Les zones porxades. La plaça de les Cols IV

Com hem estat veient fins ara la plaça de les Cols era l’espai neuràlgic per excel·lència de la ciutat i en part encara ho continua sent. Si tenim en compte que motes de les manifestacions festives, religioses, socials o reivindicatives encara avui, passen per aquest lloc.

La fotografia que il·lustra aquest fet la va realitzar Ramon Borrell i Codorniu, aquesta en concret és posterior a les anteriors, i a ella ja es poden observar algunes de les innovacions que portava la modernitat, com són els dos grans i bells fanals, al mig de la plaça. Fixeu-vos amb el  personatge enfilat a una escala i a sota altre amb altra escala de tisora que sembla acompanyar-lo. Que fan? No ho podriem assegurar, podrien ser fanalers (encara que sembla a ple dia), fotògrafs o simplement buscat una posició picada, per veure les carrosses de la Festa de la Cinta.


Tot i així,  al contrari que en les anterior fotos aquesta és del 1911(poc temps després seran enderrocades les cases de ponent per construir les rampes), la plaça es veu força animada, per un costat gent a les vores i sota el porxo per veure passar bé la desfilada o processó. Balcons la majoria d’ells en tendals (aquets comencen a ser substituïts per les persianes de fusta), amb gent recolzada. Al fons venint de la plaça de la Font, la banda de música i en primer terme la carrossa amb l’al·legoria de la baixada de la Cinta, representada per xiquets: amb el cor d’àngles, sant Pere i sant Pau a cada costat de la Mare de Déu. Fixeu-vos com els cignes tapen el cotxe i als conductors.

La foto va més enllà i al seu costat esquerre ens mostra altres quefers de la plaça, com si haguessin estat pillats per sorpresa, tots els carros i els animals (alguns d’ells carregats de barrils de vi), han estat arraconats al costat de llevant. Molt possiblement aquests traginers venien del Mercat i anaven a buscar el Pont de la Cinta, per sortir de la ciutat creuant el riu i van tenir que cedir el pas a la comitiva festiva.

Espero que  gaudiu de l’observació del vestuari, pentinats, de barrets i gorres, de la bicicleta, de mercaderies... és una de les fotografies antigues més maques que hi podem trobar d’aquesta plaça, actualment tant alterada.

Fotografia cedida per Joan R.

Les Cases de la Catedral

Amb data 30 de juliol de 2015, a Tortosa.
Transcrivim un text que vam publicar a la nostra pàgina de Facebook, per mostrar la nostra repulsa a l'enderroc de les cases conegudes com les de la Catedral.


Tortosa i el seu nucli antic, van estar a un pas de convertir-se en una espècie de poble vell de Corbera, un cop passada la Guerra Civil.

Finalment van optar per la reconstrucció de la ciutat, sense desplaçar-la cap al sud (exceptuant el grup del 13 de Gener). Però els de Regiones Devastadas tenien un pla: enderrocar gran part del nostre patrimoni per abaratir al màxim possible, els costos de la reconstrucció.

Divendres diuen que culminaran un projecte dels destructors de Regiones Devastadas i ho farà un Ajuntament democràtic i després de 40 anys mort el dictador.

D'aquí no molts anys, podrem jutjar amb tranquil·litat, la idoneïtat del mateix i si calia o no, respectar l'única part històrica de la façana fluvial.

La imatge adjunta correspon a un projecte/esbós realitzat pels de Regiones Devastas al 1945 i que va ser publicada al bloc de notícies de la Marfanta.

Per cert el mal dit "monument" ni surt projectat... tot i així sobreviurà a les cases de la Catedral.

Tot plegat ens diu molt de la ciutat en la que vivim, és un retrat immillorable!



Adéu al carrer Croera i la seva trama medieval. Adéu a la façana fluvial històrica de la ciutat. Adéu a la muralla. Adéu a esgrafiats de la guerra del Francés. Adéu a balcons de forja. Adéu a paviments. Adéu a carreus treballats i tants altres elements... Adéu a un veritable espai que podria haver estat un revulsiu econòmic de primer ordre.

Adéu a espais únics i del tot irrepetibles. Adéu.







