Les propietats de Manuel María de Córdova y Miguel i el primer eixample de Tortosa.

Corre el 1860 i Manuel María de Córdova demana al Ministeri de la Guerra, edificar tot un barri als seus terrenys: “en el espacio que media entre las antiguas fortificaciones de aquella plaza por la parte N.E. y el fuerte llamado del Bonete”.

En aquesta instància es posa de manifest la falta de terreny edificable a la ciutat, i a més el defensa en contraposició a la fallida ampliació de la ciutat per la zona del Cap de Pont, al 1860 havien passat ja 13 anys del projecte de doblar el terreny urbanitzable de Tortosa a la riba dreta. Un megaprojecte realitzat per Manuel Ramón García, cap de la Brigada Topográfica y de Ensanche de Barcelona, el mateix plantejava la construcció de quatre fortins tancats per la gola, formant un arc amb radi de 823m tenint com a centre la part exterior del pont (de Barques).

És així com el febrer de 1861, s’aprova l’eixample interior del Rastre per part de la Dirección General de Ingenieros del Ejército, amb la condició de “sujetar el trazado de la calles antes de emprender las obras al examen del comandante de Ingenieros de la citada plaza y la normativa sobre servidumbres”.

El mateix any però al mes de maig l’Ajuntament sol·licita enderrocar la muralla interior (medieval) amb la finalitat de construir en aquest lloc el mercat de la ciutat, generant amb aquesta obra una gran plaça que unia la ciutat antiga de la moderna, d’aquest fet en resta l’actual plaça Mossèn Sol, popularment coneguda com plaça del Rastre. Al plànol adjunt es pot observar el traçat de la muralla medieval amb color roig.


D’aquell projecte d’eixamplament ens perduren els carrers longitudinals de la Providència, Ros de Medrano, Méndez Nuñez, Callao i transversals de Consol i Topete. Tots noms de moda d’aquell temps i relacionats directament en els fets militars de l’època i religiosos.  La resta dels dos carrers longitudinals projectats a la zona més pròxima al Bonet no van ser mai projectats ja que en aquesta zona s’ubicarà la casa dels Josepets.

Altre aspecte a destacar del projecte d’urbanització és la representació de la tipologia d’habitatge que es recomana construir en aquest espai, tot i el pas de gairebé dos segles aqueta tipologia encara es pot observar en moltes edificacions del barri, com el núm 12, 15 i 27 de Ros de Medrano, núm 11, 14 i 22-26 de Méndez Núñez.

Font:
José I. MURO MORALES. Los planos de la plaza y la Ciudad de Tortosa, 1845-1886. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm77. 2014.

Consultable en RACO

A la recerca d'un mil•liari

Val la pena intentar-ho.



Cap al 1816 en tenim una primera notícia en forma de gravat, juntament al mil·liari de Cambrils-Montbrió, a Voyage pittoresque et historique de l’Espagne d’Alexandre de Laborde (1773-1842). Daniel Fernández Domingo en va parlar a Anales o historia de Tortosa (1867; pàgs. 260-261) i cap aquells temps, o almenys el 1894, el pare i epigrafista Fidel Fita Colomé (Arenys de Mar, 1835 – Madrid, 1918), amic d’Emil Hübner, va interessar-se per ella. Finalment Ramon O’Callaghan li dedica un passatge al Apéndice a los Anales de Tortosa (1895). Parlem del mil·liari romà redescobert vora l’ermita de l’Aldea, conservat parcialment, i que almenys des de l’any 1873 va passar a mans de Juan Lamotte, a Tortosa (La Verdad de 14/02/1895, de 23/02/1895 i de 27/02/1901). Encara no l’hem oblidat. Registrat al CIL amb el número 4.952 diu: [Ti(berius)] Caesar divi Aug(usti) f(ilius) / [Divi Iuli n(epos) Aug(ustus) pont(ifex)] / MAXSIM[us CO(n)S(ul) V] / [I]MP(erator) VIII T[ribunicia] / [P]OTESTA[TE XXXIIII] / VIA AV[gusta] / CCX[---].


Molts anys després l’any 1968 Jesús Massip va retrobar-lo “abandonat i quasi soterrat al pati exterior de la casa de Pedro Lamotte”, al carrer de Santa Anna del barri de Sant Jaume de Tortosa. I tot i que la senyora Lamotte va prometre cedir-lo, els hereus, llavors, sembla que van optar per no fer-ho. Ens queden tan sols les fotos de J. Daufí.

Han passat molts anys, i avui per avui no en tenim notícia recent així que ens pemetem des d’aquí fer una una crida a qui tingui en les seues mans donar un pas endavant, a la vegada que el convidem a valorar si potser ha arribat el moment idoni. La peça té un valor singular per a una futura sala del Museu de Tortosa dedicada a l’antiga Dertosa -i també no cal dir-ho per al poble de l’Aldea- perquè citava a l’emperador Tiberi (o potser a Claudi) i cita a la Via Augusta i perquè la ciutat, que encara no ha rescatat el lapidari del carrer Ciutat, no es pot permetre perdre una peça més. I qui sap si l’altar d’Antoni Cortés encastat a la torre nord i altres inscripcions de la Catedral també podran ingressar, en dipòsit, en un espai que encara és un somni però que entre tots es podria fer realitat. Val si més no la pena intentar-ho.




Escrit realitzat per WikiIercavònia
Publicat a Tortosa Antiga com a col·laboració en aquest espai.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...