Tortosa bombardejada, la ciutat esborrada


Que Tortosa no entri en el gran llistat de les ciutats bombardejades es deu a la idiosincràsia d’ella mateixa i de la seva gent. Tenien un factor a favor seu important, el camp obert molt pròxim i la gran quantitat de casetes de camp o pagués que poblen el seu territori i que van servir de veritables refugis per a la població civil.

Amb la Guerra Civil entra en joc una nova manera de fer la guerra i de lluitar,  tant al front com a la rereguarda, la població civil passa a ser el nou blanc dels agressors. A Catalunya moren un total de 5500 persones, sols a Barcelona moriran 2500 a causa dels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya, en el conjunt del territori republicà es supera la xifra de 12000 morts.

A la ciutat de Tortosa la xifra de morts a causa de les bombes arriba fins als 65 en un total de 16 bombardejos compresos entre la nit del 23/2/37 i el 10/7/38, sense contar tots aquells derivats de la Batalla de l’Ebre, uns 36.000 contant els dels dos bàndols.

El primer bombardeig que pateix el territori és el 23 de febrer de 1937 de la Legión Cóndor, a la població de Flix, atacant la fàbrica d’Horatita. Aquell mateix vespre les bombes cauran a la Simpàtica, sense causar morts, sols era un avís del que venia. València havia estat bombardejada el 13 de gener del mateix any i Barcelona uns dies abans el 13 de febrer, des de llavors la por s’instal·larà a tota la vesant mediterrània.

I és així com es descrivia inicialment els objectius de l’aviació: atacar fabriques, línies de comunicació, centres de producció, d’abastiment, destrucció d’arsenals i de materials de guerra, però aviat l’estratègia canviaria i els sublevats a la República acompanyats de l’Aviazione Legionaria (764 avions) i l’alemanya Die Legión Cóndor (277 avions), encararan l’estratègia cap a la població civil. Una població allunyada del front i que sols coneixia la guerra per les notícies, els refugiats, la gana i els ferits del front..., ara tindran la batalla dins de casa i sobre ells es provaran nous armaments i una nova tecnologia, encarada cara la guerra que gestava el III Reich.

La societat civil comença ser el blanc més efectiu de la guerra, gent que patia atacs nocturns aconseguint fragmentar-la, desmoralitzar-la i sobretot destruir-la. Arribant al seu màxim apogeu al març del 1938, sobretot sobre la ciutat de Barcelona, el mateix Franco demana que s’aturin aquets bombardeigs per evitar reaccions internacionals en contra. Aquell mateix mes també serà el més crític sobre la ciutat de l’Ebre amb quatre bombardejos de l’aviació italiana (dels trimotors Savoia S-79) causaran 34 morts, més de la meitat del total.

Tortosa; cruïlla, a mitan camí entre Barcelona i València, un punt clau de comunicacions entre les dues ciutats més importants de la rereguarda i important punt estratègic i militar, després d’aquell primer bombardeig  la població viurà pendent de les sirenes i els sorolls dels avions que no sols bombardejaven, sinó que també realitzaven vols de reconeixement.


Com hem dit al principi, els seus habitants contaven amb el camp i els afores plenes de cases com el principal aliat i la ciutat s’anà buidant de gent, buscant més seguretat. Això va fer que Tortosa no formi part de la llista de ciutats on les morts foren més sagnats com Lleida, Granollers, Badalona, Barcelona,... però sí s’assolia un dels principals objectius dels agressors feixistes, la fragmentació de la ciutadania i la seva desmoralització, aspecte que es feu molt evident a partir del 18 d’abril del 1938, en què el riu passa a ser front de guerra i les famílies quedaran partides i sense una possible comunicació. Uns a la riba dreta i altres a l’esquerra, tot just com els ideals que es batien.

La ciutat és totalment evacuada el 12 d’abril del 1938 i sols els militars atrinxerats a la riba esquerra, comandats per Líster, habitaran la ciutat de Tortosa. És llavors quan els bombardejos s’allunyen del casc urbà.

Cronologia del bombardejos sobre la ciutat de Tortosa. Per a realitzar-la ens basem amb la relació que fa Josep Subirats Piñana al seu llibre: Tortosa, front de guerra. Hi trobarem el número del bombardeig, l’hora (si la determina), la zona (si la determina) i els morts causants.

