Les zones porxades. La plaça de la Font IV

Postal de principis de segle (al voltant del 1910), editada per Àngel Toldrà i Viazo.


A ella es pot veure la configuració porxada de la plaça de la Font ara ja amb la nova nomenclatura Agustí Querol, sobretot destacant la porxada de la zona de ponent (donant accès a la plaça de les Cols), que es perdrà amb la renovació del casat posterior a la realització de les rampes d’accés al pont de l’Estat.

Tanmateix hi podem destacar una certa animació de l’espai, amb unes taules que no hem pogut determinar de que es tracta, tot i així semblem taules de recapte per les capses o urnes que es poden veure a sobre de les mateixes.


Per últim destacarem el fanal retratat a primer terme, es tracta del fanal publicitari de la Fonda Europa. 

Les zones porxades. La plaça de la Font III

Una seqüència  fotogràfica de la plaça de la font que ens indica com va ser la seva evolució urbana i com es renova el casat de la mateixa.

Com vam dir en anteriors entrades aquesta plaça ha estat i és, un dels espais més dinàmics de la ciutat, podent observant-se en les fotografies i com en un espai tant reduït, lluïen diferents  mostres destacables del modernisme ebrenc. Actualment sols han sobreviscut fins als nostres dies l’edifici conegut com els magatzems López Vergés o Casa Ramona Sechi obrat per Vaquer Urquizu i l’adjacent que alberga la farmàcia modernista Sanmartín. Tots aquets edificis van respectar la idiosincràsia de l'espai urbà, mantenint els porxos, això no passarà al seu costat de ponent on els porxos desapareixeran amb la renovació del casat. 



Els anys que apareixen a la seqüència són orientatius de la dècada en que van ser realitzades les fotografies. Fotografies realitzades des de l’estrangulament de la plaça i que mostra la part sud de la mateixa. La sèrie comença a la dècada del 1870 amb la fotografia de Bonaventura Masdeu (amb la font gòtica) i arriba fins al final de la dècada dels anys 30 on podem veure la destrucció de la mateixa a causa dels bombardejos feixistes, que va patir la ciutat (era una zona estratègica i nus de comunicació, al tenir a la vora la baixada del pont).

Entre mig podem veure, diferents postals fotogràfiques que van ser editades a principis dels S XX. Unes fotos que ens mostren una època d’esplendor de la ciutat, moment en que es creen la majoria d’edificis modernistes de la ciutat, com és el cas del Royal Bar (edifici frontal?), un edifici que basteix sobre la seva estructura primitiva un espectacular mirador a la moda de l’època, mostrant una imatge força cosmopolita que serà esborrada durant la postguerra.

Malauradament aquest edifici, va ser esventrat per una bomba, i tot i que la façana principal no va ser afectada, al 1944 l’Ajuntament del moment va decidir enderrocar-lo per esponjar l’espai. Altres edificis de la plaça seran enderrocats a la postguerra (com la fonda Europa), donant amplitud al carrer Bonaire i posteriorment  creant la plaça de Montserrat, coneguda com dels Farols. 

Les zones porxades. La plaça de la Font II

La Font de l’Àngel.  
"Per utilitat de la cosa pública de aquesta ciutat, e axí mateix per decorar e ennoblir aquella" 1440

Per posar en valor i potenciar l’estima d’aquesta obra gòtica que actualment tenim mig oblidada i arraconada, transcrivim un paràgraf de l’obra de J. Vidal titulada “Un trienni liberal en època d’Alfons el Magnànim (activitat constructiva i promoció artística del Consell de Tortosa,1439-1442). Que a més la podeu consultar en línia, prenent sobre el títol. 

Juntament amb la poca sensibilitat dels gestors de l’urbanisme tortosí, probablement va ser la poca «utilitat» del monument —les seves aigües van haver de ser restaurades en diverses ocasions durant l’època moderna— allò que el va fer desaparèixer en una reforma urbana projectada el 1879; dipositades les restes primer a l’escala de la Casa de la Ciutat i, a partir del 1914, en un magatzem municipal anomenat Museu de la Ilercavònia, des del 1962 es conserva —bé que tan sols parcialment— en un angle de la casa de Don Pedro Oliver (palau Oliver de Boteller), un espectacular immoble també empobrit i ubicat lluny del seu origen a la façana fluvial tortosina.

En el context europeu es troben diverses obres medievals —com la font d’Onofrio, a Dubrovnik, la de Kutná Hora (Bohèmia) o la Fontana Maggiore de Perugia— que van ser construïdes amb una sumptuositat i amb uns objectius de representació del valor cívic equivalents —si no superiors— als de la font de l’Àngel de Tortosa. Sens dubte, però, la seva escultura decorativa, l’extraordinari disseny de la traceria de la cisterna —una peça arquitectònica, equiparable a un model d’argenter, que recorda la finestra circular de la Casa de la Vila de Morella— i la finor de la seva estructura octogonal, avui observable en una fotografia presa per Bonaventura Masdeu vers el 1870, la converteixen, juntament amb el seu perdut model, en una arquitectura civil de referència dintre dels territoris de l’antiga Corona d’Aragó: en una obra que, si no va aconseguir portar aigua corrent al centre urbà amb l’encert que els seus promotors havien desitjat, va complir amb escreix la seva missió de decorar i ennoblir la ciutat.


I posem aquets paràgraf i no altres, ja que ens enllaça perfectament en la fotografia a mostrar sobre la font gòtica de Tortosa. Es tracta d’un retall de premsa del 1912, on el peu de la pàgina ens indica: “La professora de piano doña Carmen Crespi (1) y su padre don Jaime (2) despidiéndose del Alcalde señor Algueró, después de serles impuesta la medalla de merito de salvamento de naufragos, por haver salvado a tres con riesgo de su vida, en aguas de Atmella, el 13 de agosto de 1912"

Com hem vist la font va ser desmuntada el 1879, però no sols ella va ser treta de la via pública, en aquell moment la ciutat creixia i necessitava espai. Bona part de les muralles van ser enderrocades, com la interior del Rastre, la part fluvial de Remolins o de la zona del Temple per encabir els eixamples, podríem dir que les infraestructures gòtiques començàvem a fer nosa a una ciutat en plena expansió.

Tot així com diu el text, vam tenir la sort que part de la decoració de la font va ser salvada i encastada en l’escala del pati (foto) de la Casa de la Ciutat -situada al carrer Ciutat-, tot i així allí van estar poc de temps en relació a la seva història, ja que el 1914 la Casa de la Ciutat (gòtica) va ser declarada en ruïna. I ara si, altre personatge controvertit entra en acció: Joan Abril (arquitecte municipal), va extraure totes aquelles làpides, escuts, brocal de pou... que considerava de rellevància i els va emmagatzemar al Museu. Actualment moltes d’aquelles peces estan repartides per diferents llocs de la ciutat.

En el cas de les peces de la Font gòtica (exceptuant l’escultura-remat de l’Àngel), van anar a parar a un racó que va quedar lliure, en els coneguts popularment com els quatre cantons. Va ser cap al 1962, quan es pretenia crear un barri gòtic, amb tots aquells edificis que eren traslladats i empeltats al centre de la ciutat, quedant adossada al trasplantat palau Oliver de Boteller. 

Tot i així, amb les anades i vingudes, encara hi podem lluir una part de la mateixa "axí mateix per decorar e ennoblir aquella" Tot i que un tant descontextualitzada de la seva ubicació i funció original, ja que com a font ha deixat de funcionar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...