Les zones porxades. La plaça de les Cols

La plaça de les Cols de Tortosa, va ser el centre econòmic, cultural, judicial, festiu i per tant neuràlgic de la ciutat fins la seva destrucció a l’any 1911.

La ciutat sempre ha buscat el sud, així és com cap al SXIV s’abandona l’antiga zona de mercadal al voltant de la porta de l’Assoc, per traslladar-lo, al que serà la plaça Major de la ciutat. I així va ser fins que cap el 1884 es construeix més al sud, el nou Mercat cobert municipal.

En quant a la toponímia de la plaça podem dir que fa clara referència a les funcions que en ella es portaven a terme, la plaça va dur els noms de plaça Major, del Mercat o de les Cols. Una referència clara a l’activitat comercial i dies de fira, molt sovint la fira sortia del recinte de la plaça i arribava fins al marge del riu.

És així com la majoria de places de mercat (del romànic mercatum), d’origen medieval van a ser els espais urbans que més noms acumulen.  A Tortosa un cop acabada l’activitat mercantil a la plaça, el nom va canviar, fins a l’actualitat anomenant-la: plaça de la Constitució.

Aquestes places en general, sempre van ser pols d’acumulació d’urbanitat a dins de la ciutat, amb la funció de Mercat. Per aquesta raó la majoria de cops s’anomenen Major o de Mercat. Aquests noms fan esment a dos conceptes  principals, un per ser el lloc preeminent (la plaça es sol situar a bell mig de la ciutat) i l’altre a l’activitat que desenvolupa, el mercat. Tot i així en el cas de Tortosa, el nom ens fa una referència més exacta (les Cols), ens indica l’especialització que tenia el mercat: les verdures d’horta. No és única a Catalunya, hi podem trobar diferents especialitats a diferents ciutats i places, com ara: la plaça del Gra, de l’Oli, del Blat, de les Verdures... Com també veurem que passa a Tortosa, altres places fan referència als elements urbans principals que hi tenen, com ara plaça de la Font o del Pou.

La plaça com més activa i principal, calia que fos més gran i més despullada. És el cas de Tortosa, la plaça se’ns presentava lliure d’obstacles. Els elements fixes com solen ser la font, abeuradors, pous, arbres o creus, són desplaçats a racons o altres llocs pròxims. A Tortosa, la regla general de la plaça de mercadal es complia a la perfecció: una plaça de terra batuda, en pendent per facilitar la seva neteja i sense cap element fix al seu mig, aquests seran desplaçats a una plaça secundaria: la plaça de laFont (actual Agustí Querol).

En quant a la zona porxada cal dir que aquestes es situaven als costats de ponent i de llevant. Aquests espais situats als laterals i facilitadors del comerç, eren els únics espais pavimentats de la plaça, on l’obrador s’obria al carrer per instal·lar les mercaderies.


A la foto de Borrell, encara hi podem veure, la continuació d’aquesta tradició. Al porxo de llevant i sota un rètol que sembla modernista hi podem veure un taulell portàtil, que aproxima el producte al llindar porxat.

La foto d’inicis de segle passat és realment rellevant, ja que ens mostra la configuració total de la plaça, amb les dues porxades i la seva plaça auxiliar (de la Font), aquesta sí totalment porxada. Tot i així la podem veure ja alliberada del volum de la font, ja que aquesta obra medieval, va ser desmuntada al 1885.


Altre aspecte que es pot posar en significació és la falta d’activitat, al voltant de les places. El MERCAT havia estat altre cop traslladat cap al sud de la ciutat. Desplaçat el centre neuràlgic altre cop quedant les zones de mercat d’època medieval, sense la seva principal activitat. 

Les zones porxades

Si aneu a venir a Tortosa o sou d’aquí i ara us fixue, no cal pensar en trobar una porxada medieval, però si cal remuntar-se fins a aquella època per entendre i comprendre el per què dels porxos i la zona on es troben.

Per entendre el sentit del porxo cal remuntar-se al segle XIII, moment en que el Consell de la ciutat transforma la urbs que fins al moment s’expressava de forma islàmica. Partint del menyspreu  cap al passat pròxim i musulmà, la trama urbana canviarà radicalment, començant a aparèixer carrers més rectes, eliminant els atzucacs i obrint nous eixos viaris als eixamples medievals. El paisatge urbà anirà transformant-se a poc a poc, fins perdre el caràcter islàmic, una tendència molt habitual i practicada a totes les ciutats reconquerides de la Corona. A la ciutat de Tortosa sols és podia veure aquesta fisonomia més islàmica a la trama urbana del barri de Sant Jaume (barri comprimit entre la Suda i el riu), tot i que en els darrers anys ha estat fortament alterat.

