Els terrissers de La Galera

Daniel Fornàs Salvadó treballant al seu obrador amb els seus fill, l'any 1952.

En els seus inicis, la terrissa de La Galera fabricava un seguit d'atuells totalment imprescindibles per als habitants del Montsià-Baix Ebre: cadups, per treure l'aigua de les sínies. Cànters comuners o de la boca gran, per traslladar femtes de la casa al camp. Cànters d'ensofatar (d'ensulfatar) utilitzats a l'agricultura per preparar productes químics, per fer tractaments als arbres. Cànters per povar (pouar), per treure l'aigua del pou, a les casetes del camp o casa. Bevedors i menjadors, de diferents formes i mides, per abeurar i alimentar als animals que la gent criava a casa. Caus de conill o conilleres, per a que la conilla hi criés al seu interior i poder sobreviure millor les seves cries. Gerres per guardar olives. Gerres per picar l'arròs (l'arròs es posava dins la gerra i s'anava copejant amb l'ajut d'una barra, fins treure-li la crosta). Obreta (anomenada també fireta, reproduccions a petita escala que feien els terrissers de les seves peces) perquè la canalla hi jugués. Cossiets per posar-hi plantes. Tubs, colzes, tortugues, pinyes i rajoles de cisterna, per a la construcció, entre altres.

Tots aquests atuells es fabricaven sense envernissar, però n'hi havia un altre grup, emprat a la cuina principalment que sí que s'envernissava: ribells, per rentar plats, aliments, etc. Ribelletes (a altres llocs pitances) per menjar-hi. Escorredores, per rentar i escórrer aliments. Morters, per xafar certs aliments o fer all i oli. Setrills, de diferents mides per posar-hi oli. Topins (semblants a una setra), per servir aigua a la taula. Bacines (orinal alt). Mitja i Quartillo, per mesurar el vi, entre d'altres.


bassa i bassó

Els terrissers de La Galera fabricaven totes aquestes peces d'una manera totalment artesanal. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es separava l'argila de la pedra. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven (un cop l'argila s'havia pastat amb els peus i es trobava ja prou bé, llavors es pastava amb les mans la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop ben pastada amb les mans es feien pastons, una espècie de cos arrodonit, que anava damunt del torn, per fer les diferents peces. Cada pastó donava per fer una o més peces, segons el volum i gruix d'aquestes). Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces.


José Cortiella Ferrer, treballant al torn.

Hi ha un moment, però, que tot allò que fabricaven els terrissers de La Galera deixa de ser imprescindible. A partir d'aquell moment els terrissers s'han d'adaptar als nous gustos més que no pas a les necessitats.

Fragment del text "RECERCA HISTÒRICA I ETNOLÒGICA DE LA TERRISSA GALERENCA" de Mª Olga Raldà i Bas
Fonts fotogràfiques: Centre d'Interpretació, de l'Ajuntament de La Galera.