1. 23 de febrer del 1937. 23:30h. La Simpàtica. 0 morts.
2. 22 de març del 1937. 20:00h. Pont del Ferrocarril, carrer Marqués de Bellet, Eixample. 11 morts.
3. 5 d’abril del 1937. 4:00 vol de reconeixement, 4:30. Carrer Cervantes, Riu, Ferrocarrils. 0 morts.
4. 23 de juliol del 1937. 20:45. Barri de Pescadors, Llotja, Hotel París, licors Ismael Homedes. 8 morts i 40 ferits.
5. 30 d’agost del 1937. 19:45. Afores i Riu. 0 morts.
6. 9 de març del 1938. Foto gencat. 18 morts.
7. 15 de març del 1938. Foto gencat. 2 morts.
8. 16 de març del 1938. Foto gencat. 12 morts. També es bombardejada Amposta.
9. 21 de març del 1938. 2 morts.
10. 2 d’abril del 1938. 1 mort.
11. 7 d’abril del 1938. 5 morts.
12. 9 d’abril del 1938. 1 mort.
13. 13 d’abril del 1938. Observatori del Ebre. 1 mort.
18 d’abril del 1938. La ciutat queda dividida en dues parts. Voladura dels ponts sobre l’Ebre.
14. 12 de maig del 1938. 4 morts.
15. 2 de juliol del 1938. 0 morts.
16. 10 de juliol del 1938. La Cava. 0 morts. Llavors formava part de la ciutat.
17. 25 de juliol del 1938 fins al 17 de novembre, es desenvolupa la Batalla de l’Ebre.
Entre els dies 15 i 17 de desembre del 1938. El Perelló. 40 morts. Incloc aquesta dada, ja que llavors el Perelló albergava l’Ajuntament de Tortosa i l’abastiment a la població disseminada.
18. 13 de gener del 1939. Tortosa cau en mans dels franquistes.

En general la direcció dels vols de l’aviació feia de sud a nord, però també de sud-est a nord-oest. Castigant gairebé sempre les mateixes zones, com era tota la façana fluvial, l’eixample, el castell, l’estació de ferrocarrils, els ponts, arribant fins i tot a esborrar del mapa tot un barri: el dels Pescadors. També objectiu principal eren aquells edificis de la ciutat que tenien un gran volum com les esglésies, ja que aquestes podien albergar magatzems de material de guerra.

És així com tota la part de la riba esquerra del riu, és a dir l’actual zona de l’Avinguda de la Generalitat, des del Pont de Pedra fins al Parc, va quedar impracticable, tot ensorrat i ple de runa. A la següent fotografia carrer la Sang, actualment Avinguda Generalitat.


Cid Mulet descriu així la ciutat que va trobar al juny del 1938: “Ni una veu, ni una ombra que ens anunciés que, malgrat la guerra, allò era un poble viu. Tot era silenci, soledat i tenebres al voltant nostre.”

Si voleu veure més imatges relacionades amb els bombardejos sobre la ciutat premeu aquest enllaç.

Retrat amb nina


Curiós retrat del fotògraf Ramon Andreu, d'un xiquet acompanyat d'una nina. Tots dos vestits a la "manera tortosina".

El baluard de les Bruixes


Aquest petit baluard de nom evocador, forma part del sistema defensiu de la ciutat de Tortosa. Més concretament situat al mur de la Cortadura, és a dir: reforçava les defenses de la vila per la part nord.

Un baluard molt possiblement bastit al segle XVII amb les noves directrius de la defensa de les places fortes. Un baluard que abandona les formes arrodonides per dissenyar-se de forma angular, pentagonal, terraplenat i les parets en pendent. Amb l’arribada de les tropes franceses i de la nova planificació defensiva de la ciutat rere el setge (1708), el mur de la Cortaura (molt possiblement d’origen com a mínim medieval) agafarà una rellevància singular.


El pany de muralla que contenia el portal de l’Assoc i dividia la Vilanova de la ciutat, se li afegia un baluard bessó: bastion de la Riviere, és com el van nomenar. A tot el sistema defensiu calia sumar-li una gran esplanada, bones troneres, un fossat, un camí cobert i un glacis. Fet que va contribuir a perdre patrimoni medieval com era convent de la Ràpita (monges santjoanistes arribades cap al 1484) i el temple de Sant Nicolau. Gràcies a estar situat a tocar del turó de la Suda, ha tingut més bona sort que la resta de l’edificació defensiva i ha perdurat fins als nostres dies quedant ocult  i inclòs dins del nou passeig de Ronda.

Ja a la foto de principis de segle passat, a l’acolorida es pot apreciar tot el sistema defensiu abans tractat, en groc el Baluard de les Bruixes i en verd la muralla de la Cortadura que baixava per l’actual carrer homònim (tancant el barri de Sant Jaume) , a sobre d’ells la imponent muralla de la Suda. I una Esplanada de Remolins que començava a repoblar-se altre cop. Principalment per la rajoleria Anguera (1882/1909?) i pel Teatre del Balneari del Porcar, situat tot just darrere de la fàbrica; actualment el terraplè encara es conserva, i conté una pista esportiva.

Res no és per a sempre i la rajoleria donarà pas a la cooperativa Sant Jaume, que al seu torn actualment alberga una comissaria de guàrdia urbana. Tot i així farem una parada en aquesta terrisseria de Pere Anguera i Farnós. Una fàbrica amb un forn cel·lular Offman de vapor, que podia produir fins a 10000 peces, a més de fer rajoles, teules, taulells, manises..., també es venia carbó artificial o com deia l’anunci “de bolado”, per les tasques de la llar com: forns, per la planxa, brasers... ideal per no fer fum ni olor, a cinc reals l’arrova.

