Pont de l'Estat

Fotografia de l’interior del pont entre els anys 1900 i 1910, cedida per Joan Otero.  Dècada on sols els vianants el podien transitar gràcies a unes escales de fusta, i així no pagar el peatge que suposava creuar el riu pel pont de la Cinta.

Des d’un inici el Pont de l’Estat sempre va trobar moltes més dificultats per a la seva construcció. Amb l'incendi del pont de Barques, a Tortosa s’obre una batalla i mil intrigues al respecte del pas del riu, que van fer recular la ciutat i deixar de banda el progrés en benefici d’uns poders molt locals amb poca visió de futur i amb unes decisions molt poc afavoridores per a la ciutat, que avui en dia encara es pateixen, un exemple n'és la mateixa ubicació del pont.

Des de la pèrdua del pont de barques el 4 de juliol de 1892, fins que s’obren al trànsit les rampes del Pont de l’Estat: el 7 de novembre de 1911, passen uns llargs 19 anys on el benefici d’uns pocs va en contra, no sols de la ciutat, sinó de tot el territori. El pont veí de la Cinta, conegut com dels muts, (ocupava el lloc del pas de barques) agafa empenta amb el beneplàcit de la burgesia de la ciutat i l’església. Sent inaugurat el 10 de juny 1895, construït en un any per la Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona, (la mateixa empresa trigaria uns 6 anys per a fer el Pont de l’Estat!).

El 1900 ja estava acabat el pont de l’Estat, però el tema dels accessos no va ser bufar i fer ampolles, inclòs la realització d’unes escales de fusta per a facilitar el pas de vianants van ser un problema. Finalment s’obren al públic des de la il·legalitat consentida, baix el paraigües de l’ajuntament de Teodoro Gonzàlez.

Mentrestant els amos del Pont de la Cinta anaven enriquint-se, fins i tot una vegada obertes les rampes ells tenien avantatge: el seu pont a nivell de carrer no requeria cap dificultat per al pas, ja que, la ubicació tant inadequada del nou pont, no va permetre realitzar unes pendents menys fortes i a molts carruatges se’ls presentava un problema travessar-lo.  

Aquí sols fem un mínim recorregut per les dates més assenyalades i per les vicissituds d’aquest pont, que no tardaria a ser esborrat del mapa, a l’abril del 1938. Va ser volat per evitar l’avanç de les tropes feixistes, en companyia dels seus ponts veïns: la Cinta i del Ferrocarril, igualant-los a tots tres a ferralla que llepa el riu. Posteriorment sols es reconstruiria el Pont de l’Estat i del Ferrocarril.