Sant Joan a Ferreries


Fotografia del 1966 aproximadament, a la cruïlla entre el carrer Llarg de Sant Vicent i el carrer Ulldecona, enviada per JL CM i publicada a la web pastissets.com

"Una de les tardes d'estes festes que duraven una setmana, es fea una una xocolatada pels xiquets. Cada un portava lo seu got, la cullera i a berenar. Sense cotxes, eren temps que els veïns deixaven les portes de casa obertes i sortien a xarrar al tard a la porta de casa a l'estiu".

La capella de Sant Roc


Un espai per al culte.
La capella donava la sortida al riba-rec de la ciutat de Tortosa, moll de fusta fet per estaques de riba de rec al marge esquerre del riu, que facilitava que els bucs ancoraren en aquella part.


La capella es situava a tocar de riu, tot just al cap del carrer que porta el seu mateix nom, la qual va desaparèixer als anys 70 del segle XIX, l’any 1874 a conseqüència d’una riuada i barrancada que la va enderrocar. Rebentades les parets el Sant passa a formar part dels patrons que han surat pel riu al llarg de la història, al Roc el van recollir aigües avall prop d’Amposta. “La imatge que’s veneraba a la esmentada capella fou recullida per los Ampostins al pasar surar per davan d’Amposta en les aigües del Ebro, quan se la endugué la riuada y barrancada del Rastre del any 1874 qu’enderrocá la capella” escrit publicat a la Veu de la Comarca el 28 d’agost el 1904.

La capella mai va ser reconstruïda, ja que el culte a Roc, molt popular a la ciutat (copatró de la ciutat; amb l’Àngel Custodi, La Cinta, Santa Càndida i Santa Còrdula), es va traslladar a una capella lateral de la veïna església del Roser, on va perdurar la seva devoció fins el primer terç del segle XX.

La capella era de nau única, amb sostre a tres aigües i façana principal amb un petit frontó coronat amb elements decoratius. Destacaven dos contraforts exteriors, als cantons que donaven cap a la façana fluvial.


Fragment d'una fotografia on es poden veure restes de la capella de Sant Roc, de les seves estructures i la seva decoració una vegada enrunada per la barrancada. Al fons les barques del pont.

La festivitat de l’agost.
La festivitat es celebrava el 16 d’agost i és curiós trobar diferents notícies que la retraten prou bé. Implicava al veïns del carrer i a la “cofradia” amb l’elecció dels diferents “mayordomos” els quals garantien l’engalanat dels carrers, el carrer de Sant Roc es guarnia amb branques de tamarit, salve i canyes de les illes fluvials properes i amb les veles de llaüts se cobria per evitar la calor, al Diari de Tortosa del 14 d’agost del 1903 se fa una crònica dels fets “La víspera animándose ya la calle con los detalles de la típica enramada que se conducía desde las islas de Aberni o de Aragonés en dos lanchas por algunos vecinos y adornándose profusamente con el verde follaje de los tamariscos, sauces y cañas las puertas y balcones bajos, dando a la via de un verdadero bosque. Por la mañana habíase colocado el embelat, toldo de la calle, a la altura de los terrados resguardando del sol canicular...”
Informacions extretes de: “Lo riu és vida” Percepcions antropològiques de l’Ebre català. De Montse Boquera Margalef. 

També en diferents notícies parla de la creació d’un altar en fustes allà on anteriorment havia estat la capella els dies de la festivitat. Per tant destacar la gran importància de la festa i la gran relació que aquesta tenia amb la vida de la ciutat i la vida del riu.
De com s’engalanava el Roser, el 16 d’agost de 1889 al Correo de Tortosa es pot llegir: “El religioso vecindario de Tortosa ha dado hoy una nueva prueba de su devoción al glorioso San Roque (...) el presbiterio de la iglesia (fa referència a l’església del Roser) se hallaba tapizado con ricos damascos y el altar iluminado profusamente, figurando en la escalinata, ... la preciosa imagen de San Roque, de tamaño natural. La capilla de música que dirije el Ddo. Don Francisco Abarcat ha cantado con acierto una bonita misa del maestro Baguer,... precioso tener abierta la puerta principal,...”

La processó i la participació ciutadana.


A més a la tarda es celebrava una processó on “se invitarà a todas las sociedades y corporaciones. A este acto asistirá probablemente Excmo. Sr. Obispo” aquesta sortia del Roser i passava per Barana, Plaça Nova, Rosa, Plaça Catedral, Mercè, Plaça Hospital, Montcada, Àngel, Carbó, Llonja, Sang, Plaça Constitució, Plaça Font i Sant Roc, “Se suplica a los devotos que asistan a la procesión, lleven su correspondiente cirio”. En quant a la gent que assistia a la festivitat, ja hem vist que involucrava de forma total als veïns del carrer i als confrares amb la gestió de la decoració, però a més se’ns relata con la festa afectava a tota la ciutadania de l’època “no se trabaja en ningún taller, también hemos visto muchos labradores que celebran la fiesta, siendo de gran número los que han asistido en la mañana de hoy a la función que ha tenido lugar en la iglesia de Nuestra Señora del Rosario.”
Llàstima que sols ens fa un retrat del actes oficials i poc de la festa de veïnatge, ja que cal suposar que el fet d’engalanar el carrer constituiria una festa en si mateix.

La festa continuava a la nit amb la celebració d’un novenari. 

Les fotografies han estat cedides per Joan Otero.

Partidor d'Amposta


Fa cent anys al maig Alfons XIII, va inaugurar el canal de l'esquerra. A la foto publicada a la premsa il·lustrada de l'època surt retratat amb altres personalitats de l'època obrint les comportes del partidor d'Amposta.

Romañà, Cañé, Zulueta i Mendizàbal



Inauguració del canal segons la publicació “La Ilustració Catalana” a l’any 1911.
Fotografia presa a les comportes situades a la farinera dels Gonzàlez de Tivenys. Els senyors que posen per a la foto són: Romañà, Cañé, Zulueta i Mendizàbal, segons el peu de foto.
Font: Enciclopèdia Catalana.

Botigues dels anys 20


Joan Ramírez ens envia uns anuncis dels comerços de l’any 1928, acompanyats de fotos que ens fan una idea de com era el comerç i la ciutat a inicis del segle XX. Van ser publicats a la: Guia Comercial de Tortosa y comarca.

 La Fonda Favaró, després Casa de Viajeros de Ramon Domingo. Actualment l’edifici resta igual, tret del porxo, que serviria per albergar els passatgers dels cotxes de línia de la comarca, fent cantonada amb el carrer Travessia de la Parra i l’actual avinguda llavors Pi i Maragall. I no sols la fonda, sinó que queda palès que abans, a l’igual que ara, el lloc estava replet de comerços, com la barberia amb el barber i la seva bata blanca a la porta, i a la primera porta de l’esquerra la famosa casa Xispes.


L’entrada a la ferreteria Mulet, més humil que altres ja vistes aquest espai però amb una diversificació espectacular des de aparells de cuina fins la col·locació de vidres o canonades. També es situava a la via Pi i Maragall, però més amunt enfront del Mercat i per tant el lloc va desaparèixer durant la guerra, com la majoria del  barri de Pescadors.

Imatges extretes d’aquests dos anuncis.


Duplicitat de ponts



Fotografia presa des de la riba de Ferreries on es veu la duplicitat de ponts, així que el pas del ferrocarril mai va ser interromput.
Al  1867 es va començar a bastir el primer pont fix de Tortosa, un elegant viaducte sobre pilastres dòriques parelles, de 224m, que van alliberar als viatgers d’haver de baixar del tren i travessar el riu amb tartanes pel pont de Barques o amb barcasses. Dissenyat per l'enginyer José de Echagaray, va començar a mostrar dificultats per la seva estretor. Al pas dels combois a les estacions de Santa Bàrbara i a Tortosa ja s’avisava als passatgers, cosa que no va poder evitar accidents: els viatgers abocats per la finestra del vagó topaven contra els ferros de l’estructura, en alguns casos fins i tot perdent la vida.
A la dreta el pont vell i a l’esquerra el nou pont que va bastir-se entre el 1911 i 1913, per la Maquinista Terrestre i Marítima.

Fotografia cedida per Joan Otero.

Carrer de Reus i Hotel París



Primer Carrer del Temple, Reus (per l'ajuda prestada a una inundació), Generalíssim i ara Generalitat, les corrents polítiques sempre han marcat la nomenclatura dels carrers principals. Aquestes fotos les hem de situar sobre la dècada dels anys 20 i 30 de SXX, on surt retratat l’edifici de l’Hotel París, situat a la cantonada amb el Carrer República Argentina i que ens dóna una imatge realment diferent del que és la ciutat avui en dia, amb els seus carrers amb arbres, les cases de tres plantes a la mida proporcional de l’eixample, un espai burgés a imitació de la capital, que va donar categoria aquella societat.


Si mireu la premsa de l’època trobareu com un hotel no sols servia per passar la nit al visitant de la ciutat sinó, que també acollia a gent durant llargues estades sobretot de metges que passaven consulta, o com a bars, llocs de trobada,...


A la segona foto amb altra perspectiva el que trobem és la Casa Arnau o l’Audiència, obra de l’arquitecte Victor Beltrí, (Tortosa, 15 d’abril de 1862 - Cartagena, 4 de febrer de 1935) imponent edifici modernista que desapareixerà a causa de les bombes de l’aviació feixista. Aquest any és el 150 aniversari del naixement d’aquest arquitecte tortosí, i Cartagena, ciutat on va treballar més l'està reivindicant i recuperant la seva obra, fent realment una bona tasca, no com passa a la seva ciutat on l’efemèride ha quedat totalment silenciada. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...