Les zones porxades. La plaça de la Font IX

Que la ciutat desprès de la Guerra Civil va quedar feta un nyap, ens ho diuen les cròniques i les imatges de l’any 1939-40. Tortosa era com un gran solar. La gran majoria de les seves edificacions (el 80% del total) van restar afectades a causa de les bombes, dels saquejos i incendis provocats o fortuïts.

Els carrers ple de runa, mobles,... eren impracticables, a la foto es pot apreciar la tasca de desenrunament dels mateixos, on sols han tret una mínima part de runa de la plaça de la Font.

La fotografia fa una fredor de veure indescriptible, encara passats els anys. Una ciutat que va ser evacuada, per tant sense vida i totalment esventrada.

Si repassem les edificacions de la plaça, hi podrem reconèixer tots els edificis que fins a la Guerra Civil, van lluir ostentosament, seguint les agulles del rellotge i començant a les dotze, la casa de Ramona Sechi, la qual gairebé miraculosament va restar intacta al setge feixista, però hem de parlar de la façana, disseny d’Urquizú, si us fixeu a l’última planta les dues finestres de l’esquerra ens mostren el cel ras, el sostre i mitgera d’aquest sector va desaparèixer per complet. A les tres el meravellós edifici reformat del Royal-Bar,  aquest esventrat al seu interior, tot i així penjant del balcó encara mostra l’estructura del rètol del comerç, també ens deixa veure el lateral de la tribuna que no feia molts anys havia estat inaugurada.

Tot just enfront la casa dels Monfort, que es farà famosa en posterioritat per albergar l’estudi de fotografia Daufí. Més enllà i totalment afectat l’edifici que va albergar la Fonda Europa, ni més ni menys ha perdut de tacada dues altures, de les quatre ara sols ens mostra dos i el baix porxat. Darrere d’aquest, l’edifici del Vall que dóna entrada al carrer Bonaire.

La plaça de la Font o d’Agustí Querol, va quedar fortament afectada pels bombardejos per ser un punt central de la ciutat i molt proper al pont.


De totes aquestes edificacions, la casa de Ramona Sechi, l’adjacent Farmàcia Sanmartí (en aquesta vista, encara no és visible) i la casa Monfort-Daufí són les úniques que seran restaurades i rehabilitades durant la postguerra, la resta van ser ensorrades i reedificades ajudant a eixamplar encara més la zona porxada.

Per l’estat en que es veu l’habitatge de la fonda Europa, es fa evident el perquè va ser enderrocat. Posteriorment a la postguerra es va bastir una edificació, un xic més estreta i ja sense conservar la porxada però si amb ample voladís. Al seu baix i a tocar dels magatzems de López Vergés, s’instal·larà la joieria i rellotgeria Homedes, d’aquell establiment actualment encara ens resta un gran rellotge oxidat a la façana i un rètol de fusta que fa les delícies dels amants del vintage.

Del per què alguns habitatges a la postguerra van ser rehabilitats i altres no, depèn en part per la significació política del moment, la qual feia possible accedir al crèdit existent o feia abandonar la casa, venent-la als especuladors del moment.

Un exemple de reconstrucció el podem trobar en la família Daufí i Monfort. José Daufí Zaporta, abans de la guerra es va significar políticament, sent regidor ocasionalment pel partit tradicionalista i catòlic. Un cop acabada la guerra i tornant de Barcelona, va obrir la seva botiga del carrer Sant Blai i va formar part de la comissió gestora de govern de l’Ajuntament, fins les darreries de 1941. Al mateix any, durant el més de setembre va obrir la nova botiga a casa de la seva muller Concepción Monfort, és així com aquest fet ens indica que la Casa Monfort ja estava rehabilitada i practicable, tot i els grans desperfectes que havia sofert durant el conflicte. 
Font: José Daufí, els retalls d’una postguerra. Albert Curto i Laura Tienda. Onada Edicions.

Per altra banda altres cases, com la que va ocupar el Royal-Bar no va tenir la mateixa sort. Als mateixos anys de govern de la gestora municipal, es va decidir enderrocar-la, tot i no estar més malmesa que altres edificacions properes. El motiu va ser esponjar la zona sud de la mateixa plaça, donant així la mida que actualment conserva.

La fotografia la compartim gràcies al grup de Baix Ebre i Montsià Antics.

Les zones porxades. La plaça de la Font VIII

Amb aquesta entrada entrem gairebé en la contemporaneïtat de la plaça. La fotografia la podem situar al voltant del 1939-40, tot just al finalitzar la Guerra Civil.

Però si anem a pams, tot i la gran destrucció a causa dels bombardejos podem anar trobant diferents elements que ens faran connectar amb fotografies anteriors i també amb l’actualitat. A la imatge, li hem adjuntat diferents cartells que ens ajuden a situar el pla.



La fotografia està presa des de la plaça de la Constitució, l’antiga plaça porxada de les Cols. Ara ja podem veure la coneguda com –avenida del puente- és a dir la rampa d’accés al Pont, ha estat integrada dins la trama urbana de la ciutat. En ella hi podem veure diferents elements que ens perduren, com és la primitiva barana del pont de l’Estat, altres com els grans fanals han desaparegut. En un d’ells ens indica la direcció cap a València, tot i que llavors era impossible travessar el riu per aquest lloc, estaven situats a banda i banda de la pujada i els vam poder veure a una anterior entrada, com a elements decoratius i d’il·luminació centrals de la plaça.

Tancant la plaça hem situat el rètol de la casa i establiment Daufí, ja que popularment es coneix així aquesta casa, tot i que molt malmesa, no va ser enderrocada i amb la seva reconstrucció encara ens perdura fins l’actualitat (el canvi més destacat és que l'habitatge va mudar els balcons per finestres). El senyor Daufí trasllada aquest local el seu negoci, on instal·la un estudi de fotografia a més d’altres seccions com la de merceria, música i art religiós. Tot i així l’establiment era en anterioritat de la família de la dona i era conegut com la botiga Monfort.

-Vos sona? Sí, veritat.

La merceria i paqueteria de Manuel Monfort, ja la vam veure i conèixer en anterioritat a la renovació del casat i de la plaça, tot just al mateix lloc. I es aquí on altre cop subratllem aquesta renovació de les edificacions de llevant de la plaça de la Font que fins al moment no havíem pogut veure, i ara sí podem comprovar gràficament com tota la porxada, ha estat eliminada per eixamplar la plaça.

Més enllà de la plaça de Font, hi podem veure la plaça del Pont de Pedra i com d’afectats van quedar les edificacions que configuraven aquest sector tan central de la ciutat.  


La fotografia la podem compartir gràcies al grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...