Els aiguats del 1907

Aquestes inundacions proporcionen moltes dades de la ciutat, sobretot aquesta una de les majors de la història moderna. Va tenir lloc els dies 21, 22 i 23 d’octubre. Per fer-se una idea del cabal del riu, el nivell va arribar a tapar les baranes del Pont de la Cinta fins i tot es va tenir la temor de que fos arrancat: “...l’espectacle era horrorós. La grandiositat de la corrent central d’aquell mar d’aigües, fustes, mobles, sínies senceres, botes, fruïts, batia contra ‘l pont de la Cinta, y a cada moment s’esperava véurel anar avall y tot plegat topar contra ‘l del Estat y tots dos, arrastrats, batre y enderrocar el del ferro-carril.”

Per si voleu fer-se una idea de tot el que va suposar i no sols per a Tortosa, us recomano l’exemplar de La Veu de la Comarca, del dia 8 de novembre de 1907, amb escrits fins i tot de Joan Abril i que a més conte un suplement referint-se als fets. Nosaltres ens ajudarem d’aquest exemplar per il·lustrar unes fotos de Ramon Borrell molt impactants, que mostren el sofriment i fins i tot la mort de la gent a causa de la riuada.

Entre altres aspectes que fan referència a la societat explica: “la nit del dimarts 22 d’Octubre serà de tristíssima memòria pera Tortosa. Per totes parts sentia `l soroll dels corns y pitos d’auxili y ‘ls crits de socorro dels barris de Ferreríes y de Remolins.” Però no serà l’única nit que patirà la població de la ciutat la del dimecres 23 diu així: “se sentia ‘l ronch cridar dels corns que ab desesperació sonaven els pagesos de les hortes demanant ausilis desde les teulades de les cases o al cim dels arbres...”-“se veya la gent als terrats volejant mocadors, disparant trets d’escopeta, demanant aussilis, y res se’ls podia fer.” Molt d’aquets auxilis es van fer mitjançant les barques de la població i l’ajut d’altres poblacions com Vinaròs i Benicarló. Però no tots aquells que anàvem en barca es van salvar, d’una explica que va anar a estavellar-se contra una columna del pont i el seu propietari agafat a una branca va acabar engolit pel riu, també parla de persones dalt de pallers que al ser esfondrats, eren tragats pel riu...


I el breu que relata les fotografies de la desgràcia de la família Garradures: “En l’hort d’en Garragures, prop de la Punta, en el camí del Mitg, s’inondá la casa habitada per la família.  S’ensorra part de la casa, matant al pare y als dos fills, quedant la dona mal ferida.”



Les dues fotografies de Ramon Borrell ens mostren l’estat en que va quedar la casa de l’hort: un munt de runes envoltades d’arbres arrancats i la segon la localització del cadàver de la filla de la família Garradues.

La reconstrucció del Pont de l’Estat, III


Tornem a la seqüència de fotos que il·lustren el procés constructiu del nou Pont de l’Estat, enviades per Ignacio Irazuzta Ugarte.


A la primera que presentem es pot veure la destrossa del campanar del Roser, amb la voladura dels dos últims cossos de la torre i com es fixa el primer tram del pont des de la riba de Ferreries.


La visió contraria ens mostra els desperfectes causats al marge esquerre del riu. Amb la destrucció de les cases de la façana fluvial i els desperfectes causats pels bombardejos als carrers  Canvis, Bisbe Aznar i Sant Roc. Actual zona del Paiolet. A més de la visió de la gent travessant la passarel·la provisional que unia les dues ribes de la ciutat.


En aquesta altra imatge ens amplia la vista de la ciutat desfeta per la guerra, uns desperfectes que es fan molt palesos a la zona de baixada del pont, coneguda com la plaça de la Constitució. Les cases aquí mostren les seves entranyes i poques han arribat fins a l’actualitat sense canvis i no sols aquí, la resta dels espais de la ciutat també apareixen força danyats. Un altre aspecte a destacar és la visió dels Quartes al Sitjar també força malmesos.  
Veure als obrers a les noves estructures dóna una excepcional visió de la magnitud de l’obra.


Aquesta perspectiva a nivell de riu, ens fa veure no sols l’estructura volant del pont, sinó que també la passarel·la la pilastra del Pont de la Cinta i els ferros del pont enfonsats  a l’aigua. 

El Campanar del Roser


Ens situem a l’any 1935, tot just abans de començar el conflicte armat que destrossarà gran part del barri que avui es coneix com a Ferreries i que llavors quedava dividit en dues parts ben diferenciades com era el Raval de la Creu, a la dreta de la foto, i la Casota amb el carrer Llarg de Sant Vicent com a eix principal a la part contrària.


