Església que està lligada a la confraria dels
pagesos de la ciutat, sent la més antiga (1358) de la ciutat. Una confraria que
va ser constituïda per evitar les prohibicions dels Costums, que impedia organitzar-se en gremis.
En els primers temps s’ubicarà en part de les
dependències del convent de Santa Clara, posteriorment anirà variant la seva
ubicació, però sense sortir del carrer Montcada. En aquest eix viari tan
important medieval, és on es construirà el primer temple al sant el 1446.
Tot i així no serà el que ens arribi als
nostres dies, és l’any 1652 quant s’ubica al lloc que perdura fins l’actualitat.
Llavors lluny de ser un temple sagrat, aquell espai era ocupat per la primitiva
casa dels Boteller i els Oriol. No es transformarà en temple fins al segle
XVII, deixant-nos fins als nostres dies, la part baixa del palau, una zona que
van respectar amb la portalada de mig punt.
L’únic element transformador d’aquesta
part va ser la col·locació del sant anacoreta en un tondo, amb esquella i
llibre a les seves mans. Un ermità, ancià, barbut. El temple consta d’una sola
nau, amb tres capelles laterals i cor elevat, amb l’adjunta casa de pagesos, de
la ciutat de Tortosa.
Si hi havia una cosa que calia destacar d’aquesta
xicoteta església del carrer Montcada, seria el seu retaule. “El retaule major fou obrat segons la moda
del ple barroc. Al carrer central del primer cos hi havia el sant titular,
flanquejat per sant Isidre i sant Lambert. El primer fou canonitzat el 1622 i
el segon a més de pagès havia estat protagonista del miracle del queixal davant
Adrià VI, bisbe de Tortosa i Papa de Roma. El segon cos estava presidit per la
Preservada. El gremi la celebrava el diumenge següent a la diada de sant
Antoni, per commemorar el vot que havia fet de defensar, si calia amb el
sacrifici de la vida, la Puresa Immaculada de la Mare de Déu, dos-cents anys
abans de ser proclamat el Dogma de la Immaculada Concepció. Tenia a costat i
costat als sants Abdó i Senén, patrons dels hortolans catalans. Al capdamunt de
tot, fidel a la tipologia dels retaules del seu estil, lluïa un Calvari.”
Extret íntegrament del web Turisme de Tortosa.
Hi ha que dir que no ha estat un temple amb
gaire sort, en època contemporània. Tot i així podem afirmar que la ciutat recentment
el ha sabut recuperar i dignificar.
Amb la revolució inicial de la Guerra Civil,
el temple va ser cremat i bona part del seu tresor destruït, entre altres el
retaule, l’arxiu de la confraria i el pas processional de l’Oració a l’Hort de
Ramon Cerveto i Josep Beltri. Tot i poder reorganitzar-se com a gremi, el
temple quedarà fora de l’interès del Bisbat, passant a ser un taller de fusteria
i magatzem de Regiones Devastadas, fins quedar en estat de ruïna.
Ensorrant-se parcialment la façana i tota la
coberta, perdent així gran part de les pintures murals al quedar durant anys a la
intempèrie. Després de ser durant gairebé dues dècades un solar on l’acumulació
de brossa era el més normal, de la mà del Bisbat (que va cedir l’immoble) i de
l’Ajuntament es va crear: el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.
Relació de les imatges.
Retaule major de l’Església de Sant Antoni,
enviada per un lector que vol mantenir l’anonimat.
Façana de l’església: Gustau Moreno, La
Marfanta. Interior: www.garciariera.es
Fotos dels detalls actuals del CISS: Núria
Matheu [Tortosa Antiga]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada