Sant Crist de la Puríssima


Postal d'una de les escultures del SXVII més importants de Catalunya, a més de ser una de les imatges més venerades de la ciutat de Tortosa. 

Situada a un cambril d'un retaule en una capella lateral de l'església de la Puríssima Concepció Victòria, es tracta d'una imatge de Crist crucificat a tamany real i clavat a una creu llatina (no és l'original).

Pertany a la corrent naturalista escultòric desenvolupat a Itàlia. La talla barroca va ser esculpida pel franciscà Humili de Petralia Soprana.

El barraquisme a la ciutat de Tortosa

Un cop superada la fase de reconstrucció de la Guerra Civil i sumida en la dura postguerra (que perdurarà més del normal a Tortosa), el consistori a les dècades dels anys 50 i 60 es centrarà en solucionar el problema de l’habitatge.

Calia posar ordre a la persistència del barraquisme i de la insalubritat d’aquests habitatges que perduraran  fins a la segona meitat de la dècada dels anys 60 del segle passat.

És així com al 1954 l’ajuntament actua sobre els barraquisme que es troba situat al voltant de les rondes de l’estació de ferrocarrils, el 22 de maig d’aquell any s’aprova el darrer termini de vuit dies, per desallotjar els habitatges per enderrocar-los posteriorment.

Aquesta és la primera actuació que realitza el consistori, però la mateixa no aturava el problema del barraquisme. Al juny del 1957 es posa en marxa l’elaboració d’un estudi molt exhaustiu a petició del Ministerio de la Vivienda: “Normas para la preparación de un plan de tres años con destino a la desaparición de zonas habitadas insalubres (barraquismo)”.

Arran d’aquest estudi s’elabora un cens íntegre, on a través de fitxes queda especificat l’habitatge i els moradors del mateix. Al mateix es crea un plànol, una memòria descriptiva i fotografies. De tot aquell treball sols es conserva el plànol que adjuntem, remarquem amb cercle roig, les diferents zones ocupades pel barraquisme. El mateix adjunta la quantia de famílies que habiten en cada una de les zones marcades.


  • Al fortí de Tenasses habiten 11 famílies.
  • Al castell de la Suda habiten 8 famílies, aquesta zona inclou les Avançades de Sant Joan.
  • A les coves de Jusapats (josepets), habiten 3 famílies. Aquesta zona queda a l’actual pas de Ronda, sobre el barri de Sant Jaume i encara visible.
  • A la nomenada Casa Obispado, habiten 11 famílies. La zona marcada fa referència a les cases de l’absis, que seran enderrocades als anys 60.
  • Al Quarter de Sant Francesc, queden censades un total de 61 famílies. Enderrocats i actual hospital Verge de la Cinta. També queden marcats el baluard del Sant Esperit i de les Creus.
  • Al fortí d’Orleans, habiten un total de 3 famílies.
  • A les coves de Sant Llàtzer, es comptabilitzen altres 3 famílies.


Això fa un total de 100 famílies vivint en condicions insalubres a tot el perímetre fortificat de la ciutat de Tortosa. Residint la majoria d’elles a les antigues casernes barroques de Sant Francesc, que també seran enderrocades.

Al 1963, el problema persistia i es crea el Patronat de la Nostra Senyora de la Cinta, la seva finalitat era crear habitatges de tipus “ultrabarato” per acollir aquelles famílies necessitades. Al cens que edita aquest patronat apareixen un total de 18 famílies que vivien en cases d’auto-construcció a les muralles de la ciutat o en coves.
Per donar cabuda a tota aquesta població i donar solucions al problema de l’habitatge el consistori franquista, anirà plantejant la construcció d’habitatges protegits. Com ara els de Ferreries, els habitatges socials a Remolins, el grup “13 de Gener” i de renda limitada del carrer de la Parra.


La fotografia que adjuntem no es correspon a les fetes pel projecte del 1957, però ens pot donar una idea molt clara de quina era la tipologia dels habitatges que poblaven el sector fortificat de Tortosa. La fotografia correspon a la dècada dels anys 70, per aquest motiu les barraques es veuen ja totalment abandonades (pujada al castell de la Suda). Unes construccions humils d’auto-construcció que aprofitaven l’orografia del terreny com les coves, els polvorins dels baluards i estructures militars.

Del fet del barraquisme a Tortosa es poden extreure varies conclusions en referència a les zones fortificades, per un costat que molts dels llocs que ocupaven el barraquisme va ser enderrocat o totalment transformat, per eradicar aquestes situacions als anys 70. Bons exemples són la destrucció dels quarters de Sant Francesc dels S. XVIII per instal·lar allà l’hospital i la construcció del Parador a la Suda. Amb aquestes actuacions s’esborrava la memòria del barraquisme.

Per altre cantó, la mala imatge dels castells, fortins i baluards. On encara molta ciutadania conserva una imatge d’insalubritat i de zona deprimida. Aspecte que ha fet que la recuperació d’aquest patrimoni ha mostrat i mostra, més dificultats de recuperació i posada en valor que altres llocs de la ciutat.

Fonts:
Fotografia: núm 742. ACBE. Anys 1970-
Plànol: ACBE actual Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

A. GARCÍA RODRÍGUEZ. L’evolució Urbana de Tortosa (1939-1979). Plantejament i actuacions urbanístiques. Tesí Doctoral. URV 1999. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...