El llaüt lliscava com un dimoni.

Fragment del conte Riada, de Jesús Moncada amb un vocabulari fantàstic referent als llaüts i a les feines del riu. Les fotografies de la vella Mequinensa estan extretes del seu web: jesusmoncada.cat



Un cop travada la imatge, vam posar els rems als escàlems. La gent s’havia quedat muda i els llaüters a la vora del riu movien el cap amb preocupació.
-Solteu! –va manar el vell.
Vam recollir amarres i jo em vaig encomanar a tots els meus morts. El llaüt va separar-se del moll mentre la gent agitava els braços entre crits de bona sort i amb una estropada ens vam llançar enmig d’aquella fúria.
Redéu, quin viatge! El llaüt lliscava igual que un dimoni i el riu bramava! Vam saltar colls i pedrets que haurien esgarrifat un mort! Jo tenia els pèls de punta, però el vell més que vell servava impertorbable, subjectant l’arjau del timó entre les cames. A cada cop de rem, sentia darrere meu l’esbufegar de Segarra, que anava a la part de la sama, i la Baldada clavava potades sobre el carbó. Des del banc veia el cap del Crist amb la boca oberta per la qual semblava escapar-se-li la ranera de l’agonia. Els rems es doblegaven a punt d’estellar-se, les onades trencaven contra la borda. En arribar a un pedret prop de Faió, el vell es va posar tens. El corrent era fortíssim i ens portava directes al roquissar.




-Fora rem, Manel! –va cridar l’oncle. Vosaltres dos foteu-li amb tota l’ànima!
Jo vaig parar, mentre Moles i Segarra, a l’altra banda, s’esfetgegaven. Amb la maniobra, el llaüt va tallar d’esquitllèbit el corrent, a fi d’esquivar el pedret. L’aigua s’aixecava en galls en topar amb les roques. Érem ja molt a prop del roquissar que vaig sentir l’espetec. L’escàlem de Segarra s’havia fet ascles i el peó va anar d’esquena contra la coberta de la sama. En fallar el rem, la proa va enfilar bruscament el roquissar. Se’m va gelar la sang.
-Ens matarem! –va esclafir Moles.
Del maleït viatge en van fer moltes contalles per tota la ribera: que si el sant Crist havia canviat de color, que si va desclavar una mà, que si els regalims de sang se li van allargar per les galtes... Històries que escampen pels cafès, tota la culpa de les quals la té el Moles, que es morirà embafadet de veritats perquè no conta més que mentides. Però, de tota manera, no m’hauria estranyat ni mica que al de la creu li hagués passat tot això que conten i molt més, perquè allò del pedret va ser terrible. Encara veig el vell Gòdia, mentre el Moles udolava que ens matàvem, donar un cop de timó cap a la dreta i repenjar-se sobre l’arjau amb mig cos fora de la borda. Van cruixir totes les juntes del llaüt, però el vell, que encara no he pogut aclarir d’on va treure tanta força, va adreçar la nau i vam passar, el mateix que un llamp, a quatre dits del roquissar. Vam estar a punt d’esbocinar-nos. Per això dic que ben bé li hauria pogut canviar el color al Crist! Ara, que va ser ell, el Crist, qui va cridar “Timó a la dreta, Gòdia, que ens la fotem!”, mentida podrida! El vell Gòdia podia ser més tossut que una mula, però no calia que ningú li digués el que havia de fer, que de feines de riu en sabia més que Déu.



Fragment extret del conte RIADA, que inclou el llibre Històries de la mà esquerra, de Jesús Moncada.

Imatges de riuada

Aquestes imatges pertanyen a la riuada del gener del 1961, ens arriben de mans d’un gran col•laborador que vol mantenir l’anonimat, tant de l’autor de les fotografies com el seu. Les imatges de les riuades a Tortosa tenen molts significants, per una banda hi veiem la ciutat, la gent com reacciona amb la pujada i les accions relacionades a la inundació de la ciutat.


El passatge que dóna accés a la plaça Espanya llavors gairebé nova, parcialment inundat i transitat per una colla de seminaristes, ben rapats amb el barret i la faixa blava cenyint la cintura.






Tota una seqüència de com rescatar un tractor a les portes del Banc Central de Tortosa, però no sols això, les edificacions adjacents: el mercat del peix al fons, amb els venedors de les parades al porxo mirant l’activitat dels dos tractors i el Mercat amb la seva arquitectura imponent.




Amb aquestes imatges agafades al llarg de l’Avinguda es veu com circulaven encara camions, tractors,... les botigues, el mercat, personatges si més no singulars als nostres ulls que convivien amb el riu i els seus desitjos.

Ibèric F.C.

L'Ibèric F.C. neix com entitat esportiva de futbol, l'any 1919 i lligada al Patronat de la Sagrada Família. Els seus colors eren el blanc i blau.


Fotografia de l'equip Ibèric F.C. A l'any 1923.

Va tenir el seu primer camp a l’esplanada del davant de l'antic cementiri de Sant Llàtzer. Després es va construir un entre el camí del mig i el col•legi de les Teresianes.
D’aquell camp el Correo de Tortosa el dissabte dia 17 de juny del 1922 va publicar: “Tortosa, la hermosa perla del Ebro tendrá muy en breve un magnífico y grandioso campo de deportes y con todas las condiciones que se requieren para un estadio de primer orden.” L’article continua dient entre altres coses que la inauguració coincidirià amb les fetes de la Cinta; “Dicho campo se halla emplazado a la salida de nuestro hermoso Parque Municipal, y como quien dice dentro de la ciudad, en el conocido hort de Gas. Las dimensiones de todo el estadio son de 130 metros de largo por unos 70 de ancho, en forma rectangular.” Article signat per GUAY.

