Les zones porxades. La plaça de les Cols

La plaça de les Cols de Tortosa, va ser el centre econòmic, cultural, judicial, festiu i per tant neuràlgic de la ciutat fins la seva destrucció a l’any 1911.

La ciutat sempre ha buscat el sud, així és com cap al SXIV s’abandona l’antiga zona de mercadal al voltant de la porta de l’Assoc, per traslladar-lo, al que serà la plaça Major de la ciutat. I així va ser fins que cap el 1884 es construeix més al sud, el nou Mercat cobert municipal.

En quant a la toponímia de la plaça podem dir que fa clara referència a les funcions que en ella es portaven a terme, la plaça va dur els noms de plaça Major, del Mercat o de les Cols. Una referència clara a l’activitat comercial i dies de fira, molt sovint la fira sortia del recinte de la plaça i arribava fins al marge del riu.

És així com la majoria de places de mercat (del romànic mercatum), d’origen medieval van a ser els espais urbans que més noms acumulen.  A Tortosa un cop acabada l’activitat mercantil a la plaça, el nom va canviar, fins a l’actualitat anomenant-la: plaça de la Constitució.

Aquestes places en general, sempre van ser pols d’acumulació d’urbanitat a dins de la ciutat, amb la funció de Mercat. Per aquesta raó la majoria de cops s’anomenen Major o de Mercat. Aquests noms fan esment a dos conceptes  principals, un per ser el lloc preeminent (la plaça es sol situar a bell mig de la ciutat) i l’altre a l’activitat que desenvolupa, el mercat. Tot i així en el cas de Tortosa, el nom ens fa una referència més exacta (les Cols), ens indica l’especialització que tenia el mercat: les verdures d’horta. No és única a Catalunya, hi podem trobar diferents especialitats a diferents ciutats i places, com ara: la plaça del Gra, de l’Oli, del Blat, de les Verdures... Com també veurem que passa a Tortosa, altres places fan referència als elements urbans principals que hi tenen, com ara plaça de la Font o del Pou.

La plaça com més activa i principal, calia que fos més gran i més despullada. És el cas de Tortosa, la plaça se’ns presentava lliure d’obstacles. Els elements fixes com solen ser la font, abeuradors, pous, arbres o creus, són desplaçats a racons o altres llocs pròxims. A Tortosa, la regla general de la plaça de mercadal es complia a la perfecció: una plaça de terra batuda, en pendent per facilitar la seva neteja i sense cap element fix al seu mig, aquests seran desplaçats a una plaça secundaria: la plaça de laFont (actual Agustí Querol).

En quant a la zona porxada cal dir que aquestes es situaven als costats de ponent i de llevant. Aquests espais situats als laterals i facilitadors del comerç, eren els únics espais pavimentats de la plaça, on l’obrador s’obria al carrer per instal·lar les mercaderies.

A la foto de Borrell, encara hi podem veure, la continuació d’aquesta tradició. Al porxo de llevant i sota un rètol que sembla modernista hi podem veure un taulell portàtil, que aproxima el producte al llindar porxat.

La foto d’inicis de segle passat és realment rellevant, ja que ens mostra la configuració total de la plaça, amb les dues porxades i la seva plaça auxiliar (de la Font), aquesta sí totalment porxada. Tot i així la podem veure ja alliberada del volum de la font, ja que aquesta obra medieval, va ser desmuntada al 1885.

Altre aspecte que es pot posar en significació és la falta d’activitat, al voltant de les places. El MERCAT havia estat altre cop traslladat cap al sud de la ciutat. Desplaçat el centre neuràlgic altre cop quedant les zones de mercat d’època medieval, sense la seva principal activitat. 

Les zones porxades

Si aneu a venir a Tortosa o sou d’aquí i ara us fixue, no cal pensar en trobar una porxada medieval, però si cal remuntar-se fins a aquella època per entendre i comprendre el per què dels porxos i la zona on es troben.

