Les peanyes de Mossèn Sol

A diferència d’altres escultures de temàtica religiosa de la ciutat anteriors a la Guerra Civil, aquesta va quedar intacta, però si fraccionada.


El disseny i projecte inicial de la peanya i monument va ser realitzat per l’escultor Agustí Querol, tot i que no va poder realitzar-lo. Després de la seva mort el relleu l’agafen els seus deixebles Víctor Cerveto i Josep Casán, datant el monument el 1911. L’escultura quedarà inaugurada el 1912 baix una gran expectació i una forta ploguda, com es pot veure a diferents reportatges gràfics de l’època.

Amb la seva inauguració la plaça canviarà de nom deixant de ser Tetuan, per a portar el nom del mossèn, tot i així la popularitat de la plaça del Rastre no li traurà ni un nom, ni l’altre.

Amb els moviments polítics de tarannà anticlerical cap al 1932 es decideix actuar amb el monument, cosa que no passarà amb altres de la ciutat com ara el de Ros de Medrano a la plaça d’Alfons, el qual serà destruït pels aldarulls anticlericals d’inicis de la Guerra Civil.

Amb mossèn Sol es decideix dividir el monument en dues parts, la peanya de fort caràcter modernista quedarà resguardada en el col·legi dels Josepets, fundat pel mateix Domingo Sol. Aquesta va quedar allà oculta i resguardada fins a l’actualitat, 83 anys separada de la seva estàtua.

En canvi la imatge modelada del mossèn va ser traslladada al claustre de la catedral, on es va bastir una peanya més funcional i senzilla. Tot i així sembla que no va aguantar l'envestida anticlerical. 


Els temps moderns i democràtics, fan que es torni a bastir un nou monument a Mossèn Sol, realitzat per Àngel Acosta al 1989, a la plaça del Rastre. 

Amb les obres de reurbanització i reorganització de la plaça que es porten actualment, la peanya i l’escultura (nova) s’han retrobat,  desprès de més de 80 anys tornen a lluir juntes, ara sols queda que es restauren i es tornen unir.





Fotografia de Mossèn Sol al claustre de la Seu, extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics. 

Lo Carrilet, un símbol

Pocs operaris de la factoria de ferrocarrils a vapor d’Anglaterra Humslet, al 1890, van imaginar que aquella màquina encarregada per la companyia de ferrocarrils valenciana, acabaria sent tot un símbol per a la Citat de Tortosa i el delta de l’Ebre.

Recentment després dels seus 125 anys ha estat restaurada per l’associació d’Amics del Carrilet de Deltebre i ressituada al Parc de Tortosa.


Però la foto ens transporta al moment primer en que va ser col·locada en aquella zona del Parc, zero expectació,  ni música, ni fanfàrries... És el 1968 i la maquina va entrant al parc amb el que sembla l’ajuda d’un gat hidràulic.

La foto va ser presa per Juan Miguel Sánchez (Manzanares 1907 – Amposta 1978).  Va ser un fotògraf amb establiment al número 18 d’Amposta, tot i que anteriorment havia tingut altre a Tortosa.

Amb aquesta fotografia donarem fi a la sèrie d’espais ferroviaris al voltant de la ciutat de Tortosa. Pensem que és molt adient per tancar la sèrie, ja que amb l’acció retratada també es va tancar un cicle, on el transport ferroviari perdia impuls davant el transport rodat per carretera. Passant a ser unes màquines industrials i funcionals, símbols d’un passat i un territori.

Fotografia cedida per Joan Josep Carot Bladé.
Plànol Cartoteca Digital. 

La platja de maniobres

És una estació ferroviària especial per l’ordre dels trens de mercaderies, que estan composats per vagons aïllats.  Aquestes estacions estan formades per feixos de vies per ser transitades pels vagons i així poder maniobrar-los en successió per a l’explotació.


Al cas de Tortosa hi trobem un total de deu vies o feixos que surten d’una única via, és a dir, amb un feix d’entrada i altre de sortida, via general. Aquest desdoblament i desviacions permetran distribuir els combois cap a la zona de mercaderies, la de passatgers, manteniment, dipòsit de locomotores, grua... Actualment encara hi son visibles tres andanes, comunicades per passos a nivells i un d’inferior que recentment ha estat clausurat.


Com la gran majoria de les estacions de mercaderies la de Tortosa és una estació de trànsit, tot i que durant un temps va albergar la terminal de la línia de la Vall de Zafan. Al llarg del temps aquestes vies amb els seus desviaments han anat variant per adaptar-se als canvis i usos dels trens i mercaderies. 

Fins que va quedar en desús quedant com una estació terminal o cul-de-sac a l’any 1996, on sols arriben trens de mitjana distància de la línia R16. 


Fotografia de l'estat actual de la platja ferroviària de l'estació de Tortosa. Vista de la part nord, direcció a València.

Fotografia antiga editada per Àngel Toldrà i Viazo. Principis del SXX. Vista de la part sud, direcció a Barcelona, actualment encara en ús. 
Font del mapa Cartoteca Digital. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...