El vapor Anita


Fotografia de la primera dècada S.XX
Enviada per Joan Ramirez.

L’Anita, avarat el 29 d’octubre de 1915, va ser el darrer vapor que va navegar per l’Ebre; amb ell acaba, per tant, un tipus de trànsit fluvial que va durar més de 70 anys. Entre el 1900 i 1915 va ser propietat de Luís G. Pons i Enrich, propietari també del Ciutat de Tortosa. Va ser construït íntegrament, en cinc mesos, als tallers Sales de Tortosa, foneria situada a l’actual barri de Ferreries, propietat de Joaquim Sales i Homedes. Feia servei regular entre Tortosa i les poblacions del delta de l’Ebre.
Tenia 32m d’eslora, 5 de mànega, 2’20 de puntal, un calat de 0’75 i un arqueig de 75Tn; una velocitat màxima de 9 nusos, buc de ferro de 7mm de gruix, quilla i sobrequilla, dos timons, màquina de doble expansió de 35 HP i 37 revolucions, caldera de 55 CV; dues màquines auxiliars de treure aigua i capacitat per a 300 passatgers, cabines per a la tripulació, cuina, serveis sanitaris i una cambra per al propietari. Tenia una potència per a remolcar fins tres llaüts carregats amb 300 sacs cada un.
El 1924 a l’Anita, ara propietat de Sebastián Albacar i Nicolau, li van fer importants reformes als tallers de la Unión Naval de Levante S.A., a Tarragona. Li van suprimir les pales i li van instal•lar un motor semidiesel de 4 cilindres i un nou pont; ara tenia capacitat per a 192 passatgers en places de primera, segona i coberta; podia carregar fins 800 sacs d’arròs o gènere equivalent, i podia arribar a una velocitat de 15 nusos. També li van instal•lar aigua corrent.
L’Anita va quedar inactiu l’any 1929, fondejat prop de l’illa de Gràcia, i es va enfonsar a causa de la forta avinguda que va tenir lloc el més d’octubre de 1937.


Text extret de LA NAVEGACIÓ PER L’EBRE. ELS VAIXELLS DE VAPOR (1856-1929)
M. Carme Queralt Tomas
Maite Subirats Argento
Museu del Montsià
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...