Per entendre el sentit del porxo cal remuntar-se al segle XIII, moment en que el Consell de la ciutat transforma la urbs que fins al moment s’expressava de forma islàmica. Partint del menyspreu  cap al passat pròxim i musulmà, la trama urbana canviarà radicalment, començant a aparèixer carrers més rectes, eliminant els atzucacs i obrint nous eixos viaris als eixamples medievals. El paisatge urbà anirà transformant-se a poc a poc, fins perdre el caràcter islàmic, una tendència molt habitual i practicada a totes les ciutats reconquerides de la Corona. A la ciutat de Tortosa sols és podia veure aquesta fisonomia més islàmica a la trama urbana del barri de Sant Jaume (barri comprimit entre la Suda i el riu), tot i que en els darrers anys ha estat fortament alterat.

Les Costums de Tortosa, comencen a regular aspectes com el clavegueram i les construccions, tenint com a prioritat la higiene de les vies públiques: “Tot hom pot fer claveguera o estremera en son alberch” 1272 llibre de Les Costums.

Al mateix temps hi comença haver un concepte de la bellesa, amb la construcció d’edificis sumptuosos, carrers amples i rectes i obertures d’espais lliures, com ara les places. Tortosa aquells segle trencava definitivament amb el seu passat musulmà i intentava transformar-se en una ciutat comercial i defensiva, conformant una ciutat nova.

És així com apareixen nous espais alliberats molts d’ells al voltant de les portes principals de la ciutat i altres al bell mig; com la plaça Major, del Mercat o de les Cols i actualment de la Constitució. És aquí on es va desplaçar tota l’activitat econòmica i de mercat ja al segle XIV. Un espai articulat mitjançant porxades i que enllaçava amb altres dos espais essencials a la ciutat com era la plaça de la Font (actuaria de secundaria a la primera), actual Agustí Querol  i el carrer de Taules Noves, actual carrer de l’Àngel entroncant amb el coll de Sant Joan.

A Tortosa ja es cita la construcció de porxos al 1374, envers la plaça de les Cols, tanmateix com hem dit a l’inici, que ningú esperi trobar voltes gòtiques pels carrers de la ciutat.

Però què és un porxo i quin ús tenia?

El porxo és l’element més important, tant a les places d’origen medieval com a les modernes, és l’espai que diferencia aquest àmbit de la resta dels espais buits i públics. És un espai  que sempre s´ha construït lligat al comerç o a edificis institucionals. A més l’espai arquitectònic (façana porxada) fa d’aixopluc de les condicions atmosfèriques, causant ambients ambigus a mig camí entre l’interior i l’exterior. Creant efectes d’ombra i llum, transparències i contrastos, ritmes i repeticions, donant un caràcter molt pintoresc al lloc on es situen, tot i així no sempre han estat respectats i sovint menyspreats per considerar-los: irregulars, tortuosos i arcaïtzants.

De porxos en podem trobar de diferent formes, el porxo que envolta tota una illa de cases més complicat de veure. A l’interior d’edificis destacables a manera d’organitzador de patis i claustres, al voltant d’una plaça o seguint un carrer. A Tortosa hi trobarem dels tres últims tipus, però amb aquestes entrades parlarem d’aquells porxos públics i exteriors, que segueixen un carrer i els que envolten una plaça, tot i així, com a la resta de Catalunya, és difícil trobar un porxo complert o de quatre cares al voltant d’una plaça. A la nostra plaça de les Cols sols hi teníem dues galeries de porxos, una situada a llevant i altra a ponent (façana porxada que va ser enderrocada per encabir la construcció de la rampa del pont de l’Estat).  

Aquests espais porxats eren molt importants a l’edat mitjana, quan es comencen a definir gran part de les places comercials d’Europa. Tanmateix la importància del porxo de plaça recau en que molt probablement sigui el primer espai urbanitzat, el més net i higiènic de tot l’entramat  d’espais públics medievals. Generador de transaccions i de comerç, al contrari que la gran plaça apareix com un lloc pavimentat i resguardat, on mostrar gènere i obrador, un espai ambivalent, sent el més públic de la casa obrador i el més privat del carrer.

Com hem exposat molts d’ells no perduraran fins als nostres dies esborrats del mapa per visions més il·lustrades de la trama urbana, altres han anat mudant segons les construccions o fins i tot reciclant el material constructiu fins als nostres dies.

Es així com us presentem aquest plànol de la ciutat de Tortosa realitzat al 1642 per González de Mendoza. A ell localitzareu macat en blau les zones porxades de la ciutat que anirem publicant. Hem utilitzat aquest mapa urbà per ser el primer que es va realitzar de la ciutat i mostra prou bé la fisonomia que deuria de tenir Tortosa en època medieval. A més hem gastat la toponímia antiga, ja que farem referència a espais no existents o simplement existeixen en part: plaça de les Cols, plaça de la Font i carrer de Taules Velles.

Per il·lustrar les entrades farem servir la fotografia, com tots sabeu aquesta va ser inventada al 1816 i per tant les imatges que veurem tot i mostrar-nos una Tortosa que ja no existeix, és propera al temps i per tant no hi podrem veure els esmentats porxos gòtics, el quals suposem que van ser reformats i adaptats a temps i modes... Tanmateix dir que tots els porxos que han perdurat fins als nostres dies i que surten retratats estan compostos per brancals, pilars o columnes i la llinda sovint és de fusta, la qual suporta el pes de l’habitatge.

Per saber-ne mes:

Les obres de la ciutat, de Jacobo Vidal Franquet

La ciutat de Tortosa, MA. Baila i Pallarés

Les places porxades de Catalunya, Maria Rubert de Ventós. 

Cronologia d’una destrucció

El projecte d’enderrocament de les cases de la catedral, ja gairebé toca el seu final.

Amb la fotografia d’inicis de segle passat, on encara es conserva amb la seva totalitat, intentarem fer una cronologia.

Primer cal situar-nos, ens trobem a la part central de la façana fluvial de Tortosa. És la part que concentrava més edificis de rellevància a la ciutat. Aquest sector compren des de la Peixateria gòtica construïda sobre les voltes del Vall (Bollonera) del 1380, fins al convent dels Trinitaris actual Palau Montagut (Comunitat de Regants), lloc on es troba el portal de Tamarit.

Aquest lloc força habitat ja des de la Baixa Edat Mitjana, formava part de l’entramat emmurallat de la ciutat, en moments bèl·lics, aquest sector es reforçava com tots els altres, tapiant portes, finestres i carrerons que donàvem al riu. Les cases van ser la pròpia muralla.

Aquest sector tenia dues portes, una secundaria que ja hem nombrat, portal de Tamarit i la principal de la ciutat: el portal del pont de barques.  A més, tot i l’avanç de la terra per guanyar terreny al riu (zona escorxador) moltes de les cases d’aquesta zona tenien accés directe al riu, mitjançant rampes i escales, a la fotografia encara es poden veure les del Palau del Bisbe. Aquestes quedaran anul·lades per la construcció de la rambla Felip Pedrell.

Si la primera vista la tenim reflectida als gravats de Wyngaerde, i entenen que aquesta ha estat una de les zones més viscudes de la ciutat, podem dir que la seva transformació ha estat continuada fins als nostres dies. Tot i així el clos tancat va perdurar fins als anys 30 del segle XX, moment en que es tiren a terra les cases marcades en blau clar, per donar accés a la Costa de Capellans i el carrer Santa Anna. En morat els espais que van perdurar i perduraran encara un poc més:  a la dreta de la imatge el Palau del Bisbe i a l’esquerra la part posterior del palau dels Montagut i la resta de cases (enfilant el sector nord), que fins no fa tant de temps encara llepaven el riu.

En groc la part a enderrocar, unes cases que encara avui en dia mantenen la mateixa fisonomia, moltes d’elles no han canviat ni un sol bastidor de finestra exceptuant la casa de la dreta que va ser enderrocada però que encara conserva la seva façana al carrer Croera i a més cal sumar altra més moderna a l’extrem esquerre que es construiria amb la reurbanització de la Costa de Capellans.

És així com segurament a partir d’aquest any 2015, la antiga muralla fluvial habitada i que donava protecció a tota la ciutat, inclosa la Seu, caurà a terra i donarà lloc a un nou espai esponjat a la ciutat.

Ja veurem si les solucions futures, són millors que els problemes actuals.

Algunes dades referents a patrimoni a la ciutat de Tortosa. El 1978 el nucli antic va ser declarat Conjunt Històric Artístic, el 1981 la Llei de Patrimoni Històric vetllava pel mateix. El 2005 s'aprova el PINCAT, Pla Integral del Casc Antic de Tortosa, on el catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i municipi de Tortosa ignora completament les cases de la Catedral i projecta la gran plaça. Finalment aportem la data de l'aprovació per part de l'Ajuntament del Pla Director de les Muralles de Tortosa el 2015 i redactat per la Generalitat.

Les Majorettes de 9 Stil, a la Suda

En aquesta ocasió estem contents de presentar-vos aquesta postal de la nostra col·lecció particular. Una foto molt particular tant per la seva representació, composició i sobretot com diríem avui pel seu caràcter kitsch.

Al fotògraf i editor, un tal Magí Suñé de Valls, cal reconèixer-li la seva voluntat de composició aprofitant la perspectiva picada i l’altura de les majorettes, per crear una imatge molt atractiva i dinàmica. La postal editada per Posta Sol, sembla mostrar-nos el moment de la presentació del nou grup. A la part posterior podem llegir: “Nº2 – Grup de Majorettes 9 – Stil. Tortosa”. Tot i així a la mateixa foto ja ens queda clar pels lletres i estàndards que porten les components. Club Deportivo Sport. Tortosa. Presenta... Grup Majorettes 9 Stil Tortosa. Amb la destral com a símbol.

Tot i així, apart de les guapes Majorettes, ens mostra un nou Parador a la Suda, que segurament per aquells moments començava a estar en funcionament. Un Parador que va ser construït a la dècada dels anys 70 del segle passat ocupant l’espai del antic Palau Reial, espai que fins al moment havia quedat molt degradat i oblidat. Possiblement els treballs arqueològics realitzats no van ser els millors i molta informació va ser esborrada per a sempre amb aquesta construcció, però encara podem veure algunes restes que van ser integrades a la nova planta.

Tot i així, va ser un espai guanyat per a la ciutat i dignificat. Altres aspecte que hi podem veure a la postal de 9 Still, és el gran brocal del pou segurament d’època àrab situat a la dreta de la imatge, que actualment resta un tant ocult per la vegetació, que forma part de la part enjardinada del Parador Nacional, com és pot observar a la fotografia.

Així mateix a nosaltres ens agrada destacar de la imatge, els grans tambors de granit, pertanyents a època romana i que van ser localitzats durant les obres del parador, que actualment com llavors decoren el jardí. Aquestes columnes (segurament reaprofitades) dins del palau Reial de la Suda, formaven part del que va ser la capella en honor a Sant Joan.

A l’actualitat en aquella zona i tirats per terra, podem veure diferents restes del antic castell-palau, de diferents èpoques, per cert molt interessant de veure-les.

L'Escorxador als 60

Entrada principal de l'Escorxador i pati, durant la dècada dels anys 60, moment en que albergava a militars, en funció de caserna.
Fotografia enviada per Jorge Forne Vila.

Soldats a l'Escorxador

Jorge Forne Vila, ens envia unes fotos dels anys 60. Realitzades en la seva càmera Kodak, en pel·lícula de BiN.

Unes fotos interessants ja que ens mostra la visió dels soldats que residien a Tortosa, durant aquells anys. Retrat de Jorge a un dels patis de l'escorxador.

Les fotos són pròpies i ens mostren com en aquells anys es construïa el monument. A la mateixa hi podem veure la frondosa vegetació actualment desapareguda, que tapava el lloc on residien: l’Escorxador. 

Les peanyes de Mossèn Sol

A diferència d’altres escultures de temàtica religiosa de la ciutat anteriors a la Guerra Civil, aquesta va quedar intacta, però si fraccionada.

El disseny i projecte inicial de la peanya i monument va ser realitzat per l’escultor Agustí Querol, tot i que no va poder realitzar-lo. Després de la seva mort el relleu l’agafen els seus deixebles Víctor Cerveto i Josep Casán, datant el monument el 1911. L’escultura quedarà inaugurada el 1912 baix una gran expectació i una forta ploguda, com es pot veure a diferents reportatges gràfics de l’època.

Amb la seva inauguració la plaça canviarà de nom deixant de ser Tetuan, per a portar el nom del mossèn, tot i així la popularitat de la plaça del Rastre no li traurà ni un nom, ni l’altre.

Amb els moviments polítics de tarannà anticlerical cap al 1932 es decideix actuar amb el monument, cosa que no passarà amb altres de la ciutat com ara el de Ros de Medrano a la plaça d’Alfons, el qual serà destruït pels aldarulls anticlericals d’inicis de la Guerra Civil.

Amb mossèn Sol es decideix dividir el monument en dues parts, la peanya de fort caràcter modernista quedarà resguardada en el col·legi dels Josepets, fundat pel mateix Domingo Sol. Aquesta va quedar allà oculta i resguardada fins a l’actualitat, 83 anys separada de la seva estàtua.

En canvi la imatge modelada del mossèn va ser traslladada al claustre de la catedral, on es va bastir una peanya més funcional i senzilla. Tot i així sembla que no va aguantar l'envestida anticlerical. 

Els temps moderns i democràtics, fan que es torni a bastir un nou monument a Mossèn Sol, realitzat per Àngel Acosta al 1989, a la plaça del Rastre. 

Amb les obres de reurbanització i reorganització de la plaça que es porten actualment, la peanya i l’escultura (nova) s’han retrobat,  desprès de més de 80 anys tornen a lluir juntes, ara sols queda que es restauren i es tornen unir.

Fotografia de Mossèn Sol al claustre de la Seu, extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics. 

Lo Carrilet, un símbol

Pocs operaris de la factoria de ferrocarrils a vapor d’Anglaterra Humslet, al 1890, van imaginar que aquella màquina encarregada per la companyia de ferrocarrils valenciana, acabaria sent tot un símbol per a la Citat de Tortosa i el delta de l’Ebre.

Recentment després dels seus 125 anys ha estat restaurada per l’associació d’Amics del Carrilet de Deltebre i ressituada al Parc de Tortosa.

Però la foto ens transporta al moment primer en que va ser col·locada en aquella zona del Parc, zero expectació,  ni música, ni fanfàrries... És el 1968 i la maquina va entrant al parc amb el que sembla l’ajuda d’un gat hidràulic.

La foto va ser presa per Juan Miguel Sánchez (Manzanares 1907 – Amposta 1978).  Va ser un fotògraf amb establiment al número 18 d’Amposta, tot i que anteriorment havia tingut altre a Tortosa.

Amb aquesta fotografia donarem fi a la sèrie d’espais ferroviaris al voltant de la ciutat de Tortosa. Pensem que és molt adient per tancar la sèrie, ja que amb l’acció retratada també es va tancar un cicle, on el transport ferroviari perdia impuls davant el transport rodat per carretera. Passant a ser unes màquines industrials i funcionals, símbols d’un passat i un territori.

Fotografia cedida per Joan Josep Carot Bladé.

Plànol Cartoteca Digital. 

La platja de maniobres

És una estació ferroviària especial per l’ordre dels trens de mercaderies, que estan composats per vagons aïllats.  Aquestes estacions estan formades per feixos de vies per ser transitades pels vagons i així poder maniobrar-los en successió per a l’explotació.

Al cas de Tortosa hi trobem un total de deu vies o feixos que surten d’una única via, és a dir, amb un feix d’entrada i altre de sortida, via general. Aquest desdoblament i desviacions permetran distribuir els combois cap a la zona de mercaderies, la de passatgers, manteniment, dipòsit de locomotores, grua... Actualment encara hi son visibles tres andanes, comunicades per passos a nivells i un d’inferior que recentment ha estat clausurat.

Com la gran majoria de les estacions de mercaderies la de Tortosa és una estació de trànsit, tot i que durant un temps va albergar la terminal de la línia de la Vall de Zafan. Al llarg del temps aquestes vies amb els seus desviaments han anat variant per adaptar-se als canvis i usos dels trens i mercaderies. 

Fins que va quedar en desús quedant com una estació terminal o cul-de-sac a l’any 1996, on sols arriben trens de mitjana distància de la línia R16. 

Fotografia de l'estat actual de la platja ferroviària de l'estació de Tortosa. Vista de la part nord, direcció a València.

Fotografia antiga editada per Àngel Toldrà i Viazo. Principis del SXX. Vista de la part sud, direcció a Barcelona, actualment encara en ús. 

Font del mapa Cartoteca Digital. 

Parada i fonda

En aquesta entrada una imatge de la Fonda de l’Estació.

Un dels serveis que prestava tot l’entramat ferroviari de la ciutat a principis de segle. A la postal l’interior del seu menjador, veritablement impressionant la seva decoració i lluïment amb la taula ben parada per a un tiberi.

Amb el pas del temps i en pro d’una funcionalitat mal entesa, tots aquests espais han quedat força alterats.

