Les zones porxades. La plaça de la Font

Al recorregut per les diferents zones porxades de la citat de Tortosa, un cop vist la plaça de les Cols i posterior de la Constitució, ens cal traslladar-nos sols una mica, uns passos,  per entrar a un espai triangular porxat: la plaça de la Font.

La plaça de la Font, va ser utilitzada com a subsidiària de la principal. Una plaça on col·locar tot allò que molestava a la plaça de mercat. És així com allí al 1440 es situa la font que donava servei no sols a la ciutat, sinó també a l’espai de mercadal.

Aquesta plaça de tres costats estava completament porxada, actualment la plaça és més amplia degut als bombardejos del 1939 i posterior reforma. Tot i així, a més de la renovació del casat, manté la porxada a dos dels seus costats.

La plaça a més d’albergar el que avui en dia diríem mobiliari urbà de l’època, era un important nus de comunicació dins de la ciutat, a ella venia a morir el coll de Sant Joan (actual sant Blai) i donava accés a tot el centre de la ciutat, comunicant com no amb el pont de Barques. Per tant lloc per on circulava tota la vida de la ciutat, actualment encara té reminiscències d’aquell passat, per exemple sent un punt de trobada molt usual, tot i que molta gent li ha canviat el nom per baixada del pont (pont de l’Estat) o bé pel comerç més singular del lloc: Baratijas.

De mica en mica, anirem publicant fotos i parlant de diferents comerços, establiments, fondes, de la font... tot i així per obrir boca us deixem amb una de les fotos més impressionants del lloc. Tot i estar feta a època moderna, ens trasllada fàcilment a l’època medieval.


La fotografia es de Bonaventura Masdeu, realitzada a la dècada dels anys 70 del segle XIX.  Ja que la font de l’Àngel,  va ser retirada de la plaça el 1879. La fotografia per sort es conserva a l’Arxiu de la ciutat.

Si ens fixem en les figures humanes, podem advertir que aquesta instantània va necessitar d’un cert temps d’exposició, ja que se’ns mostren mogudes. Al mateix temps podem veure com eren els mercats de plaça a Tortosa, ja que el Mercat encara no estava inaugurat. Cabassos i cistells plens del que sembla verdura, cavallets per a muntar taulells, taules i cadires...  Segurament aquests llocs, que podem veure a la fotografia, de venda es situaven allà per no encabir tots dins la plaça.

La foto esta realitzada des del vèrtex del triangle, a la part més estreta de la plaça,  a un balcó de la casa que donava accés al carrer de Sant Roc. Aquesta angulació picada afavoreix la visió de l’espai i els punts de fuga, creats per la vista del carrer de l’Àngel (Taules Noves).



Impressiona encara veure com la majoria del casat de la ciutat estava per reformar, tanmateix com l’ús del porxo és utilitzat com a lloc públic-privat i zona de comerç quedant retratat a la part inferior esquerra,  amb els seus taulells arran de porxo i tota la mercaderia exposada, fins i tot sembla haver roba penjada de dues barres. 

Les zones porxades. La plaça de les Cols V

L’última gran festa.
Amb aquesta entrada donarem per acabada la part dedicada a la zona porxada de la plaça de les Cols. Pensem que aquest acte, que va retratar Ramon Borrell i que per sort encara conservem a l’Arxiu de la ciutat, ens permet tancar el cercle de la zona porxada més important de Tortosa des de l’edat mitjana.

Més endavant us transcriurem la crònica del dia de festa, però primer pensem que cal fer una mica d’explicació per arribar al punt de la foto i així poder entendre, entre altres coses, perquè aquell dia a la plaça no cabia ni una agulla i la gran majoria de la gent és humil: ”...haciendo solo constar que figuraban en ella muchos labradores de Tortosa y comarca.”

Ara sabreu el perquè.

Els ponts de la ciutat.
És important fer una pausa per repassar breument quina va ser la cronologia de la construcció dels ponts de la ciutat per entendre com aquets ponts, en concret el pont de l’Estat, va estar estretament relacionat amb la destrucció de la plaça Major de Tortosa.

El pont de Barques era l’únic “pas estable” de tot l’Ebre des de Saragossa fins al mar, aquest pont suposava una despesa molt forta, primer per a la ciutat i després per a la província de Tarragona. Finalment el pont es declara abandonat el 30 de novembre de 1878 pel govern civil, encara que això no significava que es continués utilitzant o reparant ocasionalment.

