Una de les imatges del Vapor Anita. Botat el 28 d'octubre al 1915 i construït a les Foneries Sales. Tot i semblar el seu dia inaugural, ens atrevirem a afirmar que la foto és de l'any 24, un cop realitzades les reformes als tallers de la Unión Naval de Levante S.A., a Tarragona. Sebastià Albacar nou propietari li va fer instal·lar un motor semidiesel de 4 cilindres i un nou pont, el qual es pot apreciar a la fotografia, amb cabina de vidres.
El rerecor de la catedral de Tortosa
Actualment estem acostumats a veure l’espai
gòtic de la Seu, nét i polit, les seves naus buides i despullades de les trames
litúrgiques d’altres temps.
Un espai important en el passat, per al
desenvolupament de les litúrgies religioses de la Catedral, era el cor. El cor renaixentista de la Seu, venia a substituir l’obsolet medieval, cap al 1590
ja estava acabat i signat per l’escultor d’Àvila, Cristóbal de Salamanca.
Aquest meravellós cadirat fet amb roure de Navarra, ocupava el tercer tram de
la nau central i estava reservat per a
la comunitat de religiosos adscrits, que participaven ens els oficis divins, en
les catedrals els trobem presidits pel tron episcopal, destinat al bisbe. En
el cas de la ciutat de Tortosa aquí també es trobava l’orgue.
Em aquesta construcció, tant important era la
part de dins, cor, com l’exterior, rerecor. És aquí on aquesta fotografia agafa
rellevància, ja que, a través d’ella podem conèixer com era aquest, a finals
del segle XIX.
Una fotografia realitzada al segon tram de la
nau central, que ens mostra el primer obstacle vertical que trobava la vista a
l’entrar per la porta principal o els peus, a més de l’espectacular visió barroca, de la
capella de la Cinta. Per aquesta raó en tantes esglésies el rerecor va ser
profusament decorat, sent vertaders altars d’elevades qualitats. En el cas tortosí
i com podem veure a la fotografia, la decoració transmet l’organització
interior, mostrant la balustrada i un envà decorat amb quadres i altar amb canelobres.
Amb la Guerra Civil, la Seu va ser afectada
amb la penetració d’una bomba i el cor altament danyat. Llavors es va decidir
de desmuntar-lo i traslladar-lo, per sort, al que va ser dormitori dels
canonges. Actualment encara es pot observar (tot i que mutilat, falten 9 escons
i la decoració superior) dins de la col·lecció permanent del Tresor de la
Catedral.
Al mapa hi podem observar la situació inicial
del cor i rerecor i l’actual, amb la nomenclatura d’“Aula Mayor”.
El Banc de Tortosa
El Banc de Tortosa (Banco de Tortosa en
castellà) va ser una entitat de crèdit que se constitueix a Tortosa, en forma
de societat anònima, el 29 de setembre de 1881 amb un capital de 5 milions de
pessetes.
La seua primera seu va ser la Casa Villòria
(Palau Oliver de Boteller) emplaçament que va abandonar el gener de 1894 per
traslladar-se al carrer del Temple xamfrà amb Bonavista (La Verdad,
20/01/1894). El seu primer president va ser Manel Porcar i Tió.
L'expansió de l'entitat. L'estiu del 1931.
L'any 1920 el Banc de Tortosa (i també el Banc
de Reus) passaren a ser controlats pel Banc de Catalunya, entitat que féu
sonada suspensió de pagaments el juliol de 1931.
Sota la llarga direcció de Pedro Blasi i
Franquet però l'entitat tortosina va expandir-se. El 1922 ja estava present a
Ulldecona i Vinaròs i va continuar obrint agències i sucursals a Morella (8 de
juliol de 1923; Correo de Tortosa de 12/07/1923); Benicarló (2 de novembre de
1925; Heraldo de Tortosa de 24/10/1925); Amposta (diumenge 28 d'agost de 1927;
Heraldo de Tortosa de 25/08/1927 i La Unión Patriótica de 3/09/1927); Santa
Bàrbara, la Sénia i Sant Carles de la Ràpita (Heraldo de Tortosa de
16/12/1927); Alcanar (Correo de Tortosa de 30/12/1927); Albocàsser (Heraldo de
Tortosa de 19/02/1930); Alcalà de Xivert i Benassal (Heraldo de Tortosa de
01/12/1930 arran de les dos inauguracions i anunci agència d'Alcalà a Correo de
Tortosa del 18/07/1930); el Perelló (Correo de Tortosa de 12/12/1930 i de
16/12/1930); Sant Mateu del Maestrat (Correo de Tortosa de 02/09/1930 -anunci-
i de 19/12/1930 -inauguració-) i una sucursal a Xert (Correo de Tortosa i
Heraldo de Tortosa de 17/03/1931). També s'implantaria a Cinctorres i Xerta.
