Carrer Barana de l'Ebre


Una de les zones més actives econòmicament de la ciutat, en primer terme l'antic Palau Oliver de Boteller ara reconvertit en l'Ateneu, la zona portuària amb les petites grues per a la descarrega dels llaüts, el mercat i al fons cap al pont del ferrocarril es deixa entreveure el parc.
Fotografia enviada per Ramon Monllau.

Fototípia Thomas


Josep Thomas i Bigas (Barcelona, 1852 – Berna, 1910). Va ser el fundador d’una de les més grans impremtes de tota Europa.

Es poden destacar dues èpoques: a la primera amb J. Serra i Pausas (dibuixant), M. Joaritzi (enginyer) i H. Mariezcurrena (fotògraf), fundà la Socientat Heliogràfica Espanyola (1875), que va introduir en l’Estat la tècnica de la fototípia, en obres com l’Àlbum de l’Exposició Universal de Filadèlfia o l’Àlbum pintoresch i monumental de Catalunya, editat per L’Assosiació Catalanista d’Excursions Científiques. També va estar en contacte amb els avanços de París, estudiant al taller de Gillot, que va desenolupar la tècnica del fotogravat. La Societat va ser la primera empresa en reproduir fotografies en llibres i revistes amb la tècnica que en aquell moment es deia heliografia i més tard s’anomenaria fototípia.


Portada i fototípia de la Biblioteca de Poblet, del l'Àlbum pintoresch.

La segona etapa la desenvolupa a partir del 1880. Es dissol la Societat i funda el seu propi establiment primer a la Gran Via i posteriorment a un edifici en propietat projectat per Domènech i Muntaner al carrer Mallorca de Barcelona, cal a dir que Josep Thomas va estudiar arquitectura, que formava part de la burgesia i tenia una estreta relació amb l’arquitecte, el seu segon fill es casaria amb la filla de Muntaner.


Amb el seu nou negoci i el nou edifici 1898 van treballar tres generacions d’impressors Thomas. Va esdevenir una de les imprentes més grans d’Europa treballant totes les tècniques conegudes fins al moment com la colografia, autotípia, litografia, cromotípia, fototípia i de les primeres en aplicar la tricromia és a dir la conjunció del tres colors primaris per crear tota la gama cromàtica. També treballa embolcalls, etiquetes, anelles, etc., per a empreses tabaqueres de l'Amèrica Llatina, però sobresortí en l'edició de llibres i revistes d'art com La Il•lustració Catalana, Pèl&Ploma, Forma, Museum i la col•lecció de monografies El Arte en España. Reflectí de forma perfecta l'estètica modernista en la majoria dels seus treballs.
A més de ser la Casa amb major producció de tarjetes postals de tot l’Estat que van des de finals del S. XIX fins als anys 40 del S. XX.


Galeria de reproducció fotogràfica, al carrer Mallorca.


La fototípia és un procés d'impressió fotomecànica crealt al 1856 per Alphonse Pitevin i posteriorment perfeccionat per Joseph Albert.


Alphonse Poitevin 1819/1882

La tècnica de reproducció consisteix a estendre per un vidre una emulsió fotosensible de gelatina bicromatada sotmesa a cocció, que després era impressionada mitjançant contacte amb el negatiu. La gelatina es feia més insoluble a les zones transparents, així la tinta s'absorbia amb major facilitat en les zones transparents. És un procediment límitat al deteriorar-se la gelatina durant el procés, però encara així la tirada podia arribar a les 500 còpies.
Aquesta tècnica va donar pas al gravat en relleu i a més permitia la introduir el fotgravat i clixés tipogràfics.


Escena de Tristan und Isolde (1865). Josep Albert 1825/1886




Així doncs aquesta és la presentació d'una de les col•leccions de postals més importants que s’han fet de la ciutat de Tortosa. I per començar publiquem la número 1. “ Abside de la Catedral y Vista panoràmica”.


Una de les vistes més clàssiques de la ciutat, des de la Punta del Diamant amb la catedral i el seu sostre de teula, les cases que encara existien de l’absis, els edificis de la canònica, el Mercat, el riu i el pont del ferrocarril. La fotografia la datem als anys 10 del segle passat, ja que en ella surt la Casa Grego de Pau Monguió 1907/1908

Pont de l'Estat


Fotografia J. Daufí
Dècada dels 40.

El pont de l'Estat és el pont urbà que comunica el marge esquerre amb el dret (Ferreries) al centre de la ciutat de Tortosa, salvant el riu Ebre.
L'actual substitueix el dinamitat per l'exèrcit republicà, l'abril del 1938, al esdevenir la ciutat front de guerra. És obra de l'enginyer Eduardo Torroja i va ser inaugurat l'abril del 1942.
Van ser-ne constructors les empreses Electrodos K. Jellberg i Esab Ibérica SA.
El pont es divideix en tres trams longitudinals (té dos pilars construits al mig del riu) i va ser el primer de l'Estat construït amb soldadura elèctrica.

Font Ilercavònia

El vapor Anita


Fotografia de la primera dècada S.XX
Enviada per Joan Ramirez.

L’Anita, avarat el 29 d’octubre de 1915, va ser el darrer vapor que va navegar per l’Ebre; amb ell acaba, per tant, un tipus de trànsit fluvial que va durar més de 70 anys. Entre el 1900 i 1915 va ser propietat de Luís G. Pons i Enrich, propietari també del Ciutat de Tortosa. Va ser construït íntegrament, en cinc mesos, als tallers Sales de Tortosa, foneria situada a l’actual barri de Ferreries, propietat de Joaquim Sales i Homedes. Feia servei regular entre Tortosa i les poblacions del delta de l’Ebre.
Tenia 32m d’eslora, 5 de mànega, 2’20 de puntal, un calat de 0’75 i un arqueig de 75Tn; una velocitat màxima de 9 nusos, buc de ferro de 7mm de gruix, quilla i sobrequilla, dos timons, màquina de doble expansió de 35 HP i 37 revolucions, caldera de 55 CV; dues màquines auxiliars de treure aigua i capacitat per a 300 passatgers, cabines per a la tripulació, cuina, serveis sanitaris i una cambra per al propietari. Tenia una potència per a remolcar fins tres llaüts carregats amb 300 sacs cada un.
El 1924 a l’Anita, ara propietat de Sebastián Albacar i Nicolau, li van fer importants reformes als tallers de la Unión Naval de Levante S.A., a Tarragona. Li van suprimir les pales i li van instal•lar un motor semidiesel de 4 cilindres i un nou pont; ara tenia capacitat per a 192 passatgers en places de primera, segona i coberta; podia carregar fins 800 sacs d’arròs o gènere equivalent, i podia arribar a una velocitat de 15 nusos. També li van instal•lar aigua corrent.
L’Anita va quedar inactiu l’any 1929, fondejat prop de l’illa de Gràcia, i es va enfonsar a causa de la forta avinguda que va tenir lloc el més d’octubre de 1937.


Text extret de LA NAVEGACIÓ PER L’EBRE. ELS VAIXELLS DE VAPOR (1856-1929)
M. Carme Queralt Tomas
Maite Subirats Argento
Museu del Montsià

Mercat a Benissanet


Fotografia de Benissanet, inicis del S. XX.
Col·lecció de Cinta Farnós.


Com sabeu s'està fent un llibre de postals antigues dels pobles de la Ribera d'Ebre.
"Podeu enviar-les aquesta direcció: albert.arnavat@gmail.com
o telefonar al 635 86 23 08"

Barranc del Célio per Remolins


Fotografia dels anys 50.
Enviada per Maria Teresa Pinent Llombart

-El Joan Ramírez ens apunta:"jo asseguraria que és el barranc de Remolins(es veu el pont i la casa de la Sinagoga).I l´aigua que es veu no pot ser d´una barrancada perqué es veu molt plana,és molt probable que sigui una pujada del ríu i pel nivell l´aigua arriva fins aquí."

Patrimoni Cultural de Tortosa

Dotze anys després és ben curiós llegir aquest manifest i veure quines coses han millorat i que resta per fer.

