Els quatre ponts de Tortosa.

Evidentment com ja és sabut, malauradament la ciutat mai ha tingut quatre passos sobre el riu. Va ser una expressió irònica de la ciutadania.

Ens hem de situar al 1937 a una ciutat a la reraguarda, ja fortament castiga pels bombardejos de les tropes feixistes i els Fets de Maig conseqüència dels moviments revolucionaris. Un cop liquidada la revolta al maig. L’Ajuntament es va constituir de nou, sent l’alcalde  Ferran Pons del PSUC-UGT, en aquest nou govern quedà exclosa les formacions de la CNT i la FAI, ja que cap dels seus militants van presentar-se a la convocatòria. És així com el 8 de maig del 1937, es va constituir un ajuntament amb 10 regidors del PSUC-UGT, 8 d’ERC, 3 d’Acció Catalana, 3 de la Unió de Rabassaires.

La situació en la que es trobava el consistori verdaderament era ben magra, després del desgavell econòmic provocat per la gestió anarquista de la Conselleria municipal de Finances. Aquest desori continuà fins al final, com va ser el fet de la sostracció d’un milió de pessetes de la Conselleria de Defensa de la Generalitat (per Carrozas, líder de la CNT-FAI), abans de l’esclat dels Fets de Maig i posterior fugida de Catalunya. La recaptació d’aquest milió s’havia fet amb més o menys coacció als personatges benestants de la ciutat.

Així doncs tot era força inestable, tant políticament com econòmicament, sense afegir la por, la fam, i tantes altres situacions que crea una guerra. Tot i així Pons, un home vanitós, no va proposar mesures de restricció, sinó que es van acollir a la creada Caixa de Crèdit de la Generalitat, com a un possible finançament, (caixa creada per aglutinar els valors d’incautacions). Cid i Mulet (Acció Catalana) com a regidor de Cultura, va fer títols de deute amortitzable que pujaven fins al 30 milions de pessetes amb el Palau Episcopal i el Cabildo de la Catedral , tot i així l’estat financer de Catalunya no va poder pagar tot els crèdits, que van quedar en poques quotes que no van arribar ni als 2 milions de pessetes.



Trencada l’esperança de la Caixa de Crèdit, retirada la circulació de la moneda de plata per ordre del Banc d’España, influïts encara per les respostes al problema dels anarquistes, molts municipis catalans van optar per crear paper moneda. Aquest va ser el cas de Tortosa, tot i que ràpidament el Govern de la República els farà desaparèixer. Els ajuntaments majoritàriament van treure recursos d’aquella moneda, que els compraven amb el mateix import legal, sobretot els col·leccionistes.

L’ajuntament va emetre una sèrie de cent mil pessetes en 0,25-0,50 i 1 pesseta. Una magnífica panoràmica de Tortosa, litografiada per Marià Lleixà que ràpidament es va esgotar. Un bitllet signat per: el dipositari Pere Blasi, com a comptador Sr Martínez i l’alcalde Ferran Pons. El tarannà tortosí aviat va completar aquella imatge dels tes ponts sobre el riu, el campanar del Roser, la façana fluvial i els llaüts circulant pel riu. La ciutat tenia quatre ponts: els reals i l’alcalde.



Tot i així cap d’aquestes mesures va resoldre els problemes,  i això que van haver més, com la venda dels solars de la Llotja,..

L’equip municipal va ser tret de l’ajuntament, degut a haver-se constituït a les braves per resoldre els problemes dels Fets de Maig i amb el suport del Govern Central.

La Generalitat el va considerar il·legal i el 22 de setembre del 1937 els regidors rebutjaren els seus càrrec, deixant en mans el consistori al delegat d’Ordre Públic, començant el 26 del mateix més les negociacions per a solucionar la nova crisi. On sortirà  Josep Rodríguez Martínez d’ERC nou alcalde de la ciutat de Tortosa, el dia 29 de setembre del 1937.

Bibliografia
J. Subirats Piñana. TORTOSA, FRONT DE GUERRA. E. Columna Tresmall
J. Cid i Mulet. LA GUERRA CIVIL I LA REVOLUCIÓ A TORTOSA. E. Abadia de Montserrat.


Les falles i el tancament d’un cicle


Una festa molt valenciana, però que als anys 30 i sobretot a la Segona República va tenir una forta difusió, no sols als Països Catalans sinó també arribant fins a París o Madrid.

Sortint de les Terres de l’Ebre i anat cap al nord, al sud efectivament és més natural, un dels llocs on més van arrelar fou a Tarragona (1934-1936). Pot semblar un fet folklòric ocasional, però  fins i tot es va intentar tarraconitzar amb el nom de Pires romanes i traslladant la festa a la data de Sant Joan, com passava a Alacant amb les Fogueres. 

La Guerra Civil, truncarà aquesta festa i no tornarà a reeixir mai més a la ciutat.


Bona Primavera a tots!

Fotografia de la Falla Plaça Prim del 1934.
Font: Grup de facebook Tarragona Antiga.

Una foto estranya

Aquesta és una bonica història que ens arriba des de Castellar, un poble de Jaen, a més de interessant ja que a ella se’ns explica o és relaciona dos fets que anàvem perseguint: com és el centenari de la inauguració del Centre del Comerç a la Plaça Alfons i la vida de les dones tortosines.

La fotografia i relat de Teresina Prieto (1899-1931) ens la fa arribar el seu nét José María Espuny Hidalgo i Tomas Rojas Espuny el seu besnét. Resseguint diferents fets per ubicar la fotografia, van anar a parar a l’entrada de Carnestoltes 1914 on ens deixen publicat:

Tortosa,21 de Febrero 1914
Por la concurrencia inmensa que se apretujaba en los salones espléndidos de luz y adornados suntuosamente; por la elegancia, riqueza y buen gusto de los disfraces, el baile de anoche del Centro del Comercio formará época en los anales del Carnaval en esta ciudad. El jurado dio el siguiente veredicto en el concurso de máscaras:
Primer premio: Julieta Meléndez de Sanz, que lucía un precioso disfraz de marquesa de la Corte de Luis XVI.
Segundo premio: Pilar Pedrola,, de diablillo.
Tercer ídem: María Huguet, de holandesa.
Primer accésit: Rosa María Arcot, de esclava mora.
Segundo id.: Paquita Prieto, de esclava mora.
Tercer id.: Dolores Ferré, de Fortuna.
Primera mención honorífica: Cinteta Prieto, de trovador.
Segunda, id.: Teresina Prieto, de egipcia, y
Tercera id.: Joaquina Añó, de flor de lis.
Notícia extreta de la hemeroteca de la Vanguardia.



Molt segurament amb el vestit d’egípcia aniria al fotògraf a retratar-se i amb el pas del temps la fotografia anat perdent la seva ubicació fins que els familiars després 99 anys,  han pogut reubicar-la en aquella festa de carnestoltes.

També els agradaria poder saber més i per aquesta raó en traslladen aquesta relació familiar per veure si algú, els pot dir alguna cosa més, sobre la seva branca familiar: Era hermana de la madre de José Celma Prieto (Paquita Prieto), hermana de Carmen Prieto (soltera), de Cinteta Prieto (casada con Agustín Audí y sin hijos), de Eugenio José  Prieto (casado con Elvira Espuny Aleixendri) y de Francisco Prieto (casado con una Roig, y que escribió una historia de Tortosa en términos jocosos, firmándose como Joan de Cadup).

Tres anys de Tortosa Antiga


Durant aquest mes el projecte de Tortosa Antiga i el seu bloc compleixen el seu tercer aniversari.


En tres anys hem vist com un petit bloc amb la voluntat de posar en valor el patrimoni a través de fotografies, de diferents vivències i històries, per estimular el respecte i l’amor envers a ell, anat creixent i consolidant-se fins arribar a les 44.100 visites durant tot l’any passat i més de 2000 amics a la xarxa social de Facebook.

Un bloc que sortia de la ignorància i de la desconeixença de la ciutat i del seu territori. Un espai per a descobrir o redescobrir una ciutat, conèixer la seva evolució urbana, les diferents accions, creacions i destruccions... per saber-ne de la seva gent, per arribar a entendre la societat actual.

A més l’espai venia a omplir un buit a la xarxa, sobre les fotografies antigues de la ciutat i la seva contextualització a la història. Un espai que ha vist com ha creat ponts amb associacions com Amics dels Castells i Nucli Antic i amb altres espais que s’han anat consolidant a la xarxa com és Baix Ebre i Montsià Antics, altres llocs i persones interessades amb la cultura i estima de la ciutat.

Res més, que donar les gràcies als que ens seguiu i a molts que col·laboreu!

La Lluna de l'Ebre


Imatge d'inicis del segle XX, amb la següent llegenda: "La luna cerca de su cuarto menguante". Formava part de tota una sèrie de fotografies editades com a postal, referents a les activitats astrofísiques desenvolupades a l'Observatori de l'Ebre.

Mig Camí a la revista Estampa.

L’article va ser publicat el 27 de maig del 1933, tot just dins de la Segona República.

Com vam comentar a l’altra entrada la revista va tenir un tarannà dreta i monàrquic. Evidentment de Tortosa s’hagués pogut destacar altres aspectes de la festivitat de l’1 de maig dins la República, però dins de la seva editorial, la revista va decidir fer-ho i tot d’una manera curiosa la pujada de la gent a l’Ermita de Mig Camí, un dia festiu, sense abandonar l’aspecte més exòtic de la tradició. Fet comú a totes les edicions de la revista fins l’esclat de la guerra.


“La Virgen de la Estrellas”, va ser com es va titular el reportatge. A més de les fotos que il·lustren el reportatge el text que l’acompanya no deixa de ser interessant de llegir, comença així: “Tortosa, patria de don Ramon Cabrera, solemnizaba ostentosamente la fiesta roja del Primero de Mayo”, però clar el contrapunt ja marcat a la primera frase (Cabrera/roja), no deixa de repetir-se, a tot el text.


Tret del contrapunt polític, tant difícil d’equilibrar durant aquells anys, el reportatge explica la romeria, el ball, fa un breu resum històric del lloc, què i com són les crevetes o estrelles, mesclant tradició, llegendes i encanteris per exemple utilitzats per buscar marit: “guardábamos cinco crevetas en un nudo del pañuelo y a los tres días nos salia un novio. Su marido, que la escuchaba, suspiró malancólicamente. -¡Así me pescaste a mi!


Un article molt superficial, que no retrata, ni relata en profunditat, la complexitat social, civil, religiosa, econòmica, política, educativa..., de la ciutat d'aquell moment. Que desencadenarà en tensions fortes com arreu de l'Estat, finalitzades amb guerra.

Tot i així no deixa de despertar simpatia l’escrit el podeu trobar aquí: número 281, del 27 de maig del 1933. De la Revista Estampa.

Les imatges estan estretes del número 281, de la Revista Estampa, del web Hemeroteca Digital de la Biblioteca Nacional d’España.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...