto diu així: Bellas señoritas y distinguidos jovenes de Tortosa que han tomado parte en una función teatral, cuyos productos se destinan al socorro de los heridos de la guerra de Melilla.

Carrer Sant Joan de Móra

2011-09-11T07:41:00.000-07:00

Fotografies de Móra d'Ebre en l'actual cruïlla entre el Carrer Gras, Carrer Juli Antoni i la Vila i al fons la plaça de Dalt, abans Plaça Caballé.

Postal editada per Fototípia Thomas.

Imatges del carrer Sant Joan, amb les botigues de principi de segle, l'ambient comercial i també queda retratat com se carregava el cotxe que cobria la línea entre Gandesa (Terra Alta) i Móra. A l'actualitat el racó encara conserva la mateixa fisonomia, però en gran part a perdut l'encant que surt a les fotos.

Retrat de Família

2011-09-10T02:30:00.000-07:00

Magnífic retrat de família d'estudi amb fons de paper pintat, que envia Anna Roig Chavarria. Fotografia de principis de segle, on es pot veure a un jove amb el tradicional vestit de mudar de lo caco i a les vuit dones la majoria mudades de negre com si anésen de dol, amb els mantons ben passats tapant el coll i l'escot, els ventalls a les mans potser que fos feta a l'estiu i per últim la dona de l'esquerra vestida de blanc que es distància del grup no sols pel color del vestit, sinó també pel port i el posat, la qual cosa fa pensar que va ser ella la que va pagar el retrat de tota la família.

Sant Domènec

2011-09-08T00:42:00.001-07:00

Portada de l'esglèsia de Sant Domènec (1585), que formava part del mateix convent. Pertanyent al nucli dels Reials Col·legis: Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.
El nucli sorgueix al voltant d'una torre de la muralla de la ciutat (1370) "casa dels predicadors", fins el 1520 el convent va anar creixent i és llavors quant el convent dominic agafa importància. Al 1544 per part de Carles I s'aconsegueix la fundació del col·legui per adoctrinar en la fe cristiana als moriscos. Una vegada es va abolir l'Estudi General al 1718, el conjunt ha passat per caserna, hospital, seminari, museu, fins l'actualitat seu de l'Arxiu i Centre d'interpretació del Renaixement.

Postal fotogràfica, editada per Fototípia Thomas, inicui S XX.

Lo Cosso Iris

2011-09-04T08:39:00.001-07:00

Fotografies dels anys 60, al tram de l'avinguda entre la Casa Vericat i el Mercat.
Enviades per Joan Ramírez.

Focs de la Cinta

2011-09-04T01:45:00.001-07:00

Any 1969.

La Cinta

2011-09-03T01:36:00.000-07:00

Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa.
Postal editada per Fototípia Thomas.

Joteros

2011-09-02T04:45:00.001-07:00

Postal turística dels anys 70, del ball de la jota al Parc.

El seguici festiu de Tortosa

2011-09-01T01:11:00.001-07:00

Fotografia dels anys 20 del seguici al carrer Llotja (desaparegut), actualment aquesta zona queda inclosa dins l'avingunda de la Generalitat.
Foto enviada per Joan Ramírez.

Per a saber més del seguici fem link aquest bloc: El seguici festiu de Tortosa

31 d'agost de 1930

2011-08-31T01:13:00.001-07:00

Entrada per a la plaça de bous de 1930.
Enviada per Ramon Monllau.

Botiga amb guarniment

2011-08-30T02:10:00.000-07:00

Botiga de la fàbrica de gas decorada per a les festes de la Cinta, al Carrer Sant Blai. Fotografia d'inicis del segle XX, on també es pot veure la pastisseria La Inglesa, ara ja tancada.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

28 d'agost de 1933

2011-08-28T00:25:00.000-07:00

Visita oficial del President Francesc Macià a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre).

Festes de Remolins

2011-08-27T01:45:00.000-07:00

Xocolatada a Sant Jaume, l'any 1963.
Fotografia de l'arxiu Sabaté Gasol, enviada per Joan Otero.

El passat dia 22 a Remolins els germans Otero van preparar una mostra de més de 400 fotos, sobre la vida dels Barris de Sant Jaume, Remolins i l'Horta de Pimpí, com van dir sense pretencions de fer història, fotos de la vida comuna, treball, festa... però les fotos també tenen això explicar la microhistòria dels petits esdeveniments.
Així que des d'aquí ens alegra que hi hagin aquestes iniciatives a la nostra ciutat i felicitem a Joan i Michel per la feina feta.

Jardins del Balneari

2011-08-20T01:58:00.000-07:00

Postal fotografica principis de S.XX, on es mostra els jardins del Balneari.
A les publicitats l'establiment d'en Porcar es venia així: "vastos edificios, frondosos parques, cómodas habitaciones, teatro, sana atmosfera, panorama extenso y notable elevación sobre el nivel del mar". Corria l'any 1890.

El sector de Remolins

2011-08-17T08:10:00.001-07:00

1. Castell de la Suda.
2. La Punta del Diamant.
3. Riu Ebre.
4. Catedral.
5. Cooperativa de Sant Jaume.
6. Plaça de Bous.
7. Balneari d'En Porcar.
8. El Call/ la Vilanova.
9. Torre Grosa o del Célio.
10. Muralla de Remolins.
11. Portal dels Jueus.
12. Avançades de Sant Joan.
13. Les Bastides.
14. Quarters.
15. El Sitjar.

Fotografies directes al Sol

2011-08-15T10:08:00.000-07:00

Postal de Fototípia Thomas, inici del S. XX. De l'Observatori de L'Ebre.

Errors de positivat. La Casa Wenetz.

2011-08-15T03:19:00.000-07:00

Joan Ramírez ens adverteix d'un error al positivar el clixé, la fotografia de l'envelat estava invertida. Així doncs amb aquesta nova visió es comprén la visió de l'edifici del Josepets.

La Casa Wenentz: Edifici del barri del Rastre, que limita la seva façana nord amb el carrer Ros de Medrano on es troba l'entrada principal, la façana sud amb el carrer Méndez Núñez de Castro i la pricipal cap a l'oest a la plaça Mòssen Sol. El seu primer propietari va ser José Wenetz que la va construir a l'any 1864. La casa consta de planta baixa on es situen locals comercials/magatzems i de quatre plantes. La façana està decorada amb esgrafiats de motius florals, les tres façanes estan dividides horitzontalment per cornises d'obra en tres franges, la primera correspon a la planta baixa amb deu obertures tancades amb arcs de carpanell, fets amb carreus de pedra calcària. La següent franja correspon a la primera i a la segona planta, les obertures segueixen el ritme de la planta baixa i porten balcons dobles o simples de forja. L'última franja correspon al tercer pis de menor altura i amb finestres més simples, la planta quarta està retirada creant així un terrat cap a la plaça. La casa és un exemple d'edifici eclèctic d'habitatges burguesos del primer eixample obert a la ciutat l'any 1862.

Mare de Déu de la Providència.

2011-08-14T01:58:00.000-07:00

Imatge venerada a l'ermita de Mig Camí.
Postal fotografica anys 20, editada per Fototípia Thomas.

Les festes del Rastre

2011-08-11T01:51:00.001-07:00

Avui comencen les festes del Rastre per aquesta raó publiquem aquesta fotografia de l'envelat de la plaça Mossèn Sol a l'any 1946, de Maria Michavila. Que va ser enviada per Joan Otero.
Publicada el 6 d'agost 2010 al Bloc del Rastre.

Passarel·la provisional

2011-08-07T02:17:00.000-07:00

Després de la guerra i fins la inauguració a l'abril de 1942 del nou pont de 'Estat, es va construir una passarel·la per comunicar les dues ribes. Es va situar entre els dos antics ponts aprofitant l'espai que van alliberar els bombardejos i que van fer que el carrer Bisbe Aznar comuniqués amb el riu, actual plaça del Paiolet. Destacar la presència del guarda, a l'entrada del pont, segut a la caseta de fusta amb el fusell als genolls.

En aquesta foto es pot veure en quin estat va quedar la zona del Paiolet, la rampa del pont ja sense la ferralla de l'antic, les voltes de la vall, quarters,...

Fotografies enviades per Joan Ramírez.

Canción del Antiavionista

2011-08-05T08:51:00.001-07:00

L'aviació nacional, amb els avions de reconeixement HE-51 Heinkel conegut com a Paves de la Legión Cóndor i els bombarders JU-52 Yunkers, van definir la victòria no sols a l'Ebre sinó en part de tota la Guerra Civil.

Poemes com aquest de Miguel Hernández, descriu la sensació d'ésser bombardejat.

Que vienen, vienen, vienen
los lentos, lentos, lentos,
los avidos, los funebres,
los aéreos carniceros.

Que nunca, nunca, nunca
su tenebroso vuelo
podrá ser confundido
con el de los jilgueros.

Que asaltan las palomas
sin hiel. Que van sedientos
de sangre, sangre, sangre,
de cuerpos, cuerpos, cuerpos.

Que el mundo no es el mundo.
Que el cielo no es el cielo,
sino el rincón del crimen
más negro, negro, negro.