MANIFEST DE SOS MONUMENTS SOBRE EL PATRIMONI CULTURAL DE TORTOSA
________________________________________

Com a tercera cel•lebració del programa d'Excursions científiques de SOS Monuments, s'efectuà la visita de Tortosa, el propassat 26 de setembre de 1998. Acollits i guiats pels socis locals de la nostra entitat i dels de la Comissió de Defensa del Patrimoni d'Amics i Amigues de l'Ebre, s'inicià el recorregut pel Castell del Suda, seguint després per la Catedral, el Pont de l'Estat, el Mercat Municipal, la Llotja, el Parc del Temple o de Teodor González i el Pont del Mil•lenari, on es dinà i finalitzà l'excursió a la tarda, amb la visita del Assut de Xerta-Tivenys.
La vista panoràmica sobre Tortosa des de la punta del Diamant del Castell de la Suda, amb el seguit dels tres ponts sobre l'Ebre al centre, és un dels paisatges urbans més qualificats que es poden veure a Catalunya. En primer terme s'ofereix la magnífica perspectiva de la coberta de la Catedral amb tot el desplegament del seu absis de doble girola que solament es trova a les Catedrals de París, Toledo i Granada.
La bella i clàssica perspectiva de l'esmentat absis ha estat canviada recentment amb l'eliminació del teulat que cobria les naus central i laterals per un terrat modern de coberta invertida. Els pendents suaus de les teules rogenques que, amb el seu apiradament culminaven el moviment ascendent i esglaonat de tota la catedral, es veuen ara aplanades i xafades pels terrats blanquinosos de plans horitzontals nous, els quals, com miralls reflectint la llum del sol, desllumbren i desvirtuen el que era una imatge magnífica d'integració de la teulada catedralicia amb la resta de la ciutat, tot harmonitzat pels colors rogencs de les teulades.
Perquè, malgrat que la coberta original de la Catedral fos plana, mai en aprendrem prou a respectar la personalitat i l'autenticitat històrica dels monuments, atès que l'evolució del seu sistema de cubrició, un cop s'esquerdà i començaren les goteres a ésser un problema greu de mantemiment, es solucionà, al segle XVIII, amb la sobreposició d'unes cobertes inclinades de teula àrab com esdevingué a la major part de catedrals catalanes. La recuperació del valor original de la coberta plana ha estat la justificació de la recent intervenció a, consistent en la destrucció de la conformació històrica que l'evolució del monument havia experimentat; evolució que atorgava uns valors propis que enriquien la Catredral i configurava la memòria col•lectiva del poble al que identifica en la seva imatge integral i completa. La inhibició pels colors i la sobrevaloració de les composicions abstractes que l'arquitectura moderna ha sotmès als arquitectes, pesa com una llosa de plom sobre els restauradors, impedint-los respectar la personalitat histórica dels edificis a restaurar, imposant massa lliurement la seva interpretació subjectiva sobre monuments que ja estan perfectament acabats i complets i que no necessiten més que respecte a la seva integritat i imatge.


