Tortosa bombardejada, la ciutat esborrada

Que Tortosa no entri en el gran llistat de les ciutats bombardejades es deu a la idiosincràsia d’ella mateixa i de la seva gent. Tenien un factor a favor seu important, el camp obert molt pròxim i la gran quantitat de casetes de camp o pagués que poblen el seu territori i que van servir de veritables refugis per a la població civil.

Amb la Guerra Civil entra en joc una nova manera de fer la guerra i de lluitar,  tant al front com a la rereguarda, la població civil passa a ser el nou blanc dels agressors. A Catalunya moren un total de 5500 persones, sols a Barcelona moriran 2500 a causa dels bombardejos de l’aviació italiana i alemanya, en el conjunt del territori republicà es supera la xifra de 12000 morts.

A la ciutat de Tortosa la xifra de morts a causa de les bombes arriba fins als 65 en un total de 16 bombardejos compresos entre la nit del 23/2/37 i el 10/7/38, sense contar tots aquells derivats de la Batalla de l’Ebre, uns 36.000 contant els dels dos bàndols.

El primer bombardeig que pateix el territori és el 23 de febrer de 1937 de la Legión Cóndor, a la població de Flix, atacant la fàbrica d’Horatita. Aquell mateix vespre les bombes cauran a la Simpàtica, sense causar morts, sols era un avís del que venia. València havia estat bombardejada el 13 de gener del mateix any i Barcelona uns dies abans el 13 de febrer, des de llavors la por s’instal·larà a tota la vesant mediterrània.

I és així com es descrivia inicialment els objectius de l’aviació: atacar fabriques, línies de comunicació, centres de producció, d’abastiment, destrucció d’arsenals i de materials de guerra, però aviat l’estratègia canviaria i els sublevats a la República acompanyats de l’Aviazione Legionaria (764 avions) i l’alemanya Die Legión Cóndor (277 avions), encararan l’estratègia cap a la població civil. Una població allunyada del front i que sols coneixia la guerra per les notícies, els refugiats, la gana i els ferits del front..., ara tindran la batalla dins de casa i sobre ells es provaran nous armaments i una nova tecnologia, encarada cara la guerra que gestava el III Reich.

La societat civil comença ser el blanc més efectiu de la guerra, gent que patia atacs nocturns aconseguint fragmentar-la, desmoralitzar-la i sobretot destruir-la. Arribant al seu màxim apogeu al març del 1938, sobretot sobre la ciutat de Barcelona, el mateix Franco demana que s’aturin aquets bombardeigs per evitar reaccions internacionals en contra. Aquell mateix mes també serà el més crític sobre la ciutat de l’Ebre amb quatre bombardejos de l’aviació italiana (dels trimotors Savoia S-79) causaran 34 morts, més de la meitat del total.

Tortosa; cruïlla, a mitan camí entre Barcelona i València, un punt clau de comunicacions entre les dues ciutats més importants de la rereguarda i important punt estratègic i militar, després d’aquell primer bombardeig  la població viurà pendent de les sirenes i els sorolls dels avions que no sols bombardejaven, sinó que també realitzaven vols de reconeixement.

Com hem dit al principi, els seus habitants contaven amb el camp i els afores plenes de cases com el principal aliat i la ciutat s’anà buidant de gent, buscant més seguretat. Això va fer que Tortosa no formi part de la llista de ciutats on les morts foren més sagnats com Lleida, Granollers, Badalona, Barcelona,... però sí s’assolia un dels principals objectius dels agressors feixistes, la fragmentació de la ciutadania i la seva desmoralització, aspecte que es feu molt evident a partir del 18 d’abril del 1938, en què el riu passa a ser front de guerra i les famílies quedaran partides i sense una possible comunicació. Uns a la riba dreta i altres a l’esquerra, tot just com els ideals que es batien.

La ciutat és totalment evacuada el 12 d’abril del 1938 i sols els militars atrinxerats a la riba esquerra, comandats per Líster, habitaran la ciutat de Tortosa. És llavors quan els bombardejos s’allunyen del casc urbà.

Cronologia del bombardejos sobre la ciutat de Tortosa. Per a realitzar-la ens basem amb la relació que fa Josep Subirats Piñana al seu llibre: Tortosa, front de guerra. Hi trobarem el número del bombardeig, l’hora (si la determina), la zona (si la determina) i els morts causants.

1. 23 de febrer del 1937. 23:30h. La Simpàtica. 0 morts.
2. 22 de març del 1937. 20:00h. Pont del Ferrocarril, carrer Marqués de Bellet, Eixample. 11 morts.
3. 5 d’abril del 1937. 4:00 vol de reconeixement, 4:30. Carrer Cervantes, Riu, Ferrocarrils. 0 morts.
4. 23 de juliol del 1937. 20:45. Barri de Pescadors, Llotja, Hotel París, licors Ismael Homedes. 8 morts i 40 ferits.
5. 30 d’agost del 1937. 19:45. Afores i Riu. 0 morts.
6. 9 de març del 1938. Foto gencat. 18 morts.
7. 15 de març del 1938. Foto gencat. 2 morts.
8. 16 de març del 1938. Foto gencat. 12 morts. També es bombardejada Amposta.
9. 21 de març del 1938. 2 morts.
10. 2 d’abril del 1938. 1 mort.
11. 7 d’abril del 1938. 5 morts.

12. 9 d’abril del 1938. 1 mort.

13. 13 d’abril del 1938. Observatori del Ebre. 1 mort.

18 d’abril del 1938. La ciutat queda dividida en dues parts. Voladura dels ponts sobre l’Ebre.

14. 12 de maig del 1938. 4 morts.

15. 2 de juliol del 1938. 0 morts.

16. 10 de juliol del 1938. La Cava. 0 morts. Llavors formava part de la ciutat.

17. 25 de juliol del 1938 fins al 17 de novembre, es desenvolupa la Batalla de l’Ebre.

Entre els dies 15 i 17 de desembre del 1938. El Perelló. 40 morts. Incloc aquesta dada, ja que llavors el Perelló albergava l’Ajuntament de Tortosa i l’abastiment a la població disseminada.

18. 13 de gener del 1939. Tortosa cau en mans dels franquistes.

En general la direcció dels vols de l’aviació feia de sud a nord, però també de sud-est a nord-oest. Castigant gairebé sempre les mateixes zones, com era tota la façana fluvial, l’eixample, el castell, l’estació de ferrocarrils, els ponts, arribant fins i tot a esborrar del mapa tot un barri: el dels Pescadors. També objectiu principal eren aquells edificis de la ciutat que tenien un gran volum com les esglésies, ja que aquestes podien albergar magatzems de material de guerra.

És així com tota la part de la riba esquerra del riu, és a dir l’actual zona de l’Avinguda de la Generalitat, des del Pont de Pedra fins al Parc, va quedar impracticable, tot ensorrat i ple de runa. A la següent fotografia carrer la Sang, actualment Avinguda Generalitat.

Cid Mulet descriu així la ciutat que va trobar al juny del 1938: “Ni una veu, ni una ombra que ens anunciés que, malgrat la guerra, allò era un poble viu. Tot era silenci, soledat i tenebres al voltant nostre.”

Si voleu veure més imatges relacionades amb els bombardejos sobre la ciutat premeu aquest enllaç.