Que han deshonrado al pajaro.
Que van de pueblo en pueblo,
desolación i ruina
sembrando, removiendo.

Que vienen, vienen, vienen
con sed de cementerio
dejando atrás un rastro
de muertos, muertos, muertos.

Que ven los hospitales
los mismo que los cuervos.

Que nadie duerme, nadie.
Que nadie está despierto.

Que toda madre vive
pendiente del silencio,
del ay de la sirena,
con la ansiedad al cuello,
sin voz, sin paz, sin casa,
sin sueño.

Que nadie, nadie, nadie
lo olvide ni un momento.
que no es posible el crimen.
Que no es posible esto.

Que tierra nuestra quieren.
Que tierra les daremos
en un hoyo, a puñados:
que queden satisfechos.

Que caigan, caigan: caigan.
Que fuego, fuego: fuego.

Miguel Hernández recitant poemes al front de Terol.

Quan la calor apreta!

2011-08-03T02:33:00.000-07:00

El Vapor Anita en tendals per a protegir-se del sol.

L'oci al riu

2011-07-31T03:03:00.001-07:00

Canoa per a ús d'esbarjo, construida per Isaïes Vilàs Panisello per a un particular.
Any 1947.
Fotografia enviada per Isaïes Vilàs Caubet

Les barraques del Delta.

2011-07-28T14:25:00.000-07:00

Postal dels anys vint del S.XX, d'unes barraques de la Cava.

Per saber més d'aquestes construccions tant típiques de les zones humides dels Països Catalans fem enllaç al text de Carme Queralt: El Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta de l'Ebre.
Publicat al 2005.

Vapor Ciudad de Tortosa

2011-07-25T01:24:00.000-07:00

Vapor Ciudad de Tortosa, entront de la reclosa d'entrada al Canal Marítim a Amposta.
Cap 1905. L.Barceló. Arxiu Museu del Montsià.
Fotografia enviada per Joan Ramírez.

La companyia Crédito Marítimo (societat anònima fundada a Barcelona, l’any 1881) va adquirir, a principis dels anys 80, els vapors Villa de Amposta i Ciudad de Tortosa. La societat volia encarregar-ne la construcció als tallers de Toló (França), però pensem que, finalment van poder ser construïts a Londres, ciutat on sabem que es va fer la prova d’aquests dos vaixells, navegant pel riu Tàmesi.
El Ciudad de Tortosa va iniciar el servei el 1883. Feia el mateix itinerari que l’anterior vapor (el Villa de Amposta), encara que realitzava, a més a més, nombrosos serveis extraordinaris entre els quals excursions dominicals al far de Buda, a la desembocadura de l’Ebre. Tenia Buc de ferro, dos timons, un a proa i un a popa; tenia 25’50 metres d’eslora, 4’14 de mànega i 1’65 de puntal, i pesava 52 tones; amb un metre de calat, podia arribar a una velocitat de 9 a 10 nusos i podia transportat fins 200 passatgers. Sabem també que, entre els anys 1900 i1915, va ser propietat de Luís G. Pons i Enrich, qui anys després també seria propietari del vapor Anita.
El Villa de Amposta i el Ciudad de Tortosa van realitzar servei regular dins als primers anys del segle XX, encara que el Ciudad de Tortosa va funcionar més sovint i durant més temps, aproximadament fins la primeria de la segona dècada.

Text extret de LA NAVEGACIÓ PER L’EBRE. ELS VAIXELLS DE VAPOR (1856-1929)
M. Carme Queralt Tomas
Maite Subirats Argento
Museu del Montsià

Programa Coliseum

2011-07-22T02:08:00.000-07:00

Programa de mà del Cinema Coliseum de febrer de l'any 1945.

El Cinema Coliseum estava ubicat a la plaça Alfons XII, al solar que va deixar el Teatre Principal després del seu incendi del 15 de juny de 1932. El cinema/teatre va ser derruït cap al 1972, víctima de l'especulació immobiliària.

A la imatge dels anys 60, es pot veure la plaça, amb el bar del cinema i a la esquerra de la imatge,el cinema Niza que va ser obert cap als ays 50. Al centre de la plaça l'escultura de Soriano Montagut, "la maternitat" de 1947 que després de la remodelació restarà arraconada i mig oculta per la vegetació a un lateral de la plaça.

Programa cinematogràfic i fotografia enviades per Joan Otero.

15 de juliol de 1901

2011-07-15T01:22:00.000-07:00

Tal dia com avui, fa 110 anys, aquests tres xiquets es retrataven, ben mudats, a l'estudi de Bonaventura Masdéu al Carrer de la Rosa de Tortosa. Éren els germans Irene, Joan i Guadalupe Blasco Pérez.
Copia a l'albúmina sobre paper.
Col·lecció de la família Gas Ferré.