Postal de la capella de la Cinta.
Inici S. XX


Aquesta actuació criticable que s'observa de fora estant de la Catedral, en canvi, es converteix en reconeixement a la realitzada en el seu interior, a la Capella de la Cinta. Aquest magnífic exemple del barroc tortosí ha estat restaurat en tot el seu esplendor. Solament, la restauració excessiva de les escultures de guix de la façana d'entrada a la capella i la seva excessiva il•luminació -mal general dels nostres temples-, desentonen d'aquesta actuació, per altre costat, també exemplar en pel que fa a la forma que ha estat publicitada.
És aquest un punt important que volem assenyalar pel seu abast general. Front al secretisme i traïdoria dels fets consumats, com a norma de conducta de moltes administracions, propietaris i tècnics en l'actuació sobre el patrimoni cultural, la Catedral de Tortosa, per necessitats pròpies de recaptació de fons per al finançament de les obres, organitza en el claustre de la Catedral unes sencilles exposicions temporals informatives, dignes d'agraïr. Així, s'informa tant dels trets bàsics del projecte, com de la marxa de les obres amb una riquesa de fotografies impressionant.
Felicitem la iniciativa i en destaquem la seva importància, com per a que es convertís en una norma de conducta pel que suposa de respecte cap al públic i usuaris del patrimoni. Només manca perllongar aquesta participació a la fase del projecte, per tal que les propostes d'intervenció siguin més consensuades i s'evitin subjectivismes, reconstruccions fantasioses idestruccions irrecuperables.
La magnífica façana barroca de la Catedral fou apreciada i valorada pel col•lectiu de visitants, tot destacant que, gràcies a la visió propera i dinàmica que es possible observar des de baix i recorrent el traçat delcarrer Creuera que passa als seus peus, resalta més la importància d'aquest barroc monumental inacavat, entre altres raons, per imposicions de rasants militars. La idea, mantes vegades formulada i que l'actual ajuntament vol propiciar, d'enderrocar la semi-illa de cases davanteres pegades al Palau del Bisbe, per tal d'aconseguir una vista de la façana de la Catedral des del riu, repetiria els errors comesos des del segle XIX a moltes ciutats, en aïllar els monuments com si fossin mones de Pàsqua, tot destruint la seva integració urbana, testimoni històric fonamental per a poder compendre els seus valors originals. La visió llunyana i frontal és una concepció renaixentista i barroca que produí bones solucions quan foren aplicades d'inici i amb talent, però mantingudes avui dia, com és el cas del nostre front de la Catedral, responen a visions poc acceptades a finals del segle XX, on les exigencies conservacionistes comencen a valorar-se com les úniques civilitzades.
La restauració del Mercat Municipal fou celebrada, també, com un exemple a seguir. No solament pel tractament de les façanes sinó, sobre tot, pel seu interior. El vastíssim i ben il•luminat espai intern, ha estat realçat per la renovació i tractament unitari de les parades, que a base de lluir materials nobles, equipaments i complements de qualitat, aconsegueixen un conjunt harmònic i modern, admirablement conjuntat per la gentilesa i l'entusiasme dels seus venedors. Per tots aquests factors, Amics i Amigues de l'Ebre distinguí aquesta restauració i modernització amb el distintiu de "Qualitat ebrenca", que una llosa de marbre testimonia en una de les seves entrades.
L'espectacle del estat de degradació que presenta el antic Mercat del Peix situat al costat del Mercat Municipal, escandalitzà als visitants forasters i ens avergonyí als indígenes. En comptes de restaurar-se convenientment, tal com exigeixen els seus valors propis d'edifici racionalista catalogat pel propi Ajuntament com a Bè Cultural d'Interès Local, s'abandona per a que el desmereiximent que provoca la seva deixadesa, serveixi per a justificar el seu enderroc. L'argument de la necessitat de contruir un aparcament soterrat incompatible amb la conservació del Mercat del Peix, ès una falsa excusa, atès que a 200 metres de l'edifici existeix un aparcament públic amb un 40% de les seves places buïdes tot el temps.
El matí es clogué amb la visita al Parc del Temple o de Teodor González de Tortosa, on la magnífica salvaguarda de la Llotja medieval fou celebrada per tots els assistents, exemple a agraïr al arquitecte Joan Abril i Guanyabens i a l'Ajuntament de principis de segle que la traslladaren i tornaren a montar. La bellesa del monument es conjumina perfectament amb la seva funcionalitat que permet un ús continuat del mateix.
En contrast amb la conservació exemplar de la Llotja ,els excursionistes poderen verificar la incultura de l'explotació comercial excessiva dels espais centrals del Parc, com a fira d'exposició, tota plena de cotxes. La fragilitat pròpia dels espais verds requereixen un respecte i una preservació d'usos no compatibles amb l'allau de servituts i esclavatges que requereixen aquest tipus de celebracions .La gran lliçó de modernitat i alçària de mires que els regidors de Tortosa manifestaren quan crearen el
Parc Municipal, contrasta amb la fàcil comoditat actual d'una explotació inadequada que exigeix un tipus d'establiment adient i modern. El desaprofitament d'espais disponibles, com el Parc de Figueres devant de l'Excorxador, encara fa més incomprensible aquesta situació.
Tant les virtuts del pont del Mil•lenari, com de les instal•lacions del Museu de l'Ebre i el seu entorn, foren també celebrades pels visitants, que es traslladaren després de dinar, a l'Assut de Xerta-Tivenys. L'atracció que des de lluny desperta el magnífic panorama del llarg assut atravessant el riu, que amb la seva suau cascada com a font monumental és un regal als ulls, queda violentament interrompuda pels grans talusos i ferides que les excavadores han començat a obrir en la montanya de la ribera dreta del riu, per tal de construir-hi quatre mini-centrals hidroelèctriques, situades solament a 15 metres de l'antic molí de l'assut.
És incomprensible que havent estat declarat Bè Cultural d'Interès Nacional, per part del Govern de la Generalitat -el que vol dir la màxima qualificació que un monument pot rebre i que abarca explícitament tot el seu entorn, fins la carretera de l'Eix de l'Ebre-, puguin començar-se les obres quan encara està sotmesa a judici la resolució de la manca de reconeixement de l'autoritat del Govern de la Generalitat per part de l'empresa. Amics i Amigues de l'Ebre s'ha personat en aquest plet coadjuvant el posicionament de la Generalitat i per tant denuncia i exigeix que es deturen les obres atès que es senten agredits en els seus drets com a ciutadans en procedir-se a unes obres que no compten amb cap estudi d'impacte ambiental i que destrueixen la muntanya de la marge dreta de l'Ebre, montant estratègic fonamental, juntament amb la del Som de la marge
esquerra, de la porta monumental d'entrada al Baix Ebre i, per tant, senyal d'identitat fonamental pels habitants de les Terres de l'Ebre.

SOS Monuments

Carrer del Vall


Un dels carrers més intrigants pel que fa al seu urbanisme de la ciutat. Encara que no és altra cosa que la domesticació del barranc del Rastre al seu pas per Tortosa, fins la seva arribada al riu.
Utilitzat sempre com a claveguera primer a cel obert i ja en edat moderna XVIII? cobert. Interessant de destacar que amb l’eixamplament de la ciutat baixmediaval cap al sud converteix al Vall en una arteria central a més d’un obstacle, per aquesta raó va estar creuat per diferents pont: 1. Al Portal de l’Escorxaria, 2. Al portal del Romeu, 3. El pont de Pedra (C. de la Rosa) i 4. Pont de Pescateria, a la vora d’aquest edifici i el riu.

La fotografia presa entre el carrer Vall i la cantonada amb l’accés de la Plaça dels Estudis dóna una imatge dels sectors que seran més afectats per les avingudes del Rastre, com de l’edifici del Hospital de la Santa Creu 1760, sent en aquell moment de la fotografia principis del S.XX l'Ajuntament . Cap al fons i tot seguit de l'hospital es pot veure el fragment muralla del Rastre, que tancava el circuit en aquesta zona amb la porta de l'Escorxador, el volum de l’església de Sant Domènec i en primer pla la botiga de la Villa de Sitges.

Fotografia enviada per Ramon Monllau.

Postals antigues


Des del Diari de la Ribera s'està preparant un llibre de Postals antigues dels pobles de la Ribera d'Ebre, preferentment d'abans de la Guerra Civil.
Es demana la col·laboració ciutadana, per a tots aquells que pugin tenir postals d'aquesta època. Si les envieu sortireu als credit del llibre com a col·laboradors i tindreu uns exemplars de franc.

Dirigueix Albert Arnavat.
Doctor en Història.

Podeu enviar-les aquesta direcció: albert.arnavat@gmail.com

A la coberta del Torpeder 1


En Llombart president i En Navarrete secretari de la "Liga Marítima de Tortosa". Any 1915.




Fotografies enviades per Joan Ramírez.
Per ampliar aquest tema; El proyecto del puerto de Tortosa y el Torpedero Nº1

Coll de l'Alba



Atri de l'Ermita del Coll de l'Alba.
Fotografia de Ramon Borrell i Codorniu,
enviada per Pep Aleu Sendra.
Principis del S. XX.

El cotxe de l'Esquerré


La fotografia, extreta de Imageshack, sembla el dia de la inauguració per la quantitat de gent i la presència de la banda de música.

