El Barri de Pescadors

Situat al sud de la ciutat, correspon a l’eixample baixmedieval i abocat al riu. Aquest espai es crea al caliu de les activitats econòmiques que es duien a terme en aquest sector, amb la zona portuària, les drassanes, la llotja (1368) i altres serveis com l’Alfòndec, possiblement d’origen musulmà, que era normalment un conjunt d'edificis entorn d'un hostal on s'allotjaven sobretot mercaders (a vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l'evolució a partir de les funcions únicament d'allotjament, que n'inclogueren progressivament d'altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat. Solia incloure capella, cementiri, banys i forn), o els banys datats ja al 1272.
Per tant, era la zona de major vitalitat i dinamisme de la ciutat, amb el cobriment de la Vall (Barranc del Rastre) i la construcció de la nova muralla al S. XIV, i el desplaçament del port aigües avall, abandonant la zona del Paiolet, el barri quedaria totalment configurat, sent l’eix principal el Carrer de Pescadors fins l’any 1938.
En aquesta zona la ciutat s’obria per dues portes, la de Sant Francesc i la del Temple, ja que vora riu, des del 1149, estaven establits aquets religiosos/guerrers, fins que el 1317 les propietats van passar als hospitalers.


Detalls de la zona portuària de la ciutat, a la primera, vista dibuixada per Wijngaerde, 1565. On ja s'observa totalment configurat el barri amb el Palau Oliver de Boteller, la Llotja i el Riba-rec, el Consolat de Mar, la platja urbana amb el varador de naus, la drassana a l'aire lliure, i el monestir del Temple. A la següent imatge, una fotografia de principis del segle passat, ens mostra encara la mateixa aparença de la façana fluvial, encara que molts edificis havien perdut l'ús per al que van ser creats. Amb la decadència de Tortosa com a ciutat portuària, l'aprofitament de sòl urbà, (construcció del mercat), guerres i l'especulació urbanística, han fet de l'indret un lloc totalment diferent.

La Cofradia de Pescadors de Tortosa i la Ràpita, tenia al carrer honònim, la capella de Sant Pere, patró d'aquest gremi. A la façana hi havia encastat un mascaró d'algun naufragi, amb la figura antropomòrfica del lleó. També al mateix carrer es situava l'església de Sant Josep, que pertanyia al gremi de fusters.


Aquesta informació està extreta del bloc Lamarfanta escrit per Gustau Moreno, on a través de dues fotografies fa una descripció del Barri. +info.

Després dels bombardejos feixistes l'estat del barri va ser el que es pot observar a la següent fotografia de l'any 1939. El carrer central és el de Pescadors i al fons el Carrer d'en Carbó, i el que fa angle recte deu ser l'antic carrer Santa Teresa ara Metge Vilà... Als anys 50, el barri es va reconstruir, creant la Plaça d'Espanya (a l'estil de plaça castellana, porticada i rectangular) i situant en ella la Casa de la Vila. Toni Querol ens apunta que en aquesta zona als anys quaranta es celebrava la Fira.


Fotografia extreta del web: soctortosa

Els terrissers de La Galera


Daniel Fornàs Salvadó treballant al seu obrador amb els seus fill, l'any 1952.

En els seus inicis, la terrissa de La Galera fabricava un seguit d'atuells totalment imprescindibles per als habitants del Montsià-Baix Ebre: cadups, per treure l'aigua de les sínies. Cànters comuners o de la boca gran, per traslladar femtes de la casa al camp. Cànters d'ensofatar (d'ensulfatar) utilitzats a l'agricultura per preparar productes químics, per fer tractaments als arbres. Cànters per povar (pouar), per treure l'aigua del pou, a les casetes del camp o casa. Bevedors i menjadors, de diferents formes i mides, per abeurar i alimentar als animals que la gent criava a casa. Caus de conill o conilleres, per a que la conilla hi criés al seu interior i poder sobreviure millor les seves cries. Gerres per guardar olives. Gerres per picar l'arròs (l'arròs es posava dins la gerra i s'anava copejant amb l'ajut d'una barra, fins treure-li la crosta). Obreta (anomenada també fireta, reproduccions a petita escala que feien els terrissers de les seves peces) perquè la canalla hi jugués. Cossiets per posar-hi plantes. Tubs, colzes, tortugues, pinyes i rajoles de cisterna, per a la construcció, entre altres.