L'automotor MC2

2011-07-13T01:42:00.001-07:00

F.C. Tortosa-La Cava. Fotografia de l'octubre de 1966 del Automotor M.C.2, sense la segona classe. Fabricat amb llicència Renault al 1925 per CMLL (Construcciones Metálicas del Llobregat, SA) a Sallent (Bages) fou el que inaugurà la línia Tortosa Amposta a l'agost del 1926. Després de diverses reformes i una guerra (1936-1939) seguiria prestant serveis fins al darrer viatge al desembre de 1967.

Diferents vistes del mateix automotor, la primera a la sortida de l'estació de Tortosa, i l'altra de camí a la Cava. A les dues imatges es veu la segona classe.

Portal del Romeu

2011-07-11T02:00:00.000-07:00

El portal del Romeu era un pas sobre el barranc del Vall (pont de fusta), i el seu nom sembla derivar d'una llegenda medieval, recollida per Cristòfol Despuig: els musulmans, el 31 de desembre de 1148, van intentar reconquerir Tortosa. La ciutat va ser protegida per les dones mentre Ramon Berenguer IV setjava Lleida. Aquelles van ser premiades per l'ordre de l'aixà i un romeu, identificat aquest últim amb la imatge de Sant Jaume del portal. La imatge de Sant Cristòfol que apareix en el portal des de 1385 està relacionada amb la protecció dels cursos de l'aigua, barrancs i rius. Els relleus actuals daten del Segle XVIII.

Postal fotogràfica d'Àngel Toldrà i Viazo, de l'últim portal intern de la ciutat medieval que encara sobreviu en els nostres dies.

Don Pedro: Que fonc lo del romeu?
Lúcio: Fonc açò: que anant encesa la batalla entre los cristians i moros, un esquadró dels moros, que no havia sentit la rota dels altres moros perquè estava en lloc molt desviat d'aon se feia la batalla, se determinà, mentres que los altres combaiten, de llançar-se dins la ciutat; i a la que ja estaven per a entrar, los isqué a l'encontre un romeu que estava assentat al portal, lo qual combaté ab los moros ab tanta virilitat i fúria que els féu retirar i posar a tots en fugida; i era açò en l'hora que ja també los altres moros eren arrancats del camp.
Fàbio: Jo també tinc moltes vegades oït això de romeu, mas no sabia en que jornada acontegué.
Lúcio: Ni jo tampoc ho sé massa de cert, ni menys tinc molta siguritat de que he dit; però diu-se que passà així, i aquesta és la pública veu i fama sens contradicció alguna; i fan bé, que havem a l'ull la figura d'aquest romeu posada en lo portal aon estava assentat quan los moros estaven per a entrar, esculpida de bulto, la qual dien que fonc allí posada per a perpètua memòria d'aquest miracle; i lo portal, per a vui, se diu lo portal del Romeu.

Fragment extret del Col·loqui Tercer de Los col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig.

Adobant xarxes a les Cases d'Alcanar

2011-07-07T00:29:00.000-07:00

Fotografia del 1942.
Extreta de la pàgina Postals i fotografies antigues de Catalunya.

Reparació de xarxes fent servir agulles de fusta, moltes vegades fetes pels mateixos pescadors. Majoritàriament eres les dones o filles, assegudes al terra o a la porta de casa, les que amb la xarxa ben estesa adobaben els forats que s’hi havien fet.

Carrer Cervantes

2011-06-30T08:48:00.000-07:00

Una de les cantonades més recomanables del país. El carrer Cervantes amb el de Teodor Gonzàlez. Situada a prop de l'antiga entrada medieval de Sant Francesc, i on ara podem trobar dues mostres d'arquitectura civil de principis de segle; a la cantonada sud-est la Casa Brunet de Josep Maria Vaquer i Urquizú actual Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Tortosa, i a la cantonada nord-oest la Casa Matheu de Pau Monguió, que avui encara resta com edifici d'habitatges.

Postal partida

2011-06-29T01:38:00.001-07:00

Postal turística de Tortosa que mostra dues imatges. Una vista de la façana fluvial, on encara es veu en primer pla el Cap de pont, que dòna accés al Pont de la Cinta i que condueix cap a la zona del carrer Canvis, carrer Ciutat i Croera. Dominant la ciutat els quarters al Sitgar. En xicotet una imatge bucòlica de l'Ermita de Mig Camí.

Editada per Fototípia Thomas, inicis SXX.