Els Esquerré d'Amposta creen "La Hispano Ebro" als inicis dels anys 20, fent el servei de Sant Carles fins Tortosa passant per Amposta, i altres serveis a Vinaròs i La Cava. Popularment fou conegut com "el cotxe de l'Esquerré", i recordat, entre altres usos, per servir de transport als jugadors de futbol que anaven a jugar a altres pobles.


Va conviure amb lo Carrilet, com a servei alternatiu a la riba dreta del riu. La HIFE també comença a donar servei als anys 20, però fa la zona del baix Aragó i el nord de Castelló.


Horaris publicats a premsa l'any 1926.

Amb la col·laboració d'imatges i dades de Joan Otero i Joan Ramírez.

Cinema Dore


Anunci publicat al "Heraldo de Tortosa" el 12/7/1930.

Si aquella tarda de juliol de l'any 30 haguèssim anat al "Cine Dore", haguéssim vist aquestes pel·lícules: El caso de Ana Andrevna, protagonitzada per Margaret Livingston, una de les grans actrius americanes del cinema mut de l'època.


Al youtube podeu veure un dels seus films més interessants on té un paper secundari "Sunrise: A Song of Two Humans" del director alemany F.W. Murnau, director expressionista que entre altres de les seves pel·lícules destaca Nosferatu.

L'altre film "El corazón pierde", una comèdia protagonitzada per Gertrude Olmstead, altra de les grans actrius americanes dels anys 20.

Publicitat i comerç a l'any 1927






Estavem buscant informació sobre la companyia d'autocars de "l'Esquerré", i Joan Otero ens envia aquesta meravella de guia de l'any 1927, on surten els horaris, no sols dels autobusos, sinó de trens, canoes i vaporets, a més de la publicitat de l'època.

Torpedero 1


Fotografia del Torpedero Nº1, remuntant el riu Ebre, l'any 1915.

Aquesta fotografia ha estat enviada per Ramon Monllau Cid.
Via Facebook.

Ai, Carmela!

Després de la mitjanit del 25 de juliol del 1938, molts pobles de la Ribera d'Ebre i Terra Alta, van tornar a la legalitat.



Fotgrafies extretes del web www.fotosmilitares.org

La cançó El paso del Ebro, és una cançó anarquista, recuperada pels republicans de la Guerra de la Indepèndencia 1808 contra la invasió francesa.


El Ejército del Ebro,
rumba la rumba la rumba la.
El Ejército del Ebro,
rumba la rumba la rumba la
una noche el río pasó,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
una noche el río pasó,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
Y a las tropas invasoras,
rumba la rumba la rumba la.
Y a las tropas invasoras,
rumba la rumba la rumba la
buena paliza les dio,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
buena paliza les dio,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
El furor de los traidores,
rumba la rumba la rumba la.
El furor de los traidores,
rumba la rumba la rumba la
lo descarga su aviación,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
lo descarga su aviación,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
Pero nada pueden bombas,
rumba la rumba la rumba la.
Pero nada pueden bombas,
rumba la rumba la rumba la
donde sobra corazón,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
donde sobra corazón,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
Contraataques muy rabiosos,
rumba la rumba la rumba la.
Contraataques muy rabiosos,
rumba la rumba la rumba la
deberemos resistir,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
deberemos resistir,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
Pero igual que combatimos,
rumba la rumba la rumba la.
Pero igual que combatimos,
rumba la rumba la rumba la
prometemos combatir,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!
prometemos combatir,
¡Ay Carmela! ¡Ay Carmela!


Lletra extreta del web himnos y canciones de la guerra civil, on també les podeu escoltar.

Dóna'ns memòria

El títol l’agafem d’un article publicat a la revista Sàpiens nº 97.

