La porta de Sant Francesc o Sant Joan, ubicada al començament del carrer Cervantes ja estava enderrocada i res queda d’ella, era una de les més transitades de la ciutat medieval igual que la del Pont o Vimpesol, donava accés a tot el sud del territori a l’Hospital de Sant Joan del Camp, cementeris i el convent dels menorets de Sant Francesc i comunicant amb el camí de Tarragona. Estava composada per dos torres i a la de l’esquerra s’allotjava el botxí de la ciutat.
El que sí es veu i ens porta directament a la fotografia és la muralla del sector de migjorn , que baixava del Sitjar per anar a morir a l’Esperó, coneguda com el tram de Sant Francesc o Temple. Tenia tres torres que enfortia la muralla i altra porta més pròxima al riu coneguda com la del Temple, llavors parlem del S XIV que encara es reflexa a la foto d’inicis de segle, però que poc resta actualment en aquest tram. Al 1554 apareix un document (Host i Cavalcada II, 87) que divideix la muralla en 15 trams, el tram que veiem és el tercer, que del qual tenia cura les confraries de Santa Magdalena dels botiguers i la Santíssima Trinitat dels teixidors, contava amb 63 persones i anava des de la segona torre del portal de Sant Francesc fins a la part sud del Sitjar. Cap a la dècada dels 80 del S. XIX, l’Ajuntament decideix enderrocar totes les muralles de la ciutat (notícia del Correu de Tortosa, el 26/10/1891), però encara ens deixen veure la muralla que puja per les escales de l’Hospital, amb el seu gruix, altura, el pas de ronda i merlets.
Però la foto que ens envia Joan Ramírez no sols és impactant per la vista de la muralla, sinó pel canvi d’una societat que deixa enrere les estretors medievals per obrir-se en eixamples. A primer terme un fet insòlit: manobres que no deixen de fumar mentre treballen en grans carreus que formarien l’actual casa Matheu (1907), obra de Pau Monguió; o com canvia amb els seus gustos, la publicitat enganxada als murs de la casa que dóna pas al carrer Sant Blai i res millor un cinematògraf sent el primer lloc de la ciutat on es veurien imatges en moviment acompanyades d’un piano que tocava segons l’acció projectada. La casa d’un fotògraf que retrataria a gran part de la societat d’una ciutat que preparava canvis cap a la contemporaneïtat.
Fotografia de l'estudi Escudé de Joan Blasco Pérez cap al 1917,cuiner del Hotel Siboni.
