La font del Paiolet

A la foto la zona que va ocupar la capella i l’embarcador de Sant Roc, ara guarnit amb una font de ferro colat que dóna servei als veïns i que moltes d’elles van sobreviure fins als anys 50 del S. XX. Amb l’embarcador ja era una zona d’esbarjo, i pel que mostra a la foto a principis de segle continua sent-ho, amb xiquets i gent recolzada al balcó que se creava en aquesta zona i resseguia al carrer Barana del Ebro fins la zona portuària. Un espai on confluïen els carrers Canvis, Sant Roc i Pes de la Palla, que deixa de tenir un caràcter comercial, per a tindre una fisonomia de parc, amb el seu arbre, font amb paviment per impedir la creació de fang, llocs per seure...
Així veiem com la ciutat en molt poc de temps va canviant la seva fisonomia i seguirà canviant-la sobretot en aquest sector de la façana fluvial.


A principis d’any de 1938 la ciutat de Tortosa va ser fortament bombardejada per l’aviació feixista, realment aquest bombardejos seran els causants de les grans transformacions que va patir la ciutat i sobretot el Paiolet, un espai entre ponts i per tant molt estratègic, encara que majoritàriament sols hi visqués població civil. Com es pot veure a la foto del 12 de març de 1938 molts dels avions feien el camí de sud a nord, deixant un rastre de bombes que afectava a tota la riba esquerra de la ciutat, des del pont del Ferrocarril fins al castell de la Suda.


Així que aquesta foto pot ser resultat d’aquest bombardeig o d’altre calcat, a la foto queda ben poc, cases desventrades amb escales penjant, mitjaneres foradades, els carrers ple de pals, bigues, runa i ni una sola persona. Amb aquesta foto res queda de la ciutat florent i comercial amb vapors pel riu, ni tampoc l’idíl•lica placeta amb la font on jugar els nens del barri a la fresca que puja pel riu.


Ens situem al 1938, plena guerra civil la ciutat aviat serà front de guerra i la façana fluvial es convertirà en una trinxera i les dues ribes quedaran incomunicades amb la voladura dels ponts. 1/Carrer Canvis, que s’escurça a causa de l’ensorrament de les cases del seu cap, adquirint la fisonomia actual. 2/Carrer Bisbe Aznar, amb l’escurçament del carrer Canvis, fa que aquest tingui accés directe al riu, ja que abans estava barrat per les cases de “la peixateria”. 3/Carrer Sant Roc, totalment desdibuixat per la runa, actualment aquí hi ha finques de relativa nova creació (anys 50). 4/ Espai alliberat per l’ensorrament de cases que posteriorment crearà l’actual plaça del Paiolet afegint també la rambla Felip Pedrell, que es crearà amb la construcció del mur. Els edificis amb la taca roja són aquells que és van salvar per qüestió de metres, actualment encara resten en peu i habitats molts d’ells.


En aquesta foto de l’any 40 (enviada per Joan Ramírez) retrat de la gran postguerra on tot és provisional: la passarel•la, muntada sobre barques de formigó, la torreta de ferro al mig per portar llum a les cases, la runa que plena carrers, el ferro del pont que llepa el riu. Amb altra perspectiva, retrata la desfeta de la zona, tot ple de runa, però afilant la vista hi trobem la font de ferro col•lat que amb el seu terra encara intacte per a reservar del fang als bevedors, ha resistit tota una llarga guerra, bombardejos i queda com a testimoni d’una placeta que mai més tornarà a ser la mateixa que abans de la guerra. També s’observa l’eixida del muret vora riu i més enllà el pont de la Cinta que tancava el paisatge a la primera foto, ara tot rebentat, a Ferreries les cases de vora riu danyades per les bombes ja que també va ser un sector fortament bombardejat.

Així doncs el Paiolet s’ha anat creant gràcies a l’alliberament d’espai construït. Primer amb la barrancada de 1874 s’ensorra la capella de Sant Roc, amb la creació de l’embarcador i el Riba-rec el lloc adquireix rellevància a la ciutat, posteriorment la zona quedarà com espai d’oci fins la guerra on quedarà destrossat, els anys 40/50 amb la construcció del nou mur del riu i les noves edificacions li donaran l’aspecte actual, encara així l’espai està per redescobrir. Primerament com encreuament lliure, després com a rotonda i actualment conté containers i un petit espai de jocs i bancs, gens aprofitat a l’espera d’una concepció urbanística més apropiada i digna.

Cartellera al 54



Fullet de la cartellera del Cinema Fèmina de l'any 1954.
Enviat per Joan Otero

El llac del Parc


Postal fotogràfica, editada per Fototípia Thomas.
El llac del Parc retratat a inicis del segle XX.

