Botiga amb guarniment


Botiga de la fàbrica de gas decorada per a les festes de la Cinta, al Carrer Sant Blai. Fotografia d'inicis del segle XX, on també es pot veure la pastisseria La Inglesa, ara ja tancada.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Festes de Remolins


Xocolatada a Sant Jaume, l'any 1963.
Fotografia de l'arxiu Sabaté Gasol, enviada per Joan Otero.

El passat dia 22 a Remolins els germans Otero van preparar una mostra de més de 400 fotos, sobre la vida dels Barris de Sant Jaume, Remolins i l'Horta de Pimpí, com van dir sense pretencions de fer història, fotos de la vida comuna, treball, festa... però les fotos també tenen això explicar la microhistòria dels petits esdeveniments.
Així que des d'aquí ens alegra que hi hagin aquestes iniciatives a la nostra ciutat i felicitem a Joan i Michel per la feina feta.

Jardins del Balneari


Postal fotografica principis de S.XX, on es mostra els jardins del Balneari.
A les publicitats l'establiment d'en Porcar es venia així: "vastos edificios, frondosos parques, cómodas habitaciones, teatro, sana atmosfera, panorama extenso y notable elevación sobre el nivel del mar". Corria l'any 1890.

Fotografies directes al Sol


Postal de Fototípia Thomas, inici del S. XX. De l'Observatori de L'Ebre.

Errors de positivat. La Casa Wenetz.


Joan Ramírez ens adverteix d'un error al positivar el clixé, la fotografia de l'envelat estava invertida. Així doncs amb aquesta nova visió es comprén la visió de l'edifici del Josepets.

La Casa Wenentz: Edifici del barri del Rastre, que limita la seva façana nord amb el carrer Ros de Medrano on es troba l'entrada principal, la façana sud amb el carrer Méndez Núñez de Castro i la pricipal cap a l'oest a la plaça Mòssen Sol. El seu primer propietari va ser José Wenetz que la va construir a l'any 1864. La casa consta de planta baixa on es situen locals comercials/magatzems i de quatre plantes. La façana està decorada amb esgrafiats de motius florals, les tres façanes estan dividides horitzontalment per cornises d'obra en tres franges, la primera correspon a la planta baixa amb deu obertures tancades amb arcs de carpanell, fets amb carreus de pedra calcària. La següent franja correspon a la primera i a la segona planta, les obertures segueixen el ritme de la planta baixa i porten balcons dobles o simples de forja. L'última franja correspon al tercer pis de menor altura i amb finestres més simples, la planta quarta està retirada creant així un terrat cap a la plaça. La casa és un exemple d'edifici eclèctic d'habitatges burguesos del primer eixample obert a la ciutat l'any 1862.

Les festes del Rastre


Avui comencen les festes del Rastre per aquesta raó publiquem aquesta fotografia de l'envelat de la plaça Mossèn Sol a l'any 1946, de Maria Michavila. Que va ser enviada per Joan Otero.
Publicada el 6 d'agost 2010 al Bloc del Rastre.

Passarel·la provisional


Després de la guerra i fins la inauguració al 1941 del nou pont de l'Estat, es va construir una passarel·la per comunicar les dues ribes. Es va situar entre els dos antics ponts aprofitant l'espai que van alliberar els bombardejos i que van fer que el carrer Bisbe Aznar comuniqués amb el riu, actual plaça del Paiolet. Destacar la presència del guarda, a l'entrada del pont, segut a la caseta de fusta amb el fusell als genolls. A més de fortament vigilada, per travessar-la calia pagar peatge d'uns 6 rals.


En aquesta foto es pot veure en quin estat va quedar la zona del Paiolet, la rampa del pont ja sense la ferralla de l'antic, les voltes de la vall, quarters,...

Fotografies enviades per Joan Ramírez.

Canción del Antiavionista


L'aviació nacional, amb els avions de reconeixement HE-51 Heinkel conegut com a Paves de la Legión Cóndor i els bombarders JU-52 Yunkers, van definir la victòria no sols a l'Ebre sinó en part de tota la Guerra Civil.

Poemes com aquest de Miguel Hernández, descriu la sensació d'ésser bombardejat.

Que vienen, vienen, vienen
los lentos, lentos, lentos,
los avidos, los funebres,
los aéreos carniceros.

Que nunca, nunca, nunca
su tenebroso vuelo
podrá ser confundido
con el de los jilgueros.

Que asaltan las palomas
sin hiel. Que van sedientos
de sangre, sangre, sangre,
de cuerpos, cuerpos, cuerpos.

Que el mundo no es el mundo.
Que el cielo no es el cielo,
sino el rincón del crimen
más negro, negro, negro.

Que han deshonrado al pajaro.
Que van de pueblo en pueblo,
desolación i ruina
sembrando, removiendo.

Que vienen, vienen, vienen
con sed de cementerio
dejando atrás un rastro
de muertos, muertos, muertos.

Que ven los hospitales
los mismo que los cuervos.

Que nadie duerme, nadie.
Que nadie está despierto.

Que toda madre vive
pendiente del silencio,
del ay de la sirena,
con la ansiedad al cuello,
sin voz, sin paz, sin casa,
sin sueño.

Que nadie, nadie, nadie
lo olvide ni un momento.
que no es posible el crimen.
Que no es posible esto.

Que tierra nuestra quieren.
Que tierra les daremos
en un hoyo, a puñados:
que queden satisfechos.

Que caigan, caigan: caigan.
Que fuego, fuego: fuego.




Miguel Hernández recitant poemes al front de Terol.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...