A la següent seqüència una cartografia del segle XVIII, una foto del segle XIX i una visió de satèl·lit actual, del mateix espai.


Almenys alguna cosa ens queda, cuidem-la!
Fotografia de la fàbrica Anguera estreta del grup de facebook: Baix Ebre i Montsià Antic.

Els bombardejos dels Heinkels H 59


Van ser els avions que més van sobrevolar el cel ebrenc. Aquests hidroavions alemanys de la Legió Condor, tenien la base a Pollença (Mallorca). Eren uns biplans que podien operar tant amb rodes a terra, com a l’aigua. No agafaven una gran altura de vol, per aquesta raó també van ser utilitzats com avions de reconeixement i fàcilment abatuts per les bateries antiaèries.

No sols van ser usats durant la Batalla de l’Ebre, sinó que a més mentre aquesta estava en marxa i fins al final de la guerra, es van encarregar de bombardejar bona part de la província: Reus, Falset, l’Ametlla, Cambrils, Hospitalet de l’Infant, Vandellós, l’Ampolla, Altafulla i el pitjor de tots, dut a terme els 15,16 i 17 de desembre del 1938 al Perelló, amb una suma de 40 morts i la destrucció parcial de la població, en aquells moments en plena temporada de l’oliva i tots els molins funcionant. A més des de feia un temps acollia a un mas “Can Caseres”, molt a prop del municipi, la seu de l’Ajuntament de Tortosa.  

En aquests últims mesos de guerra, la ciutat de Tortosa va ser totalment evacuada des del 12 d’abril del 38, cap civil devia habitar al casc urbà, sols els militars atrinxerats a les ribes del riu van ser els seus habitants, ordre donada pel comandant Líster. Per aquesta raó, va deixar de ser bombardejada, després de l’últim realitzat el 2 de juliol del 38 ja que l’objectiu principal dels bombardejos feixistes era la població civil. Una nova tàctica de fer la guerra: la destrucció, la desmoralització i la fragmentació de la resistència social.


A la foto tres H59, bombardejant intensament el riu Ebre, amb la intenció de tallar les comunicacions de les dos ribes, per aïllar els republicans al marge dret. Passarel·les, ponts, pontons, cables, barques,... passos que hi havia que refer i fer cada nit, després de ser destruïts.

Julio Franch, ens fa la següent aportació i en corregeix algunes dades sobre la fotografia, de la qual ens diu que, segurament és un fotomuntatge publicitari, no sent els avions que participaren a la Batalla de l'Ebre H59, sinó els Br. 19, avions que es van fer servir a l'inici de la Guerra Civil.

Imatge estreta del bloc: Bloc de Marià

Diferències marianes a l'Ebre


El que està clar és que “la providència” a la guerra no va fer a tots els llocs les mateixes meravelles.


No cal sortir de la nostra conca fluvial, cal remuntar el riu aigües amunt per anar a parar a Saragossa, tot just a la Basílica del Pilar.

En contra del cas tortosí, la capital de l’Aragó des de l’inici va quedar en mans dels capitans sublevats a la República.

Salvant les distàncies de popularitats marianes, el cas del Pilar tot i ser ben enigmàtic, és radicalment contrari al de la Cinta. El que s’explica és que, una expedició republicana que va sortir del Prat, va sobrevolar Saragossa amb la intenció d’enderrocar el pont de Pedra, les tropes republicanes, ja estaven a les portes de la ciutat manya. Una bomba va caure al riu, l’altra a la plaça i dos dins de la Basílica, cap d’elles va explotar, tenint en compte que va passar a l’inici de la guerra, 3 d’agost del 1936, la propaganda del nou miracle de la Pilarica va ser ben sonat. L’altra hipòtesi que es baralla és que les bombes van ser llançades pels mateixos sublevats i per tant ja sabien que no causarien danys, igualment explotarien el tema del prodigi i VISCA!, la Patrona, més patriòtica, estava de part d’ells.

Fos com fos i després d’un gran debat les bombes de 50kg niquelades i senceres (a causa de un mal muntatge de les espoletes i de la baixa altura del vol del suposat avió Fokker F-VII)   encara estan allà al costat del “pilar” acompanyats d’una placa que diu: “Por la Virgen. Por el Papa. Por la Patria. La Adoración Nocturna Española celebró su primera vigília de peregrinación nacional en esta Casa Angélica.” I més avall “Dos de las tres bombas, arrojadas contra el S.T.M. DEL PILAR, el dia 3 de agosto de 1936.”

A casa nostra la benvolguda i Santa Cinta, no va poder fer res, per evitar que les bombes feixistes esclataren a la seva angèlica casa. Així és com una d’elles va penetrar pel sostre i va enrunar la volta de la nau central, tot just dalt del cor. Potser recordeu l’entrada on posteriorment Dirección Nacional de Regiones Devastadas, va muntar una enorme bastida a la nau central de la Seu per a reconstruir la clau de volta, i encara allà està, no té placa com la de Saragossa però si una imatge molt poc religiosa.  

Està clar, la batalla la va guanyar la Pilarica.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...