Les zones porxades. La plaça de les Cols III

Per sort nostra, aquesta part nord de la plaça va ser la més retratada, ja que actualment no existeix. En aquest fragment de la foto de Ramon Borrell, de primera dècada del SXX. Podem veure tota la façana nord de la mateixa ampliada, l’entrada al carrer del Pes de la Palla i el més interessant de tot, el començament de la porxada de la plaça de la Font (actual Agustí Querol) i que anava a enllaçar amb la plaça del Pont de Pedra, contenint l’accés al carrer de Sant Roc.


Actualment aquesta porxada també ha desaparegut a causa de la renovació del casat, d’aquesta part de la plaça. 

A més, cal parar la vista i fixar-nos en diferents detalls del fragment fotogràfic com, les portes obertes de les escaletes (estretes) que donen accés als habitatges i els seus balcons amb les cortines recollides. El comerç obert amb el nom encara llegible de Merceria-Manuel Monfort-Paqueteria i ja a la plaça de la Font, destacant la renovada casa modernista de Ramona Sechí, coneguda popularment amb el nom de magatzems López Vergés i a la seva esquerra la Fonda Europa, amb el seu fanal-rètol tant característic.

Aquest fragment fotogràfic el podem compartir gràcies al grup Baix Ebre i Montsià Antics.

Les zones porxades. La plaça de les Cols II

En aquesta fotografia de Ramon Borrell, es pot veure en gran detall, la part porxada de ponent de la plaça. Aquesta porxada es desenvolupava des del carrer Botigues de la Sal, fins al carrer del Pes de la Palla, (actualment desaparegut). Altre aspecte que ens agradaria destacar a més dels comerços i que podeu veure a la fotografia és la pavimentació de terra batuda de tota la plaça, diferenciant-se el carril per on passaven els carruatges i carros. 


Aquesta zona de ponent anava estretament unida al monestir dels dominics, els quals desprès del setges de la guerra dels Segadors i de Successió (fins llavors van ocupar el monestir dels franciscans a Sant Joan del Camp), van decidir bastir el nou convent, a la vora del riu. L’església barroca en honor a la mare de déu del Roser va quedar bastida cap al 1714 i va ser l’única part del monestir que va perdurar fins a època moderna (1910). La resta del monestir en la desamortització (1835) va ser venut i ocupat per habitatges particulars,  sent aquests habitatges els que van configurar l’illa de cases que envoltava el temple, fins la plaça de les Cols.

Com es sabut, aquestes cases i església van ser expropiats per a construir l’accés al pont de l’Estat. La zona compresa entre el carrer Barana de l’Ebre, carrer de la Palla, i la plaça de les Cols, sent el límit la paret mitgera de l’església del Roser: va anar a terra. L'única part que va ser reutilitzada va ser la portalada barroca, que va ser encastada en l'entrada lateral del nou temple del Roser, bastit a l'altra riba del riu Ebre. 

El 7 de novembre de 1911, s’inauguren les rampes del Pont de l'Estat, canviant la fisonomia del que va ser el centre comercial, social i cultural. Deixant a la ciutat òrfena de plaça Major, fins la construcció pels de Regiones Devastadas de la plaça Espanya; un espai que pretenia funcionar com a nou centre neuràlgic, però que no ha quallat del tot, en la ciutadania.

Amb la nova reurbanització molts habitatges van ser remodelats o construïts de nova planta, com ara l'edifici que albergava el comerç de Daufí. Tot així cal esmentar com aquesta zona de l'antiga plaça de les Cols, fa ser fortament deteriorada durant la Guerra Civil a causa dels bombardejos feixistes, per la proximitat del pont i del front. Circumstància que va impulsar encara més la reurbanització, la reconstrucció i renovació de l’espai, en retrosses dels porxos i de l'antiga configuració de plaça porxada.

Per a nosaltres, passats més de cent anys, considerem que va ser una mala gestió/planificació i visió de ciutat portant a una transformació incomoda i irreversible de tot el centre de la ciutat medieval amb el retruc de la desaparició total del sector central de la façana fluvial. Per situar el pont a un lloc del tot inadequat. 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...