Tots aquests atuells es fabricaven sense envernissar, però n'hi havia un altre grup, emprat a la cuina principalment que sí que s'envernissava: ribells, per rentar plats, aliments, etc. Ribelletes (a altres llocs pitances) per menjar-hi. Escorredores, per rentar i escórrer aliments. Morters, per xafar certs aliments o fer all i oli. Setrills, de diferents mides per posar-hi oli. Topins (semblants a una setra), per servir aigua a la taula. Bacines (orinal alt). Mitja i Quartillo, per mesurar el vi, entre d'altres.


bassa i bassó

Els terrissers de La Galera fabricaven totes aquestes peces d'una manera totalment artesanal. Anaven a buscar l'argila a l'argiler i la preparaven, la deixaven assecar al sol, la molien, la porgaven, ameraven la bassa i el bassó (procés pel qual es separava l'argila de la pedra. Mitjançant aquesta operació, s'aconseguia un llac, que un cop es deixava reposar, era la matèria primera per fer les diferents peces), pastaven i assaonaven (un cop l'argila s'havia pastat amb els peus i es trobava ja prou bé, llavors es pastava amb les mans la quantitat que es volia, per treballar aquell dia o en aquell moment. Un cop ben pastada amb les mans es feien pastons, una espècie de cos arrodonit, que anava damunt del torn, per fer les diferents peces. Cada pastó donava per fer una o més peces, segons el volum i gruix d'aquestes). Un cop l'argila preparada, fabricaven les diferents peces.


José Cortiella Ferrer, treballant al torn.

Hi ha un moment, però, que tot allò que fabricaven els terrissers de La Galera deixa de ser imprescindible. A partir d'aquell moment els terrissers s'han d'adaptar als nous gustos més que no pas a les necessitats.

Fragment del text "RECERCA HISTÒRICA I ETNOLÒGICA DE LA TERRISSA GALERENCA" de Mª Olga Raldà i Bas
Fonts fotogràfiques: Centre d'Interpretació, de l'Ajuntament de La Galera.

Sortida de la Cinta


Us felicito per l'iniciativa de poder anar gestionant fotos antigues de la nostra ciutat i territori. Endavant i a vore si podem fer sortir documents que dormen a calaixos.

Acompanyo una foto de l’arxiu d'Agustí Roig. Processó amb sortida de la Verge de la Cinta en una modesta peanya. Al Carrer Croera es pot vore el regiment militar en formació (suposo que eren del destacament aquarterat a Tortosa).
Façanes guarnides amb banderes, estores i tapissos (on deuen estar ara?). Preciós mirador enfront la Catedral. Gent vestida de pagès i pagesa a les escales.
Ara, lo que es la baixada de la Costa de Capellans es veu molt més ampla que a la foto, per lo que entenc que hi ha hagut algun edifici que va desaparèixer. Jo, que anava a casa els meus iaios al carrer Santa Anna, no havia vist aquest perfil de cases de la foto.
Suposo que la data deu anar pels anys 20.

Fotografia enviada per Joan Otero, 07 de maig de 2010

Raiers



Postal de principis de segle, entre la primera i segona dècada, ja que l’església del Roser no apareix (l’Ajuntament donava l’autorització l’any 1910, el 4 de març amb la seva expropiació) i ja hauria estat enderrocada per a construir la rampa del pont, mentrestant a l’altra riba el campanar de la nova església es veu totalment enllestit.
En primer terme els raiers descarregant els llaguts de troncs. Fusta que era procedent dels Pirineus i prepirineu, que seguien el cursos dels rius Segre, Noguera i Cinca, situats al recer de la corrent, a la riba de la Casota, deixant la zona d’enfront lliure per al tràfec portuari.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...