La fotografia que va emprar Àngel Toldrà per
il·lustrar una de les seves postals a principis del segle passat. Ens mostra un
dels espais ben populosos i populars de la ciutat, la plaça Tetuan actualment
Mossèn Sol. Un espai creat amb l’eixample, el primer de la ciutat, del 1862.
La ciutat llavors creixia i s’ampliava amb la
destrucció de les muralles, l’urbanisme va optar per la zona del Vall, entre
els turons de la Suda i el Sitjar. Tot just on es trobava l’enderrocat Portal
de l’Escorxador i l’edifici en qüestió, es va crear la plaça rectangular on
abocaven els carrers del Vall, Bou, del Mig i Escorxador, procedents de la
ciutat medieval. Un espai molt urbà i genuí que articula el centre, amb Santa
Clara i el Rastre. És el moment de renovació urbana i cultural amb
l’aparició de teatres, liceus, casinos, el parc,...
El tram de vall o barranc que es cobreix es
trasllada cap l’esquerra en busca dels laterals de Sant Domènec i el cementiri
(posteriorment passarà a ser fàbrica de gas i la nova escola de la Mercè) i
forma el carrer de la Providència. El
Rastre és una trama senzilla de carrers, amb quatre carrers longitudinals
(Providència, Ros de Medrano, Méndez Núñez i Callao) i dos carrers transversals
(Consol i Topete). Trama quadriculada que ocupa tot el sector fins la nova
muralla del set-cents que baixa del Bonet i anava fins les Avançades de Sant
Joan.
Tot just ara fa cent anys de la foto. La
ciutat ja havia quedat tocada de mort al ser-li negada la capitalitat de
província en favor de Tarragona el 1834, però seguia sent la tercera urb
catalana (darrere de Reus i Barcelona) amb molta necessitat d’espai urbà, ja
que fins al moment tot l’augment demogràfic havia estat absorbit dins del clos
murallat i en altura dels habitatges. Aquest eixample va ser la mostra,
ràpidament construït, amb edificis com la Casa Wenetz que data del 1864. Amb el
canvi de segle i el trasllat de l’Ajuntament a la vora de la plaça (declarada
en runa la Casa de la Ciutat, el consistori es traslladarà fins els anys 50 a
l’edifici de l’antic hospital), fins i tot es va tenir la idea de situar en
ella el Mercat central de la ciutat, aquesta concepció la posem damunt la taula
per contrastar-ho en com cent anys, aquesta magnifica plaça ha perdut la
centralitat i ara és un lloc al marge de la vida comercial i més vital de la
ciutat.
Tornant a la foto, paga la pena fer-li un clic
i entretenir-se una estona mirant la gent que pobla la plaça i com ha canviat
l’entorn urbà. Un canvi que no és força gran, tret de la visió del Palau Reial
de la Suda, destruït durant la Guerra Civil i reconvertit ara en Parador Nacional. La pèrdua del panyde muralla a la part posterior de l’Hospital de la Santa Creu i la font de maó
que es situa al centre de la plaça, anys després serà substituïda pel monument
modernista de Mossèn Sol. Per altra banda, posar de relleu els fanals,
que com podeu veure no són elèctrics, la gran quantitat de gibrells i càntirs
que van a la font a per aigua, els bancs de fusta, fins i tot un ocupat per una
dona amb mocador i la gran quantitat de xiquets i gent parada a l’espera de la
foto, tot un esdeveniment a l’època.
On mes mos agradaba jugar era a la barana de la bollonera del Rastre. Quan baixaba la barrancada, la pressió de l'aigua trencaba lo barandat d'obra fina i deixaba al descubert la boca del clavagueram del carrer del Vall i aprofitabem per explorar lo recorregut passant per baix del Pont de la Pedra i la bóveda del csrrer Bisbe Aznar arribant a la boca que dona al Riu baix de la Plaça del Paiolet. Si puijaba lo nivell del Riu en canvi los eflubis olorosos i liquits esfeien notar a traves de les espilleres que deixaben obertes a la base del barandat. Recomano la visita. D'aquell Rastre ben poc ne queda. Molt poquets veins de tota la vida i los records de crios. Rechinfle auténtic de bollonera del Rastre.
ResponEliminaLo Chaparro