El primer projecte per a crear un pont de pedra i ferro és del 1847. El 4 de juliol 1892, el pont va cremar (molt segurament a propòsit), morint dues persones. El cas és que aquells homes van fer foc a unes fustes ben abandonades, i que l’Ajuntament de Tortosa havia prohibit fins i tot fumar en tot lo pont. El responsable d’aquells fets va ser Sr Garcia Acha (el funcionari responsable), aquest no sols no va ser condemnat sinó que el van ascendir de categoria un mes més tard de l’incendi. No allargarem molt més ara aquest tema, però el que sí volem deixar palès són els forts interessos que tenia part de la burgesia d’aquell moment sobre aquest pont.

El pont de barques feia 34 anys que restava gairebé abandonat per tots, i la creació d’un de ferro per part de l’Estat es veia pròxima.

La situació del Pont.
Mentre el pont de Barques feia por de travessar, es va bastir el pont del Ferrocarril (1868) i posteriorment va ser reformat el 1911. És important aquesta data ja que es coincident en el moment en que es van enderrocar les cases de la plaça de les Cols per fer les rampes. Alguns autors apunten a que aquesta obra de desdoblament de via, no era per encabir altre sentit de la marxa del tren, sinó per situar allà el pont de trànsit rodat.

Segurament aquesta era la idea inicial dels Gonzàlez, desplaçar allà fora la ciutat la circulació. Però aquesta hipòtesi va generar moltes i fortes crítiques, altre cop pels senyors burgesos i propietaris de comerços de la ciutat, que veien del tot improbable el creixement de la ciutat cap al sud (anaven errats). Com hem dit abans aquella festa està plena de llauradors, de pagesos de la comarca, que finalment després de més de 50 anys celebraven que creuar el riu anava a ser debades. Totes aquestes intrigues de la situació del pont, anaven conformant un magma molt enrarit a la ciutat, que va consolidar-se en la creació de l’empresa  i societat Pont de la Cinta, conegut com dels “Muts”,  aquesta va ser creada ni més ni menys que pels senyor (i amos) Franquet, Porcar i Brunet. Amb l’ajuda i benedicció del Banc de Tortosa i l’església catòlica.  

Els Gonzàlez havien perdut la batalla, i gairebé quasi la guerra dels Ponts. El pont de la Cinta va ser inaugurat el 1895.

Finalment i havent estat ocupat el lloc bacant pel pont de peatge de la Cinta. El pont de l’Estat es va situar una mica al sud, al lloc on hi havia una amplada prou generosa per muntar les citades “avenidas del Puente”, aquesta va ser la nostra plaça de les Cols. Des del principi aquella situació va generar moltes complicacions i dificultats, a més de que “con la Iglesia hemos topado”. L’emplaçament del pont de l’Estat, a més d’una gran expropiació d’habitatges, requeria ensorrar un temple barroc, amb una forta devoció cap a la Mare de Déu del Roser i albergar al copatró de la ciutat: Sant Roc. Aquest tema va fer si més no, realitzar un salt triple i mortal. L’Església i el Bisbat, no van tenir prou amb una simple compensació econòmica, no cedirien el terreny a menys que a l’altra riba del riu (la Casota), es construís un temple nou, baix l’advocació de la Verge del Roser. Durant tot aquest llarg període de temps, l’única alternativa era pagar el peatge, els Gonzàlez van morir tots entre el 1910 i l’11. Llavors és quan les coses comencen a ser més àgils.

Heu de pensar que el pont de l’Estat va ser finalitzat el 1899 i que sols era possible la circulació de vianants, gràcies a unes escales il·legals que van col·locar els Gonzàlez. Fins que no es van construir les rampes al novembre del 1911, són uns 16 anys d’hegemonia de peatge, front a un servei públic que devia comunicar a Catalunya amb el sud de la península.

El cronista ho diu amb una mica en sorna, però realment l’última festa grossa que es va fer en la plaça de les Cols, era per als llauradors i pagesos, que necessitaven creuar el riu cada dia per vendre els seus productes a Mercat.




La crònica de la Festa.
Us transcrivim per complet, tota la crònica de la festa amb la seva processó civil i la descripció dels assistents. Tot i poder-nos fer pesats, pensem que és d’un alt valor i bé a completar el que va retratar i afortunadament conservem gràcies a Ramon Borrell.

El Restaurador. Diario de propaganda católica-social y de Avisos. Tortosa—Lunes 12 de diciembre de 1910. Núm 721.

