Un Mig Camí familiar



Explanada de l'ermita de Mig Camí. A la primera imatge podem veure l'esglaó - mirador a la vall de l'Ebre i a la segona la porxada de l'oratori.
Fotografies familiars cedides per Buenaventura Amat, dels anys 50 del segle passat.

Els urinaris públics de Tortosa calcats als de Tarragona

A vegades ens pensem que som únics, que tot allò que tenim esta fet per un lloc i per a cap altre. Els urinaris públics de Tortosa.


Tot i així el pragmatisme ens sobrepassa.
Llegint notícies, fets... sobre la construcció i ubicació dels urinaris públics a la dècada dels anys 20 en Tortosa, res fa pensar que aquestes estructures ja havien estat a utilitzats i fetes servir, a altra ciutat.

El fet ve donat per l’arquitecte municipal: Pau Monguió.
Abans de ser-ho de la ciutat de l’Ebre, ja  havia estat a Tarragona com arquitecte municipal i allí ja va instal·lar urinaris que posteriorment traslladarà a Tortosa fent uns mínims canvis, semblen decoratius fixeu-vos amb els sostres, que es poden observar molt bé comparant les fotografies de la Rambla Nova i el situat a la façana sud del Mercat.



Sobre aquest fet ens avisa Valentí Pons que escriu un bloc sobre Modernisme i els companys de Tarragona Antiga ens faciliten les fotografies dels urinaris públics. La fotografia de l’urinari de Tortosa la podem compartir gràcies a la col·laboració dels gestors del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics. 

El pont del Ferrocarril de Garcia

Acabem aquestes entrades en relació als ponts ebrencs, que no es van fer vells, amb el pont del ferrocarril de Garcia.



Aquest pont va ser el pont més septentrional de tot l’Ebre català, construït al voltant del 1892 moment en que va ser inaugurat el tram de uneix Móra la Nova amb Faió i la Pobla de Massaluca. El tercer tram de la línia de ferrocarrils que va unir Barcelona i Madrid. Tot i no haver aconseguit la informació corresponent ens atreviriem afirmar que va ser construït a l'igual que els seus veïns ebrencs per la Maquinista Marítima i Terrestre de Barcelona, ja que la seva tipologia és una combinació d'estructures entre els dos ponts del ferrocarril de Tortosa; per una banda ja mostra les pilastres modernes del viaducte, però per l'altre cantó la seva gelosia està construïda a la manera Town, sistema que s'utilitzà en el primer viaducte tortosí del 1867.  

L’estació de Móra la Nova amb la consolidació d’aquesta línia passà a ser una estació de primera categoria, única d’aquest rang entre Reus i Saragossa, a més també volia albergar l’eix de l’Ebre que uniria amb Tortosa, Flix i Lleida passant a ser una estació amb els serveis de bifurcació ferroviària, eix que mai es construirà.



Com la resta de ponts aquest també va ser volat l’abril del 1938, en aquest cas es va volar el primer tram dels cinc que tenia el pont. Aquest fet el podem apreciar en la fotografia que van fer els avions italians durant el bombardeig a la població de Garcia en la data del 28 de juliol de 1938, un dels primers bombardejos que farien aquets sobre el territori, ja que sols feia dos dies que havia començat la Batalla de l’Ebre, la nit de sant Jaume.

L’Aviazione Legionaria italiana i la Còndor alemanya, durant els 115 dies que va durar la Batalla no van deixar estaca en pared i el pont quedarà totalment irrecuperable, el poble de Garcia també patirà aquests bombardejos quedant la part alta del poble totalment derruïda i abandonada fins a l'actualitat. És molt interessant visitar aquesta part alta, sobretot l'esglèsia vella i veure en quin estat va quedar la mateixa, a la postal d'ATV hi podeu veure el nucli de població sota el primer tram del pont. 

El 1942 el pont va ser totalment refet de zero, 250 metres d’amplada amb cinc trams amb grans arcs parabòlics. 

Fotografies. 
Fotografia del pont abans de la seva destrucció, editada per Àngel Toldrà i Viazo. Molt segurament de la primera dècada del segle XX. La foto del bombardeig pertany al Centre d'Història Contemporània de Catalunya, realitzada per l'Aviazione Legionaria italiana.

