La Mare de Déu dels Àngels de Tortosa al MNAC

Comencem aquesta història pel final.

Ja que actualment aquesta mostra de pintura de rellevància actualment es troba al Museu Nacional de Catalunya. Amb diferents entrades intentarem explicar quin va ser el seu periple i el perquè es troba a Barcelona i no a Tortosa, la ciutat per a la que va ser creada.

La Mare de Déu dels Àngels, és una de les obres gòtiques més importants amb clara influència italianitzant de Catalunya.


Es tracta d’un conjunt de tres peces, que pertanyien a un retaule major, que inicialment va estar ubicat a una de les capelles de la Seu de Tortosa. Actualment sols es conserven la taula central i dues predel·les.

La taula central presenta una magnifica composició de la Mare de Déu, asseguda sobre setial de respatller roig i a la falda sosté al nen Jesús. Tot i així entre les dues figures no hi ha cap tipus de connexió visual, tret la connexió que es produeix mitjançant el cordill que pren la cadernera que subjecta l’infant. La contextualització de l’espai es produeix per un fons daurat decorat amb punxó i un terra marbrejat emmarcant-se dins l’espai arquitectònic del retaule també daurat. Altre aspecte important a destacar és la riquesa en la decoració de les vestiments de tot el conjunt destacant el de la Mare de  Déu, un mantell blau decorat amb moixons que amb els motius florals que sustenta amb el bec, configura el monograma de (M)aria, la resta de vestidures fan que es creen unes fines harmonies cromàtiques. La mateixa figura apareix coronada amb estrelles de connotacions apocalíptiques. Tot i així el que fa rica la composició és la composició esglaonada dels serafins, sent un intent tímid de la reproducció de la perspectiva a l’obra. Uns àngels on recau gran importància per simbolisme i els instruments que sostenen. Els àngels reemmarquen la composició central i l’acompanyen amb música: flauta, llaüt i orgue a la dreta i el saltiri, llaüt guitarrenc i arpa a l’esquerra.



Les predel·les del conjunt són de tipus hagiogràfic, amb un estat de conservació més deficient que la taula central presenten vuit sants en total, quatre en cada una, a manera de fris i seguint models freqüents en la pintura catalana del tres-cents. En el seu dia aquestes peces flaquejaven un sagrari. Entre altres hi podem veure a Sant Pere, Santa Clara, Sant Jaume, Santa Maria Magdalena , Sant Jaume el Menor i Sant Pau. Els sants Joans situats a la part central serien els encarregats de flanquejar el sagrari.


Com hem dit al principi comencem el periple d’aquestes obres pel final. El conjunt de la Mare Déu dels Àngels formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, des del 1932. Moment en que aquesta institució va adquirir la col·lecció Plandiura. De com va anar a parar a mans de Lluís Plandiura, ho deixem per a altra entrada.

Fonts imatges: museunacional.cat

Font: C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals  NII. Barcelona, 2011.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...