Qui té roba per rentar?

Una bona foto d’un dels oficis que han evolucionat fins als nostres dies. Aquesta foto és de l’any 1928 i mostra part de les dependències de la Bugaderia Besalduch, al carrer Croera possiblement a una de les cases que van ser ensorrades als any 30 del segle passat, per obrir l'actual Cosra de Capellans al riu. D'allí es traslladà al Carrer Rasquera al barri de Remolins. La tintoreria va tancar fa 24 anys.


Fotografia publicada gràcies al grup de Facebook Baix Ebre i Montsià Antics, i que la portem pel simple fet de veure treballar aquests homes envoltats de palanganes, piques, roba penjant d’estaques, raspalls, pantalons, armilles, jaquetes, camises, aixetes, gibrells, garrafes revestides d’espart... Pura poesia, d’un negoci del nucli antic desaparegut.


Fotografia de Ramon Borrell i Codorniu. 

La plaça Estudis, plena de festa.


Dues imatges dels Cantaires de l’Ebre a la plaça dels Estudis, als anys 50.

A la de dalt al fons podem veure el carrer de la Mercè i a la segona, la pujada al carrer Felip Neri. 
Les fotografies han estat cedides per Bonaventura Amat. 

El riu gelat, II

Sort que aquell dia de gener tant gelat rondava per Tortosa, Bonaventura Masdeu i va fer les fotos al gel del riu.


Era el gener del 1891, si en l’altra fotografia es podia veure tot el sector nord de la ciutat, amb aquesta el que podem veure és la façana fluvial de llavors. Una façana on destaca el Palau Episcopal, la del Hostal (integrat a palau al SXVIII), la casa de l’Aduana o General separades pel pont de Barques. A continuació tota una sèrie d’habitatges abocats al riu que no han perdurat fins al nostres dies.

Una configuració de la ciutat que restava petrificada gairebé des d’època mitjana, una fotografia molt interessant d’observar, sobretot pels detalls: persones arrambades a la barana del pont per veure el gel baixar, la popa d’un llaüt amarrat amb l’agullot i l’arjau amb el gel lliscant riu a baix. 
La foto no és de gaire bona resolució però si parem atenció hi podem veure el nom de la barca (a la dreta de la imatge) a la seva galta; senzillament aquella era la Nº2, de les vuit que configuraven el pont. 

Completem l'entrada amb un text que ens aporta Hilari Muñoz, que pertany als arxius de la catedral i ens explica perfectament com aquest fenomen es va anar reproduint-se al llarg del temps, segurament a causa del mateix pont de Barques que parava la corrent i facilitava el fet de crear gel crespat al riu. El text de 1694 és d'una bellesa notòria i diu: ... Dilluns a 11 de janer 1694, aparegué lo riu de lo pont de barques en amunt fins a la horta de Pimpí, cosa de tir de mosquet poch més o menos, tot gelat ab una vista hermosa que feya lo gel en dit tret, perquè no estava llis com un safareig o bassa, sinó crespat y blanch com la neu, de manera que pareixia haver nevat sobre lo gel, que fou admiració a tots quant lo veren. Y de gruxa lo gel allí al pont de 16 y 17 palms. Y lo mateix dia, tement que dit gel no arruhinàs lo pont, fou llevat y arrimat a la part de la pexera, y al apartarlo del gel, causà molt ruido per los cruixits que donava y se afonà la segona barca del cap de dellà. Y durà cosa de tres dies lo anarsen riu avall lo gel.. Sort de que el fet anés repetint-se durant tres segles fins tenir la tecnologia de la fotografia a les nostres mans i poder retratar els fets. 
Meravelles.

Les runes de sant Antoni

Nosaltres sempre hem dit que Tortosa d’ençà la Guerra Civil, deixà de ser una ciutat petita per convertir-se en un poble gran.

