Comencem a parlar
d’aquest barri en època medieval, ja que sent emmurallada al segle XIV la
ciutat i dividida en quatre parròquies, Sant Jaume fou una de les més grans: al
nord de la ciutat i als peus del turó que conforma el Castell de la Suda. La
parròquia incloïa els calls i la moreria, és a dir les minories religioses, formant
el que avui en dia es coneix com el barri de Remolins. El fet de començar a
parlar d'aquest barri en època medieval, deriva del gran desconeixement que se
té, del que va poder ser de la ciutat ibera o romana, doncs no queda clar si
aquest sector va quedar intramurs o fora de la muralla romana, tanmateix passa
amb el període visigòtic.
En quant a la ciutat
musulmana, la medina emmurallada podria correspondre a la superposició de la
ciutat romana i alguns autors la delimiten al nord amb la Esplanada de Remolins
i al sud l’eix dels carrers Taules Velles i Doctor Ferran on apareixen els
quatre cantons com a un possible reflex de la confluència viària i entrada
principal al recinte. Llavors la medina es mostrava com un territori encaixat
entre la Suda i l’Ebre i més enllà d’ella els ravals que com a satèl·lits de la
ciutat van perdurar fins la conquesta al SXII de Tortosa.
Aquesta subdivisió de
la ciutat en parròquies, no era una altra cosa que un fet administratiu que
apareix per primer cop al 1275 a al “carta de paeria”, inclosa al llibre de les
Costums, que amb les denes (agrupació de deu cases) feia molt eficaç la
recaptació d’impostos i l’organització urbana.
Feta aquesta petita
introducció, nosaltres en centrarem en l’actual Sant Jaume, és a dir, l’espai
que comprén com a límit: al nord el final del carrer Major de Sant Jaume, on
possiblement quedarà situat el portal de l’Assoc al que molts autors anomenen
el mur de la Cortadura, i al sud el inici del carrer de Santa Anna on situar el
Portal de Tamarit, dos carrers que formen part del gran eix viari medieval de
la ciutat completant-se amb el carrer Croera i el carrer Ciutat. Això no vol
dir que a la part nord fos el límit de la ciutat, ja que al 1186 apareix el nom
de Remolins i se cita com un espai intramurs, sent el carrer Major de Remolins
la continuació al nord de l’eix viari fins al barranc del Cèlio, on apareix el
portal de Vimpeçol.
Llavors aquest tros
de ciutat era un terreny allargassat i en pendent cap al riu, amb la parròquia
amb el seu pati al davant i la casa abadia a la part posterior, les cases
recollides i protegides del riu per un tros de muralla.
La planimetria fins a finals del XIX i algunes visions
dibuixades.
En aquesta entrada
ens centrarem en la planimetria del barri i de la seva evolució. Fent un
xicotet resum trobarem que amb la primera planimetria el barri el conformava
simplement el gran eix viari i que de mica en mica es va anar poblant, envaint
la zona de protecció del turó del Castell.
La primera visió que
tenim de la ciutat no és una planimetria, és un dibuix realitzat per Anthonie Van den Wijngaerde a l’any
1563. Un dibuix que té una intenció descriptiva, gairebé fotogràfica, però que
no té en conté la perspectiva, ni la realitat. És més bé una interpretació
d’allò que veia, una realitat subjectiva de gran qualitat i detall, que
mostrava els principals volums de la ciutat, sent la primera descripció gràfica
de la ciutat coneguda.
Ens mostra un barri
apinyat entre la Suda i el riu, continuador de la façana fluvial i a diferència
del sector sud que restava lliure de muralla, aquí veiem com les pròpies cases
comencen a fer la funció de muralla i com apareix un mur que arribarà fins a la
torre del Rec. És a dir, els murs i cases en aquest sector fan de muralles
protectores, no sols a possibles atacs sinó també a les avingudes dels rius que
moltes vegades causava desperfectes en aquest sector on el curs fluvial
presenta un revolt i estava a tocar de la ciutat. El sector descrit mostrava
tres portals que donaven accés al riu: Tamarit o Sant Blai, Sant Jaume i Sant
Nicolau. El nom deriva de la proximitat dels edificis religiosos a estes portes
secundàries. Al dibuix es poden observar perfectament aquest volums, tot i així
el volum de Sant Jaume, una edificació amb contraforts, rosada i torre-campanar
a la façana, es veu una mica desplaçat cap al nord tal vegada per a potenciar
la perspectiva. Realment un lloc altament edificat amb temples i convents, molt
possible per atraure la població
cristiana cap aquest sector i poc urbanitzat per cases particulars, comparat en
altres llocs més densos de la ciutat, ja que es veuen horts, vegetació i molts
espais lliures.
