El col·leccionisme d’art, a inicis del segle passat a Tortosa.

A l’anterior entrada vam conèixer el Retaule dels set goigs de Maria, de Tortosa i la vam titular així, ja que al Museu de Belles Arts de Bilbao està catalogada amb aquest origen geogràfic.

Tot així cal tenir present la primera descripció que fa Elías Tormo i Monzó de la peça al 1923: “retablo de arte local o valenciano, por 1420, de una ermita de Tortosa”. Possiblement sent l’obra que més el va impactar a aquest historiador de l’art, incloent aquesta cita en el seu llibre Levante. Tot així Tormo, ja que estava en Tortosa va visitar diferents col·leccions com la de Miguel Bau o Francesc Mestre Noé.

El ben cert és que pertanyia a la diòcesi tortosina, però no al terme de la ciutat.

El meravellós retaule adscrit a l’obra de Nicolau,  va ser estudiat a 1934 per Saralegui. El qual troba documentat a la Seu valenciana, la comanda realitzada al pintor igualadí, pel canonge Bernat Carsí, per realitzar un retaule marià per a l’església de Santa Maria d’Horta. Encàrrec que amb molta seguretat fa referència al Retaule presentat.


D’Orta a la col·lecció de Diego de León (encara que la seva propietària legal era la parenta Maria del Pilar Rodríguez de Valcárcel y de León; Marquesa de la Roca). I aquí és on aturem  el relat per contemplar el retaule, abans de que fos venut a un antiquari barceloní i d’allí viatgés cap al País Basc.

La foto de Ramon Borrell s’ha de situar al voltant del 1920, una instantània realitzada a l'interior de l'habitatge del número 10 del carrer Taules Velles de Tortosa. En ella podem veure l’adaptació del Retaule a capella privada i com la taula central o escultura de Maria, ja no estava present i s’havia substituït per un Crist.

A la propera entrada visitarem la casa de la senyora Clara Lamote de Grignon i Bocquet, per veure les taules gòtiques de la Mare de Déu dels Àngels.

Font:  C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals  NII. Barcelona, 2011.

Agrair a Hilari Muñoz les dades aportades i que ens ha cedit la fotografia de Ramon Borrell i que actualment es conserva a l’Arxiu Municipal Històric de Tortosa. 

El patrimoni en mans privades: Retaule dels Goigs de Maria de Tortosa.

Seguim estirant el fil de l’obra mestra de la Mare de Déu dels Àngels de Tortosa. Però primer fem una parada en aquesta magnifica obra, també d’origen tortosí i que ens dóna una idea de com l’art i el patrimoni, a principis del segle passat, va quedar en mans d’uns pocs i van mercadejar amb ell sense cap mirament.

L’obra va ser realitzada per Pere Nicolau i actualment forma part de la col·lecció del Museu de Belles Arts de Bilbao. Es tracta d’un retaule on apareixen els set goigs espirituals de la Mare de Déu: Anunciació, Nativitat, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta i Dormició.  Tot i així a causa d’una alteració de la col·locació dels carrers dels retaule aquesta ordenació queda mudada cronològicament. Segons la iconografia del moment a la part central apareixeria la Mare de Déu amb nen, possiblement una escultura, i en la coronació un Calvari o la imatge del Pare Etern.


Es tracta d’un bon exemplar del gòtic internacional, englobat dins de l’escola valenciana, ja que Nicolau tot i nàixer a Igualada, desenvolupa la seva obra i instal·la el seu taller a València entre els anys 1390 i 1408. Destaca el brillant cromatisme i l’alternança entre el roig, verd i blau creant un equilibri elegant de gran vistositat.  Posem d’exemple aqueta obra, ja que amb la Mare de Déu dels Àngels, farien de Tortosa i de la seva diòcesi un conjunt de primer ordre en pintura gòtica.

El cas és que “un retablo de arte local o valenciano, por 1420, de una ermita de Tortosa”, estava en mans de Diego de León Núñez-Robres, a la seva casa del carrer Taules Velles número 10. Gràcies a estudis desenvolupats per Leandro Saralegui, es pot relacionar el retaule d’”arte local” com ho descriu Elías Tormo al 1920, amb la meravella custodiat pel Museu de Belles Arts de Bilbao. Entre el primer i l’últim el retaule va ser comprat per un antiquari barceloní, passant a la col·lecció basca de Ramon Aras Jáuregui i per últim al 1934 entrant a formar part de la col·lecció del museu basc.

Cèsar Favà contribueix a identificar el propietari en la localització d’una fotografia (MNAC) realitzada per Ramon Borrell que pertany a una fitxa que estava vinculada a una exposició que mai es va realitzar al 1918 i que indica la seva propietat: la Marquesa de la Roca. Maria del Pilar Rodríguez de Valcárcel y de León muller del marqués de Montortal, era cosina i neboda de Diego de León.

No eren l’única família que posseïa a les seves mans part de l’important patrimoni tortosí, entre les col·leccions més destacades apareixen les d’Alfredo Grego, José Franquet, Francesc Mestre Noé, Joan Abril i Guanyabens, Miguel Bau, Lamote de Grignon i Jaume Perepons Brunet.

Fonts imatges: museobilbao.com
Font: 
C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals  NII. Barcelona, 2011.
FRANCES RUIZ I QUESADA. L'Art del 1400 i els pintor del bisbat de Tortosa. Retrotablum. Estudis d'art medieval N6. 2012




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...