La història de
Modesta, la tenim plena de buits, de blancs.
Una història que
anat al llarg de quatre generacions, transmetin-se oralment. Una refugiada de
Barcelona, que va acudir al poble on estaven els seus sogres: la Sénia.
Modesta venia a
refugiar-se de les bombes de la capital, amb els seus dos fills: Rosa Maria de
tres o quatre anys i Vicentet d’un any. El seu home Vicent marxaria al front i
mai més el tornaria a veure, però això ella no ho va saber fins que no va acabar
la guerra.
El que tampoc sabia
aquesta gent és que a partir del més d’abril del 1938 la població de la Sénia,
quedaria ocupada pels aviadors nazis de la Legion Condor.
Curiosament allà va
anar a parar altra xiqueta també refugiada, en aquest cas no venia de tant
lluny, simplement de Roquetes. Dora Ferré amb set anys, va patir en carn pròpia
un bombardeig i el seu pare va decidir separar-la del nucli familiar, començant
un llarg pelegrinatge, enviant-la amb la seva tieta primer a un mas dels Ports,
a Alfara, al Mas del Patut (Vall Cervera) i per últim a la Sénia, ella serà
sorprenentment la transmissora d’aquesta
història.
Rosamari i Dora van
ser amigues a la Sénia, un tant alienes i allunyades d’allò que es disputava,
entre els anys 1938 fins al final de la guerra. No van tenir por mai dels
nazis, per estrany que sembli, aquets soldats del camp d’aviació a l’espera d’ordres
es mostraven alegres; donaven xocolata, capses de metall (buides),cantaven, feien
cinema, inclús portaven càmeres de fotos.
Dir que no a una
passejada a un soldat nazi, carregat d’una càmera de fotos a Modesta li
causaria més problemes que no pas beneficis. I aquí és, on es barregen els
records de Dora Ferré, les llargues caminades pel riuet fent d’espelma i
parapetant a Modesta, una dona casada, amb l’home lluitant contra aquells que
ara la festejaven.
El desdeny cap al
nazi i tot allò que l’envoltava era evident, ja que els receptors de les
imatges ni tant sols van ser els seus fills, sinó que van anar a parar a mans
de l’amigueta de la filla, que vivia enfront, tot just a tocar de l’església de
la Sénia.
L’aviador alemany
era veí de totes dues xiquetes i des del balcó va realitzar aquest picat de
Modesta d’esquena xarrant amb alguna veïna a la plaça del poble, sent les protagonistes les ombres. El com i el
quant, l’alemany les va revelar i se les va donar a Modesta, és una cosa que
malauradament mai no sabrem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada