Els quatre ponts de Tortosa.

Evidentment com ja és sabut, malauradament la ciutat mai ha tingut quatre passos sobre el riu. Va ser una expressió irònica de la ciutadania.

Ens hem de situar al 1937 a una ciutat a la reraguarda, ja fortament castiga pels bombardejos de les tropes feixistes i els Fets de Maig conseqüència dels moviments revolucionaris. Un cop liquidada la revolta al maig. L’Ajuntament es va constituir de nou, sent l’alcalde  Ferran Pons del PSUC-UGT, en aquest nou govern quedà exclosa les formacions de la CNT i la FAI, ja que cap dels seus militants van presentar-se a la convocatòria. És així com el 8 de maig del 1937, es va constituir un ajuntament amb 10 regidors del PSUC-UGT, 8 d’ERC, 3 d’Acció Catalana, 3 de la Unió de Rabassaires.

La situació en la que es trobava el consistori verdaderament era ben magra, després del desgavell econòmic provocat per la gestió anarquista de la Conselleria municipal de Finances. Aquest desori continuà fins al final, com va ser el fet de la sostracció d’un milió de pessetes de la Conselleria de Defensa de la Generalitat (per Carrozas, líder de la CNT-FAI), abans de l’esclat dels Fets de Maig i posterior fugida de Catalunya. La recaptació d’aquest milió s’havia fet amb més o menys coacció als personatges benestants de la ciutat.

Així doncs tot era força inestable, tant políticament com econòmicament, sense afegir la por, la fam, i tantes altres situacions que crea una guerra. Tot i així Pons, un home vanitós, no va proposar mesures de restricció, sinó que es van acollir a la creada Caixa de Crèdit de la Generalitat, com a un possible finançament, (caixa creada per aglutinar els valors d’incautacions). Cid i Mulet (Acció Catalana) com a regidor de Cultura, va fer títols de deute amortitzable que pujaven fins al 30 milions de pessetes amb el Palau Episcopal i el Cabildo de la Catedral , tot i així l’estat financer de Catalunya no va poder pagar tot els crèdits, que van quedar en poques quotes que no van arribar ni als 2 milions de pessetes.



Trencada l’esperança de la Caixa de Crèdit, retirada la circulació de la moneda de plata per ordre del Banc d’España, influïts encara per les respostes al problema dels anarquistes, molts municipis catalans van optar per crear paper moneda. Aquest va ser el cas de Tortosa, tot i que ràpidament el Govern de la República els farà desaparèixer. Els ajuntaments majoritàriament van treure recursos d’aquella moneda, que els compraven amb el mateix import legal, sobretot els col·leccionistes.

L’ajuntament va emetre una sèrie de cent mil pessetes en 0,25-0,50 i 1 pesseta. Una magnífica panoràmica de Tortosa, litografiada per Marià Lleixà que ràpidament es va esgotar. Un bitllet signat per: el dipositari Pere Blasi, com a comptador Sr Martínez i l’alcalde Ferran Pons. El tarannà tortosí aviat va completar aquella imatge dels tes ponts sobre el riu, el campanar del Roser, la façana fluvial i els llaüts circulant pel riu. La ciutat tenia quatre ponts: els reals i l’alcalde.



Tot i així cap d’aquestes mesures va resoldre els problemes,  i això que van haver més, com la venda dels solars de la Llotja,..

L’equip municipal va ser tret de l’ajuntament, degut a haver-se constituït a les braves per resoldre els problemes dels Fets de Maig i amb el suport del Govern Central.

La Generalitat el va considerar il·legal i el 22 de setembre del 1937 els regidors rebutjaren els seus càrrec, deixant en mans el consistori al delegat d’Ordre Públic, començant el 26 del mateix més les negociacions per a solucionar la nova crisi. On sortirà  Josep Rodríguez Martínez d’ERC nou alcalde de la ciutat de Tortosa, el dia 29 de setembre del 1937.

Bibliografia
J. Subirats Piñana. TORTOSA, FRONT DE GUERRA. E. Columna Tresmall
J. Cid i Mulet. LA GUERRA CIVIL I LA REVOLUCIÓ A TORTOSA. E. Abadia de Montserrat.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...