Les Costums de Tortosa, comencen a regular aspectes com el clavegueram i les construccions, tenint com a prioritat la higiene de les vies públiques: “Tot hom pot fer claveguera o estremera en son alberch” 1272 llibre de Les Costums.

Al mateix temps hi comença haver un concepte de la bellesa, amb la construcció d’edificis sumptuosos, carrers amples i rectes i obertures d’espais lliures, com ara les places. Tortosa aquells segle trencava definitivament amb el seu passat musulmà i intentava transformar-se en una ciutat comercial i defensiva, conformant una ciutat nova.

És així com apareixen nous espais alliberats molts d’ells al voltant de les portes principals de la ciutat i altres al bell mig; com la plaça Major, del Mercat o de les Cols i actualment de la Constitució. És aquí on es va desplaçar tota l’activitat econòmica i de mercat ja al segle XIV. Un espai articulat mitjançant porxades i que enllaçava amb altres dos espais essencials a la ciutat com era la plaça de la Font (actuaria de secundaria a la primera), actual Agustí Querol  i el carrer de Taules Noves, actual carrer de l’Àngel entroncant amb el coll de Sant Joan.

A Tortosa ja es cita la construcció de porxos al 1374, envers la plaça de les Cols, tanmateix com hem dit a l’inici, que ningú esperi trobar voltes gòtiques pels carrers de la ciutat.

Però què és un porxo i quin ús tenia?

El porxo és l’element més important, tant a les places d’origen medieval com a les modernes, és l’espai que diferencia aquest àmbit de la resta dels espais buits i públics. És un espai  que sempre s´ha construït lligat al comerç o a edificis institucionals. A més l’espai arquitectònic (façana porxada) fa d’aixopluc de les condicions atmosfèriques, causant ambients ambigus a mig camí entre l’interior i l’exterior. Creant efectes d’ombra i llum, transparències i contrastos, ritmes i repeticions, donant un caràcter molt pintoresc al lloc on es situen, tot i així no sempre han estat respectats i sovint menyspreats per considerar-los: irregulars, tortuosos i arcaïtzants.

De porxos en podem trobar de diferent formes, el porxo que envolta tota una illa de cases més complicat de veure. A l’interior d’edificis destacables a manera d’organitzador de patis i claustres, al voltant d’una plaça o seguint un carrer. A Tortosa hi trobarem dels tres últims tipus, però amb aquestes entrades parlarem d’aquells porxos públics i exteriors, que segueixen un carrer i els que envolten una plaça, tot i així, com a la resta de Catalunya, és difícil trobar un porxo complert o de quatre cares al voltant d’una plaça. A la nostra plaça de les Cols sols hi teníem dues galeries de porxos, una situada a llevant i altra a ponent (façana porxada que va ser enderrocada per encabir la construcció de la rampa del pont de l’Estat).  

Aquests espais porxats eren molt importants a l’edat mitjana, quan es comencen a definir gran part de les places comercials d’Europa. Tanmateix la importància del porxo de plaça recau en que molt probablement sigui el primer espai urbanitzat, el més net i higiènic de tot l’entramat  d’espais públics medievals. Generador de transaccions i de comerç, al contrari que la gran plaça apareix com un lloc pavimentat i resguardat, on mostrar gènere i obrador, un espai ambivalent, sent el més públic de la casa obrador i el més privat del carrer.

Com hem exposat molts d’ells no perduraran fins als nostres dies esborrats del mapa per visions més il·lustrades de la trama urbana, altres han anat mudant segons les construccions o fins i tot reciclant el material constructiu fins als nostres dies.


Es així com us presentem aquest plànol de la ciutat de Tortosa realitzat al 1642 per González de Mendoza. A ell localitzareu macat en blau les zones porxades de la ciutat que anirem publicant. Hem utilitzat aquest mapa urbà per ser el primer que es va realitzar de la ciutat i mostra prou bé la fisonomia que deuria de tenir Tortosa en època medieval. A més hem gastat la toponímia antiga, ja que farem referència a espais no existents o simplement existeixen en part: plaça de les Cols, plaça de la Font i carrer de Taules Velles.

