Les barques arrosseres

Imatge editada per Àngel Toldrà i Viazao,  a inicis del segle XX. Fixeu-vos que l’església del Roser no estava encara bastida, per tant cal situar aquest transport d’arròs per riu, des del Delta, a la primera dècada del segle.  Les barques no són gaire diferents als llaüts que pujaven i baixaven el lignit de Mequinensa o fusta de més amunt. Possiblement el que podem destacar d’aquests llaüts és la decoració (baranes) que hi trobem a la part de popa.


Si ens fixem en la ciutat hi podem descobrir encara una cosa més, la barcassa o pontó. Amarrada a la riba del Mercat, aquesta recordeu es va construir per a creuar el riu de forma gratuïta, llavors l’únic pont en funcionament de Tortosa era de peatge: el de la Cinta.

Llavors el Delta encara era un lloc prou salvatge i verge, sent la forma més ràpida de pujar i baixar pel riu, són les dècades de glòria dels vapors: Ebro, Ciudad de Tortosa, Anita..., falten anys per a que el Carrilet (1924) fes aparició i encara més per a que el transport rodat fos una realitat a l’abast de tots.


La sega de l’arròs

Plana de la revista El Dia Gráfico, publicada l’any 1926. A ella podem veure una de les activitats de final de l’estiu com és la sega del arròs, el moment de trillar-lo i assecar-lo.

Les imatges van acompanyades del següent titular: La siega del Arroz en los campos de Tortosa. Hem de tenir clar que fa referència als camps del Delta, llavors encara pertanyents a la ciutat de Tortosa, no serà fins al final del segle XX que no es constituiran en municipis independents, com Deltebre, Sant Jaume, l’Aldea...



I diu així: La agricultura de Catalunya és tan variada que todos los productos tienene en ella su cosecha. Llegado el verano, las tierras tortosinas presencian la siega y la batida del arroz, como las de Valencia. 

Realment són unes imatges molt interessants ja que podem veure com es feia la feina manualment de tot el procés recol·lecti de l'arròs.
Imatge trobada a la xarxa.

Refrescant-se a Mig Camí


Dues imatges familiars del pou i la font de l'ermita de Mig Camí.
Imatges trobades a la xarxa.

El patrimoni de Querol

D’aquesta fotografia de Salvany i Blanch fa exactament cent anys. És curiós veure aquestes fotos del fons de la Biblioteca de Catalunya, a més de ser una sort per a totes aquelles poblacions i llocs on va estar aquest excursionista. La seva voluntat documentalista i científica ens facilita conèixer amb tota mena de detalls com era la ciutat i que contenia en aquells moments.


De Querol hem parlat molt i de la seva falta de reconeixement a la seva ciutat natal també, però ara ens volem centrar en la fotografia, que per cert no deixa de ser fantàstica, una creació de bodegó amb escultures de l’artista que llavors portava quatre anys mort i faltaven quatre anys més, per a que José Cerveto li fes el monument al Parc. Va ser el període de temps on el consistori va estar negociant per realitzar la casa museu Querol a Tortosa i mai reeixit.

Tot i així cent anys són molt anys i la majoria de la Ciutat desconeix l’alt valor universal d’aquest artista i polític.


Veritablement una llàstima.

Cucafera tortosina i la seva estructura

La Cucafera al segle XVI ja tenia la fama ben guanyada a tota la ciutat.

Animal mitològic relacionat amb la Confraria de Pescadors de la ciutat (la tradició oral diu que representa una tortuga gegantesca que es va pescar a la bocana de l’Ebre... entre altres llegendes), aquest element venia a representar la idolatria i l’heretgia precedint la processó del Corpus.


A les fotos que no són velles sinó ben modernes (2013), podem veure una estructura de ferro antiga de l’entremès. Aquesta es va trobar en una de les dependències de l’abandonat Balneari del Porcar, a les fotografies que ens aporta Irazuzta Ugarte podem veure el moment en que una brigada municipal se l’emporta. El motiu per el que les publiquem ve donat pel fet, que així podem conèixer com són les entranyes d’aquest monstre.

La Cucafera amb el temps s’ha convertit en un dels símbols més estimats de la ciutat, sobretot del xiquets. I té família: Actualment hi trobem la Cuca gran i la xicoteta, molts les relacionen com a mare i filla, però fins no fa tant (a la postguerra) hi havia una tercera que representava el pare, possiblement sigui esta estructura. També dir que durant diferents etapes han estat dues, les filles de Cuca, tots aquets models són molt moderns, de finals del XIX cap aquí.


Al principi, i abans de les estructures lleugers de ferro o fusta amb rodes, era representada amb una barca bolcada i coberta amb una manta, on dins es situaven els homes que l’arrossegaven. Això ha fet que amb el temps hagi agafat semblant arrodonit de tortuga, amb un cap que estira-i-arronsa, a més d’obrir i tancar la boca fent petar les dents recordant a un cocodril.

Aquest element del seguici festiu, s’ha convertit en indispensable de qualsevol festa de la ciutat, resseguint l’etiqueta de Cucafera hi trobareu diferents imatges.


Les podeu anar a visitar durant tot l'any a la Casa del Gegants, antiga Llotja medieval. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...