Veïnes de Santa Clara


Fotografia de principis dels anys 40, en plena postguerra, tres xiques de Santa Clara: Amalia,Irene i Paquita. Retratades a la plaça de l'Àngel quant veníen de buscar aigua del riu amb els seus càntirs. Llavors no hi havien fonts als carrers i molt menys aigua corrent a les cases del barri. Només algunes cases venien aigua de la Caramella que es feia servir per beure i fer el menjar.

Fotografia enviada per Joan Ramírez.

Carrer Botigues de la Sal

Si parlem de la façana fluvial, cal parlar també dels carrers que donen accés a aquesta i comuniquen encara avui en dia el riu amb el cor de la ciutat. Un exemple que encara perdura inalterable fins als nostres dies és el carrer Botigues de la Sal, a la foto de Josep Maria Faiges Albiol el podem vore durant la riuada del 1961.


Amb la nostra mirada moderna no és més que un carreró poc transitat i fosc, però el carrer comunica lo riu amb la plaça de les Cols, centre comercial de la ciutat des d’època medieval (actual baixada del pont de l’Estat) així doncs permetia i facilitava la càrrega i descarrega de productes que venien del riu i l’accés a les aigües tant necessàries per a la gent de la ciutat, per tant gaudiria d’una certa activitat tant social com econòmica. El seu nom deriva de la presència del palau dels Oliver de Boteller S.XV, on tenien els seus negocis de sals del delta aquesta poderosa nissaga. La seva estretor correspon a que pertany a un sector defensiu de la ciutat, ja que no estava emmurallat; un carrer no devia mostrar-se com un punt feble, sinó donar una visió de continuïtat a la façana fluvial.

Col·legi de la Mercè


Fa un temps l'Anna Roig Chavarria ens va enviar una foto d'un grup de xiquets escolars que es feien una foto a l'escola de la Mercè, natros vam preguntar per buscar informació i finalment la fotgrafia ha estat publicada al bloc Som de la Mercè. Es tracta d'una foto de l'any 1923, on surt retratat Leandre Roig Roig, pare de l'Anna Roig.

Riuada del 61

Imatge de la riuada del 61 a la zona de l'avinguda de la Generalitat, llavors del Generalíssin. Enfront del Mercat.

Construcció del mur de Ferreries



A la imatge una vista general del que era Ferreries als anys 40.

A la imatge següent es poden veure les obres que van dur a terme al campanar i l'església del Roser, els de Regiones Devastadas.



Construcció del mur de contenció del riu Ebre al marge dret, mur que unificà la riba de Ferreries i va actulaitzar el Passeig de l'Ebre.
Imatges de la segona meitat de la dècada dels 40.

Enviades per Jordi Costea Balagué.

Comerços als anys 20

Joan Ramírez ens envia unes fantàstiques fotos dels comerços de Tortosa als anys vint, més exactament a l’any 1928. Per sort tots aquests locals i edificis encara estan en peu i per tant és curiós de veure la transformació dels espais i comprovar com els exteriors dels edificis encara es conserven.


La camiseria Vallespí, a la cantonada entre el carrer Sant Blai i el carrer en Carbó.


La sabateria Salomó, a la cantonada entre el carrer en Carbó i el carrer de Pescadors.


Els magatzems Benet Piñana, a l’actual avinguda de la Generalitat. Situada a l’espectacular edifici que llavors acabaria de ser bastit, ja que als balcons encara els falta la forja. Amb la seva entrada de cinc columnes jòniques, que actualment encara es poden observar i que per a molts passen desapercebudes, ja que la zona no deixa de ser de pas obligat, però ràpid.


I els seu interior amb els taulells amb cadires per observar el gènere, i així poder comprar la roba o tela adient, amb els prestatges a vesar de teixits i les dues columnes de forja blanca amb la decoració floral i de fanals modernistes. Amb la magnífica frase de PRECIO FIJO.

Les fotografies han estat extretes d’aquests anuncis de l’any 1928, no ho sabem amb certesa però l’autoria de les mateixes ben podria ser de Ramon Borrell i Codorniu.

