Transport per via


Imatge d'un vagó plataforma amb garita del carrilet destinat al transport de material.
En depòsit a Tortosa.

Homenatge a Pedrell


Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa 1841 - Barcelona 1922)
Imatge extreta de la Viquipèdeia al voltant del 1870.

El 28 d’octubre de 1911, el Restaurador diari tortosí de propaganda, conservador i catòlic portava a la seva portada els actes que es feien a la ciutat per homenatjar la persona de Felip Pedrell, entre els diferents actes hi havia un concert de música pedreliana al teatre del balneari, cavalcades amb visions de Los Pirineos, entre d’altres, aquí podeu trobar l’exemplar sencer d’aquell diari.

Després de cent anys de l’homenatge la nostra societat ha deixat caure la que va ser la seva casa natal.

També fem enllaç a l’espai la Marfanta on el dia 15 de juliol de 2009, publicava aquesta fotografia de Ramon Borrell del dinar que va oferir l’Orfeó Tortosí, a l’Ateneu i gràcies a ella tenir una visió de com era el palau Oliver de Boteller abans del seu trasllat i amb la funció d’espai per a la cultura com eren els ateneus.

El riu crescut


Riuada del 1961.
Imatge on es veu el cabal i la força del riu al seu pas pel Pont de l'Estat.

Fotografia enviada per Joan Ramírez

la Sènia


Postal datada al 13/7/1913.
Postal editada per Àngel Toldrà i Viazo.

La Sènia, comarca del Montsià.

Plaça Agustí Querol


A la foto l'antiga plaça de la font, totalment anegada, de la riuada del 5 de gener de 1961, el camió de la foto era el del Sr.Risa, venedor de verdures del mercat i darrere les cases fent porxades de Sanmartín on paga la pena visitar la seva farmàcia i la casa dels magatzems de López Verges, obra que pertany a l'arquitecte Vaquer i Urquizú. Al fons la plaça del Pont de Pedra.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Carrer Bisbe Aznar


Riuada del 1961.
A l'esquerra dos treballadors de la ferreteria Nivera; Paco i Joan. A la dreta la Casa Ravanals.

Fotografia enviada per Joan Ramírez

La muralla tortosina

La porta de Sant Francesc o Sant Joan, ubicada al començament del carrer Cervantes ja estava enderrocada i res queda d’ella, era una de les més transitades de la ciutat medieval igual que la del Pont o Vimpesol, donava accés a tot el sud del territori a l’Hospital de Sant Joan del Camp, cementeris i el convent dels menorets de Sant Francesc i comunicant amb el camí de Tarragona. Estava composada per dos torres i a la de l’esquerra s’allotjava el botxí de la ciutat.



El que sí es veu i ens porta directament a la fotografia és la muralla del sector de migjorn , que baixava del Sitjar per anar a morir a l’Esperó, coneguda com el tram de Sant Francesc o Temple. Tenia tres torres que enfortia la muralla i altra porta més pròxima al riu coneguda com la del Temple, llavors parlem del S XIV que encara es reflexa a la foto d’inicis de segle, però que poc resta actualment en aquest tram. Al 1554 apareix un document (Host i Cavalcada II, 87) que divideix la muralla en 15 trams, el tram que veiem és el tercer, que del qual tenia cura les confraries de Santa Magdalena dels botiguers i la Santíssima Trinitat dels teixidors, contava amb 63 persones i anava des de la segona torre del portal de Sant Francesc fins a la part sud del Sitjar. Cap a la dècada dels 80 del S. XIX, l’Ajuntament decideix enderrocar totes les muralles de la ciutat (notícia del Correu de Tortosa, el 26/10/1891), però encara ens deixen veure la muralla que puja per les escales de l’Hospital, amb el seu gruix, altura, el pas de ronda i merlets.

Però la foto que ens envia Joan Ramírez no sols és impactant per la vista de la muralla, sinó pel canvi d’una societat que deixa enrere les estretors medievals per obrir-se en eixamples. A primer terme un fet insòlit: manobres que no deixen de fumar mentre treballen en grans carreus que formarien l’actual casa Matheu (1907), obra de Pau Monguió; o com canvia amb els seus gustos, la publicitat enganxada als murs de la casa que dóna pas al carrer Sant Blai i res millor un cinematògraf sent el primer lloc de la ciutat on es veurien imatges en moviment acompanyades d’un piano que tocava segons l’acció projectada. La casa d’un fotògraf que retrataria a gran part de la societat d’una ciutat que preparava canvis cap a la contemporaneïtat.


Fotografia de l'estudi Escudé de Joan Blasco Pérez cap al 1917,cuiner del Hotel Siboni.

L'Avinguda anegada


Avinguda del Generalíssim a l'època i actual Generalitat anegada per la riuada del 1961.
Fotografia d'Isaias Vilàs, enviada per Manel Vericat.

Riuada del 61



Diferents imatges de la riuada del 1961, la primera des del pont de l'Estat, mostrant la Rambla Felip Pedrell i la segona a la Plaça de Montserrat, coneguda popularment com la dels Farols.
Fotografies cedides per José Maria Guerrero Montero.

Aprofitem l'avinentesa per demanar-vos fotografies de la riuada del 1961, ja que tot just fa 50 anys d'aquell succés. Les podeu enviar a seveiwene@hotmail.com o per via facebook.

Quatre Camins


Benzinera de quatre camins de Ferreries, a l'any 1931. Actual plaça de la Corona d'Aragó.
Fotografia cedida per Estació de Servei Quatre Camins.

Mercat a la Plaça Alfonso


Fotografia extreta del web SocTortosa.
La informació que dóna és la següent: Tere Royo i Maria Cinta "la tacos" al mercat, a la dècada dels anys 60. Al fons a l'esquerra es veu l'edifici de la clínica Sabaté de l'arquitecte Josep M. Vaquer i Urquizú, amb els miradors del xamfrà actualment desapareguts al igual que la casa de la dreta.

Troupe Romero



Postal publicitària d'una activitat comercial ben curiosa com és el circ, el funambulisme i les acrobàcies. Val la pena ampliar la foto fent click damunt d'ella i observar tots els números que feien aquesta parella de tortosins.

Postal enviada per Joan Ramírez.

Bastides a la Catedral


En principi pot semblar una fotografia feta, si hagués pogut ser possible, als segles del gòtic, però no. Es tracta del segle XX, després de la Guerra Civil, aquells que primer van bombardejar la ciutat, després la van restaurar o reconstruir depenent del cas, mitjançant la Dirección Nacional de Regiones Devastadas (DNRD). A Tortosa hi ha uns quants casos representatius de la impunitat o incompetència històrica en la que actuaven, clar està que deliberadament.
En el cas de la catedral com a record d’aquesta actuació hi queda una clau de volta a la nau principal amb un escut preconstitucional.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...