La dèria dels tortosins.

La construcció de l’assut no va ser una empresa fàcil, de durada de segles des de l’edat mitjana fins a l’edat moderna, i sens dubte es tracta d’una de les obres públiques més importants dutes a terme per la ciutat i a la vegada també la més ignorada. L’assut de Xerta i Tivenys, situat a uns quilòmetres amunt de la ciutat, construït en diagonal al riu Ebre d’uns 375m de llarg amb una resclosa que facilita la navegació fluvial i el pas de les naus, salvant un nivell de 3m, i un molí fariner del S. XV.


Així doncs la principal funció d’aquesta obra és la de crear als dos marges del riu dues sèquies que portarien l’aigua fins al delta, augmentant així el territori fèrtil. La primera prospecció va ser a càrrec del “mestre de traure aygua” Pere Ros al 1347, tot un seguit d’estudis fins al 1444 on ja hi han notícies de la seva construcció i d‘una petita sèquia que va fins a Tivenys. Cap el 1482 l’assut ja presentava un abandonament evident de les obres i cap el 1488 el Consell proposa la creació d’un molí per aprofitar mínimament la força hidràulica, que encara es conserva al marge dret sent una de les poques construccions industrials renaixentistes conservades a Catalunya.


Canal de la dreta al seu pas per Amposta. Inici S.XX.
Foto d'Àngel Toldra i Viazo

Don Pedro, que sempre sap con ficar el dit dins la nafra als Col•loquis, els fa la pregunta següent a Fàbio i Lúcio: “Dit m’han que és un real principi lo d’aqueixa sèquia i molt magnífic i també molt segur, que és lo que més important per a semblants obres. Què és la causa per què no és prossegueix aqueixa obra que tanta utilitat i aliment portarà a aquesta ciutat?”
Lúcio no sap el que contestar, apel•la als ducats que costa i diu: “en lo que hi tenim fet fins ara, i veig que no tenim cosa més oblidada que aquesta malsortada obra” i continua així en el mateix diàleg: “Oja’m qui oir-me vulla i entenga’m qui entendre’m vulla, que si a entenent se donen que açò a la darreria s’escusarà, van-ne molt enganyats, que en un temps o altre, o per ciutat o per lo rei o per altres persones ab llicència del rei, no es deixarà de fer la sèquia. Lo que a mi me pesa, i en l’ànima me pesa, és que en nostres dies poríem haver i gosar lo bé, i volem allargar per a altres dies.” La discussió continua i Fàbio fa referència als “cinquanta mília ducats o més” que costaria (és excessiva la suma per a una ciutat com Tortosa) la sèquia, a la qual cosa Lúcio afirma que els beneficis serien superiors i milloraria el patrimoni de la ciutat, així que aposta en la seva visió tant moderna de recuperar el rec de l’Ebre i concloure l’obra. “Tinc cregut que ens negarien per fills coma indignes de tals pares” i conclou “Ara serà franca i prospera la pàtria! Açò deien ells tenint per indubitat que sos fills no alçarien la mà de la sèquia fins ésser acabada; i nosaltres no tenim cosa més oblidada. Com se faria gran poble aquest, si regadiu tenia, i majorment d’aigua d’Ebro!”.

Aquesta és una de les últimes discussions als Col•loquis i la fan d’entrada a la conclusió final del tarannà dels ciutadans de la ciutat i de com no puja més el poder de Tortosa davant altres ciutats catalanes, mostrant així al 1557 data de l’obra una modernitat innegable, ja que fins al segle XIX 1857 (canal de la dreta) i el segle XX 1912 (canal de l’esquerra), l’obra no quedarà finalitzada.
Aquesta discussió la podeu trobar al Col·loqui Sisè, dels Col·loquis de la insigne Ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig.



Fotografia de la revista Actualidades feta per Arija. Amb el següent peu de foto: D. Alfonso XIII, el ministro de Fomento, el capitan general y los ingenieros dirigiéndose en una lancha a visitar el canal i la gran presa de Tivens. Any 1912 a la inauguració del canal esquerre.




Per saber més: La construcció de l'Assut Xerta-Tivenys, de Jacobo Vidal. Edicions Onada.

El Seminari menor de Sant Josep.

Fundat el 23 de novembre del 1916, a l'antiga casa de camp de sant Josep que va ser l'antiga Facultat de Filosofia de la Comapanyia de Jesús, a la vora del l'Observatori de l'Ebre a Roquetes (Baix Ebre).


La formació religiosa dels jesuïtes va durar fins el juny del 1936, moment en que van ser expulsats pel govern de la República. Al 1942 van començar una segona etapa, el 10 d'octubre s'inaugurava l'Escuela Apostólica o Seminario menor de la Compañía de Jesús en Roquetas, on destaca la creació de la revista Fragua. Cap el 1945 els jesuïtes el converteixen en un col·legi, per així donar cabuda als alumnes no vocacionals, etapa que durarà fins als anys 50 quan es va tancar definitivament.
Actualment a l'edifici s'ubica la Biblioteca Pública Mercè LLeixà de Roquetes.

Cinema Fèmina



Fullet de mà, del cinema Fèmina a l'any 1944.
Enviat per Joan Otero.


Cinema Fèmina bastit als anys 40 en plena postguerra, obra de l'arquitecte J.M. Franquet Martínez d'estil racionalista. Situat a l'eixample de la ciutat en el carrer Teodor González, actualment és un edifici en desús.

Retrat de nadó



Mary Cugat ens envia aquest retrat seu de quan tenia 3 mesos.
Retrat d'estudi realitzat pel Fotògraf Escude a Tortosa.

El fotomuntatge de l'Anita

Fotografia del dia de l'avarada de l'Anita el 29 d'octubre del 1915.





I aquí un fotomuntatge a partir d'aquesta imatge, on es suprimeix el fons de la ciutat i hi ha un fons més exòtic, possiblement es gastés per a publicitat.

Fotografies enviades per Joan Ramírez

Grup de teatre


Retall de premsa del 1912.
El peu de foto diu així: Bellas señoritas y distinguidos jovenes de Tortosa que han tomado parte en una función teatral, cuyos productos se destinan al socorro de los heridos de la guerra de Melilla.

Carrer Sant Joan de Móra

Fotografies de Móra d'Ebre en l'actual cruïlla entre el Carrer Gras, Carrer Juli Antoni i la Vila i al fons la plaça de Dalt, abans Plaça Caballé.



Postal editada per Fototípia Thomas.



Imatges del carrer Sant Joan, amb les botigues de principi de segle, l'ambient comercial i també queda retratat com se carregava el cotxe que cobria la línea entre Gandesa (Terra Alta) i Móra. A l'actualitat el racó encara conserva la mateixa fisonomia, però en gran part a perdut l'encant que surt a les fotos.

Retrat de Família

 

Magnífic retrat de família d'estudi amb fons de paper pintat, que envia Anna Roig Chavarria. Fotografia de principis de segle, on es pot veure a un jove amb el tradicional vestit de mudar de lo caco i a les vuit dones la majoria mudades de negre com si anésen de dol, amb els  mantons ben passats tapant el coll i l'escot, els ventalls a les mans potser que fos feta a l'estiu i per últim la dona de l'esquerra vestida de blanc que es distància del grup no sols pel color del vestit, sinó també pel port i el posat, la qual cosa fa pensar que va ser ella la que va pagar el retrat de tota la família.

Sant Domènec


Portada de l'esglèsia de Sant Domènec (1585), que formava part del mateix convent. Pertanyent al nucli dels Reials Col·legis: Col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, el Col·legi de Sant Jordi i Sant Domènec.
El nucli sorgueix al voltant d'una torre de la muralla de la ciutat (1370) "casa dels predicadors", fins el 1520 el convent va anar creixent i és llavors quant el convent dominic agafa importància. Al 1544 per part de Carles I s'aconsegueix la fundació del col·legui per adoctrinar en la fe cristiana als moriscos. Una vegada es va abolir l'Estudi General al 1718, el conjunt ha passat per caserna, hospital, seminari, museu, fins l'actualitat seu de l'Arxiu i Centre d'interpretació del Renaixement.

Postal fotogràfica, editada per Fototípia Thomas, inicui S XX.

La Cinta


Mare de Déu de la Cinta, patrona de Tortosa.
Postal editada per Fototípia Thomas.

El seguici festiu de Tortosa


Fotografia dels anys 20 del seguici al carrer Llotja (desaparegut), actualment aquesta zona queda inclosa dins l'avingunda de la Generalitat.
Foto enviada per Joan Ramírez.

Per a saber més del seguici fem link aquest bloc: El seguici festiu de Tortosa
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...