Un racó de Remolins


Fotografia d'un racó de Remolins amb dos xiquets i els seus triciles.
Enviada per els germans Otero, inclosa dins la mostra que es va fer aquest estiu a les Festes de Remolins '11

L'embarcador de Sant Roc

La façana fluvial sempre ha estat un lloc privilegiat de la ciutat de Tortosa. Des d’època medieval forma part del clos emmurallat de la ciutat, encara que estrictament no estava conformada per una muralla. Les cases, palaus (Palau Episcopal o Palau Oliver de Boteller SXV) i edificis promoguts per la ciutat (la Llotja SXIV) tenien una doble funció residència en el primers i servei i comerç en els segons, a més de preservar la seguretat del vilatans, és així com molts d’aquests edificis presentaven merlets a la seva façana. Altre aspecte a destacar és el Riba-rec que naixia als peus de la capella de Sant Roc i anava a morir per l’actual Mercat, lloc necessari per a dur a terme el comerç fluvial, que aglutinava al seu voltant els paiols i drassanes entre altres. Així doncs la façana també articulava un gran pas terrestre a través del pont de barques i la Porta del Pont, comunicant el nord i el sud dels Països Catalans i amb l’interior d’Aragó.

Amb el temps les prioritats de la ciutat han anat canviat i han fet que la ciutat donés l’esquena al riu oblidant aquesta façana fins l’estat actual on ha deixat del tot de ser la vista primordial. Així doncs explicar l’espai més canviant de la ciutat es fa necessari per posar-lo en valor i recuperar el riu com el carrer principal de la ciutat, que sempre ha estat.

Ens parem en una foto del finals del S XIX, concretament a finals de la dècada del 1870. La foto ens mostra l’embarcador de Sant Roc, actual zona del Paiolet.


(1) Mostra el naixement del Riba-rec, lloc que abans ocupava la capella de Sant Roc, que va ser enderrocada per una barrancada l’any 1874. (2) El carrer de Sant Roc, actualment es mostra quasi inalterable, amb la mateixa configuració medieval que acollia el gremi de Sabaters. (3) L’embarcador en qüestió. (4) Carrer de la Palla, actualment desaparegut i convertit amb l’espai que configura la baixada del pont de l’Estat. (5) Església del Roser, bastida el 1714 i enderrocada a principis del SXX per donar espai al pont. (6) Carrer Botigues de la Sal, que actualment continua amb la mateixa fisonomia. (7) Riba-rec, mur que facilitava la càrrega i descàrrega d’embarcacions. (8) Vapor Ebro amarrat a l’embarcador.

Així doncs a la foto encara se conserva una visió de moviment comercial com es pot veure a l’ampliació on es veu diferents homes fen tràfecs a la porta d’un magatzem o botiga, altres descansant a l’ombra del carreró, gent plantada xerrant, fins i tot una xiqueta agafada a la barana que dóna al riu al costat d’unes tines i també observar com el sector havia estat urbanitzat i embellit amb fanals.


Cap al 1882, apareix una notícia al Correo de Tortosa que fa referència a les obres d’ampliació del baixador: “Con el ensanche que se le da, tendrá 10 metros: siendo así, será el mejor de cuantos tenemos.” També i a través d’unes notícies del mateix diari podem dir que les escales de l’embarcador eren una zona d’esbarjo i popular per als xiquets de la ciutat, el 7/7/1885 diu: “Esta mañana a las diez, un chiquillo que se hallaba sobre la baranda del rio, junto al embarcadero de San Roque, se ha caido al agua.” I altra que fa: 4/11/1884 “uno de los niños fue rodando hasta el rio, de donde, gracias al oportuno auxilio de dos hombres que se hallaban sentados en la mencionada escalera...”

Amb el pas del temps i amb la dificultat que li presentava als vapors pujar fins a Sant Roc a causa dels estiatges i per comoditat a l’hora d’amarrar i embarcar passatgers i mercaderies , es deixarà d’anar fins a l’embarcador i se passarà a amarrar les naus i vapors cap a la zona del Mercat, cosa que farà que aquest de mica en mica quede en desús i per tant amb el temps desapareixerà.



Amb la comparativa dels tres fragments de diferents fotografies: la primera de Bonaventura Masdéu de la primera part de la dècada del 1870 on surt la capella de Sant Roc i la tercera editada per Fototípia Thomas a la dècada del 1910 on surt retratada la mateixa zona es pot veure l’evolució urbana. Amb 40 anys de distància la ciutat va perdre una capella a conseqüència d’una barrancada, és va bastir un embarcador i amb pocs anys amb la creació del nou pont de l’estat va ser eliminat a favor d’un espai portuari al sud de la ciutat més proper al Mercat i el ferrocarril. Si més no la ciutat canvia però el que resta inalterables són els habitatges de la façana fluvial que patiran els grans canvis durant la guerra civil.

Publicitat i comerç, any 1895





Publicitat dels comerços de finals del segle XIX, de la ciutat de Tortosa.
Enviat per Joan Ramírez.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...