La ceremonia de ayer.
Según anunciamos en nuestros número del sábado, ayer se celebró la inauguración del derribo de las casas para proceder a la construcción de las avenidas del puente del Estado, terminado hace ya muchos años, pero que por falta de rampas no puede utilizarse para el paso de carruajes y sólo de una manera muy incómoda sirve a los peatones.
No hemos de regatear nuestros aplausos a cuantos han intervenido en que esta obra se lleve a feliz término, dotando a esta ciudad y comarca de un paso gratis por el Ebro. Justo es consignar que la comunicación entre ambas orillas del río ha sido facilitada, durante un largo período de tiempo, por el puente de Ntra. Sra. de la Cinta, que aunque exigiendo un derecho de pasaje, como es natural siendo debido a la iniciativa particular, ha prestado y presta utilísimos servicios.
El sábado por la noche, se anunció al público por medio de pregón la noticia de la inauguración del derribo. El pregonero iba acompañado de una música.
Ayer por la mañana, a las once, se reunió en las Casas Consistoriales, saliendo de ellas al cabo de poco rato, la comitiva que debía asistir a la inauguración.
Abrían la marcha los serenos y guardias municipales en traje de gala; seguían luego los individuos del cuerpo de bomberos y después el cabo de municipales llevando la bandera de la ciudad acompañada de una música. A continuación iban los invitados en crecido número, estando representadas en la comitiva las entidades de esta ciudad y muchas distinguidas personas, que no nombramos por no incurrir en involuntarias omisiones, haciendo solo constar que figuraban en ella muchos labradores de Tortosa y comarca. Venía luego el Diputado a las Cortes por este Distrito Sr. Marqués de Villanueva y Geltrú, quien iba acompañado de los Sres. Juez de 1ª instancia, Registrador de la Propiedad y Teniente Coronel del Batallón que guarnece esta plaza. Por último, figuraba el Ayuntamiento, presidido por el alcalde D. José Mº de Cid, y detrás de la Corporación Municipal iba una música que cerraba la comitiva.
Esta recorrió las calles de Tablas viejas, Plaza de la Catedral, Calle de la Merced y Plaza de O’Callaghán, Vall, Montcada, Ángel, San Blas, Cervantes, Plaza de Alfonso XII, Reus, Plaza de Armas, Lonja, Sangre, terminando su curso en la Plaza de la constitución, donde debía tener lugar la ceremonia.
La plaza se hallaba atestadísima de gente, así como todos los balcones, que ostentaban colgaduras y banderas nacionales. Adosado a la primera casa que ha de derribarse, había un tablado, adornado de escudos y gallardetes donde se colocaron algunos invitados.
El Sr. Marques de Villanueva y Geltrú dio varios golpes con una piqueta en el muro exterior del edificio, soltándose en aquel acto muchas palomas y resonando un nutrido aplauso.
Después, en una dependencia del mismo edificio, se sirvieron a los invitados dulces y licores.
El Sr. Alcalde dirigió algunas oportunas fraases al Sr. Marqués de Villanueva y Geltrú, agradeciéndole en nombre de Tortosa, sus gestiones en pró de esta importante obra. El Sr. Marqués contestó en catalán, ofreciendo toda su influencia para cuanto redunde en provecho de esta ciudad y dirigió un efusivo saludo a las mujeres tortosinas.
Con esto se dio por terminado el acto, regresando la comitiva a las Casas Consistoriales por las calles Puente de Piedra, Obispo Aznar y Ciudad.
Nos congratulamos de que, después de muchas dificultades, haya podido llevarse a cabo una obra que ha de beneficiar a nuestra ciudad, y de que ayer se nos presentara una ocasión de regocijo en medio de otras que amenazan los intereses de nuestra ciudad.

La destrucció de la Plaça.
És ara quan tot just han passat 104 anys podem jutjar amb tranquil·litat, si van encertar o no ubicant en aquest lloc el Pont de l’Estat. Llavors va ser una festa de les classes populars, també cal tenir present que el concepte de patrimoni no hi era present. Amb la construcció de la rampa esquerra van alterar fortament la façana fluvial, perdent entre altres llocs l’embarcador de Sant Roc, el temple Barroc del Roser, la zona dels paiols i la plaça Major de la Ciutat. A més per facilitar l’accés a les rampes va ser reurbanitzat el carrer de la Sang, perdent així gran part de trama urbana al voltant de la plaça i la capella homònima. Tot i així el percentatge de la pendent de la rampa no era prou suau, per als carruatges que anaven ben carregats i aquets tenien que desviar-se al pont de peatge de la Cinta, per travessar el riu Ebre.


Tot plegat, massa esforç per a la construcció d’un pont que encara avui en dia genera forts problemes de circulació. Sobretot al quedar com a únic pas estable dins Tortosa, després de la Guerra Civil.

Com hem dit gairebé els Gonzàlez perden la guerra del ponts, però un cop acabada la guerra, sols serà reconstruït el Pont de l'Estat, deixant el pont de la Cinta com un record fotogràfic. 

Si esteu interessats amb els passos sobre l'Ebre us recomanem el llibre editat per Libres de l'Índex; LO PONT DE BARQUES, VVAA.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...