Aquesta circumstància és pot veure en molts aspectes de la vida a la ciutat, durant el període citat i que arriba fins als nostres dies, on es pot començar a veure un dèbil despertar d’aquesta tragèdia.

Un exemple d’aquest fet, va ser  la pèrdua de patrimoni d’una manera ferotge, la ciutat amb la ressaca de la guerra i fins als nostres dies ha anat perdent irremeiablement gran part del patrimoni arquitectònic: temples, habitatges... fent del seu casc antic, durant llargs anys, un lloc devastat i desèrtic.


Molts factors van intervindré en aquest afer: des de la mateixa revolució anticlerical a la República, passant pels bombardejos, els agressius i nefastos gestors de Regiones Devastadas, l’economia gairebé de subsistència durant la postguerra de la majoria de la població de la ciutat, va fer que una de les coses més factibles davant la destrucció, fos l’abandonament ans la restauració o rehabilitació.
A l’àmbit particular també cal tenir en compte que moltes famílies no van rebre suport administratiu, per rojos, fet que va accelerar i deixar en mans la reconstrucció de la ciutat en molt poca gent. 

Construint malament, ràpid i d’una lletjor insuportable, si més no podem fer dues comparatives de la ciutat: els immobles construïts a les tres primeres dècades del segle XX i els construïts entre els anys 40 i 70 del mateix segle. No hi ha color.

Una mostra la tenim en la fotografia (no antiga) de les runes de sant Antoni, que van estar senyorejant el carrer Montcada durant dues dècades. La foto que mostrem és del 2010, tot just abans de començar la seva reconstrucció, un cop ja havia estat enderrocada la coberta i part de la façana per part del consistori, per evitar un ensorrament major del temple després de anys en degradació. Aquesta foto cedida per Hilari Muñoz, és de gran interès ja que en ella a més de veure l’estat deplorable del solar, hi podem veure com es mantenien les pintures murals i com han quedat integrades dins la reconstrucció del nou edifici del CISS. 

La capella del palau del Bisbe

Una mostra del gòtic tortosí, que molt sovint resta ocult a les mirades de visitants i naturals.


És la façana interior de la capella del Palau, una façana ricament ornamentada amb arc apuntant i representació escultòrica.  Destaca la Mare de Déu al timpà i la representació dels sants bisbes als brancals sobre pedestal i a manera de pinacles a sobre de les columnes, totes aquestes escultures es mostren amb dosseret:  element arquitectònic decoratiu volat i en forma de volta. A més el seu valor és major, ja que conserva part de la policromia original de la mateixa. A la façana hi són adossades dues finestres apuntades amb trencallum i traceria a la part superior. L’autoria de la mateixa ha estat atribuïda a Guillem Seguer, arquitecte, pintor i escultor de Montblanc.

Tota aquesta façana dona accés a l’espectacular capella del Palau del Episcopal, on destaca la seva volta de mitja estrella, sobre voltes raconeres.

La fotografia ha estat trobada a la xarxa, nosaltres sols hi mostrem un fragment de la totalitat de la mateixa; estereoscòpica. L’autor va ser, cap al 1915, Francesc Xavier Parés, en aquell moment president de la secció de fotografia del Centre Excursionista de Catalunya. 

Capitells romànics

Són els únics capitell historiats del claustre de la Seu, de Tortosa. Els podem trobar a la porta d'accés al pati a la nau de migdia. Molt possiblement aquests capitells van pertànyer a l'antic claustre romànic de la catedral. A ell hi trobem diferents escenes de la vida de Jesucrist.


A la foto de Roisin en qüestió hi podem veure el capitell de la dreta, en ell es representa l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, els tres d'Emmaús: Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem, i conversaven entre ells de tot el que havia passat. Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se´ls va acostar i es posà a caminar amb ells, però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo...
Aquestes escenes queden ocultes per la perspectiva de la fotografia, el que observem i seguint l'ordre inicial: un altar i les figures d'uns soldats amb vestimentes medievals que prenen pres a Jesús. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...