Fotografia cedida per grup Baix Ebre i Montsià Antics.

Mapa Cartoteca Digital.

La ronda Docks

Si parlem de topònims arrelats al transport del ferrocarril, un dels més bonics i destacats, és l’anglicisme, de la Ronda Docks.

Docks no és altra cosa que molls, hangars, andanes... traduït al català, i per tant el nom de la ronda esdevé clarificador i molt adient. Ja que aquella ronda es va dissenyar paral·lelament a l’estació de mercaderies per a facilitar la càrrega i descàrrega d'aquestes. A més es situa més allunyada de la ciutat i permetia realitzar amb més comoditat aquest treball, quedant l’actual Ronda Reus reservada per al tràfec de passatgers que entraven i sortien de l’estació. És el lloc on es situa l’edifici principal de la mateixa.

D’aquest espai extensament retratat, es pot fer una comparativa on veure com al voltant de la Ronda Docks va creixent l’activitat de mercaderies, amb l’aparició de casetes, magatzems i amb el creixement de la ciutat quedant finalment plenament integrada dins de la trama urbana. De dalt a baix i d’esquerra a dreta, hi podreu veure com evoluciona l’espai urbà al voltant de l’estació, deixant de ser horts per convertir-se en la ronda, el carrer del Marquès de Bellet i Compte Bañuelos.

Actualment la ciutat la té retolada de forma singular i que fa treure més d’un somriure a aquell que ho llegeix, hi posa Carrer Ronda Docks. Com si ronda no fos una tipologia de via, i calgui el sobrenom de carrer, el mateix li passa a la Ronda de Reus amb els sobrenom de carrer ronda Reus... ;)

Les postals han estat editades en diferents dècades de principi de segle XX, per Àngel Toldà, Fototípia Thomas, Ramon Borrell. Una de les més interessant és la que la primera que té un punt de vista diferent, a ella surt el riu i el pont al fons, aquesta fotografia la podem compartir gràcies al grup de facebook de Baix Ebre i Montsià Antics.

Font del plànol la Cartoteca Digital.

El Pla de l’Estació.

Si un és de fora o del lloc, al passar per l’eix de l’Ebre, es pot preguntar d’on ve la toponímia del Pla de l’Estació. Quelcom al llegir Estació directament fa una associació  a vies de trens i ferrocarrils, però allà, ni una cosa ni l’altra.

Per esbrinar la toponímia de l’actual zona industrial i comercial, a la dreta del riu, cal remuntar-se als anys 40 del segle passat.

Ja durant la guerra a l’any 1938 les obres de la línia van començar a realitzar-se novament, sobretot per a donar suport a les forces feixistes de Franco al front de l’Ebre. Un cop acabada la guerra i en la dura postguerra, s’intenta donar l’últim impuls al ferrocarril de la Vall de Zafan. S’apropien de la idea de connexió ferroviària de Tortosa amb Sant Carles de la Ràpita, que el tramvia anteriorment no va poder realitzar. Comunicant l’interior d’Aragó i Saragossa amb l’eix del Mediterrani, fent de Tortosa un nus ferroviari de connexió i amb sortida al mar.

Per aquesta raó la línia necessitava una important zona de mercaderies, la qual queda determinada en el plànol adjunt al text; l’actual Pla de l’Estació.

Els treballs van continuar fins al 1942, aquests estaven realitzats per batallons de presoners de guerra. Quedant finalitzat el tram d’Alcanyís-Tortosa, amb un total de 128km. La connexió amb el mar mai es realitzarà, d’aquell tram sols queda l’esplanació i el nom.

Tot i que l’estació de Tortosa va servir de terminal, en aquest punt entre la Raval de Cristo, Roquetes i Tortosa, es pretenia construir una important estació de mercaderies pròpia de la Val de Zafan, que permetria el tràfec i la connexió entre les ciutats de València, Tarragona, Barcelona i el Port dels Alfacs.

Plànol de l’estació de mercaderies de la Val de Zafan, ha estat cedit per una persona que ha volgut col·laborar amb aquesta temàtica ferroviària, que estem desenvolupant actualment.

Font del plànol: Cartoteca Digital. 

El tramvia a la sortida de Roquetes.

Una fotografia de principis de segle, realitzada per Lucien Roisin al carrer Major de Roquetes. Tot just abans de creuar el pont del canal. Allà al mig del carrer estava construïda l’estació-terminal i sala d’espera de la L1 Tortosa-Roquetes. Aquest tramvia tenia un segon ramal o línia que anava fins Jesús.

Va ser un tramvia interurbà que mai va ser electrificat, convertint-se en l’últim de tracció animal de Catalunya.

La seva construcció va ser molt ràpida (era d’iniciativa particular promogut per Federico Rodríguez Fajardo i José María Piñol)  a les darreries del segle XIX. Des de la sol·licitació a la inauguració van passar dos anys, el 18 de juny de 1885 van arribar de Tarragona els cotxes del tramvia, els mateixos hi tenien tres classes: Imperial, primera i segona. La classe imperial va ser suprimida al poc de temps, al no tenir públic. Aquests cotxes van ser construïts a Bèlgica a l’empresa Mortanweiz. Una notícia del Diario de Tortosa ens diu: “No falta de nada en ellos, abundan los detalles preciosos de construcción: Hasta “raspador” para encender fósforos tienen” (20/6/1885).

La tracció de sang va ser molt comuna als transports urbans d’arreu del món que començava a mostrar-se cosmopolita i industrialitzat. Aquesta manera de transportar passatgers va ser utilitzada sobretot en llocs de perfil pla. L’ample de la via a Tortosa era d’1’3m, fet que facilitava l’arrast  de les mules.

Les sortides del tramvia tenien com a referència els tocs de campana de la veïna església del Roser, abans de la seva construcció al 1914, la referència estava establerta amb els tocs de campana de la Seu. A l’època de major tràfec de passatgers (últimes dècades del XIX), el tramvia va arribar a transportar fins a més de 1000 persones al dia. Va ser una gran competència per als tartaners que es dedicaven a fer els trajecte de l’Estació a Jesús i Roquetes.

La seva finalitat era connectar els dos Ravals (Roquetes, acabava d’estrenar la seva independència al 1850) més grans de la ciutat amb l’estació de Ferrocarrils. Englobat en un projecte molt més ambiciós que pretenia electrificar les vies per connectar Jesús-Roquetes en Tortosa-Estació i finalment connectar-lo amb Amposta i Sant Carles de la Ràpita-Port. Tot i així ni tan sols l’electrificació dels ramals existents, L1 i L2, es van fer.

Si el tramvia va modificar les rutines de les tartanes i els seus passatgers, amb la destrucció del Pont de Barques al 1892 i la construcció dels ponts de ferro, acompanyat de l’aparició dels cotxes de línia (primer explotats per Diego Homedes i posteriorment per J. Esquerré) van fer que els viatges des de l’Estació-Tortosa a Roquetes i Jesús fossen més ràpids i econòmics. Tornant a canviar els hàbits de la ciutadania, quedant antiquat i desfasat els viatges en tramvia amb tracció de sang, sent els pitjors anys la dècada dels 20.

L’any 1928 serà clausurat el ramal de Jesús i l’any 1929 el de Roquetes, sent substituïts aquets per autobusos del senyor Esquerré.

L’any 1932, la brigada de l’Ajuntament, procedia a l’enderrocament de la casa-estació del tramvia, que estava situada al mig del carrer, per donar una major comoditat al transport rodat i afavorir i millorar l’entrada a la ciutat de Roquetes.

 Més info a: Rais i Ferradures.

Xicotet homenatge a Ovidi Montllor.

Una foto, d’un home cantant, a l’hivern del 1976, el lloc, segurament Alcanar.

Però això té igual, hui, avui, tot just 20 anys sense escoltar-lo.

En record de la seva veu, de la seva imatge, del seu pensament.

Aquesta foto amb una mà gairebé tapant la cara.

En record de totes aquelles actuacions que va fer arreu les terres, del seu PAÍS.

SALUT

I no cal dir més, que l’escrit sobra. 
Foto de Dora Gas.

Bicicletes al Carrilet.

Imatge dels últims temps (dècada dels 60), del carrilet Tortosa La Cava.

A la fotografia es pot veure l’automotor Renault, a l’estació i depòsit de Tortosa. I als seus passatgers carregant un dels vehicles més utilitzats al Delta: la bicicleta.

Font de la fotografia trens.cat