El riu de Ramon Borrell

Pot ser és una de les foto més famosa dels inicis de segle XX de Tortosa i del seu riu. Un riu ple de vida, de tràfecs, d’anades i de vingudes. El fotògraf situat a la riba de la Casota, va enquadrar la ciutat més monumental, amb el Palau dels Oliver, la Llotja, el Castell de la Suda, i el Sitjar coronant el barri de Pescadors amb els Quarters. Tot plegat una imatge del principi del fi, una imatge que representa la vida econòmica del riu que prompte acabarà i d’una ciutat que aviat patirà canvis que ni ella imagina, ja que comparar-la amb l’actualitat i buscar coincidències pot ser realment un joc interessant.

Per a poder descabdellar la fotografia la fragmentarem en sis parts, encara que cada u i cada visió la podria dividir en les parts més personals, ja que la ciutat és de tots i pròpia, amb moltes visions polièdriques i complementàries.   

Fragment 1: L’entrada al Palau Oliver de Boteller, llavors seu de l’Ateneu i el mur del riba-rec encara per construir i al moment de   prémer la foto sense cap llaüt amarrat. Tot al contrari és el tràfec de gent que va pel carrer Baranda del Ebro, ombres que van i venen potser del Mercat o tal vegada en busca de les escales del pont. Al mig del riu, el que es va conèixer com el Puente Volante, el Pontó o Barca de Pas, aquesta es va sufragar per l’Estat i permetia creuar el riu sense tenir que pagar el peatge del Pont de la Cinta, això sí, amb poques garanties de seguretat i sense que importés el temps, ja que podem imaginar que la rapidesa no seria uns dels seus forts. Dos grans llaüts units per una plataforma amb una barqueta per si naufragués, dos pals on anaven les cordes que permetia el moviment transversal de la corrent, un ase, una haca negra i gent de peus fent-la petar,  i si fixem la vista una figura que seu a proa damunt de la barana del pontó.

Fragment 2: L'església del Roser que formava part del convent, era la última peça que es conservava després de l’exclaustració (desamortització de Mendizábal; 1836), però la seva façana presenta un aspecte degradat, ja que sentenciada a mort per a construir els accessos del nou pont es va anar abandonant, tot i així el poder eclesiàstic i burgés no van cedir i fins no aconseguir un altre temple a l’altra vora del riu el temple romania en peu. Davant la seva portalada barroca les escales de fusta, que des de la il·legalitat, l’ajuntament del González va manar construir per a permetre el pas de vianants, inaugurades el 1900 amb caràcter provisional es van mantenir fins la construcció de les rampes, uns deu anys de penúries, mofes i lluites per interessos econòmics oposats que es van iniciar amb l’incendi del Pont de Barques. Més enllà i baix l’ombra del ferro del pont l’espai que va ocupar l’embarcador de Sant Roc, ara reconvertit en un “malecón” un espai per a la ciutadania. Tot seguit s’enfila la façana fluvial amb les cases sobre la Vall i les voltes gòtiques de la Peixateria.

Fragment 3: És evident que les ciutats i els seus habitants van canviant i per tant la seva fisonomia urbanística, comerç, manera de comunicar-se, vestir-se, expressar-se... De què parlaven aquets homes asseguts a les orles del llaüt, esperant l’ordre per descarregar la fusta al moll, és totalment impossible de saber. Rodejats de fortes olors a fusta, aigua, corporal... Navegants de terra endins, ens mostren la seva embarcació, amb la sama ben repleta de fato i dalt a la coberta un barrilet, els homes descansen al igual que l’arbre del llaüt, mentre l’embarcació del costat espera repleta de fusta apilada.

Fragment 4: La popa del llaüt, amb el seu timó, arjau i el pal de l’arbre que va més enllà de la llargària de l’embarcació. El conjunt de tres llaguts a la riba de la Casota, fan que la foto agafi rellevància ja que explica no sols la ciutat de l’època, sinó als seus habitants i la seva vida.

Fragment 5: El barri de Pescadors i els Quarters, en concret el tram que pertany al que va ser Carrer de la Llotja entre el carrer de la Sang i carrer En Carbó. Una de les parts de la ciutat amb més transformacions tant a causa de la construcció dels accessos al pont com per les bombes de la Guerra Civil, les quals van fer esborrar del mapa als quarters i gran part del barri.

Fragment 6: La Llotja, construïda al segla XIV, la trobem encara que al seu emplaçament original amb una finalitat del tot distinta que gairebé va fer que desaparegués per a sempre. Convertida en Govern Militar i magatzem de material militar, la veiem acompanyada dels edificis adjacents que van desaparèixer al ser traslladada al Parc al 1932. De les poques coses que encara se poden identificar són les dues finestretes gòtiques d’arcs trilobulats. Als seus peus munts de pedres que serviran per a la construcció d’una petita zona portuària per facilitar la càrrega i descàrrega amb petites grues. Seguint el riba-rec cap al sud es pot veure com un senzill sistema de corrioles ajuda a descarregar un llaüt.