Dues peces amb ús diferent al que van ser
creades i que es conserven a la Seu.
La font del Papa Luna.
La peça presenta l'heràldica de Benet XIII,
realitzada amb pedra de Girona. Pedra utilitzada per a fer les reformes al
castell de Peníscola per convertir-lo amb Seu Pontifícia (1411), la seva
finalitat inicial era de font decorativa al jardí del castell.
Amb la renúncia del successor de Benet XIII,
els béns de la cúria peniscolana es dispersen per diferents esglésies i
parròquies de la diòcesi de Tortosa i molt possiblement la font es troba des del
1429 a la Seu de l’Ebre, com a regal del mateix Papa. Va ser el 1719 que
adquireix la funció actual de pica baptismal, situant-se a la nau de l’Epístola
a la capella del Baptisteri obrada per Roc Xambó als inicis del XVIII.
La font de Peníscola, és octogonal amb quatre
cares on es representa l’escut de Benet XIII, com a reafirmació de l’autoritat
del papa, i les altres quatre cares on es representa un drac i àguila enfrontats,
un cavaller amb llança contra un griu i a les dos restants representen una
lluita de joves i altra de vells. Acompanyats d’una cara de lleó amb boca
oberta d’on segurament rajava l’aigua.
Una peça englobada dins del gòtic
internacional (tret d’una cara amb relleu de blasó) vinculada a l’obrador de la
Seu barcelonina i els pica pedres Reixac i Oller.
Fotografies estereoscòpiques realitzades per Salvany i Blanc. Font Biblioteca de Catalunya.
El brocal de pou de la Casa de la Ciutat.
La Casa de la Ciutat era un palau d’estil gòtic
civil català i ja apareix als documents al segle XIV com a lloc on es reunia el
Consell, situat al carrer Ciutat. Evidentment un edifici amb tant llarga trajectòria
va sofrir múltiples transformacions i obres de diferents estils fins al dia de
la seva desaparició. La peça que actualment es troba al claustre de la Seu
tortosina formava part del seu pati interior: una peça octogonal datada al 1545
sent l’autor Miquel Anglès i que, conjuntament amb el Frontó de la Calavera, són les
dues úniques peces restants d’estil renaixentista que perduren fins l’actualitat.
La fotografia estereoscòpica de Salvany i
Blanc datada tot just un any abans de l’enderrocament (1914) de la Casa de la Ciutat mostra l’estat
de deteriorament de tot l’entorn.
Totes aquelles peces rellevants (relleus,
làpides, armaris...) que configuraven el dit palau del poder civil de la ciutat, van ser
extretes i dutes al llavors novell Museu de la Ciutat, actual centre d’Interpretació del Renaixement (església de Sant Domènec), on es pot veure entre altres el
Frontó de la Calavera i l’armari de les Tres Claus.
Moltes altres de les peces, i posteriorment a
la Guerra Civil de la mà de l'aleshores restituït director del museu Enrique
Bayerri, van anar a parar al claustre de la catedral (aglutinant tota una sèrie d’objectes
i peces que històricament estaven relacionades a ell o no) entre elles el
brocal del pou, ara reconvertit en brollador de font, malgrat el perill que representa per a la seva
conservació l’acció de l’aigua.
Postal del claustre de la Seu, a l'any 1961 abans de la desaparició de la vegetació i l'arbrat.
Bibliografia.
Vidal, J., Les obres de la ciutat., Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Vidal, J. Curto, A. Querol, E., Tortosa. El patrimoni., Onada Edicions.
Vidal, J. Una personalitat artística per a Llorenç Reixac. Naturaleses, 2002, pp. 287-303.
Ai, no me'n recordo del meu bateig, em sembla que fet en aquesta pica, però si me'n recordo del claustre com era, preciós. No pas com ara, dissortadament.
ResponEliminaUn agraïment personal pel vostre bloc i treball. Sou fantàstics!