El pont de Ferro que unia les dues Móres

El pont va unir les dues ribes i les dues Móres a la Ribera d’Ebre. Amb ell va canviar, al igual que a la resta de totes les Terres de l’Ebre, la forma de viure i la forma de traslladar-se oblidant-se gairebé dels pontons i barques de pas.


Tot i que al començament de la seva existència no va agradar massa l’estructura ferrenca i angulosa, va passar a convertir-se en el monument més fotografiat i més representatiu.

El gran promotor, a part dels pobles de la ribera, va ser Josep Caballé i Goyeneche polític republicà que a Madrid va ser conegut com el “diputado del Puente”. L’aprovació per la seva construcció va ser donada el 1910 inaugurant-se finalment el 31 de juliol de 1918. Una obra que com la resta de ponts, sobretot tortosins, va ser bastida per la Maquinista Marítima i Terrestre de Barcelona.

Malauradament el pont d’unió entre les Móres va ser dinamitat l’abril del 1938, com tots els ponts ebrencs. Sols va poder funcionar deu anys, abans de que volés per evitar l’avanç de les tropes feixistes. Després potser faria falta per mobilitzar les tropes en l’ofensiva republicana al juliol del 38.

Unes magnífiques fotografies preses per Robert Capa.



En elles podem veure militars republicans al voltant de les restes del pont enderrocat, el que no podem especificar és el que hi feien. Molt a prop es va bastir una passarel·la flotant que va ser bombardejada constantment per les tropes feixistes durant la Batalla de l’Ebre, la podeu veure en la següent fotografia, molt possiblement recollien el valuós material per tornar-la a reconstruir.


No volem endinsar-nos ara en la Batalla, però sí recordar que va ser una de les més dures de tota la Guerra Civil. Tot així les pilastres del pont perduraran fins al 1940, moment en que es posa en marxa el projecte de l’enginyer Eduardo Serrano Suñer, sent inaugurat el nou pot amb els seus característics arcs el 7 de setembre del 1943.

Podeu veure més fotos com aquestes de Robert Capa, al web de l’arxiu de la seva agència fotogràfica Magnum. SPAIN. The Spanish Civil War.


La postal bucòlica del pont de Ferro a la llum de la lluna, va ser editada per Fototípia Thomas.
Per si voleu saber més sobre el pont del Ferro i la vila de Móra d'Ebre, us deixo aquest enllaç: MORAHISTORICA.CAT

El pont de la Cinta, llepant lo riu

Va ser el primer pont fix per a trànsit rodat i vianants de l’Ebre català, en substitució del pont semifix de Barques.

Després de l’incendi i de la ràpida combustió de la fusta de l’obsoleta infraestructura anterior, només van tardar en construir el nou pont tres anys, per aquesta rapidesa i secretisme en la seva planificació, va ser conegut com “lo pont dels muts”.


És el 1895 quan queda inaugurat i construït per la Maquinista Marítima i Terrestre, un pont de concessió privada que s’avança al de finançament públic que ja es plantejava inclòs abans de l’incendi del de Barques: “En el año 1847 ha concedido el Govierno el permiso para la construcción de un puente de hierro sobre arcos...”. En ser de naturalesa privada la passarel·la, cobrava peatge i molts de la burgesia tortosina hi tenien dret d’explotació, fet que va fer encara més complicat portar endavant el pont públic. Mentre l’única alternativa al peatge era el pontó situat a la zona del Mercat.

Tot i la benedicció i suport de l’església. El pont de la Cinta, també va ser dinamitat l’abril de 1938 (aquí alguns estudiosos del tema hi diuen el 18, altres 19). El cas és que va ser el segon pont en ser volat de Tortosa, després del Pont de l’Estat i abans que el del Ferrocarril.


D’aquell pont sols queda la pilastra central, fent de peanya a un monument franquista dedicat als “caiguts” a la guerra, però això és altra història tot i ser el mateix espai.

Postal del Pont de la Cinta i façana fluvial editada per Fototípia Thomas i fotografia del pont al riu extreta del grup de facebook Baix Ebre i Montsià Antics.

A la segona foto, a més de la destrucció del pont, hi podem veure el barri de Sant Jaume, amb la seva cúpula del Convent del Miracle. Llavors el convent venia de ser la presó municipal, i en acabar la guerra els bàrbars de Regiones Devastadas van decidir enderrocar-lo per a construir-hi les escoles de Remolins. 

El pont més conflictiu dinamitat

El pont de l’Estat als seus inicis va ser un pont conflictiu: per la seva construcció, per la situació, per la seva utilitat, intrigues locals, nacionals, religioses...



Al remat va ser dinamitat com tots els altres ponts de l'Ebre català a l’abril del 1938. No farem més llarga aquesta entrada ja que podeu resseguir l’etiqueta Pont de l’Estat on trobareu més informació sobre aquest pont bastit per la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona l’any 1899 tot i que no va ser inaugurat fins al 1911, es va fer i no tenia accessos! Si ens permeteu la comparació: és com l’actual Aeroport de Castelló, fet i sense activitat, per conflictes polítics que van més enllà de la mateixa infraestructura. 

A la imatge hi podeu vore l'estat del pont de l'Estat al final de la Guerra Civil i de la façana fluvial  a l'altura de l'actual plaça del Paiolet, després dels intensos bombardejos de l'aviació feixista. 

El pont més vell

Va ser el primer pas fix que es va construir a l’Ebre català.

Construït el 1867 per unir amb ferrocarril Tarragona-València, i posteriorment el segon que millorava l’amplada d’aquesta via (1911-1913), van ser bastits per La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. Empresa que s’encarregarà de construir la majoria de tots els ponts de l’Ebre català.

La Sociedad de los Ferrocarriles de Almansa a Valencia y Tarragona, va desviar el projecte inicial (la línia anava paral·lela a la costa La Ràpita-Amposta), per donar servei a Tortosa. Un tomb cap a l’interior que feia perdre molt de temps i diners, (8h i 42m entre València i Barcelona). Amb els temps moderns ja no va ser satisfeta la demanda de Tortosa, deixant a la ciutat com una estació: cul de sac, de trens regionals. Pel pont del ferrocarril de Tortosa van deixar de circular trens de llarg recorregut l’any 1996, en favor del famós Corredor Mediterrani.


Tot i així aquest pont va esdevenir una fita sent el límit de la zona marítimo-terrestre. Construït fora Tortosa, al sud de les seves muralles, farà de pol d’atracció, enviant cap aquesta zona el major desenvolupament urbanístic de finals del segle XIX.

Com tots els altres ponts de la ciutat de Tortosa, va ser dinamitat per les tropes republicanes amb la seva retirada al marge esquerre l’abril del 1938, en plena Guerra Civil. Volant els trams més pròxims aquesta riba. Va ser el pont que més ràpid va ser reconstruït, per la necessitat de restablir les connexions ferroviàries de la Val de Zafan i el Mediterrani.


Per aquesta raó es va optar per la reutilització d’un pont ja bastit per la companyia Norte (1940-1941), molt diferent de l’original i de perfils més gruixuts que cobreix la llum del primer tram del pont i el desaparegut tram que l’unia amb el terraplè del Parc, sobre l’avinguda Lleida. Tram que va ser retirat (2012) per reconvertir el Pont en una passarel·la per a vianants i continuadora de la Via Verda, esdevenint ara en el Pont Roig, pel seu color llampant.

Fotografies
Primera: la duplicitat de ponts. En ella veiem el pont de columnes bessones tubulars de gran bellesa i la construcció de la gelosia de bigues, basant-se amb el sistema americà de Town. El segon pont mostra les quatre pilastres que encara es conserven, dissenyades per encabir una doble via i una gelosia de perfils prims tipus Linville. Fotografia cedida pels germans Otero.
A la segona fotografia podem veure l’efecte de la dinamita sobre el pont, a la seva part central en un fragment d’una fotografia de l’Archivo ABC. També hi podem observar el Parc i al fons la construcció del col·legi de les Teresianes. 
Info extreta del blog: Museu Ferrocarril de Catalunya.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...