A la foto a més de l’església del Roser, es pot apreciar el pont de l’Estat ja acabat abans de la seva destrucció. Les drassanes Vilàs conegudes com les de “Solapa”, envoltades de xops. Al voltant d’aquestes el que seria conegut com el Flamenco o Royal Concert. Un cabaret d’espectacles, que era famós per les seves dones... Cambreres com la Mary, la Sara, la Vicent o la Pampera, on actuaven artistes, cantants i ballarines d'striptease, i les grans partides de cartes, com recorda Miravall, al seu llibre “Dellà lo Pont de Barques”. Al seu costat un edifici de quatre plantes que era de Francesc Pentinat, també propietari de la sala i on normalment s’allotjaven les artistes i noies del cabaret. Tot seguit altre magatzem dedicat a la fusta d’Enrique Audí.

L’església del Roser va ser edificada per a poder tombar l’antiga, que es situava al marge esquerre del riu i que donaria espai per a crear l’accés al pont de l’Estat. Va ser projectada per Joan Abril i Guanyabens i acabada el 1914.

Es tracta d’un temple rectangular de tres naus i dividit en quatre trams que alberguen les capelles laterals intercomunicades i absis semicircular. La nau central té una major alçada i per tant l’estructura interior queda reflectida a l’exterior, on són apreciables els contraforts amb certes similituds amb els del Mercat. Les arqueries interiors són de mig punt i els pilars són compostos. Tota la fàbrica era de totxo vist, tant a l’interior com a l’exterior i el terra estava pavimentat de rajola roja.

La decoració exterior jugava amb obertures estretes i acabades amb arc de mig punt, un tant austera, però de gran efecte estilístic reforçat per les arquacions d’inspiració llombarda, molt present al romànic. La façana principal era rematada amb una gran creu de sis metres. A l’interior, molta de la decoració de les capelles va ser traslladada de l’antiga església a la nova, com la portalada barroca que va ser instal·lada a l’accés lateral.

Del projecte inicial destaca la torre-campanar, situat a l’esquerra de la façana i de planta quadrada de 5 x 5 metres, on s’aixecava una estructura de 53 metres d’alçada, sent l’edifici més alt de la ciutat. Una torre majestuosa que representa l’espiritualitat tant de l’autor com de l’edifici, dividida en cinc cossos de distinta llargària li donàvem un aspecte gràcil i lleuger, sent el primer i el segon els més propers a terra actuen com a peanya, amb unes simples obertures al mig de cada tram. El següent cos, el més gran de tots, és on mostra sis obertures, agrupades en tres i de diferents llargàries que alleugera visualment l’estructura, per a passar al quart que conté el rellotge. Un rellotge de quatre esferes instal·lat el 1924 per Blasco i Liza, de Roquetes. Per últim, el cos de les campanes, amb dues grans obertures per costat i decoració molt possiblement ceràmica que recorda al mudèjar de Terol. Aquests dos últims cossos de la torre van ser derruïts durant la Guerra Civil.
Tot i així el projecte inicial (segons explica el mateix Abril) constava d’uns 17 metres més d’alçada. Un remat d’agulla amb revestiment ceràmic que hagués aconseguit ser l’edificació més alta de la Catalunya d’inicis de segle XX.

Durant la revolta revolucionària el 1936 i els posteriors bombardejos de l’aviació feixista italiana del 1938, el temple va quedar parcialment enrunat. Als quaranta va ser restaurat/reconstruït per la Dirección General de Regiones Devastadas, deixant una església amb una imatge gairebé nova i més acord amb el nou règim dictatorial d’aquell moment.

Des del moment de la seva construcció fins a l’actualitat no ha deixat de ser una icona de la ciutat, tothom associa la imatge de Tortosa amb el Campanar, el Pont i el Riu.

Fotografia cedida per Faiges Albiol.

Obres al interior del túnel del Canal.



Fotografia publicada a Catalunya Agrícola (publicació mensual), en data d'abril del 1909.  La imatge no és de molt bona qualitat, però si d'un gran valor. Il·lustra la construcció del túnel que el Canal de l’Esquerra travessa per sota de la ciutat de Tortosa, amb una llargada aproximada de 1400 metres. Els materials utilitzats per a l’obra que ja té més de cent anys i la visió dels peons, no deixa de ser sorprenent. 

El canal esquerre travessa en total  quatre túnels sent el de Tortosa l’últim i el de més llargària. 

Portal de la Clínica Sabaté



Porta situada a la plaça Alfons XII, centre neuràlgic del barri burgès de la ciutat. Una casa dissenyada pel l’arquitecte Josep Maria Vaquer i Urquizú, edificació que mostra un cert gust per recuperar elements orientals d’Egipte i mesopotàmics, dins les corrents estilístiques de principis de segle XX anomenades  “neos” que es poden englobar dins d’un modernisme tardà o ja art déco. En el cas tortosí es poden destacar similituds amb altres edificacions bastides a Barcelona o València, sent les més representatives les del suecà Joan Guardiola i Martínez, destacant la Casa Xina i la Casa Jueva.

La fotografia (enviada per una persona que vol mantenir l’anonimat) de l’obra del mestre Vaquer, il·lustra la seva edificació més extravagant d'aquest arquitecte tan eclèctic i divers, que va deixar a Tortosa una gran producció com són: la Casa Brunet, el Palau Climent, la Casa Llorca o la Casa Lamote de Grignon més coneguda com la fonda Siboni.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...