Nou panorama per al Balneari


La Generalitat de Catalunya, a través de Patrimoni, ha donat la raó a Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, a l’hora de conservar la torre principal del Balneari d’en Porcar, situat dins del barri de Remolins.
Enhorabona!

L'Àguedo


Joan Castells Villalta, l’Àguedo, fou l’últim alcalde republicà de Roquetes durant la Segona República. Precedit pel batlle Joan Hierro Gaya, va ser alcalde des de l’octubre de 1936 fins poc abans de l’entrada de les tropes franquistes a l’abril del 1938. Va haver d’exiliar-se a França amb Josep Chavarria Bonfill, amic i regidor. Va morir el febrer de 1944 i va ser enterrat en una fossa comuna a Narbona. Podeu trobar més informació al llibre de Lluís Bertomeu i Camós, Roquetes republicana i després represalidada.

Malgrat que les seves restes no han pogut ser portades a la seva terra natal, s’han dut a terme una sèrie de reconeixements institucionals, i s’han descobert unes plaques commemoratives en el seu record tant en el cementiri de Narbona com en el de Roquetes, aquesta última coincidint amb el 14 d’abril, en què la ciutat celebra el 160è aniversari de la seva independència.


L'actual alcalde de Roquetes, Paco Gas, en l'acte d'homenatge al cementiri de Roquetes

Fonts: El punt

19 d'abril de 1938

El dimarts 19 d'abril de 1938 a les 18:00 es van dinamitar tots els ponts de Tortosa. El Batalló número 1 de destruccions, de l'Exèrcit de la República es va encarregar de les voladures.







Breu cronologia dels fets: el 3 d'abril Lleida cau en mans dels feixistes, el 15 d'abril arriben a Vinaròs i divideixen en dos el territori de la República, desprès de violents bombardeigs aeris, les tropes italianes del Corpo di Truppe Volontaire van arribar a Ferreries, a la dreta de l'Ebre, sent Tortosa primera línea de batalla però l'ordenat replegament de les tropes de Tagüeña, oferint una forta resistència, va significar un fracàs propagandístic pels italians.

Les imatges del resultat de les voladures estan extrets del Noticiario Español del Departamento Nacional de Cinematografia al 1939, el qual era la propaganda feixista que després passaria a ser el NO-DO. Podeu veure'l sencer aquí

L'Exèrcit de la República per cobrir les retirades i els fronts va volar altres ponts com ara el de l'estació de Manresa-Riu dels Ferrocarrils Catalans, la matinada del 24 de gener del 1939.

El balneari d'En Porcar

Avui ens trobem amb una bona notícia, a Caldes de Montbui, el balneari de Can Rius després de mig segle tancat torna a recuperar l’esplendor com a equipament municipal, amb la cessió dels espais per a activitats obertes al públic i organitzades per entitats. +info



I a Tortosa, per què no?

Al llarg del país hi trobem espais com els del Porcar, amb característiques i històries semblants, però aquí l’equip de govern té una gran afecció per la destrucció i la demolició d’espais significatius envers la consolidació i la reutilització contribuint així a la millora dels barris i els espais de la ciutat, amb nous equipaments i espais per gaudir de la cultura, la història, de bones ponències,... en fi, de fer i consolidar una ciutat viva.


Fotografies de Josep Salvany i Blanch.
Balneari del Porcar, 1914.

Relato Policiaco.



Lo Carrilet de la Cava - Tortosa, a l'extracte del film "Relato policiaco" de l'any 1954, del director Antonio Isasi- Isasmendi.
Video de Joaquim Gilabert, extret del youtube

El Castell de la Suda


Castell de la Suda. Gravat del S. XVIII



La Suda i Barri de Sant Jaume. Tortosa a principis S. XX

Fonts: Enciclopèdia Catalana.

Opinió:
El barri de Sant Jaume i la memòria són dèbils i els nuclis antics amb la seva trama especialment (i això que alberguen la nostra historia). Una ciutat s’ha de transformar, però no enderrocar. Enderrocar un barri en ruïna, és tot un luxe. Un luxe massa car per a la memòria col•lectiva de tota una societat, que encara que degradat a perdut un lloc comú, a tots. Ara a l’espera de nous projectes i que les especulacions una vegada socialitzades, passen a formar part de la nostra vida, de la nostra trama. És un exemple del que no ha de passar; la societat, els governs han de lluitar per la cohesió, conservació i la reutilització dels espais i evitat l’abandonament social i urbà.
Segurament ja no hi ha marxa enrere, i així em perdut, portes, carrers, finestres, ferros, fustes, reixes, balcons,... que donen el sabor de tota la vida.
Notícia "El Punt"

Festes Majors



"Regatas en el Ebro verificadas con motivo de la fiesta major de Tortosa"
Fotografia al voltant de 1900(?)

Extreta de la web: fincasycasas.com

La font de l'Àngel



Promoguda per Pere Palau, Arnau Montornès i Bernat Domènech.
Obra de Guillem de Saera, realitzada al 144o, era coronada per l'escultura de l'Àngel i situada a l'actual plaça d'Agustí Querol. D'unes dimensions majors a l'actual reconstrucció, tenia al seu interior una cisterna, per permetre el subministrament públic de l'aigua.
L'any 1879 la font va ser desmuntada i les seves peces van anar canviant d'emplaçament, fins al 1962
 quan s'instalà definitivament al Carrer Ciutat, adherint-se al Palau Oliver de Boteller.

Fotografia del Arxiu Històric Comarcal de les Terres de L'Ebre. AHCTE.

Víctor Beltrí i Roqueta



Víctor Beltrí i Roqueta, (Tortosa 1862/Cartagena 1935). Arquitecte Modernista, fill de José María Beltrí Belilla.


La publicació La Zuda, de l'Orfeó Tortosí, el 31 d'octubre de 1915, al seu número 32, el destaca com a persontge il·lustre de la ciutat.


Agunes de les obres realitzades com arquitecte municipal són:


Projecte de rectificació del Carrer la Sang, al 1888, prevenint la construcció del pont de l'Estat, fins 1933 aquesta no va ser efectuada.




Projecte per a realitzar la Rambla, 1890. Obra per facilitar l'accès al Barri de Remolins, al qual sols es podia accedir pel Carrer de la Ciutat, fins al moment.



Projecte d'un Pabelló per a un Cafè, 1988. Al Parc del Temple (actualment parc de Teodor González), no construït.



Plànol Industrial i Comercial de la Ciutat de Tortosa, 1890. On queda establerta l'ordenació dels Eixamples.



Casa "Arnau" o Audiència de Tortosa, 1888. Destruida a la Guerra Civil, en la cantonada l'Hotel París.



Reformes al Mercat, 1884/1889.

Fonts: Web del cognom Beltrí.

Família Beltrí Belilla - Roquetas Estampres



Família Beltrí Roqueta fotografiada al febrer de 1894. D'esquerra a dreta : Ignacio Carlos Beltrí Roqueta, Mª Cinta Dolors Beltrí Roqueta, José María Beltrí Belilla, Julián Vicente Beltrí Roqueta, Carmen Beltrí Villaseca, Teresa Villaseca Zanetti y Víctor Beltrí Roqueta.

José María Beltrí Belilla (1829/1898). Escultor de la segona meitat del S. XIX, el seu estudi estava situat al Carrer Taules Velles, nº13 i cap al 1887 es va traslladar al Carrer de la Rosa nº14.
Amb la col·laboració d'altre escultor tortosí, Ramon Cerveto (1828-1906), van realitzar escultures de temàtica religiosa, en fusta. Cap el 1859, van tallar “El Sant Sopar”, “L’Oració a l’Hort”, “Sentencia de Pilat” y “Els Assots”.


Pas Els Assotts.


Pas La Sentència de Pilat.

Tots quatre passos van ser destruïts a la Guerra Civil.
Fonts: Web del cognom Beltrí.

Agustí Querol i Subirats



Escultor modernista. Tortosa el 17 de maig de 1860 i mort a Madrid el 14 de desembre de 1909.



Bastida pel monument a Federic Soler, Pitarra. A la Rambla de Barcelona. Obra projectada el 1896 i conclosa el 1906 per l'arquitecte Pere Flaqués i l'escultor Agustí Querol i Subirats.



Agustí Querol al seu estudi, 1897. Amb la Glòria, que està situada a l'edifici del Ministeri d'Agricultura a Madrid, acompanyada dels Pegasos.

El legado póstumo de Agustín Querol: su estudio madrileño, su museo no realizado ni en Madrid ni en Tortosa

Tortose en Catalogne



Autor: Sieur de Beaulieu, s'inclou dins de l'atles Les glorieuses conquestes de Louis le Grand. Gravat del 1648.
Vista de la ciutat emmurallada i descripció del setge de la ciutat per les tropes fraceses.
Fonts: Institut Cartogràfic de Catalunya
Per veure detall aquí.

Sants Patrons de Tortosa



Gravat S. XVIII(?)
Representa als Patrons de la Ciutat: San Roc, Àngel Custodi, La Cinta, Santa Càndida i Santa Còrdula, vetlant sobre la ciutat i lo riu.
Fonts: Reial Cofradia de la nostra Senyora de la Cinta.

Mercat, moll i parc.



Principis S. XX 1919/193o
Fonts: Enciclopedia Catalana.

Riu Ebre



Principis S. XX 1915
Fonts: Enciclopedia Catalana.


Joan Otero ens envia aquesta imatge amb més resolució, de l'entrada del Torpedero 1 a Tortosa.

Fidel



Personatge dissenyat per la festa de la Inauguració del canal de Tortosa al 1912.
Autor: Apel·les Mestres i Oñós, Barcelona 1854-1936.

Font: Col·lecció de figurisme de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

La gran transformació

L'urbanisme a Tortosa al S. XIX i S.XX, la construcció dels eixamples.


Plànol de l'arquitecte Joan Abril Guanyabens al 19o9.


Projecte de recontrucció de Tortosa, després de la Guerra Civil, 1939. Planol dissenay per Agustí Barllett.

Fonts: Pla integral del Casc Antic de Tortosa. PinCat.

Cucafera



1910-1920
Arxiu Amades. Centre Promoció Cultural Tradiconal Catalana.
Fotografia inclosa a l'exposició Bestiari Festiu Europeu (1870/1970)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...