El pati de la Mercè

Les comparacions segons alguna gent són odioses, tot i així no fer-les, també és odiós. 

Són els anys 40 a la postguerra i les dues imatges dels patis parlen per si soles.


Tot i les dificultats dels dos centres escolars, de la restauració dels edificis després de la guerra, de la posada en marxa de la vida educativa, social, econòmica fins i tot la religiosa, la diferència de les dues societats representades és abismal. Tot i que l’escola de la Mercè no es pot considerar laica en aquella època, els seus mestres si que eren seglars i la barreja de sexes un fet, mentre a les Teresianes (entrada anterior) les mestres eren religioses i sols el sexe femení que es podia permetre la quota, era  present a les seves aules.

Un reflex escolar, de tota una societat, que va quedar molt dividida i danyada després de tres anys de guerra.

A més d'aquest pati cal fer altre apunt: era el claustre de la casa dels mercedaris, orde que s'estableix a Tortosa ja al segle XIII i perdura fins al 1835. Un cop dissolta la comunitat religiosa l'edifici desamortitzat passarà a tenir diferents funcions, polvorí, teatre, museu... i sobretot escola, sent la primera escola pública de Catalunya, perdurant fins als nostres dies. Al lloc on es va situar aquest edifici de la Mercè actualment hi trobem la biblioteca Marcel·lí Domingo i l'església de la Reparació.

La fotografia del grup escolar de xiquets de parvulari de doña Paca, és totalment una meravella, extreta del bloc de Som de la Mercè. Paga la pena fer un clic a l’enllaç i llegir la informació aportada per Toni Gallardo i Joan Ramírez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...