Juntament amb el Dertusa i l'Ateneu, donen a Tortosa un potencial futbolístic de primer ordre dintre Catalunya entre 1920 i 1930. Juguen entre altres, Esteban Albacar, que fou alcalde de Tortosa als anys 40 i que inaugurà l'actual estadi municipal, Ramon Pons o l'escriptor Joan Cid i Mulet, que en la seva extensa vida com escriptor però també aficionat al futbol va escriure el Llibre d'Or del Futbol Mexicà, avui en dia encara un referent.

Com entitat esportiva també organitza altres competicions com l'atletisme amb equips tant importants com el Barcelona o Gimnàstic que venien a competir a Tortosa.

Retall del Correo de Tortosa amb data 18/7/22

Destacar que en aquella època, a les cròniques dels partits era habitual trobar-se amb paraules com foot-ball, team, referee (àrbitre), free-kik (falta directa), linesman, etc..

Fotografia i memòria enviada per Joan Otero.

Foto aèria, anys 20.



Fotografia enviada per Joan Ramírez que acompanya amb el següent text: Esta foto l'he tret d’un retall del "DIARI DE BARCELONA" de l’època. No hi ha data però segurament està feta entre els anys 1926-29, doncs en primer terme es veu el col•legi de les Teresianes encara en construcció. He d’agrair la donació a l’amic Donato Gómez.

La transformació del carrer Llotja i Fusteries en l'Avinguda

La plaça de la Constitució, abans coneguda com la plaça de les Cols, a la dècada dels 30 ja estava totalment alterada amb la destrucció de la seva façana de ponent. Destruint el convent i l’església del Roser es va facilitar l’accés al pont de l’Estat i es van crear les rampes. A més la foto retrata l’impàs constructiu i de remodelació que sofria el carrer Llotja (la part més llunyana) i el carrer Fusteries que donava a la plaça i connectava el carrer de la Sang i Llotja, per a transformar-se en avinguda.


Fotografia de Gonzalo Reparaz Ruiz.
Font Institut Cartogràfic de Catalunya.

Si més no la fotografia no deixa de ser curiosa per retratar aquesta alteració de la ciutat, sinó que retrata a la societat tortosina amb la indumentària i situacions quotidianes.


A les ampliacions hi podem veure més coses que donen diferents pistes de com la ciutat a causa del nou pont i els seus accessos s’estava transformant, a la primera ampliació hi podem veure el que sembla un Ford aparcat al racó que deixa l’entrada al carrer Botigues de la Sal i que actualment encara existeix. Més enllà com l’antic carrer Fusteries i Llotja es van transformant amb l’actual Avinguda amb totes les noves construccions (fixeu-vos amb el mirador sense vidres de l’actual casa nº4), i més tard ens deixa veure el solar que deixà l’edifici gòtic al ser traslladat al parc i l’espai alliberat per el grup de cases que tancava i estretia la trama urbana. Finalment podem veure la paret mitjanera de la casa Vericat ja construïda.

Fragment d’una postal de Fototípia Thomas.

Ens dóna la vista contraria (des del Mercat) dels mateixos carrers anteriorment descrits. Aquí en primer lloc es veu el carrer Llotja i a l’altura del carrer de la Sang l’entrada a l’estret carrer de Fusteries, amb totes les cases (part de l’esquerra de la fotografia) que van ser destruïdes per alliberar espai i ampliar la futura avinguda facilitant l’accés a un pont que es va cobrar molts racons interessants de la nostra ciutat.


Amb l’altra ampliació de la part de llevant de la plaça el que veiem és el que encara es conserva de la primitiva plaça de les Cols, els porxos que acollien el comerç del centre de la ciutat amb els balcons de forja de les cases i la gent asseguda esperant a l’ombra.

Publicitat i comerç, any 1895





Publicitat dels comerços de finals del segle XIX, de la ciutat de Tortosa.
Enviat per Joan Ramírez.

Tipos del país


Postal fotogràfica d'inicis del segle XX, de Lucien Roisin.
Retrat d'una parella de pagesos asseguts a les típiques cadires baixes de boga a la porta de casa, segurament a la fresca.
Fotografia enviada per Joan Otero.

Auca de Tortosa

Abre la larga carrera.
La tortuga o cuca fera.


Titulada "Auca de la procesión de Ntra. Sra. De la Cinta que se hace en Tortosa el 2.º domingo de Octubre de cada año”. És interessant publicar-la ja que a través d’aquesta auca noucentista podem conèixer com era la processó i qui participava. Així doncs de mica en mica anirem publicant les diferents imatges i els versos que l’acompanyen o rodolins. Si teniu informació sobre els temes que aniran sortint i la voleu compartir serà un plaer com sempre: seveiwene@hotmail.com

Carnestoltes al 1914


Retall de premsa amb aquest peu: Tortosa.- Grupo de distinguidas señoritas que en el baile de trajes celebrado el dia 19 de febrero en el "Centro de Comercio", obtuvieron premios por sus elegantes y caprichosos disfraces. Este baile ha sido uno de los más lucidos festejos del pasado Carnaval. Foto: Fusté.

La Suda


Entrada al Castell de la Suda i restes de la construcció del Palau Reial, on actualment es troba el Parador Nacional.
Fotografia de Ramon Borrell i Codorniu, als anys 20 del SXX.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...