Un cop desplaçades les
minories cap al nord, va poblant-se de cristians durant tota l’època medieval.
Ja que la situació de Sant Jaume era més segura, propera a la Seu i estava
millor protegida per muralles serà el sector que es poblarà més ràpidament que
no pas el barri de Remolins. Tanmateix tota la parròquia anirà ocupant-se per
cristians durant tota l’època, ja que aquestes minories seran expulsades del
territori i perdent privilegis progressivament, els jueus primer. La Disputa de
Tortosa 1413/14 és un fet d’aquest desprestigi, i posteriorment l’expulsió d’un
gran nombre de moriscos cap el 1610, encara que el cas del Bisbat de Tortosa va
ser particular.
A partir del
primer plànol de la ciutat de Tortosa de González
de Mendoza al 1642 i amb la transcripció de Vidal (2006) del seu text, ens
podem fer una idea de com era el barri fins l’època moderna. Mostra una
planimetria medieval encara que està fet al marc de la revolta dels Segadors.
Amb una certa simplicitat mostra com carrerons pugen cap al turó de la Suda i sent
l’eix central del barri, el carrer Major de Sant Jaume i Santa Anna, el que
acolliria les façanes principals de les cases a més de la ubicació de les
esglésies. A més mostra una nomenclatura que dóna sentit i nom als espais a
remarcar, així diu: “La Cortadura que
divide la Villanueba de la ciudad, con un trozo de muralla antigua color roja,
señalada con letra G, y lo demás que corre de color amarilla hasta letra H, que
atrabiessa desde la muralla del río hasta la del pie del castillo, es la que se
ha de hazer, quedando la dicha Villanueba cortada a fuera”.
El mur de la Cortadura: murs
que als segles XIV i XV ja eren considerats vells, eren un murs que baixaven de
la Suda fins la muralla que donava al riu, separant la Vilanova de la resta de
la ciutat. Al mur s’obria un portal interior nomenat de l’Assoc, aquest pany de
mur va ser renovat a principis del SXVIII. Si al plànol de 1642 es veu tot el
recinte urbanitzat amb la renovació de la Cortadura s’enderrocarà gran part
d’aquestes edificacions, entre elles el convent de la Ràpita (monges
santjoanistes arribades cap al 1484) i el temple de Sant Nicolau, creant
l’esplanada de Remolins, que era un espai per a millorar i facilitar el
moviment interior de tropes. Amb aquesta renovació del mur interior se va
completar el que ja s’insinuava al plànol del 1642, els dos baluards: un a
l’est anomenat Baluard del Riu i altre tocant la Suda anomenat de les Bruixes,
el tram del mur recorria els actuals carrers Cortadura, Rasquera i Hospitalet.
Això va estroncar el desenvolupament de la parròquia o barri, que no serà fins al
final del segle XVIII i XIX que tindrà un boom demogràfic, però va afavorir la
seguretat d’aquells que habitaven dins del mur o “Vilavella”. A més cal destacar el dibuix o projecte d’edificació
d’un baluard semblant al del Cap de Pont que mai va ser construït i que hagués
arrasat tota la vila nova. Un sistema defensiu que facilitaria la defensa de la
ciutat que no va fer-se, ja que es va apostar per la construcció del Fort de
Tenasses.
El dibuix de 1648, ens
mostra la part de la ciutat referida. Fragment
de la vista de Sieur de Beaulieu, que descriu el setge de la ciutat per les tropes franceses.
Beaulieu era militar, enginyer, geògraf i mariscal de Lluís XIV, va treballar
per al Rei Sol com a cronista gràfic de les campanyes militars, per tant va
recórrer Catalunya durant la Guerra dels Segadors. El fragment que mostrem
pertany a la seva segona obra Les
glorieuses conquestes de Louis le Grand. Com es pot comprovar i per comparació amb el primer dibuix
podem observar que hi ha una idealització dels edificis, tot així el que sí que
té una gran importància és la descripció de la topografia de la plaça forta i
tot el seu sistema defensiu. Tot i que hi ha equivocacions com és la direcció de
la corrent de l’Ebre, utilitza escales diferents i amb elements tipogràfics
assenyala edificis que seria impossible de veure i que col·loca en punts
totalment inversemblants, com és el cas de Sant Jaume on plaga d’edificis monumentals
el sector i mostra les religioses de Santa Clara amb la H i Sant Joan de l’Hospital amb la I. Totes aquestes il·lusions que mostra Beaulieu són per fer el
conjunt més entenedor i no deixar cap element per descriure.
