Xiquets de la Mercè


Fotografia de grup, 1905. Inclosa a l'exposició "La Mercè. Una història en imatges", podeu fer un cop d'ull a Som de la Mercé.

Enviada per Joan Otero el 23 de juny de 2010.

Retrats d'autor

Napoleon Sarony (1821-1896) fou un fotògraf nord-americà que es va fer molt popular pels seus retrats. Feia posar de forma determinada als seus models, fet que li va comportar crítiques per l’artificiositat, però en ells aconsegueix molta teatralitat. Són coneguts els seus retrats de Sarah Bernhardt, en els que apareixia l’actriu caracteritzada del personatge que en aquell moment representava, en alguna escena destacada de l’obra. Aquestes fotografies esdevenien una publicitat excel•lent per a l’actriu, a més de ser inspiració per a altres artistes –per exemple Alphonse Mucha – i alhora constitueixen el germen del que actualment coneixem com merchandising publicitari. Unes altres instantànies cèlebres son les que realitzà d’Oscar Wilde, molt descriptives del tarannà i la moralitat de l’escriptor.



Un altre tret característic dels retrats de Sarony, és el fet d’incloure la signatura en les còpies, de forma que posa en manifest tant el retratat com el retratista, esdevenint una marca. La influència de Sarony es fa palesa en molts estudis fotogràfics fins als anys 40, quan apareixen les grans marques multinacionals i altres mitjans de comunicació que fan que canviïn les estratègies de publicitat. Un exemple són les fotos l’actriu Margarida Xirgu, als anys 30 amb evidents punts en comú amb les que Sarony feia de Sarah Bernhardt.



A Tortosa les coses no van anar gaire diferents, aquestes influències van arribar, com es veu a les fotografies de Bonaventura Masdeu, el qual va introduir aquests aspectes innovadors en les seus retrats i els seus posats de la societat ebrenca. Sent una mostra de voluntat de modernitat de la societat. La ciutat en aquells temps era una ciutat dinàmica, on el vuitcentisme impregnava tots els aspectes de la vida: es van tombar les muralles, millora de comunicacions “ferrocarril”, creació de liceus, teatres, casinos, ateneus, espais que demandava la societat burgesa, com espais de lleure i relació, malgrat que l’economia de la ciutat es basava al sector primari.





En els retrats la teatralitat dels posats va ser més minsa, però en canvi va situar els retratats, en contextos diferents, creant il•lusions noves amb mobles i decorats pintats. Altre aspecte a destacar és l’estètica de les fotografies incloent-hi la signatura al peu. Utilització de estratègies comercials, tipografia, logotips..., posant de rellevància que no sols estaven a l’alçada tècnica sinó també estètica dels corrents més avanguardistes internacionals.

Girola de la Catedral.


És un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Fotografia de J. Daufí.

Les barques Parellones de la Ràpita

Era un tipus de pesca estès per tota la costa dels Països Catalans, utilitzaven el sistema de pesca en parella, practicat des de el S. XVII. Barques molt adaptades al litoral, ràpides, amb vela llatina, de línies esveltes i esmolades.





Port de la Ràpita. Any 1930.
Agustí Figols. Fotografia de l'arxiu Museu del Montsià

Els Sometents


Desfilada de Sometents pel Carrer de la Rosa.
Fotgrafia de l'Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre.

Era una organització de ciutadans armats no professionals que tenien el paper de mantindre l’ordre públic i de caràcter conservador. Fidels a la dictadura de Primo de Rivera.(1923-1930).

Els sometents (la paraula deriva del “so metent” toc de les campanes que els convocaven) tenen un origen sagramental es a dir són una organització paramilitar, les seves funcions van ser establertes per les Corts de Catalunya en 1068, són a l’àmbit local, caràcter policial i en el general amb caràcter militar, van ser institucionalitzats al S. XIII al regnat d’En Jaume I. Als tocs de campana, en situacions d’emergència acudien a les places dels pobles o a la porta de l’església. Amb prohibicions i restabliments els sometents van ser agents actius a Catalunya fins la seva abolició a l’any 1978 pel Senat Espanyol.
Entre els tocs tradicionals de la Catedral de Tortosa podem trobar el Toc de “A Foc, Sometent i a Lladres - Batallades ràpides de la Cinta sola.” +info

Aquí us deixem el Toc de Sometent, Interpretat per els campaners de Solsona, Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí.

Bonaventura Masdeu



Fotografies de Bonaventura Masdeu, S. XIX
Extretes del web llibres i papers antics

Fotografies de Paper Salat.

Aquesta tècnica de reproducció va ser descoberta per William Henry Talbot, al 1841 i la va nomenar calotype “paraula d’origen grec, que significa bella imatge”. Amb aquest calotip (negatiu) es podien fer còpies, en paper salat, esdevenint els (positius). Aquest procediment de reproducció d’imatges es va fer universal.
Els papers de gramatge acceptable es submergien amb aigua i sal dissolta, després es sensibilitzava amb nitrat de plata. Amb aquesta tècnica la fotografia no es revelava, sinó que s’imprimia directament al paper per contacte del calotip amb el paper sensibilitzat, a la llum directa del sol, una vegada imprès, entre 20 i 30 minuts al sol, la imatge s’estabilitzava amb bromur de potassi.

A Catalunya aquestes còpies “vintage” no són molt comunes i aquest procediment va ser utilitzat fins el 1890.


Foto de William Henry Fox Talbot, "La columna Nelson, de la Plaça Trafalgar de Londres, durant la seva construcció" 1843.
Paper salat sobre negatiu de calotip.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...