L'oci al riu


Canoa per a ús d'esbarjo, construida per Isaïes Vilàs Panisello per a un particular.
Any 1947.
Fotografia enviada per Isaïes Vilàs Caubet

Les barraques del Delta.



Postal dels anys vint del S.XX, d'unes barraques de la Cava.

Per saber més d'aquestes construccions tant típiques de les zones humides dels Països Catalans fem enllaç al text de Carme Queralt: El Centre d'Interpretació de les Barraques del Delta de l'Ebre.
Publicat al 2005.

Vapor Ciudad de Tortosa


Vapor Ciudad de Tortosa, entront de la reclosa d'entrada al Canal Marítim a Amposta.
Cap 1905. L.Barceló. Arxiu Museu del Montsià.
Fotografia enviada per Joan Ramírez.

La companyia Crédito Marítimo (societat anònima fundada a Barcelona, l’any 1881) va adquirir, a principis dels anys 80, els vapors Villa de Amposta i Ciudad de Tortosa. La societat volia encarregar-ne la construcció als tallers de Toló (França), però pensem que, finalment van poder ser construïts a Londres, ciutat on sabem que es va fer la prova d’aquests dos vaixells, navegant pel riu Tàmesi.
El Ciudad de Tortosa va iniciar el servei el 1883. Feia el mateix itinerari que l’anterior vapor (el Villa de Amposta), encara que realitzava, a més a més, nombrosos serveis extraordinaris entre els quals excursions dominicals al far de Buda, a la desembocadura de l’Ebre. Tenia Buc de ferro, dos timons, un a proa i un a popa; tenia 25’50 metres d’eslora, 4’14 de mànega i 1’65 de puntal, i pesava 52 tones; amb un metre de calat, podia arribar a una velocitat de 9 a 10 nusos i podia transportat fins 200 passatgers. Sabem també que, entre els anys 1900 i1915, va ser propietat de Luís G. Pons i Enrich, qui anys després també seria propietari del vapor Anita.
El Villa de Amposta i el Ciudad de Tortosa van realitzar servei regular dins als primers anys del segle XX, encara que el Ciudad de Tortosa va funcionar més sovint i durant més temps, aproximadament fins la primeria de la segona dècada.


Text extret de LA NAVEGACIÓ PER L’EBRE. ELS VAIXELLS DE VAPOR (1856-1929)
M. Carme Queralt Tomas
Maite Subirats Argento
Museu del Montsià

Programa Coliseum



Programa de mà del Cinema Coliseum de febrer de l'any 1945.

El Cinema Coliseum estava ubicat a la plaça Alfons XII, al solar que va deixar el Teatre Principal després del seu incendi del 15 de juny de 1932. El cinema/teatre va ser derruït cap al 1972, víctima de l'especulació immobiliària.


A la imatge dels anys 60, es pot veure la plaça, amb el bar del cinema i a la esquerra de la imatge,el cinema Niza que va ser obert cap als ays 50. Al centre de la plaça l'escultura de Soriano Montagut, "la maternitat" de 1947 que després de la remodelació restarà arraconada i mig oculta per la vegetació a un lateral de la plaça.

Programa cinematogràfic i fotografia enviades per Joan Otero.

15 de juliol de 1901



Tal dia com avui, fa 110 anys, aquests tres xiquets es retrataven, ben mudats, a l'estudi de Bonaventura Masdéu al Carrer de la Rosa de Tortosa. Éren els germans Irene, Joan i Guadalupe Blasco Pérez.
Copia a l'albúmina sobre paper.
Col·lecció de la família Gas Ferré.

L'automotor MC2


F.C. Tortosa-La Cava. Fotografia de l'octubre de 1966 del Automotor M.C.2, sense la segona classe. Fabricat amb llicència Renault al 1925 per CMLL (Construcciones Metálicas del Llobregat, SA) a Sallent (Bages) fou el que inaugurà la línia Tortosa Amposta a l'agost del 1926. Després de diverses reformes i una guerra (1936-1939) seguiria prestant serveis fins al darrer viatge al desembre de 1967.




Diferents vistes del mateix automotor, la primera a la sortida de l'estació de Tortosa, i l'altra de camí a la Cava. A les dues imatges es veu la segona classe.

Portal del Romeu

El portal del Romeu era un pas sobre el barranc del Vall (pont de fusta), i el seu nom sembla derivar d'una llegenda medieval, recollida per Cristòfol Despuig: els musulmans, el 31 de desembre de 1148, van intentar reconquerir Tortosa. La ciutat va ser protegida per les dones mentre Ramon Berenguer IV setjava Lleida. Aquelles van ser premiades per l'ordre de l'aixà i un romeu, identificat aquest últim amb la imatge de Sant Jaume del portal. La imatge de Sant Cristòfol que apareix en el portal des de 1385 està relacionada amb la protecció dels cursos de l'aigua, barrancs i rius. Els relleus actuals daten del Segle XVIII.


Postal fotogràfica d'Àngel Toldrà i Viazo, de l'últim portal intern de la ciutat medieval que encara sobreviu en els nostres dies.

Don Pedro: Que fonc lo del romeu?
Lúcio: Fonc açò: que anant encesa la batalla entre los cristians i moros, un esquadró dels moros, que no havia sentit la rota dels altres moros perquè estava en lloc molt desviat d'aon se feia la batalla, se determinà, mentres que los altres combaiten, de llançar-se dins la ciutat; i a la que ja estaven per a entrar, los isqué a l'encontre un romeu que estava assentat al portal, lo qual combaté ab los moros ab tanta virilitat i fúria que els féu retirar i posar a tots en fugida; i era açò en l'hora que ja també los altres moros eren arrancats del camp.
Fàbio: Jo també tinc moltes vegades oït això de romeu, mas no sabia en que jornada acontegué.
Lúcio: Ni jo tampoc ho sé massa de cert, ni menys tinc molta siguritat de que he dit; però diu-se que passà així, i aquesta és la pública veu i fama sens contradicció alguna; i fan bé, que havem a l'ull la figura d'aquest romeu posada en lo portal aon estava assentat quan los moros estaven per a entrar, esculpida de bulto, la qual dien que fonc allí posada per a perpètua memòria d'aquest miracle; i lo portal, per a vui, se diu lo portal del Romeu.


Fragment extret del Col·loqui Tercer de Los col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig.

Adobant xarxes a les Cases d'Alcanar


Fotografia del 1942.
Extreta de la pàgina Postals i fotografies antigues de Catalunya.

Reparació de xarxes fent servir agulles de fusta, moltes vegades fetes pels mateixos pescadors. Majoritàriament eres les dones o filles, assegudes al terra o a la porta de casa, les que amb la xarxa ben estesa adobaben els forats que s’hi havien fet.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...