El moment en que les tres taules després de
més de cinc segles fan el camí de tornada cap a Barcelona, és incert però
segurament correspon al període entre els anys 1922 i 1926. Moment en que
entren a formar part de la rica col·lecció d’art de l’industrial Lluís Plandiura i Pou, fins que aquesta col·lecció va ser adquirida per la Junta de Museus
de Barcelona al 1932, moment en que l’industrial va patir una forta crisi
econòmica. Actualment la mateixa es conserva al MNAC.
Els tractes entre el tortosí Perepons i
Plandiura, van ser llargs i plens de negociacions com explica Cèsar Favà al
seu article, finalment aquestes van ser adquirides pel barceloní a través d’una
coparticipació valorada en 50.000 pessetes. Tot i que en un inici el tortosí Jaume
Perepons va demanar 100.000 la taula principal i en 150.000 pessetes les tres
taules. Es curiós resseguir l’article per poder llegir tota la negociació a
través de l’epistolari intercanviat, encara que sols es conserven les cartes
que va enviar el tortosí Perepons al barceloní Plandiura.
Tot i així les taules van intentar ser venudes
en anterioritat. Al 1914 on Mariano Lleixà (pintor i soci) va
escriure una carta oferint el retaule a la Junta de Museus de Barcelona i
posteriorment el 1919 Perepons signa un conveni amb Joaquim Alemany (gestor) el qual
pretenia vendre-les a l’estranger
sobretot als Estats Units.
Fonts imatges: museunacional.cat
Font: C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de
Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis
Medievals NII. Barcelona, 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada