Corre el 1860 i Manuel María de Córdova demana
al Ministeri de la Guerra, edificar tot un barri als seus terrenys: “en el
espacio que media entre las antiguas fortificaciones de aquella plaza por la
parte N.E. y el fuerte llamado del Bonete”.
És
així com el febrer de 1861, s’aprova l’eixample interior del Rastre per part de
la Dirección General de Ingenieros del Ejército, amb la condició de “sujetar el
trazado de la calles antes de emprender las obras al examen del comandante de
Ingenieros de la citada plaza y la normativa sobre servidumbres”.
El
mateix any però al mes de maig l’Ajuntament sol·licita enderrocar la muralla
interior (medieval) amb la finalitat de construir en aquest lloc el mercat de
la ciutat, generant amb aquesta obra una gran plaça que unia la ciutat antiga
de la moderna, d’aquest fet en resta l’actual plaça Mossèn Sol, popularment
coneguda com plaça del Rastre. Al plànol adjunt es pot observar el traçat de la
muralla medieval amb color roig.
D’aquell
projecte d’eixamplament ens perduren els carrers longitudinals de la Providència,
Ros de Medrano, Méndez Nuñez, Callao i transversals de Consol i Topete. Tots
noms de moda d’aquell temps i relacionats directament en els fets militars de l’època i religiosos. La resta dels dos carrers longitudinals
projectats a la zona més pròxima al Bonet no van ser mai projectats ja que en
aquesta zona s’ubicarà la casa dels Josepets.
Altre
aspecte a destacar del projecte d’urbanització és la representació de la
tipologia d’habitatge que es recomana construir en aquest espai, tot i el pas
de gairebé dos segles aqueta tipologia encara es pot observar en moltes
edificacions del barri, com el núm 12, 15 i 27 de Ros de Medrano, núm 11, 14 i 22-26
de Méndez Núñez.
Font:
José
I. MURO MORALES. Los planos de la plaza y la Ciudad de Tortosa, 1845-1886.
Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm77. 2014.
Consultable
en RACO