En el mateix sentit l'interès bancari per la
zona creix i el 1928, a Tortosa, ja hi havia el Banc d'Espanya (febrer de
1903), la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros (setembre de 1918), el
Banc d'Aragó (octubre de 1918), el Banc Central (novembre de 1927), el Banc
Comercial de Barcelona (desembre de 1927) i el Banc Espanyol de Crèdit
(juliol de 1928). En les mateixes dates -1928- el Banc de Reus (1863-1932)
estava present a les places de Gandesa, Móra d'Ebre, Móra la Nova, Flix i Batea
i també a Calaceit i Vall-de-roures (Heraldo de Tortosa de 26/06/1928).
El 1930 el Banc de Tortosa disposava de prop
de 14,5 milions de pessetes en comptes corrents (enfront de les poc més de 800
mil pts. de la sucursal del Banc d'Espanya).
El 7 de juliol de 1931 la notícia de la
suspensió de pagaments del Banc de Catalunya va fer extendre els temors. En
poques hores de l'oficina de Tortosa va retirar-se més d'un milió de pessetes
(El Pueblo de 7/7/1931 i La Vanguardia de 9/7/1931).
La suspensió de pagaments va tenir caràcter
d'insolvència provisional així que l'entitat, previ conveni amb els seus
creditors, va reanudar operacions el dia 15 de març del 1932 disposant
d'un capital de 8 milions de pessetes. Josep Ferrer Picó va ser nomenat nou
director.
Postguerra i adquisició del banc.
A la immediata postguerra Joaquim Bau i Nolla
comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa el qual presidirà.
L'entitat que s'anunciava al programa de festes de Tortosa de 1947, 1948 i 1949
publicitava tenir sucursals a Albocàsser, Alcalà de Xivert, Amposta, Benicarló,
la Sénia, Sant Carles de la Ràpita, Sant Mateu, Santa Bàrbara, Ulldecona i
Vinaròs, és a dir, Tortosa ciutat i 10 poblacions més: 5 de catalanes i cinc
del Baix i l'Alt Maestrat. Una xarxa amb 7 emplaçaments menys però similar a la
que s'havia assolit el 1931.
L'any 1951 Joaquim Bau ven les accions al
Banco Central i el 19 de juliol de 1956, gairebé 75 anys després, el Banc de
Tortosa és donat de baixa del registre de Bancs i Banquers.
Els arxius del Banc (1932-1959) són a l'Arxiu
Comarcal del Baix Ebre.
Text extret íntegrament del web Ilercavònia.
Imatges extretes del bloc: logalan.blogspot.com.es
A la primera la façana de la primera seu
situada entre el carrer del Temple i el carrer Bonavista. A la segona imatge,
el pati d’operacions del banc i les diferents finestres d’administració. A la
tercera foto podem apreciar la sala de gestió interna del mateix banc, situada
en altell.
El Centre de Comerç al 1928
Retall de premsa de l’any 1928. A la
fotografia podem veure el saló principal del Centre del Comerç de Tortosa. Inaugurat
el 1913, fent la comparativa de les fotografies del dia de la seva obertura
podem veure com l’espai ja s’havia alterat on podem veure com els sofàs han
estat retirats al igual que les pintures dels envans, canviant l’ús principal
del saló.
El retall de l’època ens diu: “Banquete organizado por la Cámara de Comercio
en honor de D. José Suárez Figueroa, director de la sucursal del Banco de
España, trasladado a Valencia y a cuyo frente ha permanecido veinte años con
general aplauso”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)