La Casa Bau

Una de les cases modernistes més característiques de l’eixample tortosí: la casa Bau.


Fa poc li vam dedicar una entrada, aquest cop hi deixem una fotografia del que va ser la casa, en els seu inicis, i no sols ella sinó també part dels magatzems que es situen al carrer Ramon Berenguer IV.  La imatge per si sola ja ens mostra la bellesa de la casa amb una tipologia de ‘Vila’, que actualment resta tant altera, convertint-la amb un bloc d’habitatges, perdent tot l’espectacular remat de la part de les golfes.

Tot així i per sort encara podem gaudir de la visió de la tribuna i l’entrada i la seva decoració.


A més la fotografia ens parla de més coses, ara la situem en un entorn urbà clar, però aquesta foto ens mostra com l’accés a la Simpàtica encara es mantenia verge, amb carrer de terra i pocs per no dir cap habitatge més, amb el fortí d’Orleans traient el cap per l’esquerra .

Històries de la Terra Alta

Fem aquesta entrada per encoratjar als amics de la Terra Alta, a continuar contant-nos històries. Les podreu torbar al blog d’Històries de la Terra Alta, un espai que s’obri a la nostra finestra, per conèixer i contextualitzar el nostre territori i el nostre temps.



Per il·lustrar aquesta entrada utilitzem una de les fotografies publicades a l’espai, de la magnífica façana de l’església parroquial de Sant Andreu a la Fatarella. Una foto de l’excursionista Josep Salvany-Blanch. On podem veure el programa decoratiu del barroc aplicat a l’arquitectura, sent un exponent molt destacat de les nostres terres. 

Amb el mar de fons, els negocis dels Carsi

Imatge dels treballs relacionats amb l’arròs a La Ràpita, per als molins arrossers de Carsi.

La Casa Carsi Hermanos y Cia, va ser fundada a Barcelona en 1820. Tenia entre altres la funció de Banca, a més de molí arrosser, fàbrica de gel, d’adobs i de vins. La seva època daurada va a ser a principis del segle passat amb seus a Barcelona, Vinaròs i Sant Carles de la Ràpita. 


Els Carsi, eren naturals de Morella i el seu buc insígnia va ser el Molí de Farina, “El Progreso” a Vinaròs, posteriorment s’anomenaria “Arrocerias San Martin” (1952), passant a mans d’industrials de Silla, transformada en molí d’arròs amb personal vingut de València. Actualment no hi queda res, ni del moli, ni de la luxosa torre familiar adjacent dels Alcoverro (posterior Holel Aixalà), enderrocats per la pressió urbanística.


Eixugar-lo a les eres, amb el mar de fons. Les fotografies de Roisin, són extremadament fines fixeu-vos en cada un dels detalls: els sacs, les eres, els garbells, els posts de la llum, la vestimenta... i sobretot en la curiositat del personatge de la dreta, que desatén la seva feina per mirar a càmera. Simplement espectacular.

Fotografia: Baix Ebre i Montsià Antics.

Info: Vinapedia.

La Casa Bau. L'ennobliment de l'eixample, els espais de la burgesia.

La Casa Bau tot just fa cent anys. Construïda entre el 1912 i el 1914, es pot englobar dins de l’eclosió constructiva que va haver a la ciutat en aquell període de temps: l’església del Roser, l’Escorxador i tantes altres cases modernes que van bastir les famílies burgeses de la ciutat, com ara els Ballester, Sabaté, Segarra, Pallarès, Brunet, Pinyana, Climent...

Unes cases modernes, bastides a la moda del moment, el Modernisme. És possible que hagués una certa rivalitat entre famílies en fer i bastir la casa més espectacular de totes. Tot així per aquella època per la ciutat circulaven un bon grapat d’arquitectes importants com els Monguió, Abril, Font i Carreras, Vaquer... En aquest cas la casa dels Bau va ser encarregada a Joan Amigó i Barriga, tot i que la casa va ser finalitzada pel que serà l’arquitecte de la casa dels Ballester a la plaça Alfons; Josep Plantada i Artigas.

La casa va ser construïda per l’empresari Josep Bau i Vergés, fundador de l’empresa exportadora d’olis Aceites Bau S A, adjacent a la casa i donat al carrer paral·lel Sant Joan de la Salle, ca construir els seus magatzems d’oli, del mateix estil i encara conservats.

L’eixample era gairebé nou a principis del segle passat i era el lloc ideal on construir les més grans i luxoses cases de la ciutat, va ser un veritable pol d’atracció per a la burgesia d’aquell temps. La casa va ser dissenyada inicialment com una Vila, amb planta baixa, principal i primer pis amb un remat espectacular. Aspecte que va perdre durant els anys de la postguerra al ser reformada i adquirir aparença d’un bloc habitatges  amb el creixement en altura de dues plantes més.

Tot i així l’edifici encara conserva el seus trets més característics com és la gran tribuna a la planta principal de pedra i amb un regust goticista, on no manquen les gàrgoles, gelosies i pinacles. Altre aspecte important de la façana i que encara conserva és la simetria empleada a la mateixa destacant a la planta baixa i emmarcant la gran entrada de marbre, les dotze columnes amb capitells florals i arcs peraltats.

A més, a la façana cal destacar el gran treball amb forja i la rica decoració vegetal aplicada a la mateixa. El seu interior sobretot destaca per l’aplicació de diferents oficis (escultors, ceramistes, fusters, vidriers,...) en la concentració de fer de la casa un espai artístic, ric i ornamentat, buscant la singularitat i dignificació de l’espai. Cal remarcar la coherència entre la decoració interior i l’exterior, per exemple en les singulars formes trilobulades emprades en la fusteria, presents també en els arcs de portes i finestres a l’exterior.

Altre aspecte a destacar és la seva façana posterior, tot i que més oculta i de difícil observació se’ns presenta més lleugera, on destaca al seu pis principal o planta noble una gran terrassa amb una gran vidriera semicircular.


Els antics i fantàstics magatzems del industrial oleícola, destaquen per tenir tres molls de descàrrega, cada un amb obertura d’arcada modernista, en ferradura i lleugerament apuntada, amb reixes de ferro i trigeminada (és a dir, dividida en tres parts, no iguals), amb ús de pedra i coronaments vegetals. Una construcció industrial molt inusual per la seva riquesa en la decoració i l’ús de materials.

Actualment alberga la seu del Col·legi d’Arquitectes, demarcació de l’Ebre. Anteriorment no sempre va tenir un ús familiar, durant la Guerra Civil va ser seu de la UGT.

Tot just aquest any, ha estat restaurada la façana donant-li altre cop esplendor, aquest gran edifici de la ciutat. 

Fonts: Ilercavònia. Web de la Diputació de Tarragona i del Col·legi d’Arquitectes, Demarcació Ebre.


Cervantes amb Berenguer


Fotografia del carrer Cervantes amb el carrer Ramon Berenguer IV, a ple eixample de la ciutat. 
A la mateixa podem veure com de canviat se'ns mostra l'espai, amb la casa de les torretes a l'esquerra i com alguns dels edificis de la dreta de la fotografia van ser renovats (actual edifici de la Ibense), molt possiblement després de la Guerra Civil. Veritablement pocs edificis perduren fins ara, alguns d'ells modernistes com: la Casa de les Torretes, la Matheu i la Brunet. Totes les altres edificacions amb el pas del temps han estat renovades com és el cas de la casa que dóna l'entrada al carrer Sant Blai, en aquesta entrada podeu veure el sector molt millor, amb la casa del fotògraf i artista F. Escudé.
Foto: Fotos de Catalunya.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...