Amb el mapa anònim
del XVIII, que es troba en el Castell de Montjuïc, hi trobem clarament el fet
constructiu del mur de la Cortadura, de l’Esplanada de Remolins i d’una major
densificació i intricació de la trama urbana, derivada de l’augment de la
població, gràcies a la pau i bonances econòmiques degut a l’evolució de l’agricultura
i les manufactures, al períodes posteriors a la guerra de Successió. La ciutat
de Tortosa passa a tenir aproximadament uns 29.000 habitants (ravals inclosos),
això fa que, com a la resta de la ciutat, a la parròquia de Sant Jaume es
comencen a ocupar horts interiors, patis o solars, murs del Castell i zones al
voltat de les fortificacions de caràcter comunal, i com no en alçat. Al mapa ja
se poden observar diferents carrers que han conviscut entre nosaltres fins fa
ven poc, com son: carrer de Sant Josep, carrer i plaça Maçana, carrer Llarg de
Sant Jaume, l’Aldea...
Al plànol realitzat
per Beltri als finals del XIX, trobem una voluntat clara de simplificar la
trama urbana per a fer-la més entenedora i diferencia en colors aquells sectors
d’eixample, que encara no estaven construïts, a més de situar per primer cop
tots els noms dels carrers del barri. Per a altre moment deixarem la
construcció de l’escorxador i els terrenys guanyats al riu que modificaran la
part est del barri.
La ciutat fins la
contemporaneïtat va ser una plaça forta, és a dir una ciutat estratègica. Un
cop perduda aquesta visió militar que va implicar la pèrdua de muralles i la
creació d’eixamples i la renovació de gran part del casat. En el cas de Sant
Jaume aquestes transformacions (a part de l’enderroc de la muralla), les obres
van de la mà dels particulars: amb la remodelació de façanes i augment de l’altura
dels edificis, és a dir, l’Ajuntament en aquesta època sols planteja un
eixample per a urbanitzar l’esplanada de Remolins, però no reordena la trama
urbana de Sant Jaume, la qual cosa indica que el barri continua sent ocupat per
un sector humil, obrer i treballador de la societat, mentre que la burgesia va
ocupant altres espais de la ciutat com és l’eixample del Temple.
Llavors com ha
conclusió, dir que aquest sector és un dels més antics de la ciutat, segurament
des de la Dertusa romana i que mostra encara avui en dia una evolució
urbanística amb una trama urbana al voltant del carrer Sant Jaume i Santa Anna
dels S. XII i al S. XVII, contrastant amb la part alta del barri on es mostra
una trama més propera amb el temps S.XVIII i XIX, com a resultat del boom
demogràfic de la ciutat. Una llesca de terra que durant molt de temps va
mantenir una identitat pròpia i diferència del sector tant proper com era el de
la Seu.
A l’actualitat el
barri es mostra parcialment enderrocat a causa del abandonament progressiu dels
habitatges, ja que molts d’ells no és van anar ajustant-se a les modernitats i
comoditats, i per l’ocupació il·legal i la falta de inversió per part del
municipi en aquest espai tant històric. Uns enderrocs que intenten esponjar i
sanejar el barri, i amb això estem Sant Jaume actualment és un dels grans
solars que té la ciutat vella. Aquest plànol tant modern de no fa més de 10
anys, ja és com els altres: representa una realitat que ha desaparegut amb el
pas del temps.
Per saber-ne més:
BAILA i PALLARÉS,
Miquel A., La ciutat de Tortosa. Evolució de l’espai urbà, Ed.
Antinea, Vinaròs,
1999.
VIDAL, Jacobo, Les
muralles de Tortosa a l’Edat Mitjana, Tortosa, 2007.
VIDAL, Jacobo, Les
obres de la ciutat. L’activitat constructiva de la Universitat de
Tortosa
a la baixa edat mitjana, Abadia de
Montserrat, Barcelona, 2008.
Font de la vista de
Siur de Beaulieu, Institut Cartogràfic de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada