La vertical de la ciutat.

Amb 53 metres d’alçada, no sols va ser l’edifici més alt de Ciutat, sinó que també era un dels més alts de tot el Principat al 1914. Aquesta altura quedarà reduïda a causa dels bombardejos durant la Guerra Civil i posteriorment mai tornarà a assolir la fita de 53 metres. Perdent els dos últims cossos de l’estructura: el cos del rellotge i el de les campanes.


La postal aquí publicada és un exemple del que expliquem: la verticalitat. A més va ser una de les imatges més reproduïdes de la ciutat i amb més difusió, fent del nou temple del Roser i del seu campanar tot un símbol de la ciutat.

Aquest any el temple de Joan Abril i Guanyabens, compleix cent anys. Nosaltres amb l’etiqueta de #laverticaldelaciutat anirem publicant i enllaçant entrades relacionades amb el tema de l’església del Roser.

La fotografia ens deixa veure alguna cosa més de la ciutat, com són els rais amarrats al raser de la corrent, l'espai que ocupava les drassanes de Solapa amb les seves barraques on treballar el mestre d'aixa, maneres de viure i professions totalment oblidades en l'actualitat. I un pont de l'Estat relativament modern, proporcionant una perspectiva i punts de fuga nous per a la ciutat.


Al mateix temps us demanem la participació i la col·laboració amb el compartiment de fotos del Roser. 

El baixador d'Amposta.


Una interessant fotografia del baixador d'Amposta del Carrilet; Tortosa-La Cava.

L'església de Sant Antoni de Tortosa

Església que està lligada a la confraria dels pagesos de la ciutat, sent la més antiga (1358) de la ciutat. Una confraria que va ser constituïda per evitar les prohibicions dels Costums, que impedia organitzar-se en gremis.

En els primers temps s’ubicarà en part de les dependències del convent de Santa Clara, posteriorment anirà variant la seva ubicació, però sense sortir del carrer Montcada. En aquest eix viari tan important medieval, és on es construirà el primer temple al sant el 1446.

Tot i així no serà el que ens arribi als nostres dies, és l’any 1652 quant s’ubica al lloc que perdura fins l’actualitat. Llavors lluny de ser un temple sagrat, aquell espai era ocupat per la primitiva casa dels Boteller i els Oriol. No es transformarà en temple fins al segle XVII, deixant-nos fins als nostres dies, la part baixa del palau, una zona que van respectar amb la portalada de mig punt.

L’únic element transformador d’aquesta part va ser la col·locació del sant anacoreta en un tondo, amb esquella i llibre a les seves mans. Un ermità, ancià, barbut. El temple consta d’una sola nau, amb tres capelles laterals i cor elevat, amb l’adjunta casa de pagesos, de la ciutat de Tortosa.


Si hi havia una cosa que calia destacar d’aquesta xicoteta església del carrer Montcada, seria el seu retaule. “El retaule major fou obrat segons la moda del ple barroc. Al carrer central del primer cos hi havia el sant titular, flanquejat per sant Isidre i sant Lambert. El primer fou canonitzat el 1622 i el segon a més de pagès havia estat protagonista del miracle del queixal davant Adrià VI, bisbe de Tortosa i Papa de Roma. El segon cos estava presidit per la Preservada. El gremi la celebrava el diumenge següent a la diada de sant Antoni, per commemorar el vot que havia fet de defensar, si calia amb el sacrifici de la vida, la Puresa Immaculada de la Mare de Déu, dos-cents anys abans de ser proclamat el Dogma de la Immaculada Concepció. Tenia a costat i costat als sants Abdó i Senén, patrons dels hortolans catalans. Al capdamunt de tot, fidel a la tipologia dels retaules del seu estil, lluïa un Calvari.” Extret íntegrament del web Turisme de Tortosa.

Hi ha que dir que no ha estat un temple amb gaire sort, en època contemporània. Tot i així podem afirmar que la ciutat recentment el ha sabut recuperar i dignificar.


Amb la revolució inicial de la Guerra Civil, el temple va ser cremat i bona part del seu tresor destruït, entre altres el retaule, l’arxiu de la confraria i el pas processional de l’Oració a l’Hort de Ramon Cerveto i Josep Beltri. Tot i poder reorganitzar-se com a gremi, el temple quedarà fora de l’interès del Bisbat, passant a ser un taller de fusteria i magatzem de Regiones Devastadas, fins quedar en estat de ruïna.

Ensorrant-se parcialment la façana i tota la coberta, perdent així gran part de les pintures murals al quedar durant anys a la intempèrie. Després de ser durant gairebé dues dècades un solar on l’acumulació de brossa era el més normal, de la mà del Bisbat (que va cedir l’immoble) i de l’Ajuntament es va crear: el Centre d’Interpretació de la Setmana Santa.



Relació de les imatges.
Retaule major de l’Església de Sant Antoni, enviada per un lector que vol mantenir l’anonimat.
Façana de l’església: Gustau Moreno, La Marfanta. Interior: www.garciariera.es
Fotos dels detalls actuals del CISS: Núria Matheu [Tortosa Antiga]



La font i el jardí del balneari


Una imatge ben curiosa que ens mostra molt bé quin era l’ambient del Balneari i del seu jardí ara fa un segle. El parc amb la magnífica font de les quatre estacions, a ple rendiment. Fàcilment es pot deduir qui cuidava del jardí i qui passejava per ell, no?

El Roser per Salvany Blanch

Dos dels fils conductors que tindran protagonisme durant aquest any 2014, surten representats a la següent fotografia.


Per un costat el temple del Roser, a la riba de la dreta del riu Ebre, que compleix 100 anys de vida i per l’altre la visita de Salvany-Blanch a Tortosa, on va fer una bona collita de fotografies de la ciutat, que ens ajuda a comprendre com era passat un segle.

La fotografia estereoscòpica de Salvany ens mostra el relativament nou Pont de l’Estat, horitzontal, contrastant amb la bellesa primitiva, vertical, del Roser. A més la imatge ens deixa veure rais, provinents dels Pirineus amarrats a redós de la corrent i tot just d’alt d’ells, passant la platja fluvial, els arbres jovenets de les drassanes dels Solapa: amb les seves barraques i coberts on guardar els útils de mestre d’aixà.

Si resseguiu l’etiqueta església del Roser, comprovareu que d’aquest espai ja s’ha parlat força, ja que és una de les imatges més comunes i representants de la ciutat. 

Però durant aquest any intentarem redescobrir noves imatges i històries al seu voltant, per aquesta raó us demanem com sempre la vostra participació amb l’aportació de vivències i de imatges.

Font de la imatge: Biblioteca de Catalunya. Fons Salvany i Blanch
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...