El Barri de Pescadors

Situat al sud de la ciutat, correspon a l’eixample baixmedieval i abocat al riu. Aquest espai es crea al caliu de les activitats econòmiques que es duien a terme en aquest sector, amb la zona portuària, les drassanes, la llotja (1368) i altres serveis com l’Alfòndec, possiblement d’origen musulmà, que era normalment un conjunt d'edificis entorn d'un hostal on s'allotjaven sobretot mercaders (a vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l'evolució a partir de les funcions únicament d'allotjament, que n'inclogueren progressivament d'altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat. Solia incloure capella, cementiri, banys i forn), o els banys datats ja al 1272.
Per tant, era la zona de major vitalitat i dinamisme de la ciutat, amb el cobriment de la Vall (Barranc del Rastre) i la construcció de la nova muralla al S. XIV, i el desplaçament del port aigües avall, abandonant la zona del Paiolet, el barri quedaria totalment configurat, sent l’eix principal el Carrer de Pescadors fins l’any 1938.
En aquesta zona la ciutat s’obria per dues portes, la de Sant Francesc i la del Temple, ja que vora riu, des del 1149, estaven establits aquets religiosos/guerrers, fins que el 1317 les propietats van passar als hospitalers.


Detalls de la zona portuària de la ciutat, a la primera, vista dibuixada per Wijngaerde, 1565. On ja s'observa totalment configurat el barri amb el Palau Oliver de Boteller, la Llotja i el Riba-rec, el Consolat de Mar, la platja urbana amb el varador de naus, la drassana a l'aire lliure, i el monestir del Temple. A la següent imatge, una fotografia de principis del segle passat, ens mostra encara la mateixa aparença de la façana fluvial, encara que molts edificis havien perdut l'ús per al que van ser creats. Amb la decadència de Tortosa com a ciutat portuària, l'aprofitament de sòl urbà, (construcció del mercat), guerres i l'especulació urbanística, han fet de l'indret un lloc totalment diferent.

La Cofradia de Pescadors de Tortosa i la Ràpita, tenia al carrer honònim, la capella de Sant Pere, patró d'aquest gremi. A la façana hi havia encastat un mascaró d'algun naufragi, amb la figura antropomòrfica del lleó. També al mateix carrer es situava l'església de Sant Josep, que pertanyia al gremi de fusters.


Aquesta informació està extreta del bloc Lamarfanta escrit per Gustau Moreno, on a través de dues fotografies fa una descripció del Barri. +info.

Després dels bombardejos feixistes l'estat del barri va ser el que es pot observar a la següent fotografia de l'any 1939. El carrer central és el de Pescadors i al fons el Carrer d'en Carbó, i el que fa angle recte deu ser l'antic carrer Santa Teresa ara Metge Vilà... Als anys 50, el barri es va reconstruir, creant la Plaça d'Espanya (a l'estil de plaça castellana, porticada i rectangular) i situant en ella la Casa de la Vila. Toni Querol ens apunta que en aquesta zona als anys quaranta es celebrava la Fira.


Fotografia extreta del web: soctortosa