És una campanya de recollida de testimonis de l’exili i diu: “Emulant les campanyes de donació de sang, es presenta una singular campanya de recol•lecció de memòria històrica: Dónan’s memòria. La Ruta de l’exili. L’associació cultural In Albis (una associació amb seu a Abrera que ja ha dut a terme altres projectes sobre memòria col•lectiva) demana la col•laboració ciutadana per recopilar memòria inèdita.
Un equip mòbil es desplaçarà durant els mesos d’octubre i novembre per la ruta per on va transcórrer la retirada de l’exèrcit republicà el 1939 demanant testimonis orals, imatges, cartes i documentació privada que seran digitalitzats i retornats als seus propietaris amb l’objectiu final de fer-se un documental i una exposició.
Les ciutats per on passarà aquest compilador de memòria són, fins ara, Granollers, Girona, Figueres, Agullana i la Jonquera, on el Museu de l’Exili cedirà un espai. Mes dades a www.donansmemoria.org"


Nosaltres amb la mateixa finalitat de compilar memòria us demanem la vostra col•laboració, amb una visió més amplia que doni espai a exposar memòria col•lectiva de totes les Terres de l’Ebre i de tots els moments que han passat per aquestes. Com a mostra us deixem una targeta postal d’Alfons XIII i la seva muller Victòria Eugenia, enviada per un amic al correu: seveiwene@hotmail.com





Per finalitzar fem enllaç al bloc de Gustau Moreno, Marfanta on parla d’una visita que va realitzar aquest rei i les infantes Cristina i Beatriu el 23 d’octubre de 1926 amb motiu de les obres d'eliminació dels obstacles a la navegació fluvial entre Tortosa i Amposta. Publicat el 23 d’octubre de 2007.

Segur que tomba


Restes del pont de la Cinta, entre els anys 1938-1966.
Fotografia extreta del web soctortosa


Des d'aquí ens unim a la iniciativa de la retirada del monument feixista del riu Ebre. Proposada pel Casal Panxampla




Som de l'opinió de recuperar l'ús que sempre va tenir, un espai públic i de trànsit urbà, un punt d'enllaç entre les dues ribes, símbol d'unió i no de divisió.

Pont Colgant d'amunt lo riu Ebre


Pont penjant d'Amposta (1915 - 1921)
Lucien Roisin Besnard (París 1876 - Marsella 1942)



Les primeres targetes postals van circular al 1869 a Àustria, idea que s’atribueix a Heinrich von Stephan i Enmanel Herman.
A l’estat espanyol fins el 1871 no es va posar en marxa l’engranatge de les targetes postals, i encara així tardaria dos anys en sortir la primera targeta postal impresa per la “Fábrica Nacional de Moneda y Timbre”, amb una litografia de Joaquim Pi i Maragall. Prohibida la circulació de targetes postals privades, fins el 1886 on es va permetre l'iniciativa privada sempre que respectarà el format de 14cm de llarg per 9cm d’amplada i amb cartolines d’alta qualitat i gramatge, que facil·litarà el treball postal.

Les primeres targetes postals ornamentades amb gravats i dibuixos es deuen a la guerra franco-prussiana a les quals s’estampaven escuts i símbols militars. Però la manera moderna es va generar amb motiu de les grans exposicions universals dels anys vuitanta del S. XIX, sobretot a la de París 1889.
Amb la fotografia i els seus mitjans de reproducció relativament senzills la targeta postal als inicis del S. XX, va assolir una popularitat extraordinària, a més de ser un mitja de comunicació molt utilitzat, també va contribuir a ser un vehicle cultural: donava a conèixer ciutats, pobles, tradicions, obres d’art i arquitectura, costums i publicitat que les finançava, fenomen avui en dia encara actiu.


En el període entre guerres, a Catalunya entre altres destaca la figura de Lucien Roisin (fot. Barcelona), aquest no va utilitzar la tècnica de la fototípia, sinó que va començar a editar-les directament en paper fotogràfic i per tant de major qualitat. Roisin fotògraf parisenc del barri de Montmartre, va buscar fortuna amb el món de la fotografia “turística” per a postals i la va trobar. La seva arribada a Barcelona va ser de la mà d’Àngel Toldrà, per al qual va treballar durant tres anys retratant racons de Catalunya i Balears, una vegada acabat el contracte, continuarà instal•lat a Barcelona on el seu negoci La Casa de la Postal, a la Rambla de Santa Mònica, era de parada obligatòria.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...