Per il·lustrar les entrades farem servir la fotografia, com tots sabeu aquesta va ser inventada al 1816 i per tant les imatges que veurem tot i mostrar-nos una Tortosa que ja no existeix, és propera al temps i per tant no hi podrem veure els esmentats porxos gòtics, el quals suposem que van ser reformats i adaptats a temps i modes... Tanmateix dir que tots els porxos que han perdurat fins als nostres dies i que surten retratats estan compostos per brancals, pilars o columnes i la llinda sovint és de fusta, la qual suporta el pes de l’habitatge.

Per saber-ne mes:
Les obres de la ciutat, de Jacobo Vidal Franquet
La ciutat de Tortosa, MA. Baila i Pallarés

Les places porxades de Catalunya, Maria Rubert de Ventós. 

Cronologia d’una destrucció

El projecte d’enderrocament de les cases de la catedral, ja gairebé toca el seu final.

Amb la fotografia d’inicis de segle passat, on encara es conserva amb la seva totalitat, intentarem fer una cronologia.

Primer cal situar-nos, ens trobem a la part central de la façana fluvial de Tortosa. És la part que concentrava més edificis de rellevància a la ciutat. Aquest sector compren des de la Peixateria gòtica construïda sobre les voltes del Vall (Bollonera) del 1380, fins al convent dels Trinitaris actual Palau Montagut (Comunitat de Regants), lloc on es troba el portal de Tamarit.

Aquest lloc força habitat ja des de la Baixa Edat Mitjana, formava part de l’entramat emmurallat de la ciutat, en moments bèl·lics, aquest sector es reforçava com tots els altres, tapiant portes, finestres i carrerons que donàvem al riu. Les cases van ser la pròpia muralla.

Aquest sector tenia dues portes, una secundaria que ja hem nombrat, portal de Tamarit i la principal de la ciutat: el portal del pont de barques.  A més, tot i l’avanç de la terra per guanyar terreny al riu (zona escorxador) moltes de les cases d’aquesta zona tenien accés directe al riu, mitjançant rampes i escales, a la fotografia encara es poden veure les del Palau del Bisbe. Aquestes quedaran anul·lades per la construcció de la rambla Felip Pedrell.


Si la primera vista la tenim reflectida als gravats de Wyngaerde, i entenen que aquesta ha estat una de les zones més viscudes de la ciutat, podem dir que la seva transformació ha estat continuada fins als nostres dies. Tot i així el clos tancat va perdurar fins als anys 30 del segle XX, moment en que es tiren a terra les cases marcades en blau clar, per donar accés a la Costa de Capellans i el carrer Santa Anna. En morat els espais que van perdurar i perduraran encara un poc més:  a la dreta de la imatge el Palau del Bisbe i a l’esquerra la part posterior del palau dels Montagut i la resta de cases (enfilant el sector nord), que fins no fa tant de temps encara llepaven el riu.

En groc la part a enderrocar, unes cases que encara avui en dia mantenen la mateixa fisonomia, moltes d’elles no han canviat ni un sol bastidor de finestra exceptuant la casa de la dreta que va ser enderrocada però que encara conserva la seva façana al carrer Croera i a més cal sumar altra més moderna a l’extrem esquerre que es construiria amb la reurbanització de la Costa de Capellans.

És així com segurament a partir d’aquest any 2015, la antiga muralla fluvial habitada i que donava protecció a tota la ciutat, inclosa la Seu, caurà a terra i donarà lloc a un nou espai esponjat a la ciutat.

Ja veurem si les solucions futures, són millors que els problemes actuals.

Algunes dades referents a patrimoni a la ciutat de Tortosa. El 1978 el nucli antic va ser declarat Conjunt Històric Artístic, el 1981 la Llei de Patrimoni Històric vetllava pel mateix. El 2005 s'aprova el PINCAT, Pla Integral del Casc Antic de Tortosa, on el catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i municipi de Tortosa ignora completament les cases de la Catedral i projecta la gran plaça. Finalment aportem la data de l'aprovació per part de l'Ajuntament del Pla Director de les Muralles de Tortosa el 2015 i redactat per la Generalitat.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...