Plaça de bous de Tortosa

Al bloc de Manel Zaera hi podeu trobar un interessant post sobre la plaça de bous de Tortosa, on enllaça una obra de Venceslao Ayguals d’Izco (Vinaròs 1801/ Madrid 1875), la novel•la d’El Tigre del Maestrazgo, novel•la que irrità als carlins i de fort caràcter anticlerical, a més de criticar la construcció de la plaça, criticà fortament la societat de la ciutat. Així que no resta de ser interessant fer-li una llegida i descobrir frases com: “Los tortosinos son por lo general aficionados a funciones de iglesia.”

La construcció de la plaça de bous de Tortosa al 1848 s’emmarca dins del moviment vuitcentista que impregnava la ciutat i correspon a la necessitat de crear espais de lleure i relació: teatres, jardins, passejos, casinos,... d’una societat que va en augment. És una construcció comuna a altres capitals dels Països Catalans; com la plaça de la Barceloneta 1834, la de València 1850, Tarragona 1883, Castelló 1887, Girona 1897,... Com espai d’esbarjo no sols es feien espectacles taurins, sinó que també acollia funcions de gimnàstica, focs artificials...


Fotografia d'Àngel Toldrà i Viazo.
Anys 10 del segle XX.


Ubicada a Remolins, va propiciar la urbanització del passeig d’aquest sector. No era una plaça exempta sinó que estava envoltada per cases que ajudaven a configurar el seu perímetre i sols mostrava una façana al seu costat sud. La façana estava dividida en tres franges horitzontals i mostrava obertures amb arcs de ferradura. A la planta baixa presentava tres portes d’accés i taquilles. A les dos següents franges que corresponen al primer i segon pis, les obertures segueixen el ritme de les obertures de la planta baixa, sent dobles als costats i triples a la part central, emmarcades per pilastres que rematen la decoració en senzills pinacles mostrant el central més destacat, sent segurament a la part interior el lloc on es situaria la presidència. Així doncs mostrava un estil de caràcter historicista-eclèctic, que recupera trets de l’arquitectura musulmana, podem dir que era un revival del món musulmà sense massa fidelitat, llavors a l’estat espanyol la valoració cultural d’al-Andalus començava a acceptar-se com aportacions originals per l’arquitectura contemporània. La plaça constava de dos cossos, a la part baixa grades “tendidos” i a la part superior dos pisos (semblen una construcció en ferro), on es situaven les grades superiors o “tendidos alts” i “palcos”. Tenia una cabuda d’unes tres mil persones i al 1881 va ser practicant refeta. Durant la guerra civil va ser danyada al igual que altres edificacions de la ciutat, al 1940 va ser destruïda, sembla ser que per interessos urbanístics.

Mercat del peix


Fotografia del seu interior als anys 40.
Obra de l'arqiutecte Agustí Bartlett, 1935 d'estil racionalista.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Riuada del 61


Fotografia de la riuada del 1961, feta des de dalt del pont de l'Estat.
Enviada per Eloi Altadill.

El Vapor Ebro


El Vapor Ebro, amb el Cinca, van ser els primers que van navegar per l’Ebre, van ser construïts el 1855 als talles Creuzot, a Marsella, per encàrrec de la Real Compañía de Canalización del Ebro. Aquets vapors van merèixer grans elogis en aquells temps, pel fet que un tercer vapor, idèntic a l’Ebro i construït en aquells anys, estava destinat a figurar a l’Exposició Universal de París del 1855.

El juliol de 1857 es va consagrar l’Ebro, feia 50 metres d’eslora i 10 d’amplària, compresos els tambors de les rodes; tenia buc de ferro, i pesava 88 tones; tenia la màquina de baixa pressió i tenia una força de 80 CV. Constava de saló, cambres de 1a i 2a classe, gabinet de senyores, cambra de mariners, etc, i que la seva consagració es feu el dia de la inauguració del canal marítim, al juliol de 1857.
Manat pel capità C. Bombonel, el vapor Ebro estava destinat al transport de passatgers, per a realitzar servei ordinari des de Tortosa a Mequinensa i de Tortosa, per Amposta, al port dels Alfacs. L’any 1873, davant la crisi econòmica de la Real Compañía, l’Ebro es va subhastar, i acabà adjudicat a un creditor, el qual aviat el va desballestar.

Text extret de LA NAVEGACIÓ PER L’EBRE. ELS VAIXELLS DE VAPOR (1856-1929)
M. Carme Queralt Tomas
Maite Subirats Argento
Museu del Montsià

Ciutat rebentada


Fotografia publicada a la premsa l'any 1939, amb el peu següent: "Puente sobre el Ebro destruido por los rojos en los arrabales de Tortosa de cuyo pueblo son las casas que indica la flecha", el que no diu el peu de foto és qui va rebentar tota la zona del Paiolet amb les seves bombes.

Pont de la Cinta: Pont de peatge, construït per la Maquinista Terrestre i Marítima i inaugurat el 8 de juny de 1895, amb capital privat, en substitució del pont de barques que va ser incendiat el 1892. També va ser conegut com el pont del muts, per la rapidesa en que va ser bastit i el secretisme en que es va portar. Va ser dinamitat per l'exercit republicà al convertir-se la ciutat en front de guerra i quedar dividida pels dos bàndols.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Carrer Replà


Fotografia d'inicis de segle.
Enviada per Ramon Monllau.

Vista del carrer Replà, des de la plaça de Sant Joan i al fons el carrer Montcada. Amb l'empedrat original del carrer i la casa del Mestre Felip Pedrell a la primera cantonada de l'esquerra.

Treballadors del Carrilet


Empleats de F.E.S.A.
Tortosa 6 de gener de 1948.
Fotografia enviada per Isaïes Vilàs i Caubet

Plan de Tortose



1811, de Louis-Gabriel Suchet, duc d'Albufera.
Font: Mapes Antics Centre Excursionista de Catalunya.

El Parc



Encetem el pot de les postals d’Àngel Toldrà amb una del Parc, on ens mostra el passeig central recorregut per tres xiquets. Una bona foto, amb les rengleres de plàtans, els fanals, els bancs, dues dónes al fons conversant... Una imatge del parc d’inicis del segle passat que resta quasi inalterable.

El Parc va sorgir com a substitució de diferents passeigs que hi havia a la ciutat, el de Remolins i el de Ribera (actual Mercat), va començar sent un passeig coincidint amb la carretera de Barcelona, dues fileres de moreres rodejat per eres i el camp de Titets (lloc on es situaven les drassanes llavors), cap el 1885 i 86 amb l’autorització dels eixamples i la construcció de l’eixample del Temple destinat a la burgesia emergent de la ciutat va començar a perfilar-se com el lloc idoni per a l’esbarjo de la ciutat. Projectat amb un sistema francès, l’actual traçat es va dur a terme al 1879, moment en que es van convertir en jardins amb el nom de Parc, actualment porta el nom de Teodor González.

Així doncs mostra un lloc d’esbarjo que demanava una ciutat burgesa que fins llavors estava cenyida per les muralles coincidint amb la Barcelona de l’època on neix el Parc de la Ciutadella 1888 arran de l’Exposició Universal o a València on el Jardins del Real al 1869 passen a ser d’ús públic i per a la ciutadania.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...