De font a pica baptismal i de brocal de pou a font.


Dues peces amb ús diferent al que van ser creades i que es conserven a la Seu.

La font del Papa Luna.
La peça presenta l'heràldica de Benet XIII, realitzada amb pedra de Girona. Pedra utilitzada per a fer les reformes al castell de Peníscola per convertir-lo amb Seu Pontifícia (1411), la seva finalitat inicial era de font decorativa al jardí del castell.


Amb la renúncia del successor de Benet XIII, els béns de la cúria peniscolana es dispersen per diferents esglésies i parròquies de la diòcesi de Tortosa i molt possiblement la font es troba des del 1429 a la Seu de l’Ebre, com a regal del mateix Papa. Va ser el 1719 que adquireix la funció actual de pica baptismal, situant-se a la nau de l’Epístola a la capella del Baptisteri obrada per Roc Xambó als inicis del XVIII.


La font de Peníscola, és octogonal amb quatre cares on es representa l’escut de Benet XIII, com a reafirmació de l’autoritat del papa, i les altres quatre cares on es representa un drac i àguila enfrontats, un cavaller amb llança contra un griu i a les dos restants representen una lluita de joves i altra de vells. Acompanyats d’una cara de lleó amb boca oberta d’on segurament rajava l’aigua.
Una peça englobada dins del gòtic internacional (tret d’una cara amb relleu de blasó) vinculada a l’obrador de la Seu barcelonina i els pica pedres Reixac i Oller.

Fotografies estereoscòpiques realitzades per Salvany i Blanc. Font Biblioteca de Catalunya. 

El brocal de pou de la Casa de la Ciutat.
La Casa de la Ciutat era un palau d’estil gòtic civil català i ja apareix als documents al segle XIV com a lloc on es reunia el Consell, situat al carrer Ciutat. Evidentment un edifici amb tant llarga trajectòria va sofrir múltiples transformacions i obres de diferents estils fins al dia de la seva desaparició. La peça que actualment es troba al claustre de la Seu tortosina formava part del seu pati interior: una peça octogonal datada al 1545 sent l’autor Miquel Anglès i que, conjuntament amb el Frontó de la Calavera, són les dues úniques peces restants d’estil renaixentista que perduren fins l’actualitat.


La fotografia estereoscòpica de Salvany i Blanc datada tot just un any abans de l’enderrocament  (1914) de la Casa de la Ciutat mostra l’estat de deteriorament de tot l’entorn.

Totes aquelles peces rellevants (relleus, làpides, armaris...) que configuraven el dit palau del poder civil de la ciutat, van ser extretes i dutes al llavors novell Museu de la Ciutat, actual centre d’Interpretació del Renaixement (església de Sant Domènec), on es pot veure entre altres el Frontó de la Calavera i l’armari de les Tres Claus.

Moltes altres de les peces, i posteriorment a la Guerra Civil de la mà de l'aleshores restituït director del museu Enrique Bayerri, van anar a parar al claustre de la catedral (aglutinant tota una sèrie d’objectes i peces que històricament estaven relacionades a ell o no) entre elles el brocal del pou, ara reconvertit en brollador de font, malgrat el perill que representa per a la seva conservació  l’acció de l’aigua.


Postal del claustre de la Seu, a l'any 1961 abans de la desaparició de la vegetació i l'arbrat.

Bibliografia.
Vidal, J., Les obres de la ciutat., Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Vidal, J. Curto, A. Querol, E., Tortosa. El patrimoni., Onada Edicions.
Vidal, J. Una personalitat artística per a Llorenç Reixac. Naturaleses, 2002, pp. 287-303.


1 comentari:

  1. Ai, no me'n recordo del meu bateig, em sembla que fet en aquesta pica, però si me'n recordo del claustre com era, preciós. No pas com ara, dissortadament.
    Un agraïment personal pel vostre bloc i treball. Sou fantàstics!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...